Literatura grisuna vædra e nova
 |
Questo testo è incompleto. | |
| ◄ | Priedis | Il novellist | ► |
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathiePLACI A SPESCHA.
Literatura Grisuna vædra, e nova.
(Ineditum nach dem Autograph des Verfassers.)
| [p. 1r] | Præfaziun. |
Lectur benevolent! Cou præsent iou a ti in codishæt cun nom: Literatura grisùna, e kou tras vegn iou a mosar a ti tótas ensenas literales, cun agit de las quales ti pos entelir, e dar d’entelir ad auters ils sentimæns en quei Lungatg. Pær fazilitar a ti quei, vegn iou a prævegnir tei cun ina Historiæta d’ils Lungatgs, e Literatura generale, mo æ suenter præcisamein grisùna.
L’ovra vegn ad æsser sótoposta: a quæstiuns, e repræhensiuns dificillimas. Meret iou quellas, sh’æn ællas bein fatgas, meret iou bok, she uardi quæl sæz, co æl fætshi ællas.
Ded ovras pærfætgas sedisquorei mo de divinas, humanas æn sótapostas a las faleivladats, ed errurs; seturpægia pia nagin de falir, ed ir en er, mo che quei deventi bóc’enormamein, e mæmia sevenz.
Biars han quei væz de tot quæstionar, e repræhender, e sevenz mo pær motiv, [p. 1v] che lur capazitat æi fleivle.
Ton il quæstionant, sco il repræhendent devæss sæz saver far enzitgei meglier, shigloc se ekspon’æl ad ina quæstiun, e repræhensiu[n] pli dishonoreivele, k’ igl auctur sæz.
Jou hai priu avon memæz de voler refutar tótas quæstiuns, e repræhensiuns de la publicitat, ed iou vegn mo a shar quællas surventsher, che mei entras rashuns vegnien a conventsher. Sen, e pærtratgamen, e medira reflecziun vegn iou a shar compagniar mei, e she iou cun quei pos aunc k’ arivar a la dueivla pærfæcziun de mei’ ovra, sh’æis æi enten mei munconza de scienzia, u atenziun.
La fikzaziun d’ils ons ent ils temps væders æi sótafretgia a de diember dificultats. Omens literai han quællas bóca podiu relevar, tgi pia duæss pretænder de mei en quæi fatg acuratæzia? Lein nomnar ils aucturs chronologics, e cun æls u fallir, u gartigiar.
Setegni nagin si sin meia moda præsente de scriver, iou sun gæ denton sforzaus de scriver suenter miu plasher, tocan las reglas æn boca dadas, ed enprovadas. [p. 2r] Per lu vegn iou a me sprovar de scriver regularmein.
Iou quint, che mei’ ovra dei vegnir novialla, ed utile; mo sevenz quit’ins ed æi bóc, volt ins e sa bóc.
De pign ensi sun iou staus marviglius ent il Lungatg matern, e de pign ensi hai iou quæl teniu aul. Cur, che iou hai enpriu ded ir, hai iou æ enpriu quæl de plidar, e quæi æi deventau ounc esser vivius in on.
Stema quæi, che ti has, ed enpriu de tes buns vegls, pærtgæi she ti stemas quei bóc, she tgi dei quæi stimar?
La Literatura æi la scienzia fundamentale de totas kaussas, e necessariamein survarga, ina naziun l’autra enten scienzias, e studis, mistregs, ed inschins, sch’ælla survarga las autras enten fundamen de sia Literatura.
Bóca te turpægia, naziun grishuna! che tia Literatura æi per óssa destadada, ed aspira tier sia perfætgziun, pærtgæi autras cun la græca, e latina æn per cun il temps de de pli tshentanærs arivadas tier lur termin.
In grishun porsh’a ti quæst Codishæt, ed æl porsh’a ti grishun æl, mo [p. 2v] che tia Literatura vegni óss’a sia posseivele pærfætgziun, sh’æi quælla tempriva dætg avunda.
Seies miu interpretatur benevólent, scientific, e conporteivel!
Rabius ils 13. d’il Meins avril 1805.
[p. 33] D’il temps de S. Sigisbert æra la Literatura romana nova, bialla, e telgenteivla. Quælla havæv’æl portau or ded Engaland [p. 34] cun ils quater Evangelis, ed il codish de las vitas d’ils Eremits. Bein gleiti suenter, nomnadamein sot igl Avat Adalbero æn las mobilias sacras vegnidas transportadas a Turitg pær æsser sagiras de l’invasiun d’ils Avers, e Huns, e quælla Literatura æra la medema romana. Quæi hai iou viu, e son æ pærdetga de quæi.
Suenter ha la Literatura d’ils Diploms, e Bullas semidau en diversas modas, mo la Literatura antica, ai ræstada la medæma; pærtgæi ashia semuss’ælla ent il Testament de Tellon d’igl on 767 enten la fundaziun d’il Princi de la Lomella, e Sparvaira, ch’æi vegnida factga bein grad avon; [ne] gleiti suenter; enten la Bulla antiquissima, che vegnieva nomnada: la Bulla aurea, enten las convegnientshas pietusas cun la Claustra de Faværas, e de Shenis, ed en suma: la Literatura romana æi quælla, ch’æi ræstada continuamein la comina, e generale 46).
D’igl on 1300. envi enflein nus scrits positivamein tshentai giu en il Lungatg romansh. Quæls contenevan Poesias profanas, e sacras, Vitas
___________________
46) Documenta Monasterii Desertinensis. d’ils Sogns, modas de proceder avon drætg, e priedis, era plaids de nozas, de fratgas, ed autras solemnitats de giuventegna, sco æra comedias, e tragœdias 47).
[p. 35] En quei, ed æ en il sequent tshentener æn las fuormas d’ils Juraments, ch’ils oficials metævan giu avon lur Superiurs, ne avon lur Pievels vegni tshentai si en plema romontsha, e quælla plema æi stada la medæma, sco vidavon, e la quala æi æ ræstada tocan s’il di ded oz.
En qual on las Squetshadiras de Quira, de Panadoz, de Giadina, ed autras en la Tiarra grishuna sæien dershidas si, æi a mì non encognoshent; quælla de la Cadi æi sepræsentada a Tron gl on 1690, 1691 tras promoziun d’ils Religius de la Claustra de Monster.
La Literatura de quælla æi figurada en quæsta moda:
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S l’V U X Y Z „ J. D. W. a b c d e f ff g h i k l ll m n o p q l’s ss ſ ſſ t tt u v x y z. a b c d e f ff g h i k l ll m n o p q l’s ss ſ ſſ ſs t tt u v x y z. = ., — :;?! ( ) a e i o u ä ö ü. æ œ &
[p. 36] De quæi on deven entokan gl on 1745. ha quælla madæma moda de squetshar cuzau. En quæi on æi la medæma Literatura vegnida renovada entras in Literal de stampa ent treis Lungatgs: Romansh; Latin, ed Italian; ed ashia cuzau tok’ il brishamen d’igl on 1799. nuo che la Squetshadira ei totalmein vegnida luentada. Ælla conteneva de 5. sorts Literals: 3 de Literas grondas, e dus diværs de pintgas.
L’augmentaziun, e deklinaziun d’ils Lungats, sko æra de la Literatura de quæls depende de la Kultura, favoreivladat, u inguria d’il temps.
Il Lungatg romansh ha giu nagin autra cultura, cha quælla, ch’ils Omens literai han dau. Æll’æra senze Bab, e senze mómma, tshenclada denter vals, e Quolms.
Ils Tudæstgs nomnaven æl: Vælsh, quæi vol dir: il Lungatg de la vals, e quæi ær’æl æ.
S. Sigisbert dei haver interpretau il: Pater noster, cun l’Ave(r) Maria, ed ils principals pugns de credientsha, sco æra boca meins sias ekshortaziuns pær converter la Paganegla grishuna d’il Latin ent il Romansh, e plidau cun il pievel en quæi Lungatg, mo quæi æra ina fleivla Literatura. Tellon Uæstg de Quera ha latinisau siu Testament, e shau davos ils vestigs d’il Lungatg popular, mo quæi æra [p. 37] aun boka Literatura. In ha de lou denvi entshiet a scriver, e scriver canzuns, plaids, ed oraziuns, en quæi Lungatg, mo Literatura de nom ær’æi aunc nagina. In ha entshiet a squitshar, e cun squitshar æi la Literatura grishuna comparida.
______________________
47) Archivium ejusdem Monasterii.
Nus havein scrit: Literatura grisùna, e tgæi æi quælla auter, ka: Literatura rhæziùna? In volæva derivar ils Grishuns d’il grish, mo la vera interpretaziun æi Rhæziuna de Rhætium.
L’augmentaziun d’ils plaids, de plaids bein inventæi, e bein lugai, e la regularitat gramaticale æn la cultura d’il Lungatg, e quælla cultura ha il Lungatg romonsh giu, mo cu, æi a nus non encognoshent.
Jou hai enflau ina gramatica bein ornada, e bein regulada cun in dikzionari Latin, Romansh, e Tudæstg denter las scritiras de Monster48), mo gl on de la nashientsha muncava, she giæ quæl de la copiada æra. Jou hai enflau in auter Dikzionari lou d’il Centaner 17. d’il qual P. Maurus Cathrin de Dursæra æra gl autur. Æl centava il Romansh, ed il Latin suenter, enqual gadas æra il Tudæstg, mo l’æra non pærfætgs. [p. 38] Il surnomnau archiv conteneva ina certa scretira, ch’ils Paders Benedictins de Monster, denton ch’ei studiaven a Paris han scrit giu, e purtau cun æls anavos, la quale conteneva in Lungatg paræglonts al Lungatg de la Sursaissa romantsha, e Giadina. Jou sai veramein boca pli de tgæi materia ella traktava. Quæi medem archiv conteneva l’interpretaziun d’ils quater codishs de l’imitaziun de Christi de Joañes Gerson, la Regula de S. Benedætg, ed il Martirologi roman en Manuscrit.
Enconter comi la Bibliotheca de la medæma Claustra conservave las ediziuns la pli veglas d’ils codishs stampai en quæi Lungatg, e de diember Manuscrits, ch’æran de diversas sorts materias. Denter auter hai iou enflau priedis, ch’æran fatgi d’ils Religius de la surnomnada Claustra a Sursaissa tudæstga, e Valendau.
Quei æra veramein gl archiv d’il Lungatg romantsh, il qual d’igl on 1776. deven ei vegnius malamein splimaus, d’igl on 1785 envi malamein kultivaus, ed a la fin gl on 1799 totalmain dersentaus.
| [p. 73] | Historia De la Literatura nova. |
La Literatura vædra d’ils tchentanærs quindisch, sedish, dishsiat, e shotg ei semidada ton pauk, k’ in po dir cun rashun, k’ æla sæi restada la medæma. Tgæi vol quæi dir, k’ in ne l’auter per munkonza d’akuratæzia de suns, e literas ha shcrit: chi, stagl: tgi: sche, stagl: she: Ciel, stagl: Tshiel & &? quæi tót æra bagatellas; e pauk, di il proverbi, vegn stimau pær nuot.
In ha d’entshata priu si in Literal: in Literal malperfetg e suenter 35 quæi fundamen malpærfætg skrit, e prosequiu ent il skriver, e de lou ha il lungatg sia malpærfætgadat. Tgi vol far ina quadratura pærfætga, sh’il treikantun æi mal regulaus?
___________________
48) Archivium Desertinense.
La sekunda inpærfækziun d’il Lungatg æi derivada d’ils Omens literai. Quæls, pær voler æsser pærdærts, e vegni teni pær tals sternævan denter lur tshontshas, e skrits plaids iasters senze ne risguard [p. 74] ne miserikordia, e kun quæi han æi ons lavagau la Literatura, ka meglorau æla.
La medæma klassa ded Omens ensemblamein kun las fæmnas setenævan de pli possents, e pli nobels, e pær quæla fin volævan æi æsser æ pli titulai, k’ il kómin pievel, or de quæla fontauna han ins entshiet bein gleiti a tralashar ils plaids de noss buns vegls: Ti — æl, e se apropiau ils plaids: vus — æls — ælas, pær æsser vesi pær ton pli grons, e nobels. Quæla novadat ha kashunau bok auter, ka konfusiuns.
Æssen nus boka tots derivai d’il medæm skafial maun de Diu? Æssen nus boka tots de la mædæma pasta lateale? Tgi sa: vegn ins æra a titular nus kun: vus, ed: æls, stagl: ti, kur ke nus arivein tier nossa fin pærpetna? Vegn nies Spindrader a titular nus kun: vus — æls, lou ke nus havein titulau æl kou kun ti? Ha Dieus Adam, ed Adam Dieus titulau auter, ka kun: ti? Tgæi vol il plaid titular, di auter, ka: nomnar ti?
Tralasheien pia il vusar, ed ælar: gl æi gæ mo vanadats mundanas, e malfundadas e lasheien ir pær las dueivlas aveinas il lungatg de nossas mómas!
Jou son nashus a Tron gl on 1752. ils 8. de December, e grad ent il principal liuc de [p. 75] la Literatura surselvana. De miez on vegladegna entshavæv’iou a balbigiar, ed ir, e bein gleiti suenter hai iou tshintshau, e son ius. Suenter ke iou hai saviu paterlar, e ir, entshavæv’iou a seregordar, e quæla potenzia animale æi adina stada favoreivla a mi.
De diesh ons envi termetævan mes geniturs a skola, ed en spazi de treis ons hai iou giu enpriu de leger, skriver, e far quins. De tredish ons, savent leger squitshau, e skrit en tudæstg e scriver romontsh son iou vegnius termæss a Quera ent il Seminari, ed en spazi ded in on plidav’iou lungatg, skrivev’, e ligeva quæl e shævel si la Doctrina kristiana enten quæl. Tomas Romanin Caplon de la quort episkopale, survesent meia facilitat ingeniusa, se porsha de propria voluntat, de mei voler instruir enten la Musika, e Latinitat. Son semæss vid lunder, e miu kondiscipul æi staus: Aloysius Jost, figl d’il consigler episkopal.
Gl on 1770 son iou partius de Quera pær prosequir ils studis, ed ius kun miu Magister, e miu kondiscipul: Christian Zinsli de Zizers en val Venosta, e kontinuau lou mes studis en Mals e Tarsch pær spazi de dus ons. Gl on 1772 son iou arivaus en klaustra de Monster, e dus ons suenter semuniaus en en [p. 76] lou. Bein gleiti suenter meia professiun monastika hai ion tshentau en plema grishuna las observaziuns, ke iou havæva fatg enten la kultura de las flurs, e d’ils Orts, e quæi en fuorma vædra senze reflekziun sin novadats. Gl on 1776 son iou vegnius termæss de mes Supriurs a Nossadonaun pær ventsher mes studis. Iou æra vidavon skolaus enten la Logika, e Metaphysika de Monsegnur Avat Columban, d’in Om en tots graus de scienzia senze parægl. Il quors scientifik de Nossadonaun ha domandau repetiziun en quælas duas scienzias, ed æi æ deventada.
Ent ils devos ons de meia habitaziun lou hai iou skrit in’ovra pær memoria, ed utilitat de meia parentela de Tron; quæla partiu giu en treis kodishs, e titulau æla: Doktrina de bein kultivar l’Olma — il Tgiorp — e beins temporals. Lou hai iou seregordau de las repræhensiuns d’il Lungatg romansh fatgas en Quera — el Tirol ed en Nossadonaun, e skrit kun novadonza, ed atenziun quæl’ovra.
Gl’on 1782 finiu ils studis, son iou vegnius a kasa da meia profæssiun. Gl æz on en favur d’ils Markadons de la fiera de Ligiaun son iou ius kon il servætsh de Diu al Hospital de s. Gion de Medel, e de lou glauter di sin il pez de la Pozæta dedens, suenter [p. 77] en kompagnia de Pader Fintan Bürkler de Rheinau sin il pez Badùs, shishents denter Dursæra, e Tuietsh de lou en kompagnia de Carl Vite de Saksen sin il pez Aul denter Tuietsh, e Monstèr, sin la Sialla gronda de Monstèr, sin il Skopì denter Val Boegn, e Medel plias gadas, sin il Stok gron de Russein en kompagnia de Hrest Matthiu Huonder, e Jakob Antoni Genelin tra Glims, Pontæglas, e Frisal sin il Mót de Róbi, sin il pez Serengia dedens en kompagnia de Andræas Lei de val Ziller ent il Tirol, sin il pez Muraun denter gl itsches de Medel, e Sumvitg, sin il pez Quolmæt denter Tron, e Sursaissa, sil pez Nadels denter Tron, e Val Tenigia, sin il pez Urlaun denter Klaruna, e Tron en kompagnia de Segniur Barun Luzi de Haldenstein, Carl Vite, e Glaubiz de Saksen, e quæls viadis tschentau giu gl enprim en plema grishuna, e suenter tudæstga.
Denton, non æssent kargaus kun oficis klaustrals, e la Bibliotheka ku ’gl arkhiv de la klaustra aviarta, hai iou tshentau en skretira grishuna l’arithmetika, e Musika, la grammatika cun las hartas geographikas e desegns kun autras diværsas ovras de Literatura.
Quælas kun autras tales ovras, oravon kun: la Determinaziun d’ils pli auls Quolms de las Alps, e la deskripziun geographika, politika, e historika d’il komin de la Kadì & & æn vegnidas [p. 78] konsumadas d’il Brishamen de la Klaustra gl on 1799.
Aunk gl æz on son iou s’alzaus sin il Quolm de Vrin, e de lou sin il pez Kavel, ke shai denter val Kavel, e val Tenigia, e descrit quæi viadi kun la medæma plema.
De lou deven hai iou giu la ventira de vegnir transportaus ad Inspruk. Lou æi plaun, e plaun vegniu konzediu gl akzæss tier Omens literai, tier Bibliothekas, arkhivs, Quolms, e Vals, ed hai giu premura de quæi renovar, il qual æra konsumau d’il fiuk sventirau.
Meia principala premura æra lou ded interquerir il vestigs d’il Lungatg romansh e de la situaziun de Quolms, Vals, Glatshærs e Minerals, ed hai enflau.
Il viadi sin il Quolm de Patsh, /: auf dem Berg des Friedens:/ il qual shai ded Inspruk enkonter miez Miezdi, quæl si la Val de Rast /: Waldrast:/; e giu pær la Val d’igl Oen /: in das unter Inthal:/ han dau a mi suficiænte glish kun gl agit de las hartas geographikas, relaziuns ded Omens literai, ed autras notizias literalas son iou de quæi ent il Lungatg grishun vegnius pærsuadius, d’il qual iou aunk dubitaval.
Turnaus de meia kaptivitat politika [p. 79] gl on 1801 hai iou priu habitaziun enten la Val Lumnæza. Quæla val hai iou en spazi de treis ons viandau ora: sun ius sil pez Surkombras, denter Val S. Pieder, e Val Stusavia, sin il pez Regina sur Surin e Silgin, sin il pez Derlun denter Val S. Pieder, Garsura de Val Bregn, e Venæsha, sin il pez Valægla denter Val S. Pieder, e Val Vrin, e sin il pez Teri de Kanal denter la val Tenigia, Vrin, e Garsura, e deskret quælas passashas en plema romontsha.
Gl on 1804. son iou pær munkonza de Spirituals, vegnius a Sumvitg, e tras benevolientsha d’il Reverendissim Segniur Canoni Michael Henni investigau la metalurgia, ed autras remarkabilitats de quæla hondreivla Vishnaunka. Æ sil davos son iou s’alzaus sin il pez gl Avat, konzepiu quæi viadi ent il Lungatg matern, e deskrit æl kun la Historia de la Crismaziun Sursælvana de Monsegniur Uæstg.
Ent il medæm on son iou vegnius klamaus tier il Benefici de Rabius, de novamein dershus si, ed interpriu l’instrukziun de la giuventegna petshna. Quæla ha dau a mi nova glish, e niov anim tier la Literatura grishuna, ed æ kashunau la præsent’ovra.
[p. 80] Vigilonts de notg en miu ruaus, hai iou interqueriu ils suns d’ils vokals, ed æ enflau, ke quæls seien distinktivs tras la qualitat, e quantitat de la organisaziun d’il flat, e de la gargata. kon pli, ke iou, fladont, strinshæva, ne slasgiava la gargata, ton pli s’alzavan, e sesbassavan ils suns.
Kun quæla eksperienzia hai iou s’enkorshu, k’igl: a — sei il sun il pli profund, e larg, ke suenter suondi igl: o — suenter igl: u — e lu igl: e — i.
Jou hai ent il medæm temps observau, k’ æi maunki vokals en quæi Lungatg, e ke senze quæls possi æl boka vegnir sbokaus akuratamein. Pær quæla fin hai iou inventau in: æ — œ — ü — ed in: ò — de 40 sun denter: u — ed: o.
Ent il medæm temps hai iou observau, k’ ils konsonants seien bok auter, ka modifikaziuns d’ils vokals, ke vegnin adverti, e konstrui tras la liaunga, e tshiel de la boka, tras ils dens, e la labgia.
Dil medæm temps hai iou advertiu, k’ æi sei pli bia modifikaziuns ent ils suns d’il Lungatg, k’ enzenas literales, e pær quælla fin hai iou 5 resorziu a la necessitat konsonante igl: j — i — g — g — g — ç — ş.
| [p. 81] | Enzeñas de la Literatura nova. |
Enzennas vokales: a — o — u — e — i — .
Enzennas novas: æ — œ — ŭ — ó — .
Enzennas konsonantes: b — c — d — f — j — h — k — l — 10 m — n — p — q — l’— s — t — v — z.
Enzennas novas: í — g — g — g — ç — ş — .
Devæss æi a gli Stampadur æsser pli komadeivel de signar las literas novas kun autras enzennas destinktivas, she stat æi ad æl en libertat. Fóss: à — ò bóka shret pli bein, ka: æ — œ — ?
Tgæi aplikaziun havæssen las literas novas, she quælas fóssen boka fatgas entelgeivlas? Lein pia dar d’entelgir ælas.
Gl — æ — prende sia plaza denter: a — ed: e — consideront æl suenter sia alzada de sun.
Eksempels: ær — manæra — spær — pær — pæsh — baghætg — endrætg — æra — pædra — kanæra.
Gl — œ — suonda gl — o — e vegn dovraus en quæsts plaids: œgl — pignœl — bignœl — skorfiœl — bœgl — tersiœl etc.
Gl — ù — stat denter: u — ed: i — e sia vokaladat suna sko quæla d’igl u, — franzos, ed ü Tudæstg. Æl vegn aplikaus kou en quæsts plaids: fŭm — ŭver — ŭtel & ed en Giadina [p. 82] vegn æl servius en: uena — uen — muedæda & Æl æi de pli necessaris pær translatar auters Lungatgs en quæst, ed oravon il Franzos, ed il Tudæstg.
Igl — ó — æi in vokal propi de la naziun grishuna. æl rêsuna kun vush denter — u — ed: o — Eksempels: tòt — mòma — mòn — dòtg pòn & e sedistingue d’igl u sko: tut, quæi vol dir: ina persuna tuta, gniuka, tupa, e d’igl: — o — sko: pon fein — pon grish &.
Il — j æi il simiglont ina litera agnamein grishuna, e vegneva skreta — g — æla vegneva en quæla moda avon: i — ed: e — ed avon ils auters vokals sko in læv — k — sko ils Tudæstg sbokan æla en lur Lungatg.
Æla vegn ôss, pær untgir ora la konfusiun vædra, e pær facilitar il Lungatg latin, dovrada en suondonts plaids; juest — jeneraziun — jŭnitsha — Jon — Jakob — Josep — jeina — jentar — mejer — mijur &.
Igl — i — konvegn kun l’ekspræssiun tudæstga d’igl: i — sko: jener — Johan — Jakob — .
Enten la romansh serv’æl en quæsts plaids: ier — iœli — iou — ieu — ed æi oravon ded uetel pær eksprimer las resonanzas Tudæstgas.
Il — g — æi staus, sko iou hai sisura ditg, ina litera de konfusiun; ashia ha æla siu destin pærmanent, e serve pær vushar las ekspræssiuns tudæstgas. Eksempels: gada — [p. 83] gula — mager — mangola — angina — magels — tshagæra & mugæra. Il — g — æi litera grishuna, e franzosa. Æl vegn aplikaus en sequents plaids: germ — gierm — genugl — gendrar — gendramen — germalar — gem — gemer & Enten la Literatura vædra vegnev’æl skrits kun: sch — sh.
Il — g — æi litera grishuna propria, e konvegn kun las ekspræssiuns tudæstgas: schon — scher — schier. — æla vegn aplikada en simiglionts plaids: gar — gon — gitg — gigiar — gamper — gigentamauns — ganijar, ganæj. Ent il pei væder vegnev’æla skrita kun: sch — sh — e kaschunava kou tras la konfusiun kun la litera — g.
Il — ç — æi ina litera realmein, e de meia savida, solætamein grishuna, e vegn aplikapada en sequents plaids: çi — çæi — çòm — çir — çau — çar — çomba — çor — çar & Ent il temps vædrin vegnev’æla skrite kun: ch — e suenter kun: tg — &
Igl — ş — æi spir grishun, e franzos — glæi igl es læv — æl ha pauk usit d’entshata d’ils plaids; mo denter en e devos drov’ins sevænz æl. Eksempels: Sein — nomen propri zeno — ser — semi — seminar — mæsa — mæsira — spusa — franzos — anavos — devos — færms — fleivels &
Il — c — ha kashunau enten la Literatura vædra diværsas konfusiuns; boka ton denter ils domiestis sko iasters. Dekou d’envi ha quæla [p. 84] litera seia determinaziun fikzada, e va adina suenter l’ekspræssiun italiana. Eksempels: cafar — ca — cokadat — coti — cupi — cains — ceins — cera — cervi — curvi — cima &
Il — k — sto il — æ — œ — ed ü — æran denter il Literal væder, mo vegneven bok’ aplikai, òssa ha il — k — siu servætsh — ed æi veramein necæssaris.
Pær aunk mæter pli bein a glish la Literatura vi iou tshentar a plema quælas literas enzemen, las quales sedistinguen mo denter la fleivele, ne færma ekspræssiun:
— b, p — d, t — v, f — j, ç — g, k — ş, s — g, g — ina meins pærfætga relaziun han quæstas literas ina kun l’autra: — c, g, g — ş, s, z — i, j, ç — . En ina certa moda, nomnadamein: kur k’ æi 40 suonda in: u — ha il: g — kun il: q — buna relaziun, mo qnæi s’enteli, kur k’ ilg u — vegn surius senze selba propria. Eksempels: guæra — guadogn — guarda —
Nus podein æra boka tralashar de dar ina pintga deklaronza sur il: h — k — e: q. She gæ k’ in quitass, k’ æi foss bòka necæssari. Il — h — stat denter la fleiveledat italiana, e denter la færmadat tudæstga.
Il — k — ariva strush tier la færmæzia tudætga.
Il — q — suna sko: k — ed æl ha quæla distink — de tschæl, k’ æl shlueta sur igl: u — ora, non selbont æl.
[p. 85] Devæss ins quæsher de la doblæzia literale, æssent, k’ in ha traktau de seia sembladat? Na, kou vegn æla.
La Literatura vædra ha usurpau la doblæzia de las literas or de tóta moda, e fosha; a nus pia konport æi de quæla regular.
Sapi mintgin, e quæi kun quorts plaids, k’ æi sedæti bók autras doblæzia, k’ entras igl: l — m — n — l’— s — . Quæl k’ enquera in’autra doblæzia, afla forza la neiv ded on. La rashun æi quæsta: Il — b, d, v, j, g, i, ş — æn literas sembles, il — p, t, f, ç, k, j, s — las dóbles.
Il — z — æi dobels, igl — h — enkonter komi podæss æsser sembels. Igl — ss — doblamein dobels. L’autra rashun æi: k’ æi sapi bòk æsser enzitgæi enten enzennas literales, il qual sei bóka enten la vush sunonta.
Quæst æi il ver: k’ æi sekata de rar la doblæzia literale ded — l — m — n — l’— h — . La finæza grishuna lai boka tier auter en sun de vush, pærtgæi en enzennas literales?
Nus fòssen repræhensibels, she nus volæssen æsser kontens kun la surnomnada quãtitat de vokals: 9 — e konsonants 23. pær la Literatura grishuna; gl æi aun de biaras enzennas, k’ auden tier quæla, e quæi dei æsser gl objekt de nossa konsequenzia.
§ III.
| [p. 86] | Enzennas literales denter punsheivles. |
Mintgin vegn a saver tgæi: punsher, e: denter, sei, mo l’aplikaziun, e la vera entelgientsha de quæi æi pli malmaneivla.
Quæls, k’ han derivau quæls plaids d’il Latin, han nomnau æls: Interpunkziuns, ils Tudæstgs en kontrari nomnan æi: Unterscheidungszeichen.
Nus denton lein ælas nomnar: Denterpunshiuns.
Ordinariamein staten ællas denter plaids, e sentimens; mo æ enqual ga avon, ed æ suenter æi. Enzennas, ke van avon, sedat æi de treis sorts: — § — I. II. III. & — ne 1. 2. 3. & ed æi l’enzenna de l’Incæpziun.
Enzennas, ke staten denter, æn quæstas: quæla de la Relaziun — : — e quæla dat d’entelir, k’ æi suondi la relaziun d’ils sentimens ded auters. Eksembel: Ciceron di: ke sh’ina naziun hagi in Lungatg munkont de plaids, she dei ælla u far novs, ne prender ded enpræst d’in’autra naziun væders. „Plaids vol æl k’ in Lungatg hagi.
Enzenna de la Dismembraziun — ; — quælla vegn mæssa denter ils members sentimenzials. [p. 87] Tals members kontegnen enten sesæz in entir sentimen. In entir sentimen konsist’enten in substantif, e verb; po æ vegnir lou tier: adjektivs, ed: adverbis, e pli: kass. Quæls sentimens entirs vegnen konsiderai mo sko parts, ke kontegnen relaziun, ne konnækziun ina kun l’autra, e sil davos fan in sentimen gron entir, ko vegn konkludius kun l’enzenna de la definiziun. Eksempels: Dieus æi il Dershader de las kreatiras rashuneivlas; quællas han lur læshe; Dieus vegn a la fin dersher ællas; tgi vol seskisar de la giustia? tgi vol fugir ded ælla? Nagin.
Quæl’enzenna æi il spartimen d’ils members della Literatura.
L’enzenna de l’Incisiun. shæss pli bugæn: quælla de giugadiraziun — , — sparte veramein las giugadiras de literatura, quæi vol dir: ils sentimens nón konpleins. Eksempel: Pieder, Paul, Gion, e Martin van a la katsha. La katsha de dus, treis, e quater æi ordinariamein pli ventireivele. La enzenna de la Suspiraziun — ! — Vegn mæssa suenter ils suspirs, k’ in ha dau. Ekfempels: fóss iou vivius prusamein, e gistamein! Fóss iou vivius innozentamein, she stuæss iou bóka temer il truamen! O havæssen nus la grazia finale! Volæssi Dieus, k’ in ofendæssi bók æl! Deventassi æi ina gada, de poder æsser solvius, e vegnir tier kristus!
Enzenna de la klamaziun — ! vegn mæssa [p. 88] suenter haver klamau enzitgi, n’enzitgæi. Ils Omens literai han ælla tralashau, e k’ æla sei necæssaria vegnen sequents eksempels a far ver: Vegn afon, gida Bab! Stai eri! fai obedientsha. In po klamar gl afon, ne saspirar tier gl afon, e la distinkziun de quællas duas akziuns ston vegnir interpunsheivles.
Enzenna de la Quæstiun — ? — quæstionar æi enparar, e suenter gl enparar vegn mæss quæl enzenna. Eksempels: De tgi æis ti skafius? De Diu. Ko? suenter seia semægla. De qu in vegnes nou? de Bab: de Pieder Loregn Spæsha, e de Mòmma: d’Ona Maria Genelin. Tgi æi stau tiu Tat de Bab? Gion Spæsha. Tgi tiu Basat? Krist Spæsha. Tgi tiu Urat? Benedetg Spæsha. Tgi tiu Sururat? David Spæsha. Æis de la Kadi, ne zenunder auter? Òssa de la Kadi, vidavon de Andæst. Tgæi ne ko æi tia noda kasa? ashia: A+: in — a — kun ina crush sisu, quei vol dir: d’ils morts ded Andæst. Enzenna de l’Inklusiun — /::/ — (::) — ( ) — quæl’enzenna vegn mæssa pær dar d’entelir in sentimen denter la struktura ded auters sentimens en il qual auda bòka veramein denter il kontekst de tshæls sentimens; pær eksempel: Gl on 1804. æi Napoleon Bonaparte, de naziun in Korsikan /: a nus stat bòka tier d’interquerir vengonzamein:/ vegnius enkoronaus a Paris de Papa Pius, ils siat de quæst nom, sko Inperadur de la Republika de Frontsha, e gl on 1805 /: uardai tgæi ventira?:/ sko Reg de la Republica Cisalpina.
[p. 89] Kou dat a mi grad la kashiun de mæter a plema l’enzenna de la smervæglaziun — ḉ —
Sesmerveglar æi klaramein distinguiu d’il klamar, quæstionar, e suspirar, ed iou me smervægla, k’ ils Omens literai han tralashau l’enzenna ded in afækt ashi enkonoshent e frequent. Gl eksempel de quælla verifikaziun stat ual ent igl eksempel sura dau: Uarda tgæi ventira ḉ Lou æra ne suspirau, ne klamau, ne quæstionau, sonder solætamein sesmærvæglau de la ventira de Bonaparte, sko de naziun korsikana, e familia kòmina.
L’enzenna de la kontinuaziun, e kalada de la kontinuaziun relatada. Enzenna de la relaziun va avon, suenter vegn quælla de la kontinuaziun de la relaziun, e suenter quæla, quæla de la kalada, k’ æi la medæma, de la kontinuaziun. Eksempel: Moises skrive enten siu kòdesh de la generaziun kapetel 10: en quæsta moda: Quæst æi la generaziun d’ils figls de Noe, nomnadamein: „Sem, Cham, e Japhet . . . . Sem, k’ æra Bab de tots ils figls de Heber, ed il frar vegl de Japhet, schendrav’æra figlelonza, e quæls afons de Sem æran: Ælam, Assur, Arphaksad, Lud, ed Aram . . . . Lur habitaziuns sestendævan ora de Messa daven, tok k’ in vegn a Sephar tier il Quolm viers orient“.
Quæl’enzenna vegn pia nodada ashia — „ — Ina part mæten quæl’enzenna bòka mo denter, ed a la fin, æ d’entshata; mo quæi, quit [p. 90] iou k’ æi sei bòka necæssari.
L’enzenna de la Devokalaziun — ’ — quæla vegn aplikada pær dar d’entelir, k’ æi pær facilitar l’ekspræssiun, sæi shau ora in vokal. Eksempel: ælla fa d’onda, stagl dir. In podæss æra dir: ella fa ded onda, ælla fa de Onda. D’ils stagl: de ils — al bab, stagl: a gli bab; mo en quæst davos eksempel vegn bòka mæss l’enzenna. ku’ l, stagl: kun il, po vegnir mæss, ne ka nu.
L’enzenna de la Spartiziun — „ — vegn mæssa denter, pær spartar plaids, selbas, e sentimens. Pær sparter plaids, kur ke quæls konsisten en dus: tagla„ brastgas, shigenta„ mauns — tagla „krapa & pær sparter las selbas: mal„ ruasseivladat &; pær sparter sentimens: la buna demanonza„ teidla ti„ æi la klaræzia de las vertits. Gl æi veramein enzenna tudæstga e de meins usit.
La enzenna de la Nodoziun — * — † — in po quælla nomnar quælla de la Citaziun, pærtgei entras quella vegn in las auktoritats de la konfirmaziun nodadas. Ællas vegn in æ nodada, e forza pli komodeivlamein kun: a — b — c — & — ne kun 1 — 2 — 3 — 4 — & ils 5 quals in thænt’oshia: 1) a) ne ashia: (1 (a (b. Las citaziuns vegn in ordinariamein tshæntadas u orasum, ne giu dim.
L’enzenna de la Denterkalaziun — — — in plaida, e denter kalar de plidar volt ins, u shar [p. 91] lignar enzitgæi, ne shar ruassar enpau. Eksempels de la legna: Pærtratga bein, o Om! kon græv — — — fai penitenzia. Eksempels de la pausaziun: Pær quorre tia vita passada — — — lai ir pær kor tæs malfatgs — — — — revolve tæia konscienzia — — — dai atenziun sin tæias inklinaziuns — — tæias frequentaziuns — — apetits — — disgusts — — ed a la fin te volve tier tiu bien Diu.
L’enzenna de la Breviaziun — ~ — quælla vegn mæssa sur ils plaids, ke vegnen breviai. Eksempels: Plũm, stagl: Plurimum: Rẽvdo stagl: Reverendo — Rvd — stagl: Reverend — Clarissmo stagl: Clarissimo — pptr. — stagl: propter: & stagl: et cætera & & Mo la Latin, pær grazia de Diu, ha quælla kuseida.
L’enzenna de l’Omissiun — . . . . . — quæl’enzenna vegn duvrada en duas modas: pær munkonza, k’ in hagi boka saviu læger, ne pær kashun, k’ in hagi shau ora de bugæn. Quæi deventa savæns enten kopiar giu skretiras maltelgenteivlas, ne kun relatar las auktoritats, las quales in tshankuna giu denter en. Eksempels: gl on 1632. æis æi denter . . . . . . deventau in sidrætg, e . . . . Markau &
A Heber æi vegniu shendrau dus figls, in vegneva nomnaus: Phaleg /: pær romansh: fai letg: / „pærquei ke de siu temps fóva la Tiarra, partid ora, ed il nom de siu frar fóva: Jektan„ . . . . . . Quæls æn ils afons de Sem suenter lur parentelas, Lungatgs, Territoris [p. 92] e Naziuns. (51
Pli anavon di il medæm Auktur (52: Il Segner vegneva denton giu pær uardar il markau, e la Thuor, k’ ils afons ded Adam havævan baghægiau, e shæve: prendei mira, gl’æi mo in Lungatg: æls han entshiet quæl’ovra, e vegnen boka star giu de lur proposiziun, tok k’ æi vegnen bòk ad haver konsumau ælla. Parquæi vegni, sheien ir giu nus, e lou konfunder lur Lungatg, fin a quæi, ke nagin enteligi il plaid de siu proksim . . . . . . Pærquæi vegnev’æi æ dau il nom a quæi Markau: Babel /: pær romansh: Balbætg:/ parquæi ke kou æi vegniu konfundiu il Lungatg de gl entir mòn . . . . Quæi æi la generaziun de Sem: Sem fóva 100. ons vegls, kur k’ æl, suenter dus ons d’il Deluvi, shendrava Aphakoad.„.
_____________________
51) Genesis kap. 10.
52) Gen. kap. 11.
L’enzenna de la Definiziun — . — quælla stat denter, ed oravon a la fin d’ils sentimens. Ils Latins nomnan ælla: Punctum, ed ils Tudæstgs: Endstrich, ne: Schlusspunct — Schlussstrich.
La tshontsha, ne la plidontadat ha diværsas konnækziuns: de la rashun, de la fin, de la kashun, d’il temps, d’il liuk, de la moda, e de la materia. Il ruaus, ne la pausa de la Lektura, e la separaziun, ne distinkziun de la materia kashunan ordinariamein la posiziun de l’enzenna [p. 93] de la Definiziun. La diværsitat de la materia, e d’ils sentimens promoven ordinariamein la posiziun de l’enzenna de la definiziun.
Nagina komparaziun æi pli æquable pær las Denterpunshiuns, ka quæla de la Musika. La Musika æi ina variaziun de suns auls, e bass, quorts, e liuns, ina variaziun ded instruments, sófels e vushs, ina variaziun de pausas, e pausætas — — — ina variaziun de melodias tristas, e lægras, raspontas, e splanadas, lomas e gruvias, dabotas, a plaunas, dedaultas e deskusas: tòt quæi æi la vivacitat de la Literatura; tòt quæi æn las vushs d’ils Lungatgs.
Ils vokals fan las vushs aultas, e bassas; ils konsonants konquorren kun lur diværsitats formales tras gargata, liaung, dens, e labgia; las selbas daten suns plauns, dabots, e medians, las denterpunshiuns mòssan avis, e respiraziuns; il flat vegn d’il lom, va tras la gargata, e shlueta par bòk’ ora; quæi stausha l’aria, l’aria dat vush, la vush quorr’en nossas Uræglas, las uræglas mainan quæla avon la porta de la palætsha æn ils gniarvs, ils gniarvs van el tschurvi, e nus entelgin ins l’auters noss sentimens. Admirabel mòssamen, admirable [p. 94] struktura de Diu!
Quæi sentimen, ke l’audida fa, fa æ la vasida. La resplendenzia de la Literatura va en noss oegls, vi d’ils oegl æn ils gniarvs van el tshurvi, ed il tshurvi, il sæ de noss’olma, fa kapir, ed entelir ælla.
Nus kapin, ed entelin; nus rashunain, e memosain; konponein quæi en Literatura, e dain quæi de kapir, ed entelir a nus, ed auters.
Tgæi mòssamen æi pli shentils, ka quæl, tgæi komunikaziun pli enpærneivle, ka quælla? Laudaien gl auktur, engraziaien ad æl.
Nus maniavan de haver kompiglau tòt — quæi, ke konvegeva, tokan òssa; mo nus æssen aunk stai anavos bia. Lein pia æ dar plaz a las restanzas, e quæi vegn l’incæpziun, e pærsekuziun de bein selbar, leger, skriver a dar.
§ IV.
Moda de bein sebbar, leger, e skriver.
Kon pli, k’in skrive, ton pli seregord’ins, de haver enblidau de skriver. Jou hai fatg menziun sisura, k’igl: i — semidi en: ì — konsonant, ed enblidau de menzionar, k’æ auters vokals possien semidar enten konsonants.
[p. 95] In vokal ræsta shi ditg vokal, tok æl prend bok’ in auter vokal tier, pær far kun læz ina selba: e quæi momen, k’ æl prend’in auter vokal, ed en konpagnia de quæl fa ina selba, she devent’æl in konsonant.
Gl æi subtiladats, iou gœ a, mo tales, k’ in sefigæss responsabels, sh’in dæss bòk avis ded ællas. Sin mintga midada sto ins dar sæia enzenna, e sin quælla tgæin ina deins? Quælla de la Svokalaziun; il vokal semùda ent in konsonant, e pær konssequenzia sesvokal’æl. Quæst’enzenna vegn nodada ashia — , — .
Svokalaziun d’igl: a — au — ai — aù;
d’igl: o — ou — oŭ — oi;
d’igl: ò — òu — òù — òi
d’igl: u — ua — uo — uò — uu — ue — uæ — uœ — uù — ui;
d’igl: æ — æu — æù — æŭ — ne: à — àu — àà — ài;
d’igl: œ — œu — œù — œi — ne: òu — òù — òi — ;
d’igl: e — eu eù — ei; d’igl: ù — ùa — ùò — ùó — ùu — ùò — ùe — ùù — ùi;
d’igl: i — ia — io — iò — iu — ie — ià — iò — iù — ii.
De meia savida, æn quællas las posseïveles konbinaziuns d’ils svokalants kun lur vokals suondonts.
Gl’æi shon sisura detg, ke skadin plaid, ne selba hagi siu akzent, quæi vol dir: ina cærta fikzaziun de tardæzia, ne longæzia, il qual dat enzenna, k’ in dei prolongar quælla selba pli ditg, k’ in autra; de tardæzia æi quælla selba akzentale grad sko sh’ælla fóss dobla. [p. 96] Quæl enzenna lein nus nomnar: l’enzenna de l’Akzentaziun, ed æi ashia — — ; ælla vegn mæssa sòt la selba akzentale.
Suenter las konbinaziuns, e distinkziuns d’ils vokals duæssen las konbinaziuns, e distinkziuns d’ils konsonants suondar; mo quællas æn, a meia pareta, ton numerusas, k’ ællas selaien strush mæter kou. Lein pia spergnar ællas sin in autra okasiun? Na, ællas deien suondar, mo quæi quortamein.
a) Selbaziun.
Selbar vol dir nuot auter, ka konponer las selbas — — mæter enzemen ællas — — pronunziar — — — dir or ællas.
Ton ina sko l’autr’akziun depende ton de gl intelætg, sko d’igl akt — mo gl enprim d’igl intelætg, e per lu d’igl akt.
Tót quæi, ke vegn præsentau a gl intelætg deriva de la sensualadat. kon pli ka la præsentaziun æi agl intelætg klara, e mæssa entelgeivlamein enten la memoria, ton pli, sh’æi vegn bóka reteniu d’ils instruments, ne de l’akuratæzia eksekutiva, korrespondenta vegn æl ad æsser a sæia sensualadat. Nus lein kalar de rashunar, e vegnir si’ l fatg sæz. [p. 97] Materia substanziale de las selbas æi quæsta: a — o — ò — u — à — ò — e — ù — formale quælla: b — c — d — f — j — h — k — l — m — n — p — q — l’— s — t — v — z = g — g — g — ç — ş — .
Il — x — y — æn tralashai sko non necæssaris — ed il: z — 5 korresponde al: ts — .
Konselbaziun d’igl: a — b — : ab — ac — ad — af — aj — ah — ak — al — am — an — ap — aq — ar — as — at — av — az — ag — ag — ag — aç — aş.
Konselbaziun d’igl: b — a — &: ba — bo — bò — bu — bà — bò — be — bù — bi;
d’il: ca & — d’il: da & — d’il: fa & — d’il: ja & — d’il: ha & — d’il: ka & — d’il: la & — d’il: ma & — d’il: na & — d’il: pa & — d’il: qua & — d’il: ra & — d’il: sa & — d’il: ta & — d’il: va & — d’il: za & — ga — gà — gà — ça — şa — .
Konselbaziun d’igl: bca — bco — bcó — bcu — bcà — bcò — bce — bcù — bci;
d’il: bda — & — bfa — bja — bha — bka — bla — bma — bna — bpa — , stat daven — bqua — bra — bsa — bta — bza — bga — bga — bga — bça — bşa.
En la medæma moda po in ir a tras tòt il Literal, e selbar æl.
Konselbaziun kón in vokal a miez: bab — bac — bad — baf — baj — bah — bak — bal — bam — ban — bap — baqu — bar — bas — bat — bav — baz — bag — bag — bag — baç — baş.
Ashia va æ: [p. 98] cab & dab — fab — jab — hab — kab — 25 lab — mab — nab — pab — quab — rab — sab — tab — vab — zab — gab — gab — gab — çab — şab &
Sin la medæma moda va: babc — babd — babf — babj — babh — babk — babl — babm — babn — babp — babqu — babr — babs — babt — babv — babz — babg — babg — babg — babç — babş. Ashia: stagl gl: a — po nins æ prender in auter vokal, e selbar; ær auters konsonants, e mùdar sin las pli posseivles modas. Hai tratg a la quorta.
b) Lekziun.
La lekziun æi l’okupaziun de leger. Leger vol dir: mæter enzæmen las selbas, e quælas bein pronunziar — — — bein konzepir, e bein sbokar 35 — u imaginar ælas. Ælla sedistingue en duas konsideraziuns: en vushale, ed intelæktuale, quæsta konsist enten la kapazitat ed entelgientsha, e tshælla enten la pronunzia de vush; de vush: bassa, ne: aulta.
La lekziun buna sto haver cærtas bunas qualitats, shigliok sedegeneræsh’ ælla. Las bunas qualitats ded ælla æn: ina buna atenziun — — ina senza sens, e pærtratgs, iasters — — nonpærturbada — — ina klara, entelgente, e resonante vush, e pronunzia — — — ina bein proporzionada temperonza denter selbas, e selbas — — selbas [p. 99] liungas, mesaunas, e quortas — — ina buna korespondenzia denter la kapazitat, e spærtadat d’il legent, e la Lekziun — — ina buna akuratæzia d’igl akzent — — in filada tempronza de las respiraziuns de pausas e pausætas — — de la vush sbassonte, ed alzonte; en sòma: æi sto æsser legiu, k’ æi vegni bein entelgiu.
La vush sto æsser generalmein fikzada en tun, e bein proporzionada a la natira d’il Legent. L’enzenna de l’incisiun konzed’ad æl ina respiraziunæta — ina pausæta; quælla de la relaziun ina pausa — ina respiraziun; quælla de la dismembraziun ina respiraziun entira, ne ina flekziun de vush ded ina terzia, quælla de la definiziun ina flekziun ded ina quorta; quælla de la suspiraziun ina sbossada non determinada plonshente; quælla de la quæstiu in’alzada de sil meins ina terzia; e quælla de la smevæglaziun in’alzadæta kun ina profunda flekziun. Mintgina ha sæia pausa, ne pausæta spæras.
c) Skripziun.
Il skriver æi in inschin de tshentar giu noss sentimens en plaids. La materia d’ils plaids æn ils vokals, la forma ils konsonants — ne do dus materia, e la komposiziun de quællas materias [p. 100] las formas. Skadin vokal ha sæia forma e sæia materia.
En konsideraziun de la repræsentaziun æi la skripziun de duas sorts: pær konzepir ils pærtratgs entras vushs, ne entras figuras. Las vushs audin nus, e las figuras væsein nus.
Tier la skriptura drov’ins literas, ed enzennas, selbas, e plaids, ed or de quæi vegnen ils sentimens shændrai.
En tgæi konsista la bellæzia d’il skriver?
Enten la bialla figuraziun de las literas — — enten la tòtinadat de lur altæzia — — profundat, largadat, e strætgezia — — enten lur entelgeivladat ton figurale, sko væseivle — — — — ed oravon enten il bien uorden de la tshentada de plaids, ed enzennas literales. Las literas grondas ston haver ina zærta mæsira denter ællas, e denter las pintgas, las pintgas puspei ina cærta mæsira ina k’ on l’autra, las literas, selbas, e plaids ston haver ina bein proporzionada distanzia ina de l’autra, en giu, ed ensi, e pusar tótas tótina d’in kantun a l’auter d’il format.
Tier ina bialla skretira sto æi æsser buna titgira, bien papir, bunas plemas, bien tshurvi, e bien maun.
Il skriptur sto en sæia lavur semper haver bun’atenziun sils suns de literas, selbas, e plaids, ed oravon sin l’akuratæzia de sæs [f. 101] sentimens. La verdat æi gl obiekt principal, k’ in skrivent dovæss adina haver avon il oegls. Noss sens, e nossa rafinada rashuneivladat, la quale ha pær dershader il giudizi, daten la verdat ente maun.
Senuspien de nonpærfætgas — — ne faulsas sensualadas — — — se pærtgireien ded enganus giudizis — e faulsadats prægiudikaivles. Shaien bóka quorrer en nossa plema dubiusadats, senza dar d’entelir ællas — d’il ræst skrivien: gæ gæ — na na.
Il skripturist ha pær maus de duas sorts Literas: grondas, e pintgas. Las grondas vegnen dovradas en titulaturas, ent ils nomens de proprietat, e de shlateinas — de pærsunas, e kaussas de gronda destinkziun — de Mars — de Tiarras — Quolms — Vals — Markaus„ — Vitgs — Burgs — Kastæls — Klaustras„ — Regenavels — fluss — d’entshata de la skretira, e suenter shadin’ enzenna de la definiziun„
La negligenzia de la nonakurata ekspræssiun vokale kashuna dubis de skriver enten la davos selba; æ kashuna la petshna diferenzia de cærts konsonants, e la quortadat de las selbas diværsas dubiusadats ent il quors de skriver. Lein æ prævegnir a quællas.
B, p — d, t — v, f — j, ç — g, k — g, g — ş, s — pon kashunar dubiusadats enten las selbas finalas. En tal kas dei il skribent far reflekziun sin [p. 102] las derivazius radikales d’ils plaids, e sin la kreshientsha, e disminuiziun e simiglontadat de quæls. Pær eksempel: iou hai dubi de skriver: bab — tat — basat — urat — bræv — mej — peç — ùg — log — mæs — tæs — logs — liug — smak & e pærquæi, reflektont, hai iou enflau, k’ in ditgi: babuns — tata — basata — urata — brævier — mejer — peçar — ùga — loga — mæss — mæza — tæza — logar — smakar & &
Igl — ss — advært’ins il davos, e d’igl — ş — sai iou bók eksempels: Dænter en vegn æl æ kapius.
La simiglonta difikultat han las selbas finales quortas de skriver. Quælla difikultat eksiste ordinariamein mo dænter: a — ed: e. Gl æi de saver, k’ ils participis enten la moda de plidar aktive de generaziun fæminina hagien: e — p. ek: potente — potentes — sapiente — sapientes & & ed ils participis de la moda de plidar passiva de la medæma generaziun hagien: a — p. ek: pusada — smakada, lavadas — legidas — retenidas — ordidas.
Ils Adjektivs, ke han avon: l — ne — v — prænden onz igl: e — k’ igl: a. Maneivle — maneivele — migeivle — reteneivle &
Quæls verbs, ke han enten la moda indefinita: ar — han enten la moda de ræsdar: a — quæls, k’ han: er: e — quæls, k’ han: ir: i ne: e. quæls, k’ han enten la medæma moda temps [p. 108] præsent: a — retegnen quæl el temps vargau, e vegnent — ne prenden: e — Quæls, k’ han: e — mùdan quæl ent: æ — Quæls, k’ han: i — han æ: e — e retegnen domadus.
Æi para ded æsser dificultats ent il skriver de dublæzias literales; mo gl’æi naginas — pær — çæi in di: quæla — tshæl — æla — lena — stela — bela — kadeina — maseina — mòma — enzena — tera — tiara — rebela — rebele & e di æra: quælla cælla — ælla — lenna — stella — bella — kadeinna — maseinna — mòmma — enzenna — terra — tiarra — rebelle &
Dóbliadas pon mo las literas læves vegnir; mintgin skrivi sco æl plaida.
Tòt quæi, k’ æra de basegns, resalvon las irregularitats, al pievel kómin, hai iou de quæi objekt skrit. Quæi quin hai iou fatg d’entshata, kun quæl kontinuau, e speronza! finiu.
A ti, o pievel kòmin! pær tei, o giuventegna grishuna! hai iou enterpriu quælla lavuræta kou. Lege, e surlege quælla, pærtratga, e surpætrtratga quælla, iou quinta, e quinta de quintar il ver, k’ ælla dæti a ti vera, e klara, gæ tshou d’enlou klaramein resplendente glish sin tgæi fundamen ti hagies de centar tæs studis, e tæias scienzias!
Iou ditg a ti, giuven grishun! k’ æi dæti nagin auter fundamen tier studis, e scienzias, ka la pærfætga savida da tiu Lungatg matern; [p. 104] pærçæi gl æi kaussa dezidida, ke totas nossas sabientshas serefierien anavos sin il Lungaç, e sin las tshafadas de noss’audida, e væsida; il Lungatg æi quæl, ke præsenta tót quæi, e pær konsequenzia æi quæl, ke dat il fundamen de noss studis, e scienzias.
Iou hai ditg: il Lungatg, e: la pærfætgia savida de quæl „sæi il fundamen de studis, e scienzias pær la Giuventegna grishuna;. Sh’il Lungaç, æi, she tga nin duæss æi æsser auter, k’ il grishun, depia ke nus quæl naturalmein savein il pli pærfætg?
Va ela Germania — va en Frontsha — Italia — Spagna — Portugal — magari va el Ungaria, e Tŭrkia — va aunk pli lonsh pær servætshs, — Mistregns, kuriositats, ne Lungatgs; dai adatg sils plaids, enzennas, e midadas de quæls, las klavs has ti, il fundamen has ti, e tòt vegn ad æsser a ti maneivel, ed enpærneivel.
Va pær tia patria romantsh’entuorn, seies kurios, dai adatg sils plaids, enzennas, e mŭdadas, e tia kontenthientsha vegn gleiti ad æsser konplenida.
Ti pos æsser de la Kadi — Lumnæza — Fopa — Flem — Trin — d’il Plaun — de la Tomliaska — Sursaissa romantsha — de Shons — ne de la Giadina — ne de nuo, ke ti vol & — — prende or d’il Arkun de la Literatura las Literas, e tæia agna vush suenter tiu dialekt, ne tæia ùsonza, [p. 105] skrive lou suenter, e quæls de lonsh, ed aunk pli tgionsh quæls de tier vegnen quæi entelir.
Dieus æi gl auktur d’ils Lungatgs — — tiu lungatg æi vegls — primars — — ti pos krer, ke ti hagies ina participaziun divina tras quæl, pærçæi æl æi ne voluntariamein, ne sforzadamein a ti vegnius inponius. Spræzas quæl, she sapies, ke ti kontrapugnas a l’ordinaziun divina, volente, k’ igl auktur vegni enkonoshius, ed adoraus diværsamein.
En tæia favur, o Naziun — — o Giuventegna grishuna! hai iou skret præsent kòdishæt, e skret æl en plema de la Kadi; pærtgæi mo en ina, ed a mi en l’en pli enkonoshenta hai iou voliu, e saviu skriver æl; mo manægias, ke iou tras quæl vegli tæi privar de tæia agna maternadat dialektika; ne ke iou vegli a ti inponer la savida, e memoria de tot il kòdish? Na
Jou vi nuot auter de tei, ka ke ti prendies, sko pievel kómin, ke ti æis, mo la pærfætga savida de las Literas de la Literatura nova, e kun agit de quællas, ed agit de las interpunshuns selbias, legies, e skrivies akuratamein suenter tæia isonza materna. Il ræst, e quæi, ke iou vegn a skriver, dei æssar pær pærfækziun ded Omens literai, e quæi davos dei æ æsser la materia de mæia.
| [p. 106] | III. Part. |
Senza dubi dei quælla part æsser pær Omens, e fæmnas literadas. Iou, pær fin, sto sefar literaus en quælla, shigliok tergies iou sur memez la bein meritada repræhensiun, e responsabilitat de quælla. Pær amur d’il pievel kómin hai iou tokan òssa seprævalius de la Literatura vædra en miu skriver, de kou d’envi sto iou seprævaler de la nova, sinaquæi k’ æi vegni boka renfatshau, ke iou dæti reglas ad auters, e salvi mæz quællas bók.
La materia de quæsta tiarza part vegn a kontener la posseivle renovaziun d’il Lungatg romansh, e mæter quæl en situaziun d’in Lungatg de Literatura kómina pær la naziun grishuna. Token óssa ha nins plidau en general d’il Lungatg grishun — — popular — — rustikal — — de kou d’envi vegn ins a plidar de quæi Lungatg præcisamein suenter sæia pærfækziun posseivle.
Dieus, gl’auktur d’ils Lungatgs, e de las scienzias, stæti a mi tier.
| [p. 107] | § I. |
Renovaziun posseivle D’il Lungaç Romanc præzisamein.
Skadina renovaziun par’ordinariamein odiusa; Ælla pærde sia odiusadat ladinamein, sko k’ ælla vegn konsolidada de la necæssitat, ne degæntadat. Æi il Lungaç ded ina naziun — — literau — — kómin pær skadina naziun necæssaris, e degænts, ne bòk? Nus respondein: la dàga, ed æi necæssaria. La ragun de quæsta verdat æi quælla: la Naziun hebraika, græka, latina, franzosa, spagnola, e jermanika & & ha enflau il Lungaçs de la Literatura pær necæssaris, e dægents, e nus, sko naziun partikulare podein æ participar de quælla prærogativa.
Jerusalem, Athen, Roma: Paris, Madrit, London, Viena, e Berlin & & gaven, e laien ils pievels de lur vals, quolms, e planiras plidar minçin suenter lur dialekt, ne isonza; mo a las Squecadiras komonden ài: squeçai suenter il Lungaç, de la Literatura; il Lungaç de la Literatura ài il Lungac d’il Omens literai, e çi ke vol bòk æsser literaus, seservi de quàl de sia isonza.
In ha pli gadas dæç: k’ il Lungaç konsisti enten vushs, ed enzennas de vushs, donts d’entelir ad ins, e l’auters ils sentimens; konsequentamein çi [p. 108] ke vol prender a mauns renovaziuns de Lungaçs, ha d’atakar vushs, ed enzennas de quàls Lungaçs.
Kon væss vegness quài en efækt, gin læss dar quàl’instrukziun a la puragla? Jou vive de la speronza, k’ àl haji pli buna suetienca tier Omens literai, e dón l’encata. Las vushs d’il Lungaç han determinau las enzenas de quàl, pàrçà jl ài stau vushs lungaçeivles avon, e per suenter enzenas vugeivles. Óss enkonter komi daten las enzenas la diràkziun a las vugs, e passa il kontrari.
Ài konport’a nus pia, suondont l’isonza nova, de tralagar lãs vugs, e renovar il Lungaç kòn las enzennas.
Las enzenas konsisten veramein mo enten la Literatura, e quàllas pon vegnir konsideradas sko: literas, enzennas de literas, selbas, plaids, e sentimens. Nus denton lein mo setener si sin las literas, e sin ils plaids, ed or de quài prokurar nossa renovaziun.
Nus àssen or de dubi, ke las literas, e lur enzennas, las quales nus havein nomnau. Denterpukziuns ne: Denterpungiuns, havàssen bóka lur deveivle pàrfàkziun; mo nus làssen, ke las literas pinças korrespondæssen kón las grondas en figura, sinaquài ke a la giuventejna vejnissi facilitau la memoria. Jou denton sai oravon, ke iou sei bóka kapavels de quài mæter en efàkt dueivlamein; nuota ton meins sòn iou intenzionaus de dar in Móster, k’ il pli kapavel possi quài kondeger, il qual iou pàr meins kapazitat [p. 109] hai stoviu tralagar.
Eksempel.
A — O — Ó — U — À — Ò — E — Ù — J
a — o — ò — u — à — ò — e — ù — i —
B — C — D — E — J — H — K — L — M — N — P — Q — R — S — l’— V — Z —
b — c — d — f — j — h — k — l — m — n — p — q — l’— s — t — v — z —
G — G — G — Ç — Ş —
g — g — g — ç — ş —
Lou spàras làss iou à, ke las literas grondas konparàssen a la naziun griguna enqual ga kun ina delikata prògienca de bi floram.
Denter tótas auteras literas grondas paren a mi: H — L — l’— las pli difikultusas. Jl: c — podàss ins a la fin midar en quàlla ual dada moda; ed il H — en quàsta — ne quàlla: H — h — En sóma: iou sai or de quài bóka sesbrójlar. La sekònda renovaziun konsistàss ent ils plaids. Ài dat, sko sisur ài deç, de quater sorts plaids: substantivs, verbs, adjektivs, ed adverbis.
Ent ils substantivs sesafl’ài de duas sorts irregularitas: quàlla d’il nómer, e quàlla de la generaziun, [p. 110] ke podàssen àsser unçidas ora.
Quàlla d’il nómer ha sia mònkada en quàst: in di ent il nómer singular: igi — vàgi — uci — kani — marti — flugi — ródi & & e lu ent il plural: igalla — vagalla — ucals — kanials — martials — flujals — rodials.
La regula ài quàsta: quàl, ke vol dir el singular: igi, vagi, uci & qual devàss dir ent il plural: igis, vagis, ucis & e quàl, ke vol dir ent il plural: igala, vagala — ne igalla, vagalla, ucals e quàl duæss dir ent il singular: igal, vagal, ucal. Quàlla irregularitat ài càlla uisa bóka jenerale enten la Tiarra griguna.
Enkónter komi quàlla de la jeneraziun ha quàsta mónkonza: il dubi de càrts plaids substantivs de vart la jeneraziun maskulina, e fæminina. Quàls dubis pon en il Lungaç grigun vegnir relevai maneivlamein, e kun quàlla moderaziun vejnir restituiu la regularitat d’ils substantivs tótalmein.
Ils plaids d’ils dubis æn quàsts, ed a quàls simijlonts: art — part — preit — neiv — seiv — lavur — savur — dolur — pleiv — salin — karnun — tóts quàls kón auters biars an de la jenaraziun fæminina, 35 e pàr unçir ora tóta irregularitat de quàllas varts, vejess mæss vi tier in solàt: e — e vejness skret: arte — parte — preite — neive — seive — dolure — lavure — savure — pleive — saline — karnune & el singular, ed ent il plural: artes — partes — lavures — pleives — salines — karnunes.
In autra ài irregularitats, ed in autra mónkamens. Æi dat ent ils Lungaçs biars monkamens, mo oravon [p. 111] ent il niós: monkamens de plaids de substanzia — de plaids ded akziun — e de plaids de qualitats de substanzias, e ded akziuns.
Tót quài, k’ ài, ne po àsser distinktiv ejl intelàc, quài devæss à àsser distinktiv ent ils suns de vusg, ed enzennas literales.
Jendraien pia plaids, nus æssen jà bóka memie pàrdàrts, pàrçài autras naziuns han ài à stoviu gendrar, g’ài han lur Lungaç voliu pàrfàkzionar.
Grad quài plaidàt: niós, ual sura en l’enprima linja ha faç en demen ina nova irregulatat; mo pær ventira àis àlla bóka kómina. Tót di ent l’oraziun d’il Sejnor: Bab noss„ ed enten la generaziun fæminina: nossa; pàrçài pia bók enten il konquorts de la skripziun? Tót di ent il plural: coks — cokadat, parçai pia bók ent il singular: cok?
À gi gronda ài l’irregularitat d’ils verbs, sko quælla ded autras partes de l’Oraziun, e quài ài veramein quài, ke vejn a dar a nus il pli gron fastidi de relevar. Relevaien tonaton.
Kun ina solæta regula po quài tót vegnir relevau, nomnadamein kón quàsta: in cànt ils verbs enten la moda infinitiva d’il temps pràsent pàr forma generale, e minça mai suenter sia posiziun, e figura vegn jl entir 20 verb deklinaus. Ils eksempels àn quàls, ke vajnin a dar jlig sur il faç.
[p. 112] Jl æi gon sisura diç, k’ ài dàti de quater sorts verbs en risguard de la variaziun de la selba finale de jl infinitiv temps prasent, nomnadamein: ar — er — er — ir.
Eksempel: saltar — voler — àsser — ordir.
Deklinazun d’il verb: saltar.
Moda indefinitiva temp pràsent: saltar.
- — — temp vargau: saltaver.
- — — temp vejnint: saltasser.
Participi de temp prasent: saltant, saltante, saltant.
- — — — — saltants, saltantes, saltanta.
- — de temps vergau: saltavent, saltavente, saltavent.
- — — — saltavents, saltaventes, saltaventa.
- — de temp vejnint: saltasent, saltasente, saltasent.
- — — — saltasents, saltasentes, saltasenta.
Moda de resdar.
Temp pràsent
Temp vergau.
Jou saltave, ti saltaves, æl saltave — nus æls saltaven, nus saltaves.
Temp vejnint.
Jou saltasse, ti saltasses, àl saltasse — nus, àls saltassen, vus saltasses.
Moda de relatar.
Temp pràsent.
Jou saltie, ti salties, àl saltie — nus, saltien, vus salties, àls saltien.
Temp vergau.
Jou saltavie, ti saltavies, àl saltavie — nus saltavien, vus saltavies, àls saltavien.
| [p. 113] | Temp vejnint. |
Jou saltassie, ti saltassies, àl saltassie — nus saltassien, vus saltassies, àls saltassien.
Sin la medàma moda vejn ài deklinau kón il: ke.
Moda de kondizionar.
Temp pràsent.
Jou saltasse, ti saltasses, àl saltasse — nus, àls saltassen, vus saltasses.
Temp vergau.
Jou havàsse — havàsses, havàsse — havàssen, havàsses, havàssen, saltau.
Temp vegnint.
Jou vejnesse, vejnesses, vejnesse — nus vejnessen, vejnesses, vejnessen a saltar.
Moda de voler.
Temp præsent.
Jou vole, voles, vole — volen, voles, volen æ: nus volen, vus voles & saltar.
Temp vergau.
Jou volàva, as — a = an — as — an saltar.
Temp vejnint.
Jou volàsse — as — a = an — as — an saltar.
À vejn ài deklinau kón ijl adverbi: ke.
Moda de haver.
Jou have & havàva & havàsse & saltau. à kón il. ke.
Moda de vejnir.
Jou vejni — is — i = in — is — i — a saltar. à kón il: ke.
Moda de konsijlar.
Saltie iou — ies — ie = ien — ies — ien.
| [p. 114] | Moda de komandar. |
Salta ti = salta vus. vàder: saltai vus.
Moda de suspirar.
Saltasse iou! Saltassen nus!
Saltasses ti! Saltasses vus!
Saltasse àl! Saltassen àls!
Havàsse iou saltau! havàssen nus saltau & &!
Vegnesse iou & a saltar! &
Ò ke iou saltassie, havassie saltau, vejnessie a saltar!
Havàsse iou giu saltau — ke iou havassie gu saltau — o ke iou havàssie ju saltau & &
Sin la medama po ins deklinar quài verb kón: dever, poder, lagar, far & &.
In di à quài verb agia: saultar — saulta & saulten & suenter il radikal: — — — se aulta.
Deklinaziun d’il verb: àsser.
Moda infinita.
Temp præsent: àsser.
Temp vergau: assàver.
Temp vejnint: àssàsser.
Participi.
Temp pràs: àssent, àssente, àssent — .
- — — àssents, àssentes, àssenta.
Temp verg. àssevent, àssevente, àssevent.
- — — àssevents, àsseventes, àsseventa.
[p. 115] Temp vejnint: àssàssent, àssàssente, àssàssent. — — àssàssents, àssàssentes, àssàssenta.
Skomiadas auksiliares, ne Supins, e Gerunds.
Temp d’àsser, àssàver, àssàsser &
— d’àssèr, àssàver, àssàver a — ad alp d’àsser, àssàver, àssàsser iu — a màssa.
k’ on àsser — àssàver — àssàsser e pàr eks. buns & &
Moda de resdar.
Temp pràsent.
Num singular — num plural.
Jou àsse, ti æsses, àl àsse — nus àssen, vus asses, àls àssen ne: nus àssen — asses — assen.Temp vergau.
Jou àssàva, ti àssàvas, àl àssàva — àssàvan — àssàvas, àssàvan.
Temp vegnint.
Jou àssàsse, àssàsses, àssàsse — àssàssen, àssàsses — àssàssen. Moda de relatar.
Temp pràsent.
| num sing — | nóm. plural. |
Jou àssie, ti àssies, àl àssie — nus àssien, vus àssies, æls àssien.
Temp vergau.
Jou àssàvie — ies — ie — nus àssàvien — ies — ien, àra kón jl adverbi: ke.
Temp vejnint.
Jou àssàssie — ies — ien — nus àssàssien — ies — ien.
Moda de konsijlar.
àssie iou — ies ti — ie àl — àssien nus, àssies vus àssien àls.
| [p. 116] | Moda de komandar. |
Àsse ti — àsse vus.
Moda de Suspirar.
à ka’ jl adverbi: o, o ke, volassi Dieus!
Àssàsse iou, àssàsses ti, àssàsse àl — assàssen nus, àssàssen vus, àssàssen als!
Jl ài bòka de basejns, ke iou prosequi pli kón la deklinaziun de quài verb, pàrçài il ràst quorre sko il verb: saltar resalvont, k’ àl vertàgà bók il: haver; mo ben il: vejnir, voler, dever, poder, lagar, far &
L’àssenzia de quài plaid verbal ài: la pràgienca, sko d’il: deventar, la vejnienca, d’il: haver, la havienca — tóts treis verbs han ina càrta distinkziun d’il temporal in de lauters.
Dubis, ko la deklinaziun d’ils verbs enten la Literatura renovada havàssen ded ir, àn solàtamein quàsts: jl ài, nomnadamein la quàstiun, g’in enten la moda de resdar diember plural vejli dir: aran, aras, aran — àssen, àsses, àssen, portan, portas, portan, & & ne enten las primas, e sekundas pàrsunas: aran, aras — àssen, àsses, portan, portas &
Il medàm dubi ài enten la moda de relatar diember à plural. Il ài nomnadamein, la quàstiun: g’in dei màter in vokal avon ne suenter jl: i. Pàr eksempel, in di sin la Literatura vàdra: ari, aries, ari — araien — araies, arien. Quala midada dei dar regula? Ge iou fàc [f. 117] suenter l’enprima parsuna: ari, ge sto iou prosequir: aris, ari; ge iou el kóntrari fàc suenter la sekónda, ge sto iou dir: aries, arie; ge iou pli anavon ençeive suenter l’enprima pàrsuna d’il plural, ne suenter la sekónda, ge sto iou dir: arai, arais, arai ent il singular, ed ent il plural: arain, arais, arai. Jou denton hai teniu pàr mejlor, de prender la regula de la sekónda pàrsuna d’il singular, e de la terzia d’il plural, e skriver: arie, aries, arie — — arien, aries, arien. Nuota ton meins surlag’iou quàla definiziun als Omens literai.
Ual sisura ài faç menziun d’il plural de la moda de resdar temp pràsent, e kou lein nus finir quàla. Tóts ils verbs de meia savida, han la selba de la sekónda, ed enprima pàrsuna davosa liunga, resalvon il verb: àsser. Pli regular fóss ài, ded ir suenter il verb: àsser, e di quort àlla, mo jl ài in verb enkonter tòts, çài dei in far? Surdar àls Literai.
Or de quàlla medàma quàstiun result’ài in’autra quàstiun e quàla ài quàla d’il plural enten la moda de relatar temps pràsent. Lou àn las selbas davosas liungas, e cou, suenter il verb: àsser, quortas. A meia pareta, de pia ke la terzia persuna en la davos selba ha àlla quorta, ge lag iou la regula d’il verb: àsser, pàr pli regulare, ed à pàr pli valeivele.
La deklinaziun d’il verb: àsser, ài, càlla uisa, ina de las pli malreguladas, e tonaton dat àla [p. 118] la pli enportonte regla.
Mo ei sa, g’àlla fijàss enqual projudizi a las jugadiras de la Poesia? La Poesia ài, sco iou diç, e gàss, privilejiada, e po prender vàder, nov, e novissim sco ad àlla plai.
La meia mira ài: tót far regular, pàr far il Lungaç de la Literatura griguna regulars en favur ded Omens literai.
Deklinaziun d’él Passiv.
Avon, ka passar tier quàlle deklinaziun fóss ài de dar avis en çài las mùdadas konsistàssen. Àllas konsisten enten la mùdada d’il maskulin, e neutri ent il singular, ed ent il plural en la mùdada d’il maskulin.
Vidavon gàv’ins: arau, araus el singular, ed ent il plural: arai, ed óssa ent il singular: arad, arads, ne arad — ed ent il plural: aradi, arada.
Moda de resdar.
Temps pràsent vergad.
Jou àsse, ti àsses, àl àsse: arads, arada, arads, jl ài arad. Nus àssen, vus àsses, àls aradi, àlas aradas, àla arada.
Temps vergad dóblamein.
Temps vejnint vegad.
Jou àsàsse, ti àssàsses, àl, àla, ài àssàsse arads, dã, ãds. Nus àssàssen, vus àssàsses, àls, àlas, ài àssàssen: di, dãs, dã.
Temps pràsent kón il verb: vejnir.
[p. 119] Jou vejni, ti vejnis, àl, àla, ài vejni: arads, dã, ãds. Nus 5 vejnin, vus vejnis, àls, àlas, àla, ài vejnin: dĩ, dãs, dã.
Temps vergad.
Jou vejneva, ti vejnevas, àl, àla, ài vejneva: ãds, dã, ãds. Nus vejnevan, vus vejnevas, àls & Tót sko sisura.
Temps vejnint.
Jou vejni a vejnir, ti vejnis a vejnir, àl vejni a vejnir arads, arada, arads, nus, vus & sko sura.
Temps pràs. vejnint.
Jou vejnesse a vejnir & arads, arada, arads & &
Deklinaziun kón ils verbs: Star, ed àsser.
Jou àsse, ti àsses, àl, àla, ài àsse stad stada, stad
- — — — — — — — arads, arada, arads.
À agia vejni ài deklinad kón: Jou àssàva, àssàsse & stad, stada, stad, stadi, stadas, stada.
Mòda de relatar.
Quàla möda po vejnir deklinada suenter siu gati sin la moda de resdar, e quài kón: ke, e senza: ke.
Moda de kondizionar.
Jou àssàsse & & arads, arada, arads & &
Jou àssàsse & stad, stada, stad & arads, arada, arads &
Jou vejnesse, vejnesse ad àsser, vejnesse a vejnir, vejness a vejnir ad àsser: stad, stada, stad — stadi, stadas, stada, arads, arada, arads, aradi, aradas, arada.
| [p. 120] | Moda de voler. |
Jou vole, ti voles, àl & vole, nus volen, vus voles, àls & volen àsser: arads, arada, arads — aradi, aradas, arada.
Jou volàva & & volàsse & àsser arad, arada &
Jou vole voler àsser arads, arada &
Jou vole, iou volàva, volàsse vejnir arads, arada &
Jou vole voler àsser vejnid, vejnida, vejnid — vejnidi, vejnidas, vejnida: arads, arada & aradi, aradas, arada.
Jou volàva, volàsse àsser vejnid, vejnida: arads &
NB. las parsunas ston àsser màssas davos en quàla moda.
Moda de haver kón il verb: voler.
Jou have volid àsser: arads, arada &
Jou havàva volid àsser: arads, arada &
Jou havàsse volid àsser: arads, arada &
Moda de komandar.
Àssies ti arads, arada & àssies vus aradi, dãs, dã.
Moda de Suspirar.
àssàsse jou, ẽs ti, àl & arads, arada, arads; àssàssen nus, es vus, àls, àlas, àla: arads, arada, arads, aradi, aradas, arada!
àss àsse iou, assasses ti &
àssàssen nus, àssàsses vus, àssàssen àls, àlas, àla stad, stada & stadi, stadas, stada: arads: arada & aradi, aradas, arada!
Àssàva iou & &
Àssàva iou & stad, adã, stadi, stadas, stada, arads, arada & aradi, aradas, arada!
Moda de konsijlar.
àssàssie — iou àssàssies ti, àssàssie àl arads, arada &
[p. 121] La medàma moda prende tier s’àza il: ke, o ke, ed: o, e 20 vegni deklinada suenter la moda de resdar, e relatar, mo solàt ent ils temps sko ual sura.
Moda nón definita.
Temp præsent: àsser arad.
Temp vergad: àssàver arad.
Temp vejnint: àssàsser arad.
Participi pràsent.
Arads, arada, arads — aradi, aradas, arada.
vergad.
àss àverads, vãda, vãd — àssè veradi, vãdas, vada.
vejnint.
àss àss erads, ãda, ãd — àss àsseradi, adas, ada. Pàr nóndeterminau di ins ent il Mask e neutri: arad.
Supins, e gerundis.
D’il kas jenitiv: d’àsser arad, de vejnir arad, de àsser stad, de àsser stad vejid arad, de vejnir a vejnir arad.
D’il kas ablativ: kón àsser arad, kón vejnir arad, kón àsser stad, arad, kón àsser stad vejnid arad, kon vejnir a vejnir arad.
À en quàsta moda podàss il participe d’il temps pràsent vejnir màss & — àsserad, àsserada, & Temps végau: àssàvarad, assavarada, & Temps vejnint: àssàsserad, àssàsserada.
p. 122 durchgestrichen.
| [p. 123] | Moda nóndefinida, àssenziale. |
Temps pràsent: àsserad — stajl — àsser arad.
Temps vergau: àssàvarad — stajl: àssàver arad.
Temps vejnint: àssàsserad — stajl: àss àsser arad.
T. de pràs. vergau: àsstadarad — stajl: àsser stad arad.
T. de pràs. vejnint: vejnirad — stajl: vejnir arad.
Nota: quài, ke fóva arau, ài stau arau, e quài, ke fósss ded arar, vejness arau. En quài faç ài pia [p. 124] la Romanc bein regulada; e las duas formas davosas àn de tralagar, g’in vol.
Moda adverbiale.
| korespondente | al | kas | jenitiv: | de àsser arau. |
— |
— | — | — | de àsserad. |
| korespondente | al | kas | ablativ: | kón & àsser arau, |
— |
— | — | — | kón & àssàver arau, |
— |
— | — | — | kón & àss àsser arau. |
— |
kón | — | àss àverad | — àss àsserad. |
Moda
substaziale |
ed | adjektivale. |
| Ijl arad — ils aradi, | — | arad — aradi, |
| La arada — las aradas | — | arada — aradas, |
| Ijl arad — la arada. | — | arad — arada. |
En moda substanziale podàss ins màter vi tier il maskulin, e neutri nómer singular pàr si ajna distinkziun in: s, parcài in di enten la moda vàdera: araus, arada, araus & In arad, da
Moda derivada d’ijl: àsser &
substaziale |
ed | adjektivale. |
| Àsserads — àsseradi, | — | àsserad — àsseradi, |
| Àsserada — àsseradas, | — | àsserada — àsseradas, |
| Àsserads — àsserada. | — | àsserad — àsserada. |
Jl ai àsserad. In àsserad, ina asserada.
Temps vergau.
Àssàvarads — àssàvaradi, — àssàvarad — àssàvaradi,
Àssàvaradas — assàvaradas, — àssàvarada — àssàvaradas,
Àssàvarads — àssàvarada. — àssàvarad — assavarada.
Jl ài àssàvarad. In àsseverad, ina asseverada.
Temp vejnint.
às àsserads — dã & ass asseradi, dãs, dã & In àssàsserad, ina àssàsserada.
| [p. 125] | Temps vejnint. |
Substanziale |
ed | Adjektivale. |
| Àss àsserads — àss àsseradi, | — | àssàsserad — àss àsseradi, |
| Àss àsserada — àss àsseradas, | — | àssàsserada — àss àsserada, |
| Àss àsserads — àss àsserada, | — | àssàsserad — àssàsserada. |
Jl ài àssàsserad. In àssàsserad, ina àssàsserada.
Ijl: àss erads, vol dir: quàl, k’ ài araus &
Ijl: àss àvarads: quàl, k’ àra araus &
Ijl: àss àsserads: quàl, ke fóss araus &
Moda de resdar.
Temps pràsent.
Jou àss erads, àss erada, àss erads ti, àl, àla nus, vus & ed agia vinavon kúls temps sko sisura.
Moda de relatar.
Jou, ke iou àssiarads, àssiarada & & il ràst vinavon sko sisura kón temps, nómers, e jeners.
Moda de kondizionar.
Jou àss àsserads, àss àsserada & iou fóss araus — da. Àra ku’ jl adverbi: ge, avon.
Moda de komandar.
Àssiarads, àssiarada ti — àssiaradi, assiaradas vus.
Moda de suspirar.
O — o ke, volàssi Dieus ke, deventassi ke: iou àss àssiarads, àss àssiarada & àss àssiaradas, aradi, arada! Àss àssearads, arada, iou, ti, àla — àss àssearad ài!
Moda de konsijlar.
Àss àssiarads, àss àssiesarads, àss àssiearada & iou, ti & nus, vus, àls, àlas, àla.
àssàssiearadi, dãs, dã.
[p. 126] Jou són làts, ed iou supon, ke tóts seien láts, k’ ài possien bandunar ijl enprovamen de konbinar, ne centar ensemen ils plaids d’ijl: àsser, ed arar, ed agia vinavon; nuota ton meins havàsse ài adina siu aventaç, kur k’ ài fóss’ina gada entroduiu
Bandoneien pia pàr konsejl quài tedius sistem, e vejnien sin enziçài pecen vengonts ded animad vàrsiun, sin: Dieus, Deus, temps, e: pro. Jl ài en sesàz mo in Diu, e mo in temps; mo in auter ài àsser, e puspei in auter imaginar.
Il plaid: Dieus, ne Deus, ded ina selba, ha pereto de plural, sko il temps. Jou làss denton konsijlar, k’ in gàss ent il singular: Deu ver, ed ent il plural: Deus fauls. In di à: Diu, dieua deua, Deaul deaula, e quài devos làss dir: Deus e Deuas d’ils Uauls. À agia el singular: temp, pl. temps. Pro, ài in adverbi indispensabel. En auters logs, oreifer en Jadina, ha quài plaid siu vegenadi, e si la Kadi di ins: pàr, e pàr ha duas sijnifikaziuns. Eksempel: roga Diu pàr nus. Quài po ins entelir: roga Diu en favur nossa, ne: roga Deu tras nus. Àis ài il kas, k’ in vol dar d’entelir: en favur, ùtel, komoditat & ge màt ins: pro, volt ins enconterkomi dar d’entelir, sko kagun, instrumen, efàkt & ge màt ins: pàr.
Jou hai plinavon advàrtiu k’ il dóbel: ss, sei bóka necàssaris, e vejni ordinariamein mai eksprimius; jl ài in: s, fàrm ed in: ş, fleivel, ed auter nuot. En jeneral, jeneralmen ài la dóblàzia de konsonants inutile.
La medàma rezànsenzia ha iou faç ent ils [p. 127] adverbis kasuals. L’ordinaria ekspràssiun de la purajla, ed à quàla de la Sijnoria en disquorz ài: ól, ló, e bóka: il, la: óls, lós, e bóka: ils, las. La konfusiun deriva de la quortadat de la selba. Jou denton vi quai haver surdau a la providenzia ded Ómens literai.
La finàzia d’il Lungaç grigun ài bóka pecna: mo iou pos àsser konsolaus, suponent, ke la pàrdàrtadat d’ils Griguns sko a lur surportonza sài aun pli gronda.
Nus àssen aun ualti anavos kón nosa deskripziun, lein pia tralagar la moralişaziun, ed ir tier ló deklaraziun.
Depia, ke nus en quàsta terzia part havein faç menziun de iregularitats, d’ils verbş, ge konport’ài à de dar ina quorte relaziun de quàls.
Iregulars àn sequents: àsser — ir — star — far — voler — poder — lejer — tener — retener — dir — mantener — plager — plidar, fóss de dir: plaidar, pàr àsser regulars, — haver — dever — &
Sişura ài faç menzjun de quater sortş verbş en risguart de lur skomiadas, ne determinaziuns deklinabiles; de l’enprima, e terzia havein nus dau figuraziun kón ils verbs: arar, ed: àsser, e de la sekonda, e quarta volein nus dar óssa.
Moda nón definida.
àsenziale |
adverbiale. | |
| Temp prasent: — gàmer. | — de | — kon gàmer |
| Temp vergau: — gàmàver. | — de | — kon gàmàver |
| Temp vejnint: — gàmàser. | — de | — kon gàmàser. |
adjektivale.
gàment — gàmente — gàment gàmàvent, enta
gàments — gàmentes — gàmenta gàmàsent, enta
Plural gàmàvents entas enta gamasents tas, ta.
Moda de resdar.
Jo gàme, ti gàmes, àl — àla, ài gàme.
| [p. 128] | Plural. |
Moda vàdera: nus gàmein, vus gameis, u: gàmeits.
Moda nova: nus gàmen, vus gàmes.
Moda novissima: nus gàmen, vus gàmes.
Moda jenerale: àls, àlas, àla, ài gàmen.
Temp vergau.
Jó gàmàva, u: gàmàve, ti gamàvas, u: gàmàves, àl & gamàva, u: gàmàves.
Nus gàmàvan, u: gàmàven — vus gàmàvas, u: gàmàves ne vàder: gàmàvats, u: gàmàvets — àls & gamàvan, u: gàmàven.
Temp vejnint.
Jó gamàse, ti gàmàses, àl & gàmàse — vàder: io àl, gàmàs, nus gàmàsen, vus gàmàses, àls gàmàsen.
Moda de relatar.
Temp pràsent.
ke iò gàmie, ti gàmies, àl gàmie — vàder: iò, àl gàmi.
Plural.
Moda vàdra: ke nus gàmeien — vus gàmeies, ne gàmeiets.
Moda nova: ke nus gamien, vus gàmies.
Moda novissima: ke nus gàmien, vus gàmies.
Moda jenerale: ke àls, àlas, àla, ài gàmien.
Temp vergau.
ke iò gàmàvie, ti gàmàvies, àl gàmàvie. vàder: ió, àl gàmàvi. nus gàmàvien, vus gàmàvies, àls gàmàvien.
Temp vejnint.
Jó gamàsie, ti gamàsies, àl & gàmàsie vàder: ió, àl gàmàsi. Nus gàmàsien, vus gàmàsies, àls & gàmàsien.
| [p. 129] | Moda de komandar. |
Moda de tursiar.
Gamàvàs, gamàvàs ti — ti gamàvàs, gamàvàs vus. Ài po à vejnir fac kón l’enprima, pàrsuna, mo de rar.
Moda de konsijlar.
gàme, gàme ti — gàme, gàme vus — vàder: gàmei vus à, mo de 5 rar kón las enprimas persunas.
Moda de lamentar.
gàmàse iou — gamàses ti — gàmàsen nus — gamàses vus — gàmàse àl — gamasen àls.
ah — o — gàmàsse iou, gàmàsses ti, gàmàse àl — gàmàsen nus, gàmàses vus, gamàsen àls &
havàse iou jàmiu, havàses ti gamiu, havàse àl gàmiu.
havàse iou jiu gàmiu & & Ài vejn à màs vi tier jl adverbi: ke — en quàla moda.
Moda de quàstionar.
Çi gàme? Çe gàmes? pàr çe gàmes? de çe gàmes? a çi gàmes? kón çe gàmes — Plural: gàmes, vàder: gàmeis. À kón las autras pàrsunas, mo pli de rar. In po à far la quàstiun a sàz, ed a sàzi, kón iou, nuş.
Moda de suspirar.
O gamàse iou — gamàses ti, gamàse àl!
[p. 130] O gàmàsen nus, gàmàses vus — gàmàsen àls!
O ke iou gàmàsie, ti gàmàsies, àl gàmàsie! — nus gàmàsien, vus gàmàsies, àls gàmàsien!
La moda de suspirar, sko quàla de lamentar àn variabiles. Kur k’ in lamenta, ge lament’ins d’il vergau, e kur k’ in suspira, ge suspir’ins pàr il de vejnint. D’il ràst dat ins adaç sin las modas, e temps, enten il qual in vol plidar. Kón suspirar klóm ins en ajit, e kón lamentar se dol’ins de la pàrdita: Grad il plaid: gàmer podàs dar ina moda partikulare.
Ent il plaid: gàmer, han ins gronda difikultat de dar ils eksempels en deklinaziun, pàrçài, gàmer ài sàz in verb, ne plaid ded afàkt, e po en sesàz bóka distinguer ils afàkts, sko ài devàsen àser distingui.
In po à dir: o havàs iou gàmiu! gamàse iou, gàmàses ti & à di ins: gàmàvie iou! havàs iou gamiu! ge stovàs iou bóka gàmer óssa.
La Kadi di: iou, ió, iu, ieu — la Fopa: ieu, iau — la Lumnàza: iau — Flàm: eu — Sursaisa: ia — Jadina: io & eug, eu & Çe variaziun!
Eksempel de la quarta deklinaziun d’ils verbs.
Moda nón definida.
àssenziale |
adverbiale. | |
| Temp pràsent: ordir. | de, | kón ordir. |
| Temp vergad: ordever. | de, | kón ordever. |
| Temp vejnint: ordeser. | de, | kón ordeser. |
NB. La Romanc vejla gàve: fóver, fóser ed or de que hai iou priu il fundamen de dir: araver, araser, portaver, portaser, àser, àsàver, à sàser, gàmàver, gàmàser.
Ordir, vol dir: l’akziun d’ordir. [p. 181] Eksempel: jl ài temp l’ ordir, quài ài: jl ài temp de far l’ordiziun, ne: l’ordida. Pàr konsequenzia ài: ordever: jl ài temp de ordever: jl ài temp de haver ordiu, ordeser: jl ài temp de ordeser: j ài temp de voler ordir. Ne ordever: jl ài temp k’ in havàvi ordiu; e jl ài temp, k’ in havàsi ordiu, stajl: ordeser.
Moda adjektivale.
ordint, ordinte, ordint — ne: ordient, ordiente, ordient. ordints, ordintes, ordinta — ne ordients, ordientes, ordienta.
Moda de resdar.
T. pràsent: ordi, ordis, ordi — ordin, ordis, ordin.
Plural; moda vàdra: ordin, ordin, ordin.
T. vergad: ordeva — ve — ordevas — es — ordeva — ve &
— — ordevan — en — ordevas — es — ordevan — en.
T. vejnint: ordese, ordeses — ordese, vàder: iou, àl ordes.
— — ordesen, ordeses, ordesen.
Nota. La ràgun, pàr la quale iou hai centau ent il temp vergau pli bujàn: a, k’: e, ài quàsta: k’ in di kóu o ijl: a, pli çóng k’ el: e — enkónter komi en l’enprima qualitat de verbs, pàr eksempel: arave, di ins pli maneivel: e, k’ a; nuota ton meins podàs ins adina dir: e, pàr far la regularitat ton pli akurata.
Moda de relatar.
ke iou ordie, ti ordies, àl ordie — vàder: iou, àl ordi.
Moda nova: ke nus ordien, vus ordies, àls ordien.
Moda vàdera: ke nus ordien, vus ordies, àls ordien.
Moda de komandar.
| [p. 132] | Moda pasiva. de la treis davosas qualitats de verbs. |
Moda nòn definida. Substanziale.
T. prasent: àser ordid — vàder: àser ordiu.
T. vergad: àsàver ordid — vàder: àser stau ordiu.
T. vejnint: àsàs er ordid — vàder: àser de vejnir ordiu. ne vejnir 5 ordiu.
Moda adverbiale.
de àser ordid — vàder: de àser ordiu.
kón àsàver ordid — vàder: kón àser stau ordiu.
kón àsàser ordid — vàder: kón àser de vejnir ordiu ne: kón vejnir ordiu.
Moda adjektivale.
Jou àsse, ti àses, àl àse — ordid, ordida — vàder: són, àis, ài ordiu, ordida.
nus àsen, vus àses, àls àsen ordidi, ordidas, ordida. vàder: ordi.
Eksempel: òl peil ordid — la teila ordida.
— vàder: ól peil ordiu — la teila ordida.
— nov: òls peils ordidi, — las teilas ordidas.
— vàder: òls peils ordi, — las teilas ordidas.
Moda substanziale de resdar.
Temp pràsent.
Jou àse, ti àses, àl àse ordids, àla ordida, ordids vàder: ordius — ordius. nus àsen, vus àses ordidi, àlas ordidas, àla ordida. vàder: ordi.
Il àse ordid — vàder: jl ài ordiu.
T. vergad: Jou àsàve, ti àsàves, àl, àla àsàve ordids, ida. nus àsàven, 25 vus àsàves ordidi — àls, àlas, àla, ài idas, ida.
T. vejnint: Jou àsàse, ti àsàses & &
Moda de relatar.
Jou àsie, ti àsies — ke iou àsie, ti àsies &
T. vergad: iou àsàvie, ti àsàvies — ke iou àsàvie, ti vies.
T. vejnint: iou àsàsie, ti àsàsies — ke iou àsàvie, ti asasies &.
| [p. 133] | Moda de komandar. |
àsies ordids — ordida — àsie ordid — vàder: Seies ordius — ordida — sei ordiu.
àsies ordidi — ordidas — àsien ài ordida. vàder: Seies ordi — ordidas — seien ài ordi.
In po à màter vi tier: ti, vuş — Mo in’autra quàstiun ài, g’in posi komandar enten l’enprima, e terzia pàrsuna. Jou tejn, k’ enten las pàrsunas quàstionadas pos ins bóka komandar, ne vàs, sil meins, sonder mo kónsijlar.
La moda de tursiar, sko à quàla de konsijlar, lamentar, quàstionar, e suspirar van suenter jl eksempel dau enten la moda aktiva.
Ài para forza ad enqualç in de dar jl akzent a skadina selba, gràv; iou vi pia me sprovar de à dar làvamen a quàla gràvàzia.
Quài, ke pàrtejn tier als verbs, ed a lur skomiadas àn ils eksempels lou sura dai, e quài, ke vejn pàrtener tier ils substantivs, adjektivs, ed adverbis volein nus dar.
Óls substantivs terminants en: en — im — em — ur — iun — at — al — àt — ac han lur selba davosa, liunga, pàr eksempel: konsen — kantim — ne: kantem — kantinem — protektur — favur — sensaziun — majestat — potentat — portal - miuràt — matu. Óls substantivs en kontrari, ke terminan sin: ari — aris — ura — ida — ada — anza — onza — enza — inza — anzia — onzia — enzia — àta, aca — àzia — àza — einzia han l’autra davosa selba liunga. Eksempels: jlimari, sekretari — protektura — kuida — alzada — substanza — demanonza — àsenza, àsenzia — repujniazia — mijonzia — potenzia — musnàta — kaşaca — làtàzia — basàza — enzeinza — enzeinzia.
[p. 134] Ils subtantivs, k’ han pli ka duas selbas, forman ordinariamein la selba lur prima quorta; à quàla vejn ad àser quorta, g’igl akzent ài sin in’autra selba.
Óls substantivs, derivonts d’òls adjektivs, ke terminan en: iv — ivs àn en lur davosa selba pàr sesàzi liungs.
Ils Adjektivs derivan ordinariamein d’ils verbs, e pàr konsequenzia àn ài enkonogents or de lur derivaziun. D’il ràst ài la selba finale en: a, ed: e, semper quorta; e l’autra avon, kur ke denter en vejn sursijliu ina selba quorta, adina longa. Quàlas selbas, ke terminan el maskulin en: ac, ajl, ar, ars, als & àn longas, e mantejnan lur longàzia ent il fàminin.
Óls eksempels daten la pli buna observaziun: amabil, amabile — sferfaç, sferfaça, sferfaçi, sferfaçias — Matac, mataca — kuajl, kuajla — buticajl, buticajla — primar, sekóndar, primara, primare, sekóndara, sekóndare — rediviv — rediviva — piçiv, piçiva — tempriv, tempriva — filial, filiale — patern — paterna — mieivel, mieivele, à mieivle — tributari, tributaria — parentad, parentada. D’il ràst vejnin ils akzents kou seregulai kónform als substantivs, d’ils quals ài derivan.
Ils adverbis han simijlontamein lur derivaziun ordinariamein d’ils verbs, ed adjektivs, e quàls seterminan kominamein ent in: en amein, amen amaing, ameng & Volein dar eksempels: ordinariamen — kominamen — pàrdàrtamen — jùstamen — de cartamen — kontinuamen — fideiv7elamen.
[p. 185] Kón atenziun ha iou finiu quàls adverbis kón: en, e bóka kón: ein, parçei quei vol dir: en moda ordinaria, komina, jùsta &
D’ils auters adverbis par a mi, de strug poder dar regula jenerale, pàrçei la variaziun ài per memia gronda. Tonaton po ins formar a sesàz quàst: en, a, e, an, in, pro, pàr, se, me, te & vi, si, ed en suma tots plaids adverbials ded ina selba àn quorts; mo ài deventan liungs ualti sevens entras la kónposiziun, eksempels: envi, ensi, ennóu, enavos, anavos, enavon, anavon, enju, enjo — enjeu — anju — anjo — anjeu, travàrs, ensivàrs, prosequir — proponer — pàrsuader — sefar — mefar — tefar — la làkziun, ed audiziun vejn il pli bein ad instruir.
Quài, ke iou hai diç sura de la variaziun d’il: iou & quei po ins dir d’il: ti & in di: ti, tùi, tù, tó, te. In di à: qua, ca, la — ko, co, lo — kou, çou, lòu — kau, çau, lau — keu, ceu, leu. Çei lein ragunar de quai? tòt ei bien. Solàtamen quàst optas iou, k’ ei vejnis observau: iou me fàc — — ti tefas — àl sefa — e quei fós miu desideri, k’ ei deventas en totas okurenzas pàrsonales. Eksempels: iou me sbajla, ti te sbajlas, àl se sbajla, iou me morde, ti te mordes, àl semorde. Semorde, vejn màs ensemen, e pàr konsequenzia devàs: me, e, te, à vejnir raguneivlemen gungiu enzemen. La ragun de quei ài: k’ in diçi: iou màz, ti täz, àl sàz, ed agia àis ài de ragun, k’ in observi la surdada regla.
La medàma quàstiun ài d’il: meu, teu, seu — meas, teas, seas, sea. La ragun dat, de pia k’ in di: me, [p. 136] te, se, k’ in havàsi à de dir: mea, teu, seu, meua teu a seu — ne: meùa, teùa, seùa. Mo a la konsequenzia de quei devàs ins àra dir: seù, teù, meù.
La medàma quàstiun podàsse in far d’ils adverbis pàrsónals: ól, ló, óls, lós, stajl: il, la, ils, las. La kómina ekspràsiun ei: ól, ló, óls, lós, de quei, ke iou pos audir, e skret vejn ei: il, la, ils, las. La konfusiun de quei deriva spiramein de la quortadat de la selba, e quàla ei kóminamein ton quorta, k’ in sa bók audir auter, k’: ól, ló, óls, lós; tonaton pàr mei skrivi minçin sko àl vejli.
Depia ke nus token ósa havein traktau de l’entira qualitat d’il Lungaç romanc, ge volein nus à grad traktar d’ils grads ded augmentaziun, e disminuziun de quàl.
Skadina kausa ha treis grads de bontat, e treis de malizia. Ge iou diç: kaşa buna, ge po quàlla kaşa aunk àser pli buna, konsequenter diç iou: kaşa pli buna. La kaşa po à àser tótalmein buna, ne: la buna, en kónparaziun de càllas dentuorn, e pàr konsequenzia diç iou: kaşa la pli buna. In di à: kaşa mejlóra, kaşa bonisima.
Enkónter komi di ins: kaşa mala, kaşa pli mala, kaşa la pli mala. A vejn ei diç: kaşa mendera, kaşa malisima: ne kasa mala, pli mala, la pli mala.
Stajl: kasa pecna — omàt, fàmnàta & di ins: kasàta, kon engrondir: kasaca, kasuna, Omac, Omun, fàmnaca, famnuna & [p. 137] e quei dat regula jenerale en tótas okurenzias.
Mussamens co Leger, Scriver, e Raschunar en Moda Romantscha.
(Ineditum nach dem Autograph des Verfassers.)
Entruidamen.
[p. 33] Las enscripsiuns en las enprimas perdetgas de la literatura. las quales sesaflan en, ed or d’entuorn la Rhàtsia; mo, en tgànina literatura, e forma àllas seien fatgas, selasch’iou bóc en de decider; quài sto la literatura hetrusca far ver. Pàr ina gada quàlla en la Claustra de S. Luci en Quira dat ton d’entelir, che la latin sei tschentada en moda hetrusca, e grad sco nus vein la moda de scriver aunc oz il di; pàrtgài àll’ei scrita aschia:
Hic Sub Ista Lapide
Marmorea
Quem Vector ver In
Luster Præses
Ordinabit venire
De Venostes
Hic Requiescit
Dominus.
[p. 34] Pàr Romantsch vegla, en in particular dialect, podess quàlla enscripsiun vegnir enterpretada aschia:
Ic sut quist lap,
De marmor
Sée Vectgor ver il„
Luster — Preses
Ha ordinau de vegnir
De Venostes
Jc requesce
Il Don.
Il plaid: lap, ei óssa svanius, e mo en quài sen egl usit, cur ch’in di: quài ei in lap, che scrapetscha en la crapa. Marmorea pon ins à dir stagl: de marmor, p. e. calur marmorea. Il plaid: quem, vegnive scrits: que, e pronunziaus sco: ke. In di aunc óss: Vetgor, stagl: Victor. Il plaid: ver, po, àsser ton: ver, quài vol dir: veramein, sco: vir, quài ei: in Om.
Ils de val Venosta confundevan aunc de miu temps el latin il: b, cun il: v. e pàr quài devess ài àsser scrit: ordinavit, e bóca: ordinabit. Caluster, lustrar, d’in ins aunc óss, Venosts àra, quescer àra, Don àra, e [p. 35] quàst devos plaid ei pàr latin: Dominus, sco: Dona, ei: Domina. Ic, vegn ditg: ec, eco &
D’entschata d’il tschentener 7. ne gleiti suenter ei gl Apostel Sigisbert vegnius a Monster de Surselva 52), ed ha dau al lióc il nóm: Desert; quàl vein nus aunc oz, e quint, ch’àl sei veritablamein rhàtics. Àl dei ver portau cun àl ils quater Evangelis, e vita d’ils sontgs eremits, mo quals àren scriti en Literatura de Hiberno, denònder ch’àl vegniva e sin pergameina, e va bóca tier a nossa literatura. Suenter la mort de quài S. Om, schebeg’ài, ch’ils Conventuals de quàlla Claustra han fugentau lur rauba sacra, cun códishs & a Turitg, e sina quài, che quài ràsti en memoria, han àls fatg in enventari de quàlla pàr latin, e scrit àl sin la coperta d’ils Evangelis. Quài scrit ha dau a mi glish, che la literatura de gl àts temps convegnivi cun quàlla ded óss acuratamein 53).
[p. 36] Aunc in pli fàrm testimoni de la verdat, ch’il linguatg, e la literatura grishiuna eksitevi de gl’àts temps, sco l’eksist’ossa, ei il Testament, che Tellon, Uest de Quira, ha fatg a la Claustra desertina gl on 767. Quài che dat perdetga de l’eksistenzia d’il linguatg ei, che dediember plaids latins lien, ton materials, sco locals, àren pri ord la Romantsh, e latinisai, che nus nómnain aunc oz il di aschia. Ils biars locs, lu eksistents, de Mels deven toca Monster conparen cun nóm pràsent, e mo la sùlba latina ei devos rentada vid lunder. La literatura lien àra bialla romana, sco quàlla d’ils surnomnai Evangelis, e scrita sin pergameina.
Il secund document de la literatura rhàtica ei la Donaziun fatga a la Claustra d’il Desiert de Cont Wido de Lomella, e Sparweira gl on 754. Quàlla scritira ei stada scrita el stàs Desiert, e dat bóca mo d’entelir la literatura grishiuna lu usitada, sche à, ch’il: w. dobel vegnieva distinguius d’il: v. sembel, pàrtgài il sembel pagava d’il temps vegl à pàr: u.
Ina sarca ded ossa sontga, ch’àra fabricada d’il Reg de Frontscha Pipin, fova batid’[p. 37] ora ded irom cun figuras, e literas, e quàllas convegneven
____________________
52) La vegnida de S. Sigisbert vegn màssa ils — 613. la mort ils 636. Ex codice Desertinesi.
53) La transportada de la rauba sacra gl on — 670, sco il medem codesh móssa. cun las literas de las enprimas squitschadiras, che vegneven nómnadas: Gothicas, mo àran Romanas. Uarda sisura & fol. 36.
El tschentanàr 9. entuorn gl on 840. vegnen las scritiras nounavon de las conposiziuns cun las Claustras de Favàras, S. Gall, Bobio, e Schenis, en Gastra fatgas. Quàlla de Favàras, che iou hai legiu, àra de parògl a la nossa pràsente.
Tralasch’àra cou ils Diploms regals, e papals, ch’àran scriti d’il tschentanàr 10: deven tochen ils 13. ed consisteven en literatura variable, e vegn sin la noss’agna. Schon gl on 1252, gl on 1300. 1307. 1321. 1380. e suenter enflain’nus confòderaziuns, pugns, e patgs en la medema literatura, mo quàllas àran aunc scritas pàr Latin. D’il sàcul 14. ennou entscheiven las scritiras, màsses giu el linguatg romantsh. Quàllas conteneven plaids de nozas, engriaziamens, canzuns profanas, e sacras, e comedias, e tótas quàllas àran scritas a la moda moderna.
[p. 38] Ded acts publics ei stau gl enprim en plùma grishiuna il Saramen, ch’in deva als Caus de la Ligia a Tron gl on 1424. e suenter quàls de mintga Comin, che vegniven dai als Mistrals, Giraus, Scrivons & &. Óssa pia vegnin nus sin il temps de la Squitschadira.
Gl enprim documen de quàllas varts, ch’ei vegnius a mi a mauns, ei ina enterpretaziun d’il niov Testamen de J. Bifrum, stampada gl on 1560.
Il secund documen de quàllas varts ei in5 ovra apologetica d’in Spiritual Oblat, ch’ei squitschada a Milaun gl on 1612.
Il tierts la translaziun de la Doctrina christiana de Petrus Canisius, nón savent pli nuo squitschada, el mieds de quài ual nomnau tschentanàr.
Il tierts ils Psalms de Dr. Viezel, stampai a Basel gl on 1661.
Il quart: Canzuns devoziusas de cantar en baselgia, squitschadas a Cómbel en Longnàza tras Gion Giori Barbish gl on 1685. De gl àts temps ei àra vegniu squitschau il Legendari de la vita d’ils Sontgs lou. [p. 39] De lou ei probabelmein la squitschadira vegnida transportada ad Acladira en Tron, e lou vegniu squitschau gl on 1690 1. il codesh de Ca[n]zuns sót il Titul: Consolaziun de l’Olma, ed avon il codesh de la vita de S. Joseph.
De lou ei lu quàlla squitschadira vegnida transportada en Claustra de Monster, e lou d’ils medems Paders Benedictins vegniu stampau, sche vom bóc en er, gl on 1696 ne 1716 ils quater códeshs de l’Inmitaziun de Christi, ed auters códeshs plis. Denter auter: Ina Gramatica, e Diczionari en Romantsh de Sursèt, e Surselva cun in Diczionari Talian avon, gl on 1729. scrit de P. Flamini de Sale Capuciner Missionari.
Gl on 1730. ei vegniu squitschau a Monstèr gl: a — b — c — 40 cun in códeshàt de Noms.
La Stampa de Panadóz dat a nus ina secunda ediziun d’il códesh de Canzuns gl on 1731. nounavon, e
Gl on 1737 il Códesh de gl Evangeli, e de las Epistolas sin mintga Domengia, e Firau de gl on. Àl ei scrits de Francestg Damian Gallin, ch’àra lou Plevaun, e seu dialect [p. 40] ei ons surselvans, ca d’il Plaun, e Domliasca.
Gl on 1731. màt’a nus avon il Dràtg civil de la Foppa la Stampa de Quira, ed il dialect ei fopals.
Gl on 1742. móssa la Stampadira de Scuol en Engadina sót seu enshin en quài grau tras l’ovra, entitulada: Chronica Rhàtica, de Not da Porta. Àll’ei scrita ent il dialect ded Engadina bassa, e la solàta, che tracta de quàlla aschi enportante materia.
Ent il dialect de Surses hai iou viu quàst solàt códeshàt: Doctrina Christiana, ch’ei tratga ord ils códeshs d’il Cardinal Robert Bellarmin.
Auctur de quai codesh ei: La missiun capucina en la — Rhàtsia. e squitschaus a Bergam gl on 1765. tras Francetg Locatelli.
Jou quàsh ded autras ovras, e stampas, pàrtgài che quàllas deien àsser suficientes, pàr móssar mea enterpresa; nus vegnin pia denovamein tier ils documents de scritùra.
Jacob Bundi, Plevaun de Sumvitg, e suenter Avat d’il Desiert, ha sin la fin d’il tschennàr [p. 41] 16 fatg cun auters de la Cadi in viadi pietus a Jerusalem, e descrit àl el dialect de Surselva. De cou va àl cun sea compagnia de peregrins a Veniesha, e de lou sur la mar, ed insulas d’il Mediteran. Àls ariven a Jerusalem e tuornen sur la medema mar, e tàrra anavos. Remarcabil ei quàst: ch’àls en tàrra sontga en vegni denter quàls de lou, che plaidaven lur agen linguatg.
Quàlla scritira ei il muster de la Romansh: ils plaids en tschentai en regla, ed il viadi ei sàts deletgeivels de leger. Deventau gl on 1590.
D’entschata d’il tschentanàr 17. vegnen las scritira latinas, e romantshas d’igl bein literau Avat Augustin Stòkli en literatura lu usitada.
Suenter gl on 1716 la versiun d’ils 4. surnómnai codeshs de l’Inmitaziun de Christi, de Joañes Gersen, de la Regla de S. Benedectg, e d’il Martyrologi Roman d’el Monsegnur Avat Adalbert de Funs, bein scrit, e literau.
Remarcabil ais ài, ch’àl lien seserve d’il — c — talian, p. e. els plaids: Ciel, Cera, Ceins & e scrive: ch, pàr eksprimer: tgi, tgài &
[p. 42] Bein gleiti suenter conpara la versiun de la vita de S. Genoveva en finàzia grishuna, e lu la vita de Barlam, e Josaphat.
Mo il pli remarcabil Manuscrit, en literatura ton, sco en grondàzia, ei quàl de Sur Christian Venzin, Plevaun de Tersnaus en Longnàza, Decan d’il Capitul, e nativs de Tuietsch. Àl descrive la vita d’ils Sontgs e conpàgla in entir, e gron foliant. Tgi che vol far in Diczionari romantsch, sto seservir ded àl. L’ei ente maun de sàs artavels de Tuietsch, e copiaus de St: Jacob Hrest Berter de Tron. Gl ei in ovra d’il tschentanàr 18. a la fin de quàl.
Pàr bóka perder il fil de nossa proposiziun, tornain nus póspei anavos, pàr tractar spir de quàllas ovras, ch’ha giu pàr mira la literatura.
Gl enprim, ch’ha fatg ina collecziun de plaids en moda de Diczionari ei stau, de nios saver: P. Maurus Cathirn ded Ursàra, e quài ei deventau entuorn il mieds d’il tschentanàr 17. Àl, sco Tudestg, lev’enprender il linguatg, e pàrquài ha àl fatg quàlla collecziun nón perfetgia. Àlla consisteva en [p. 48] plaids latins, e romantschs, ed à enqual ga tudestgs spàras.
La secund’ovra ei stau ina Gramatica romantsh — tudestga, cun in Diczionari latin, tudestg, e romansch, che vegn probabelmein d’il P. Maurus Venzin de Monster, ed ei d’il mieds, ne ons avon, d’il tschentanàr 18. en nou.
Quài àra, en siu grau de dir, ovra pàrfetga, mo manca tonaton pàrquài, ch’àlla conteneva mo in alphabet, nómnadamein: il latin.
En la sur nómnad’ovra de Gramatica, e Diczionari de P. Flamini de Sale vegn schau ora igl: a — b — c. e ditg: ch’àl convegni cu’ l Talian, e lou afl’ins ne: k — x — y — œ — ne: oe.
Egl: a — b — c — che la Claustra ha schau stampar gl’on 1730. ei d’enflar gl: j — k — x — y — ed igl: u — distinguius d’il — v. Il medem ei restampaus gl on 1745. e vegn nounavon cu’ gl: ä — ö 25 — ü — ed: œ — oe. Denterpuncziuns àran quàstas: — . — — , — — : — ; — ? — ! — () =.
A la fin d’il tsch. 18. ha P. Baseli Veiht terpriu de far ina gramatica: … Romontsh - Tudestga, cun in Diczionariàt, mo, àssent [p. 44] àl in Tudestg, e nón volent depender d’ils Nos, ei se’ ovra crodad’ora ualti malpàrfetga.
Àl ha schau restampar sea medem’ovra gl on 1805. meglorantau àlla pàr bia, mo àlla, pàr ils surnomnai motivs, ha aunc bóca corespondiu a seu entent.
Lein pia à resdar enpau de la literatura ónana, e sursesa; mo bein advertiu, ch’ài sei ditg: mo enpau, pàrtgai iou hai bóca sufiziente cognoscientscha de quàllas. Jou less àra remarcar quàlla d’il Plaun, de la Domliastga, e de Schons, ed oravon la Gramatica de Sur R. Conradi, meu amitg, che dei àsser stampada a Bregents gl on 1805. de pli las Biblas, ch’en vegnidas a la glish publica en divàrs temps, e dialects mo quài tót ei bóc’en màs mauns; e sto ignorar. Solàt possed’iou la Historia de Not de Porta, Principis de Gramatica nel Linguaig Todaisc d’igl on 1778. ed in codeshàt de Doctrina Christiana el dialect de Sursaissa Romantsha d’igl on 1768. cun las Canzuns Spiritualas d’il Sur R. Florian Walther stampadas a Quira gl on pràsent 1816.
| [p. 248] | § 19. |
Poesia.
Grad quài ai poesia, kò nos à nomnain: Rima, ne: Kanson. Òls Romans nomnavan lò poesia: Oratio ligata, quài vol dir: Canca lijada, e quài en distinksión de lò: Oratio soluta, k’ àre lò canca dislijada, e senómnave: Prosa.
Veramein ài òl poet lijaus en sea ovra, pàrçài sko àl enceive quàlla, sto àl ir vinavon kun àlla.
Sea atenzión grande ha àl de uardar sin lò longadat; e kurtadat, e àra sin l’indiferentedat de lós sùlbas.
Sekundariamein ha àl de ver surasen de lò melodia, miedi, ne kurts 15 de sea ovra; e Tertsiarmein sin òl són de lòs sùlbas finales, k’ àllas korespondien ùnas e lautras akuratamein.
Ei dat pàr part, sko l ài veniu menzionau en grau si sura: sùlbas lóngas, e kurtes, e quàlas àn indiferentes, quài ài lubidas al poet de dovrar pàr lóngas, ne kurtes a seu plaçer, ed àra tótavia longas, e kurtes, lòs quales ston ordinariamein restar en [p. 249] lur àser. Tótavia sùlbas longas àn qualas d’ol akcent, e tótavia kurtas quàlas d’òls artikuls resalvant: Al, Als, k’ àn konponidas, kon, &. Àra de quàl’àra àn; kò, ke, ka, e, de, gò, dò, ded, dòd, ne, nò, u, gi, & ed ordinariamein quàlas, kò staten ual avon l akcent. Òl rest de kurtadat. e lòngadat sto venir enkonciu u ord poesias, ne ord Diksionaris.
Lò moda, ne kurts, u: quorts poetiks àn diferents; kou ven ei sin lòs melodias, ne miedis, k’ ùn vol prender lou tier, e suenter ei ston lòs ovras poetikas venir disponidas.
Ùn po lejer, ne dir si àllas, mo ordinariamein venen las kantadas ju.
Lòs sùlbas finales, kò ston koresponder ad autras, han ded àser akuratas al audida, mo oravon quàlas determinazión vokale; ons quàlas d’òls konsonats pon vertir enqualkò pecna variazión, kur k’ òls konsonants parelan ùn lauter; p. e. Denter: b — p — — d — t — — ç — j — — v — f — — c — ç — — g — ç — — k — g — — &.
L’auróla alpina ài fina, verklusa, e maneivel ofensiva en quài grau.
Bóka senze raçión maven òls latins tier ’ls [p. 250] Hetrusks, pàr enprender lò poesia gò la lur fove adual quàsta.
Sko lòs sùlbas finales ston àser korespondentes ùn’a lautra el s’on, àgia ston à lòs sùlbas primarias àser aduales ùna a lautra en quantitat de temps, quài ài en longàzia, e kurtàzia: pàrçai lò poesia paròla perfàçamein a la musika: en temps, vóç, e pausas.
Lòs sùlbas lóngas, e kurtes daten òl temps, òls sóns lòs sulbas de kadenzia tótùna, e lòs pausas lò fin de lòs lingas, e denter punçidas.
Gò jà kò la poesia ài similante a la musika, gò tonaton san ùns quàla bòk aplikar en tòtas sorts de rima.
[p. 252] Ùn eksempel de dus takts kon la frida prima ensi, senze pausas, dat òl R. Şer Jodok Ant. Steinhauser, Plevaun de Ruaun, nou navon. Àl rima agia:
Las Muşas sil quolm Helikon,
E quàllas sil Parnas
Seskonan, quales ir avon,
E portan piter has.
| [p. 253] | Ensemen venen denter en, |
En fan turmals ka bials:
Sespailan, sgreflan làgramen,
E skarpan lur cupials.
Leu ven Apollo neunavon
Kun grand’auktoritat,
Secànta ju sil siu aul Thron,
E quàst avis las dat:
Vus felas, quài va bóka bein,
Lài bóka bi pàr vus;
Sin quài metei ós grad ferein,
Il mierv fijei de skus.
Mirei Longnàza ko la stat
En harmonia bi:
Minçin: bien ji, bien on leu dat,
D’il ràst kuvieren vi.
Quàlla poesia ài de peis, ne sùlbas 8, e 6. e bein korespondànte al temps, e facentes. Àl’ài, resalvau enqual miscedada de kurtàzia, e longàzia, bein kavilada, e vengonza a seu republikanàsim, e doktorat. Lomen ài d’òls perdàrts de seu temps, e posa.
Denter dus doktisims poets: Senur Theodor Kasstelberg, [p. 254] e Senur Georg Antoni Vieli de Kombel sai iou, en konsiderazión de lur enjani poetik, profunda sabienca, ed auls pertraçs lien, bóka qual pràferir; ma de part de l’akuratàzia de lò korespondenzia en rima, sto iou quàst pràferir a càl. Vieli rima òl beinstar de nosa patria avon ed en l’uiara davosa kón sùlbas 8. e 7. e sànze pausas agia:
Ei àr’un temps, ke nus Griçuns,
Sk ùn pievel rueseivel,
Sesàven bein sko nos Babuns,
E kun ùn kor làgreivel.
Nus àren à kun tót il món
En paç, ed harmonia;
Pàr tót gaudàven d’il bien nóm,
E buna kurtasla.
Mo quai bi temps ài ós passaus,
Finius ài nios turmal;
Nus vein ós plù negùn ruaus,
Miserjas bein en stal.
Càrts naugs ils tiarms han surpassau,
Han ju nejùna mesira
La sonça paç han sgurdina
Sko tonta naradira.
[p. 255] Tót ài bein rimau, e dràç aplikau, solàt òl plaid: Càrts, ài prius kurts, k’ ài, a meu parer de natùra longs. Lò linja sequònte ài ida ord via, kòn càntar 8. sùlba, stal 7. e runa. Àla podàve venir càntada agia:
Òls naugs ils tiarms han surpasau
Kun bóka ver mesira;
La sonça pac, han sgurdina,
Sko tonta nukadira.
Òl medàm ha kantau ùn’autra kansón sur las partidas de seu temps, e quài kun 6. e 6. peis, e takt iregular. Àlla quore tonaton bein.
O coks, e paupers purs
Il juk de càrts Sinurs,
- Pupracanala;
- Pupracanala;
Vus staugan vi, e neu,
Vus fieren cou, e leu
- Sk’ ùna panala.
Ei han vus dau de krer,
Ed enjùrau pil ver,
- De star sil vàder;
- De star sil vàder;
Ei vus han mal manau
Ed àr mal kusàlau
- De bóka càder.
- De bóka càder.
[p. 256] Lein pia perdònar
Partidas far càsar
- Viver perùna;
- Viver perùna;
Lein àser resinai
Receiver sko ei plai.
- A Diu adùna.
- A Diu adùna.
Lein nùna fei pli dar
Lein tót konsiderar,
- Sko ton palàcas;
- Sko ton palàcas;
Il bia, ke ven resdau,
Ai fauls, ed enventau
- Tras bókas blàcas.
Ei sa k’ àser diç plù bein, ed akurat, k’ agia. Ùn a mo ded adverter, ka: Pupracanala, rimi mal kun: Sk’ ùna panala, e: Viver perùna, kun: A Diu adùna. Ei vàs deviu àser: Sko nukanala, e: Vivent perùna. En medàm meter, e temps skonbilau rima Senur Theodor d’òl temps d’uiara vergau, pràsànt, e futur.
Temps vergau.
Çi vàs mai paterçau,
Ko l ài òs tót mùdau
- Agi snueivel;
- Agi snueivel;
Ko quài ha ju ençiet,
Ju vinavon kun riet
- Agi maneivel?
- Agi maneivel?
[p. 257] Dispetas àis ei stau,
Uiaras diç kuzau,
- Ei stau poseivel;
- Ei stau poseivel;
Sko ós mo mai s’enflau,
Gi diç han mai rentau,
- L’ài dàç snueivel.
De vel lu çàv’ùns bein:
Ei va de pei pulein,
Va deploreivel;
Mo ós va ei sa ko!
Jà ual sko ei se po,
- Ual dàç fiseivel.
- Ual dàç fiseivel.
Sur òl temps pràsànt.
L’ài tót mùdau il temps,
Ós lai tót ver ils dens,
Quài tót stoàva nir
Pil món pli bein sklarir;
- L ài nuot - çi sa?
- L ài nuot - çi sa?
[p. 258] Bien uorden, e justia,
Tót star a kasa sia
Il bien vàs bein jùdau,
E tót vàs làgrentau;
- Fós stau ’l beinsta.
- Fós stau ’l beinsta.
Kun far il stuorn àis ei
Tót iu sótsura quài;
Arvàven nus nos òls,
Vesàven à nos fòls
- Quài ùtel bia.
- Quài ùtel bia.
En tauna s’ài de star,
La rauna bein de far;
Sót splauna sto ài ir,
E forza pir, e pir
- L ài nuot: çi sa?
- L ài nuot: çi sa?
Su’ l temps futur.
Il temps venent nus dat,
De tràr tier Diu il flat,
De ver resinaziun
Ed à kun àl uniun
- Sufrent maneivel.
- Sufrent maneivel.
| [p. 259] | D’al mal dar nùna fei, |
Tót gar pàr bien quài, k’ ài;
Las kruçs portar kun Diu
De klar, e de surnebliu
- Star konporteivel.
- Star konporteivel.
Tót ven de surenjiu
Il bien, e mal de Diu;
Pazienzia ston ùns ver,
Pàr Dieus lou si gauder.
- Spir konsoleivel.
- Spir konsoleivel.
Kun Diu sei’ n bein uni,
G’ei ven jà mànder pli;
Àl sa pàr çài àl dat
A nus beadadat,
- E tot làgreivel.
- E tot làgreivel.
Aria su’ l temps vergau.
Tót quài, k’ ài aun tótùna,
Ed ài la lera ded ùna
Ài quài: ka l ài uiara
Buçias plein la Tiara,
Vagabunds, e moladers,
| [p. 260] | Pràlàrs, e guleçaders, |
Sko àra ils tanburs,
Teni Prophets d’ils purs.
L’au’ enjiu, e ’l fùm ensi
Làts ston ùns aun gar i;
Ed en quàls krius sbébàls
Ko staten nos kavàls?
Responden tóts:
Veis jiu la garmiçia,
Prendei la tirania.
Aria si’ l temps pràsànt.
Ós ài tót viv, e làv,
Nuot susteniu quài gràv;
La trapla: Buna fei,
Nùn sa pli çi àl’ài.
Sçùr nuot, nuot pli nebliu,
Tót klar, serein, steliu,
Dràçs tóts de sefar si,
Tots àn tótùna pli.
| [p. 261] | Dostar quàl dàs ùn stal, |
Ka sàse a kaval;
Pàrçài l ai sin grópa
Ko dat la kópa.
(Sin grópa ài lou ùn,
Ka kópa fin ad ùn.)
Responden tóts.
G’ils rejs jà dàsen pòc,
Gò càder ston n’àser fóc.
Aria su’ l temps futur.
Gò ja il krer ài liber
E, sko ùn vol, sa viver
El món, ed ài en sóma
Tot grad mùdau en Róma,
Gò san ùns nuot jùdar;
Tót quài, k’ ùn a de far
Ài ós: Bap nos, de dir,
Grad quàscer, nuot sglatir.
Aun pauk ài ós finiu,
Il bia ràst aun pendiu
Çi vól mai eksplikar
Ko’ i pòsi deventar?
| [p. 262] | G’ài ven bien, ne mànder, |
Sko ï ven lein à prender;
Tót ven de surenjiu:
Il màl, ed àr l’açiu
Responden tóts:
Il niós konfiert ài quàl:
L ajùt d’Emanuàl.
Gò jà ka la ual deskrita poesia ài venida kriblada, àis ei aun restau lien enqual spriula. Àl ài stada konponida avon ver 7 ans, d’òl temps, kò Napoleon vàve surmaun. Poesia de 6. sùlbas pàr lingia, ài malmaneivle, e resalvont òls sentiments, struc, korijible.
[p. 275] Denter òls poets de la Kadi vai iou raçión de nomnar òls Seners Paders de la Klaustra de Monstèr òls enprims; suenter Senur Theodor Kastelberg, Sur Vikari Augustin Çàçàl, Plevaun a Sómviç, Sur Joseph de Portas, Plevaun en divàrs loks, e nativs de Sómviç; Senur Mistral Nikolau Berter, Senur Land: Benedikt Adalbert Kapràz, e Senur Mistral Ioan Kaspar Nai de Trón, e Str Joseph Anton Faler de Cupina Sómviça. La Longnàza ha jiu Senur Pràsident Georg Ant. Vieli, e Ser Kristian Fidel Hanseman, e la Fopa òls Senurs Gabriels, Steinhauser, [p. 276] e Senur Prasident Kadàras de Ladir.
Cons sedistingue tras Ludovik Molitor, e Ser Reverend Matli Konrad, e Montona ku’ l Ser Reverend Florian Valther pràdika[n]t a Masein. Denunder òl Senur Gabriel, ka ha vertiu ensakonts Psalms, e Ioan Gras, ka ha translatau tóts òls Psalms de David en rima romanca, sai iou bók.
Senze dubi àn aunk biars poets eksisti, dòls quals mea savida po ka toncer.
Òls sekuls antecedents àn stai quàls de lò subieksión, e sçùràzia, òls 15. e 16. e la medsadat d’òls 17. de la spada, e pèr òls sequonts de la literatura poetika.
Són pàr quài de la persuasiun, ka kon plù tard nós seien veni a strada, ton venien nós a venir perfàçs enten lò literatura.
| [p. 286] | § 21. |
Qualitats d’ùn Oratur.
Statura, minas, gàsts, vouç, e moda de plaidar àn quàlas qualitats eksternas, k’ ùn oratur ha de ver.
Nós venin sil món en divàrsas formas korporales, ed ùn, e minçùn sepràsenta avon òl publik kón quàlas de sea sort. Ùna statura korporale bein konstituida ha, cou sei diç, sea favur, mo quàla [p. 287] fa k’ ól faç; mo la positura de quàla dat la plù grande peisa a l’orazión. Sei quàla sidràça, e stateivle, e de moderata viulta, ed enklinazión. De quàlas varts san ùns pauk dir auter.
Sót òl titul de minas ven enteljiu la face ded afàkts. Quàla sto minçamai suendar sàs afàkts, ed àser de pauka mùdada. Ól Salvader àre quàl, kò plaidave, e sea face ài bein stada quàla mo de decastadat, auktoritat, mijeivledat e konporteivledat. Quàla dei àser òl desen de nosa demanonza. Çei ài jàsts auter, k’ akzións? Quàls ston se akordar ku’ ls afàkts, e sentiments d’òls plaids. Naturale jàrtikulazión, proporzionada al konten de viarva ài quàla regula, k’ ùn sa dar kou. Memia eris, dat d’entelir mankanza de spirt, e memia spiritus, ed ajitavels setila sin komediants, e jàstikulazión profana. Tót dei ver seu mied, e mesira, e la simplicitat profana dei bók entrar enten la sakra. Ól kristianeivlemein pertraçar sto dar kou la plù akomodada moderazión.
De vouç seserve skadùn de lò sea. Lò vouç dòd ùn òmen saun, e fàrm, k’ ài bein ordinada, e moderada, sa k’ àser auter, ka lò plù enperneivle, [p. 288] e qualifikada.
Quài k’ òls Latins nomnan: Declamare, duein nòs: Pràdikar; làts vol dir: klamar ju, ne deven, e quàst: Dir, ne: plaidar avon, nomnadamein avon, ne ad ùn auditori.
La voç stovàs àser de raçión klara, sereina, e distinkta, e bein moderada ded altàzia, e basàzia de són. Voç sforzada deventa imoderata, ed ofende l’audida. Àlla sei bein artikulada, e bein squitrada tras òls dens, k’ àla veni penetrante, dd enteljeivle. Ku lò voç ai brausla, nunànte nasante, e disforma tras mal ordinada d’apertura de bóka, e seu ciòl, lu deriva quei ordinariamein de lò negligànzia edukativa. À k’ àla ven legutànte de sùlbas àra de lou. Tier ùna deçànte, e bein proporzionada lo quàla, ne sbokada de plaids, e sentenzias ài entsruksión juvenile.
Lò quantitat d’òl auditori sto àser pràsente al pràdikatur; e quài pàr saver moderar sea vóç. L’enteljenca klara, ed enperneivle krodi entè mieds lò rimnada.
Làça grand’ài à òl lokal, e sit de sea deklamazión. Enquiri àl de ver von àl ùn obstant, kò rebati sea vóç, e veni bóka spirada vi d’òl sufel, gilok devent’àla malenteljeivle.
Dànt òl kas, k’ òl auditori fós rasaus ora, [p. 289] sevolvi, ka tót posi ver participazión dò l’enteljenca.
Survesànt ka sea vóç seretili de la fàrmàzia, u klaràzia, moderi àl àla, e dekurti seu priedi, pàrcài l’ài melior moderazión, ka sforz. Òl pràdikant sa à denunziar seia fleivlàzia, e kurtàzia a ’l auditori.
Sur ura sa ei krodar tier al Pràdikatur ùn aksident de mal, ne de venir en enbrols de memoria. En l’enprim kas fàci àl de saver seu mal, e desisti, ed ent òl sekund sustàti, e lagi enkorçer sea fleivlàzia, ed ons prendi nounavon òl skrit, ka plaidi inkonvenentemein.
Monsenur Avat Kolunbau fajent ùn priedi a Blizuna, e vesànt venent de porta baselj en ùn seu amiç, de diç nón viu, seperde ton denavon de seu kontàkst, k’àl savàve ka plù, de çei sonç àl vàs pràdikau. Òl medam, facent ùn priedi a Breil, sente la svanida de sea memoria, vent visau lauditore de sea sustàzia, prend’òl skrit, dis met àl, e va vinavon senz’enkap. Pader Placi Halder enkonter komi, nón plù regordant de seu tàkst pràdikavel, va a skancalla. Jent si, sko stupent ómen gran, 7dat en enten la korniç ton, de manijont de stover sesurdar, e quàla boca skrola nounavon òl tàkst.
[p. 290] Ùn auter, advertent defàkt de memoria, disón mal desposts, perdónai. Òl tierts seperds; visa: L ài freid, lò lavur preme, quint de far ùn plaçer, de vós nén disanimar; Deus dàti a vós rikla de vos pekaus, e perdóni quàls ent il nom d’òl bap, fil, e spirt sonç — amen.
Ùna bein ordinada, e natùrale moda de plaidar, konpanada kon ùna moderada, resónante e klara vóç, pausas, e respirs en ùna bein regulada, e dràç centada moda de plaids, e sentenzias, fàrmas enprovas, e finas sprajudikadas & sto àser quàla orazión, kò konvània lauditori, de dismeter òl mal, e prender òl bien.
Bònas àn lòs qualitats eksternas, pàr ornar ùn oratur, mo per bia melióras àn lòs enternas. Klar entelàc, fàrma memoria, e bein spartent judici, atendent sin enprovas, e cirkunstanzias de persónas, loks, e temps, & àin, en jeneral, quàlas qualitats necesarias, kò deciden òl bien oratur.
Cicero, e Quintilian àn, denter òls Romans, òls princis de l’oratoria, e de kou vein nòs lò nosa; denter òls Gràks: Demosthenes, & denter òls Franzos: Burdalu, e Masilon, & e denter autras nazións sai iou ka quals pràponer. D’òls enkonoscents a mi en skritùras ài el [p. 291] centenàr 17. stau Monsenur avat: Adalbert de Funs, nativs de Monstèr, òl princi, e konparabels als plù perderts ded autras nazións. El sàkul 18. a mi mo de plùma enkonoscents, teneve Pader Maurus Venzin, à de Monstèr, lò pràeminànzia. D’òl centener medàm, ed a mi personalmein enkonoscents, sàse Sur Kanonik: Jakob Kapràz de Trón, sil katheder, Sur Joseph de Portas de Surrhein Sumviç, Pader Còlestin Kajenard, Sur Valentin Rotmón de Monstèr, e Sur Kanonik: Jakob Balet de Breil. Denter òls vivànts sedestingue Sur Kanoni: Joseph Antoni Kastelberg, Plevaun a Sumviç, Sur Joseph Hits, Plevaun de Tuiec, e Sur Jakob Francesç Jeriàt, Plevaun de Trón.
Sur tóts quàls, e sko ùn, kò iou vai mai audiu ùn tal, e ven à probabelmein mai ad audir òl similont, fóva Monsenur avat Kolumban. Sko àl àre scientifiks en tóts studis, e cun Linguaçs, agia vav’àl à tòtas qualitats, resalvau ùna kolur de face sauna, k’ ùn po desiderar d’ùn perfàç oratur. Vóç, jàst, statura, pronunzia, e tót quài, k’ aude kou tier, konpanau kón ùn konponimen oreifer, dàv’àl ded enkonoscer or de sàs priedis. Sai ka decider ord mea làk [p. 292] tura, ed audida, k’ ùn veramein superas àl en quài grau. Nativs àr’àl ded Olivon, en val Bren, skolaus de pin ensi en nosa klaustra, seperfàksionaus en klaustra de S. Gal d’principals ómens de quài temps.
Denter òls oraturs profans nom’iou l enprim Senur Theodor Kastelberg de Monstèr, e Senur Georg Antoni Vieli de Konbel en Longnàza. En la Fopa sedestinguàve de quài temps òls Senurs Gabriels de Lan, ed òl Senur Land. Andràas Kastelberg, nascius en Trón.
Sai de dir, ka biars, oravon denter òls Senurs Reformai, seien stai gronds oraturs, d’òls quals iou hai ka segira kontàzia; de meu saver ài aunk oz il di Senur Gaudens Planta de Samada, Senur Gsanta Planta de Fürstenau, e vidavon Senur Tràp de Splüja kun biars or de la familia Salis stai gronds oraturs, e sabis ómens.
Ól oratur perfàç ha ded àser ornaus kon scienzias sakras, e profanas sil plü aul grad’ver bóns deportamens, àser versaus en leçes e centamens, ed ùn ver amatur, e promotur de justia, e bien orden.
Havent tót quài, gò çài aunk? Ver la fidonza [p. 293] de lò grazia de surenju, rogar, e meritar quàla.
Tót devàs ir suenter la vela d’òl Sener, e lò finala ài: lò paiç, òl ruaus, e tót òl bien d’òl mòn lubiu, suen[ter] gaudamen dedant ùna ventireivle perpàtnadat.
| Te stenta, lavura, e bein fai tiu faç; Gò dat à òl Sener de beiber tiu laç. |
Codish de Literatura Romantsha: Conponius gl on 1819.
(Ineditum nach dem Autograph des Verfassers.)
Avis.
[p. I] Sapies, afon romantsh, che ieu deti a ti cou ùn codish ente maun, tras la savida d’il qual ti possies deventar pli ventireivels, ca quels ded America cun las mineralèras ded aur, ed argen d’il regenavel de Perù.
Te smarveglas de quei? Na, te smervegla buc, sche gie che quel, che di quei a ti, tschenta ca cou las enprovas de siu ditg; el di mo: te fida, enprova, e suonda, e pèr lu sentenzia.
La savientsha, sko Salomon crei, ei quella scienzïa, che quei savi aulza sur gl aur, argen, e pœdras custeivles. Il saver ei pli, ca il haver, pertgei el dat agl haver, e quest dat nuot al saver, ne pauc.
Nus setenein per creatiras rashuneivles e quellas sedistinguen ord las animales, che quellas lou rashunan, e quintan, e quelas tsheu mo senten, memorisan, e fan suenter lur apetit natiral.
Quel, che present’a ti quest codish, ei in homan, ch’ha sepraticau varga 30. ons, per oferir a ti tal codish, e vol mussar a ti, co abecedar, sylbar, leger, scriver, e derivar, ed è co ti deies quintar, rashunar, [p. II] prosar, e poetisar el Linguatg de tia muma.
Tgei Linguatg ha tia muma? Quel de sia naziun, denunder ella derivave. Denunder pia derivav’ella? Quella resposta vi ieu schar dar a ti la historia d’il mun: Moises scrive, ch’ils homans erien d’entschata entuorn Babylon en Asia 1). Flavi Joseph, in Giediu, di, che de lou deven sei la homanadat seretratga, e sespartida per il mun; che Lud, il quart figl de Sem, sei ius cun sia naziun, e linguatg enter la tiara Lydia, e quella populau 2).
Vellejus Paterculus resda, che d’il temps de reg Athys en Lydia sei crodau tier ina tale fom, che ses dus figls, Lydus, e Tyrrhenus hagien tratg la sort, qual dessi ceder de lou, ed ir pli lonsh, e che la sort sei crodada sin Tyrrhenus, e che quel sei spartius de lou, ed arivaus en Hetruria, e katshau de lou ils Pelasgis, ed afdau ella 3).
[p. III] Livius dat perdetga, ch’ils Hetrucs hagien seplazau en Thuscia, de glets, e de quest maun il flus Padus, e cultivau quei teren 4).
Justinus egl extract de Trogus Pompejus, ed auters scrivents dien, che d’il temps de reg de Roma, Tarquinius Priscus, sei Bellovesus, figlaster ded Abigatus, reg sur la naziun celtica, venius sur ils culs de Turin, e batiu ils Thuscs spær il flus Ticin, e fugentau quels en las alps, e de lur manador, Rhætus, dau il nom a quellas: Rhæticas 5).
Livius, che viveve d’il temps ded Augustus, Enperadur roman, scrive, che de siu temps fovien ils Rhætis ashi selvigiai, ch’els vevien reteniu nuot auter de l’antiquitat de lur veigls, ch’il sun de lur Lingua, e quàl aun buca incoruptamein 6).
De lou d’envi di nagin historic, che quei linguatg sei seperds, ne sei stau in auter pli veigl, ca quel, lou.
En consequenzia de quei veses ti, miu bien afon, en tgei linguatg tia muma plaidi ed en tgei nin ieu vegli tei enstruir, de leger, e scriver, e rashunar.
__________________________
1) Moises el codish d’il Scafimen cap. 10. vers 21, 31, 32. cap. 11. v. 1, 5, 6, 7, 11. Codish Paralipomenon 1. 1. cap. 1. v. 4, 17.
2) Flavius Josephus de las antiquitats d’il Giedus 1. 1. c. 7. Hieronymus, ed auters expositurs de la Scri[ti]ra sontga.
3) Vellejus Paterculus en sia historia romana 1. 1.
4) Livius en sia historia romana 1. 5. c. 19. Per quels ed auters fatgs: 1. 1. cap. 18. — 1. 1. cap. 14. — 1. 9. c. 25. — 1. 1. c. 28.
5) Livius — e Justinus or de Trogus Pompejus 1. 20. c. 5.
6) Livius 1. 5. c. 19.
[p. IV] Gie aun quest dei esser ditg, per conventsher tei totalmein de l’antiquitat d’il linguatg de tia muma.
En la planira de Senaar baghegiave la homanadat ina tur sperposita de fermezia, ed altezia, per sesigerar ded in tal plovimen, che veve’ ella dersentau toca Noe, e siat persunas de sia familia.
Lou ei il linguatg primar seconfundius, ed or de quel seshendrau plis.
De Babel, e Babylon sesparta la naziun ina en diversas, e scadina cun siu linguatg setila deven, per ocupar, e popular il mun.
De l’Assyria glenprim, e suenter de la Phœnicia, ed Ægypta dei il sgriflamen de la literatura esser derivaus. Taaut de Phœnicia dei ver portau el en Ægypta, Cadmus en la Græcia, ed Evander en l’Italia.
Per scursenir miu avis, e las citaziuns refretgas en miu codish titulau: Literatura Grishuna vedra, e nova d’igl on 1805 vi ieu remarcar mo quest:
La naziun Hetrusca, la quala venev’è nomnada: Etrusca, Thusca, e Tyrrhenia, era tal moda serasada, e potente, c’ella era tshenclada denter tot quei gron spazi, che siat denter las Mars ded Italia, e las altezias de las Alps centrales, e solet in cantun avon la Mar adriatica era [p. V] libers de lur domini. Per fin la Roma vegneve tenida pèr colonia Tyrrhena. Quei dat a nus d’entelgir, che sco la naziun Tyrrhena sei rasad’ora, ashia sei è siu Linguatg sepalasaus.
En l’Italia enflain nus de veglenou dus principals, e distinctivs Linguatgs: il Latin, ed Hetrusc.
Livius, quei renomau scribent Roman fa de saver a nus, ch’ils Romans tramètevien lur giuventegna tier ils Hetruscs, per enprender lur literatura, e lur linguatg, ed è per tshafar lur moda de sacrificar, musicar, e poetisar, e quei fa ver la verdat surditga.
Nosa literatura ei Romana; mo glei aunca decidiu, sche quella sei la Hetrusca, ne la Latina.
Sco in prende cun ins sias natiras, e realitats, cur ch’ùn va ded ina situaziun, e tiar’en l’autra; ashia eis ei è de conprender, ch’in prendi siu Linguatg cun ins. Ed en consequenzia de quei sminan ins era, e quei bucca senza rashun, che la naziun babylonica hagi priu siu Linguatg cun ela en Lydia, de lou en l’Hetruria, de lou en la Thuscia, e de la Thuscia en la Rhætsia.
Sei è saviu, che ne Lepontis, ne Romans, Ostgosts, Lombarts, ne Francs, ed è buc ils Allemans hagien dersentau [p. VI] nios Linguatg nativ; pertgei ils enprims ocupants de las Alps en stai ils Rhæts. Ils Leponts vegnen nomnai en l’historia pèr tshentenèrs suenter, e seseven gl enprim en val d’Osta, e suenter en la val d’il Valeis.
Ils Romans han, shi de dir, priu en la Rhætsia cun armas, e fatg ella provinzia Romana.
E sche gie Dio Cassius di 7), ch’ils Romans per quei, ed è per enpedir nova rebelliun, hagien priu devon de lou ils pli stinai, e valerus, sche lai el tonaton tier, ch’els hagien schau davos tonts de la naziun, che podevien cultivar lur tiara; ed aschia dunauns, afons, e glieut veglia, e mendusa, & e sin quella moda ha ton la naziun, sco il Linguat podiu subsister.
Nagins d’ils historics, sche gie ch’ei fan menziun de nos fatgs, di, ne ch’ils Ostgots, ne Lombarts, ne Francs hagien mess maun vid quei linguatg, ne quei voliu dersentar.
Solets ils Tudestgs, e sur tuts quels, ils Austriacs, han giu quei ardimen, denton che la Rhætsia era sut els, e suenter.
Denton per arivar tier la historia de quella midada, lein nus dar notizia de [p. VII] l’extensiun de la naziun rhætica.
Ils Celts, manai de Bellovesus, baten, e surventshen ils Thuscs pres a pauc 620 ons avon Christus.
Ei baghegian sin quei Milaun, Com, Verona, e Vincenzia, e catschan ils Thuscs si ad en las vals, ed alps rhætsianas de tschei, e de quest maun la cadeina centrale d’ils quolms.
Consequentemein prend’ieu per confins d’ils Thuscs scatschai quella tilada terena, che shai sur ils flus Tesin, Ada, ed Athesis, & ed aschia restan lur confins sur Arona, Com, Verona, e Vincenza; e quels en ils confins meridionals. Ils septentrionals eran Burgundia, Helvezia, e suenter Allemania: quels d’igl Occident eran la Furca d’il Valeis, cun la val Domodosula conpigliada, che sestendeve encunter ils Leponts, e Sedunens, e quels d’igl Orient era il piz Confin en val Pusterisa, che steve encunter il pievel Noric, e val Salisburga, e Carinthia. Cou denter stevan ils Rhæts en Rhætsia, e plaidaven in Linguatg en dialects divers.
Vent ils Romans surventschiu ils Celts de Gallia cisalpina, leven ei probabelmein è surventscher ils Rhæts, ed han atacau els gl on 14. ne 15. avon il Salvador, ed els, ed è ils Vindelics surpriu, e quests davos uniu cun la Rhætsia, e de lou ei ella vegnida spartida enten la Plana, ed Alpina, ed il davos enten la prima, e secunda 8).
[p. VIII] De tgei Linguatg la Vindelicia seservevi avon e suenter 35 sia ocupaziun romana, ha la historia buca nomnau. Denton de pia che Passau, in Marcau, vol dir en buca romana: Pass’de l’aua, Augsburg:
___________________
7) Dio Cassius, in Grec, en sia hist. rom. cod. 54.
8) Paulus Diaconus de rebus Longobardorum. Augusta, Kempten: Campidonum, & sche dat quei endizi, ch’enpau sei ella stada romanisada.
Ün sa ded ina envasiun bavarica d’il secul 5. e 6. ent il Tyrol, mo tgei quella hagi efectuau sin la Romansh lou, sai ieu buc, in sa mo che las vals particulares de val Pusterisa, p. e. val Abteia, Eneberg, Peutelsein & e la val Grœden, de Brixia enconter la demaun, plaiden aunc uss il Linguat romansh. El secul 15. e d’entschata d’il 16. tschintschaven aun las vals Venostas el Tyrol, e cun ils giuvens de la val de Taufers hai ieu aunc el secul 18. plaidau. Quels de Graun, Rhæschens, e Nauders han salvau il Linguatg de lur Pardavons bein ditg, e pauc avon han quels de la val Œnana toca Landek, ed Ims buca midau lur Lingua. Uss ei quella cazola d’il Tyrol occidental stizada vi, e mo ils Veigls de Taufers san aun quei Linguatg endretg.
Cu la val Drushauna de Flesh entocan sur Bregents giu, cun il S. Pieder, hagien midau lur Linguatg ei enblidau vi, ils pli tards de quels en ils Montefuns stai.
La midada gronda en nos confins ei deventada il tschentenèr 15. ed è en las vals de Valenstad, e Favèras. La mesadat de Portens, cun la val Scanfica, e Curvalda, Tusaun, e Spligia, & lai Tschudi de Claruna aunc il tschentener [p. IX] 16. romantschar. Quira era schon de siu temps tudestgada, cur che siu burgaun romantschave.
Sursaissa setudestgave d’il temps de lur signur Zoller, e Glareanus lai aun romantschar ils ded Ursèra a la fin d’il secul 16. Ils de Valendau paterlaven aun de vegl gl on 1499. ed ils davos, ch’han en quei grau midau vush homana en quels de Favogn, Tumein, e Viata stai.
Quels de Tavau deien esser ded ina colonia tudestga or d’il Valeis d’il secul 13. e quels de Rhein ded ina Schuoba de la fin d’il secul 12.
Cu quels de Scheid, e Mota, quels ded Avers, Stusavia e quels de Val S. Pieder hagien setudestgau, e co, ei a mi nun enconoshent; enconter comi quels de Tschapina deien ver semidau, di Dr. Ebel, cun Tusaun.
Pertgei quella midada sei deventada ei bi de crer; per part eis ella deventada per conplasher de Signurs, e Vishins, per part tras spirt de novadat, ed è per part per mauncontadat de Spirituals romanshs.
Ægydius Tschudi lai plaidar gl entir Uescovat de Quira avon temps Romansh, Josephus Rœsch quel de Brixa el Tyrol, e J. Müller de Schafhusa la Rhætsia sco pli de vegl 9).
________________________
9) Decrisptio alpium rhæticarū Tschudi.
Rösch Añalium brixensium.
P. Müller Historia Helvetiæ.
Archivium Monasterii Desertinensis.
[p. XI] Cou ei pia la historia de tiu Lungatg e de tia naziun, ch’ei conprobada tras ils aucturs antiquaris. Ussa vi ieu confirmar qnella pli e pli, e quei or de tiu agen Lungatg.
Sem, Lud, Lydia, Lydus, Tyrrhenus, Athys, Thuscia, Rhætus en ils noms d’antiquitat. De Rhætus deriva: Rhætsia, Rhæam, Rhæalta, Rhætsin, Rhæalps, de Thuscia: Tuscis, Thusis, Thusan, Tusaun, de Athys: il flus Athesis: Ætsh, el Tyrol: de Tyr e Rhenus: Tyron, Tyraun, Tyrol, Rhen, Rhein ed Œn, en Œngiadina; de Lydus: Lydi, Lydi, Lydi, Lydien, Lydishen; de Lud, ne Lyd: Lydia, Ludia; De Sem: Sem, il qual dat a tutas caussas l’entschata, e Lydi - Sem, stagl Lydi - Sen, ne Lydi - Shen.
[p. XII] Veses pia, giuvna romantsha, ch’il Lungatg de tia muma ei bucca fabulaus, ne ditgaus si, sonder conprobaus ded aucturs renomai, e confirmaus de las vanzadiras de noms antics, che coresponden cun ils moderns.
Er in’enprova de l’antiquitat rhætsiana ei, ch’ils Græcs nomnaven ils Hetruscs, e Thuscs: Thurseis; pertgei quei plaid vol dir: quels che baghegian Thuors; ed, en verdat, nuo che quels en vegni, e stai, vesen ins las Thuors, ch’ei han baghegiau.
De tuts ils Aucturs, che descriven la historia romana, ei solet Dionysius de Halicarnas, che til’en dubi l’emigraziun de Lydia en la Hetruria. Per il motiv de siu ditg, ne manigiau, e per confirmar quel di el: ch’il Lungatg de la Hetruria sei ussa buca quel tal, sco en Lydia. Gl enprim eis ei gronda questiun, sch’el hagi giu travegniu, sch’il lungatg ded ina, ne de lautra naziun eri essenzialmein disvariaus, per lautra ne di el cu, ne co, ne tras tgei. Pertgei in Lungatg po esser midaus en ina, e en l’autra tiara restaus il medem. Il davos reg de Lydia ei staus Crœsus, ed ei vegnius convenshius de Cyrus, reg d’ils Persers, e Meders. Per quella pia, ed è per autras rashiuns po il Lungatg de Lydia esser vegnius midaus, ed encontercomi quest de la Hetruria era buca vegnius midaus, suenter il dir de Livius. Consequentemein ei gl argumen de Dionys mo negativs, e quest de Vellejus Paterculus, ed auters, afirmativs, e per quei po el bucca sposar gl auter, ch’ei afirmativs.
Per auter sche quella colonia Tyrrhenia fuss stada fingida, sche co vessen ins (nom) [p. XIII] nomnau la tiara Hetrusca aschi sevens: Tyrrhenia, e la Mar?
Ch’il Latin scriva: Lydus, Tyrrhenus, Hetruscus, Rhætus, Rhenus, ed Œnus ei buca la consequenzia, che la sylba — us — deti la decisiva, pertgei il Lungatg hetrusc era divers d’il Latin, e seschav’enconoscer tras las præposiziuns, e buc’entras las sylbas davosas, sco il Latin. Quei ch’ils Latins scriven, sco sisura ei scrit, scrivein nus: Lyd, Tyrrhen, Hetrusc, Rhæt, Rhen, ed Œn, e sesvushein (vocalain) è aschia.
[p. X] Sapies, e tegn endemen afon grishun, che ieu hagi ditg a ti, che nagina caussa sei pli necessaria, deshente, e profiteivle a ti, ca la savida perfetga ded in Linguatg, ed oravon de quel de tia muma, e naziun. Pertgei sche plaids convegnen cu’ ls fatgs, e realitats, sche result’or de quei las verdats; e sche plaids, e fatgs seconportan in cun lauter, e vegn capiu, e fatg capir quels, sche suondan las rashuns, e cun quellas duas caussas, ed è per mieds d’ils plaids, deriva tuta honestadat, e tut bien.
Cur che la giuventegna grishuna sa bein leger, e scriver, quintar, e rashunar en siu Languatg matern, o sche temi bucca pli pertgei nuo ch’ella vegn a vegnir, sche vegn ella ad esser retscharta, e tenida bein, e vegn è ad enprender auters Linguatgs, ed Enshins, ed aschia deventar ventireivle.
Lai mo critisar sur mei, e sur tei, lai mo trer l’aria de sabiadat a tras ils larishs, sei buna, ne mala, pertgei ei vegn tut sin quei: sch’ell’hagi sias enprovas, ne buc: ha ella quellas, sch’eis ella sc’in bien tscheriesh, che rafina glin, e coniv, e bita deven la stupa, ed il herbadetsch; e sch’ella maunca de sias enprovas, ed ei suflada si cun in spirt de pregiudizi, e squidonza, ne ignorantadat, sche lai ir ella per l’aria, ch’ella vegni de quella purificada.
Mo seies de bein, ed enprend’è bein, (mo) [p. XI] mo te deporta bein, e te fida de Dieus, sche vegn el tei engrondir cun duns, e benedicsiuns.
Ils Lungatgs en mussamens divins, e la Literatura envenziun homana per frestgentar la memoria.
Lai quel esser recomandaus a ti, ch’ei tiu
Ils 20. de Februarj on 1819.Amatur.
[p. 33] In ha fatg per quei, e fa aunc oz il di gron d’entiert, de voler entruidar, ne sforzar ina naziun, de prender si in auter lungatg, e literatura, ca quels, ch’ei han artau de lur Vegls, e Dieus ha conpartiu ad els. Las confusiuns ch’en coutras deventadas, dessen esser scola suficiente, per stunclar giu d’il tut tals tentaments, e supriments.
In ei constituius aschia de natira, e de fermezia de spirt, ch’in astga dir ora la verdat, e tem’è nuot, de vegnir en confront, per è ella poder, e voler defender. Nus dshein, ed è cun vush, e detschartadat grishuna, a grad, e grad ora, che nus saveien schi bein plaidar, e rashunar, prosar, e poetisar, viver, e morir en nos confints cun romantschar, sco quels en majestusas curts, e castels, che sesaulzan sur las neblas, per sbassar ils auters toca funs, ed ocurer a lur quit de comodeivledat, per discomodar quels de lur pær de sia comedeivledat. Avunde pia ch’in sei sets tras tentamens, e sforts vegnius surmanaus, senze ch’in hagi aunc il reigl, de surmanar, e trer auters en sias confusiuns; avunde ch’in sei mo sets untgius giu de l’antiquitat vegla, e tuscia, e consequentemein ch’in hagi sets se disformau senze nagins basegns, senze ch’in deti uriet ad auters, de se disformar; avunde ch’in sei sèts se longius ded in dialect, che [p. 34] convegneve cun ils principals de l’Europa ocsidentale e se apropiaus ad in auter particular, che, suenter sentimen general, va aschi vess a lieunga, ed ei nuota meins confus, senze voler trer è auters el sconbigl. In se mussa de ver in caracter mal ordinau, sch’in spreza quei ded in auter; mo è ded in memia sbassau, sch’in sufiere las ingiurias senze rashun, che traien consequenzias malas ded auters, nou liæn. La humilitonza, sco è la pazienzia, en vertits laudeivles, sch’ellas vegnen conpagnadas cun consequenzias bunas; mo sch’ellas renden consequenzias malas; de naushasen, ofensivas, ingiuriusas, e pregiudicaivles intolereivles. Regla generale eis ei: Nin ofender, mo è ca sufrir ofensiuns nosheivles. Dretgs ha mintgin tier il siu, e tgi, che vol, ne prende quels, ei in rafader. In dess adina ver per memoria il proverbi natural, ed evangelic, che di: Quei che ti lesses, che deventass buc a ti, fai c’ad in auter, sche spargnass in bia disturbis, e malas veglas.
Sentimens ulivs, e lungatg tutina renden ina naziun patriotica; mal ulivs, e disconvegnients, ella smesada, declinada, e spossada. Nagin sa enculpar, che reformas seien ca profiteivles, sevenz en ellas necessarias sei en tgei grau che vegli; mo ellas ston esser, e restar en lur confins, e buca, denton ch’ellas fan giu il fulin, spazar il tgamin.
D’il temps de la plievie generale, ch’ha negantau la homanadat tocan otg persunas, er in lungatg, ed ina naziun sil mun. Il destin divin ha voliu, ch’or ded ina naziun [p. 35] ed in lungatg deventien, e restien plis. Tgi di de siatonta, dus, tgi de plis, e tgi de meins. Scadin diember de pievel, ha artau sia naziun, e siu lungatg, et il partitur de quei ei Dieus staus. De Babylon, en Assyria, ei quei tut derivau.
De lou ha la Phoenecia, e l’Ægypta survegniu lur literatura. Cadmus porta quella en la Grecia, ed Evander, e Tyrrhenus en l’Italia. En Italia eran de duas sorts literatura: la Latina, ch’in nomnav’è: la Romana, e la Hetrusca, tier la quale, per enprender ella, è la giuventegna romana vegneve tramessa. Era dus lungatgs s’enflaven lou; il Latin, ed il Hetrusc, e plis dialects de domadus.
Ils Hetruscs han populau la Thuscia, quei ei il valà d’il flus Padus, e quella la Rhætsia, e de lou ei nossa literatura derivada, sei quella Latina, ne Hetrusca.
Ils aucturs vegls volen, che la literatura quei ei: gl enshin de far certas nodas, e figuras, per seregordar d’il deventau, sei æterna e quei less dir: de perpeten ne de vegl ennou. Suponent quei, sco Plinius scriva sei ver, sche devent’è quei ton pli verdeivel, che Flavius Josephus resda: che d’il temps de Seth sei vegniu fabricau duas petgas: l’ina ded arshilla, e l’autra de marmor, nuo ch’ei eri scrit si las caussas remarcables, sinaquei che ne l’aua, n’el fiuc podessien quellas domaduas dersentar. D’il temps de Phaleg ei la divisiun de las naziuns deventada, e de Babylon seretratga pil mun entuorn.
[p. 36] Schinavon pia che Lud, il quart figl de Sem, ei de glets temps seretratgs de lou cun sia naziun encoter la tiara Lydia, e populau quella, sche depia che la literatura era schon enventada, suponen ins ca senze fundamen, ch’el hagi è priu cun el ella, ed entroduciu quella en Lydia.
Avon, e suenter la destrucziun d’il marcau de Troja era la literatura schon entroduida en la Syria, e Grecia, e per consequenzia depia che Tyrrhenus, figl d’il reg Athys de Lydia, ha de gl ets temps manau deven de lou la mesadat d’il pievel Lydi, sche pon ins conprender, ch’el hagi è priu cun el la literatura lydia, e transportau ella en la Hetruria.
Ils enprims habitonts de la Hetruria, sco in vol è dir, de la Italia, en ils Umbris stai.
Quels en vegni scatschai d’ils Pelasgis, e quests d’ils Tyrrhens. Ils Tyrrens, che vegneven è nomnai: Hetruscs, e Thuscs, han populau la Thuscia cisalpina, e quests las Alps rhæticas. Schinavon pia che quei tut vegn verificau tras la historia d’il Mun, sch’eis ei è de conprender, e quei cun rashun, che nossa literatura derivi è de lou.
Gl enprim monument, nuo che la Rhætsia ei vegnida atacada d’ils Romans, ed en part sutdada, ei quel de Gaeta en Italia, ent il qual ils pievels alpins, ed oravon ils Rhætus ch’eran lu surventschi de la republica romana d’il temps de Julius Cæsar, vegnen nomnai.
Il secund en las enscripsiuns d’il temps ded auters Caisers de Roma, che Sprecher, nios patriot, ha [p. 37] encuriu ensemen, e salvau si.
Il tierts en ils monuments lapidars, che nus enflein en la Rhætsia, oravon quel de Victor, ch’eksist’aunc uss en la Curt de Quira, enten la baselgia de S. Luci.
Quels, ed auters monuments ded enscripsiuns, ch’en salvai si d’ils Antiquaris de Turscana, e de Gruterus, & en perdetga clar’avunda, che nossa enprima literatura sei stada la romana antica, e che la moda de scriver lu fuvi la Romana - Hetrusca.
Gl enprim monimen antiquari de nossa literatura, cun in documen en Verona, ed in auter enten la Bibliotheca Vaticana, ei la Donaziun ded Uestg Tellon de Quira, ch’era dataus d’ilg on 15. de reg Pipin de Frontsha, che concorda cun gl on 767 de la Nashientscha.
Quei documen, che ieu pli gadas hai giu ente maun, era scrits sin pergameina, ed en literatura Romana bein eksprimida. Sche gie che quel era scrits ent il lungatg latin, sche tonaton encorshen ins beinadual, ch’il stil æra, generalmein de dir hetruscs.
Las consequenzias, che nus trahein or de quei documen, en questas: che nomens propris e reals, ch’ils Thuscs veven nomnau en Rhætsia, en lou referi, e quei de Sargants, entocan Sumvitg en la Cadi.
Quels pia en per perditga, ch’il lungatg grishun schon seschave scriver, e realmein ei vegnius scrits.
[p. 38] In po suponer de dretg, e raschun ch’il lungatg grishun, il qual era il Thusc - Roman, podevi e vegnevi schon lu de glets temps scrits, o scrits en literatura surditga, sche gie, ch’ei maunca a nus documents originals de quellas varts.
In ha enflau egl archiv de la claustra de Monster en la Cadi diversas scritiras d’il centaner 14. 15. 16. 17. & mo con veglas quellas fuvien, ne sch’ellas fussien originales, ne copiales podeven ins buca saver. Denter auter era lou in documen en copia, ch’era prius giu ded in original de la claustra de S. German de Paris, che concordave cu’ l dialect de Surses, ed Ængadina.
Sco la literatura ei enventada, e serasada, ashia en è ils enstruments lou tier vegni enventai e dovrai. Per nodar, e sgriflar en las literas en materia dira, dovraven ins scalpers; per ellas scriver en lomas, steigls u de metal, de len, de bubriels, ne de plimas.
La enprima materia dira, en la quale vegneve scrit, para ded esser stada de crap, ne len dir, ne de tiara cotga; e la loma en arshilla, tschera, ne autras materias, che retsheveven enpressiuns, e reteneven ellas. De lou deven schi gleiti ch’in ha entshiet a dovrar titgiras de scriver, han ins scrit u cun barshuns, ne cun bubriels sin codetshas e scorzas, ed oravon sin quellas de badogn, e quels scrits vegneveu per quei nomnai: Codeshs.
Jeu vom pia de mia prefaziun, ed avisamens tier la materia setsa, e nomna quella retscha de literas: Literal.
[p. 39] Per treis motivs less ieu trer la giuventegna grishuna de la literatura vedra tier la nova:
1. Per quei che la literatura vedra ei meins perfetga;
2. Per quei, essent ella meins perfetga, rend’ella buca quella maneivledat ded enprender ella, sco ella podess render, e per consequenzia port’ella ca quei fritg, ch’ella podess portar.
3. Per quei ch’ella rende malmaneivledat ded enprender ella, e porta consequentemein buca quei fritg, ch’ella podess portar, sche suond’ei lunderora, che la giuventegna vegni denton tenida si, de spender temps, e spesas nun basegniusas, e stopi sentir per quei don.
Tgei retenientsha de studis, e perfecsiun la literatura meins regulada rendi, e tgei disturbis ella cashuni enten l’entelgentsha fetschi, han omens literai encorshiu, e schon tursiau averde; cou pia ei nuot ded adverter auter, ca che la literatura confusa rendi ton la lectura, sco la scriptura, ed il plidar confusi; e per consequenzia che la confusiun literale, deventi la muma ded autras confusiuns, che pertegnen tier a quei fatg.
La confusiun gronda enten la literatura vedra consist’en quei: ch’ina litera vegn [p. 40] dovrada en duas modas, ne ch’in, per maunconza de literas, sto dovrar plis literas, per poder eksprimer ina, ne las literas en tshentadas ensemen, ed ina ha de valer per duas; e quels en ils motivs de la confusiun. Literas de confusiun enten la literatura vedra en questas: — c — - g — s — t — x — y —
Staten las literas — c — g — avon — a — o — u sche vegnen ellas eksprimidas sco in: k — grev, e lev; staten ellas avon — i — e — lu valen ellas per consonants ded in autra moda ded eksprimer e shendran confusiun. Ils Latins velgs, suenter dir ded Ambrosius Calepinj ent il nom: A nus, de siu dicsionari de siat lungatgs, dubliaven ca las literas, ed ils vegnents suenter bein, mo mo enqual ga; e nus vein era retshiert lur moda de confusiun; pertgei enqual ga metein nus dus, ed enqual ga mo in — s — Schinavon denton che nios lungatg conporta de ver in lev, ed in grev — s — sch’ha la literatura nova distinguiu in de gl auter, sinaquei ch’il dubi de meter dus, ne in — s — tschessi; pertgei: ina mesa cantada, ne: ina mesa vin, ei letga; sco era: Sein, ne: Sein, che l’in ei in nom personal, e l’auter real. Puspei dat il — t — sia confusiun; pertgei sch’el stat avon in — i — e suonda lu quel in auter vocal, sche prend’el la vush mudale ded’in — z —
[p. 41] Gl — x — ei puspei ina litera malmaneivle de sylbar ella, pertgei ella conpegla duas literas, ed ei mo ina, e quellas en: — cs — Quellas vegnen moderadas tras — ks — en la moda nova, e selaien separar 35 ded in sylbant.
Buca meins dubiusa ei la litera — y — . Nus prendein ella per — i — e senze dubi era siu sun de vegl en nou diferents de quel d’ilg — i — schigloc vessen els buca diferenziau et de tshel formalmein. Mo de pia che siu sun oz il di para dubius, e savein c’auter, ca ch’el denter ils latins vegnevi confundius cun — i — ed — u — e ch’ils nos de la Giadina, Montogn’e Schons han priu si el en — ü — sche lein nus akseptar quella novadat, cun siu sun atribuiu, e lein scriver el per pli maneivledat enten la literatura nova: ù —
Il — z — ei litera conponida de — ts — ella serve per la literatura nova, ed acseptain ella. Gl — œ — ed — oe — che s’aflan ent il literal d’il tschentener 18 enten la literatura de la Cadi, ed acseptaus de quella de la Giadina, e Montogna, e Schons, e vegn scrits — ä — ö — de present, lein nus retscheiver cun plasher, e mo signar els aschia — à — ò per ton pli esser comodeivels, e distinkt de scriver.
Gl — ó — aschia signaus ei litera necessaria, per eksprimer nos suns nazionals, e quel retenein nus, ed ei rest novs.
Per enpedir ils dubis, che neshen or d’il scriver cun; ch, ne — tg — sco in ha giu, ed ha aunc [p. 42] uss l’isonza de scriver, ed è per leviar ils iasters, de saver eksprimer, e dir ora quella moda literale endretg, sche han ins voliu meter ina litera nova en stagl, e quella nomnar: che, ne tge, en questa figura — ç — Aschia schi gleiti ch’in sa linguar, ne sbucar ora quella litera endretg, lu san ins è leger ella endretg; ed ei spir grishuna, resalvon, ch’ils Franzos eksprimen quella en lur davos sylba, che ventsche en — iers, ne — ier; p. ek: Poitiers, Bertier, Metier, &. Per distinguer la variaziun d’il — g — vein nus stoviu schendrar ina litera nova; quella vegn nomnada — je — ed ei consonante, e tschella resta, sco ell’ei, e vegn nomnada — ge — a la moda Tudestga, ed ha il sun sco in — k — lev. Domaduas curen tutina a tra ils vocals. La rashun, per la quale ieu hai priu quei — j — ei quella: ch’ella confronta pli bein cun ils plaids latins; p. ek. jentar, jenitscha, justia, jist, & En stagl d’il — c — che nus nomnaven — ze — vegn en la literatura nova il — c — che nus vein de nomnar — tsche — a la moda de nos vegls, e de l’Italia, ed ha de curer continuamein en quella moda tras tuts ils vocals.
Nus vein giu entocan ussa ina gronde dificultat de leger, e scriver quei — j — ed — g — avon — e — ed — i — fransos, e Talian. Era buca meins dificultat, de scriver gl — sch — Tudestg; ed in scriveve quellas duas ekspressiuns tutina, e stoveve dir or ellas diversemein. Jeu hai voliu scriver ellas cun — şh — lev ina, e l’autra cun — sh — grev, mo quei ha buca voliu plasher a mi, e per quei motiv sun ieu crodaus sin quei pertratg: ded ellas distinguer en questa moda: l’ekspressiun leve aschia — g — e la greve — g — aschia.
[p. 43] Deton pia ch’il Fransos lege, e scrive: jur, jurnal, gente, gentil, gisant, giter, sche, legein e scrivein nus: gur, gurnal, gentil, gente, gigont, ger; e cur ch’il Tudestg scrive, e lege: schon, schar, sche, schi; sche scrivein nus, ed eksprimein nus: gon, gam, ge, gi, e quels lein nus nomnar: she — e — sche — Aun duas dificultats de scriver, e leger en nios lungatg vein nus, che conportan cu’ lg Talian, Fransos, e Spagnol, che daten fastedi, ded eksprimer ad autras naziuns, e quellas lein nus relevar tras la literatura nova.
Il Talians cun — gn — scriven ei ina cert’ekspressiun, ch’ei c’enconoscente ad autras naziuns, sonder a la nossa; p. e. magnano, magna, agnello, castagna & Per quella ekspressiun, sch’in less ca se acomodar al Talian, pon ins prender questa litera signada — n — e nomnar ella: gnen. e scriver: manano, mana, anello, castana. Ils Spagnols scriven quell’ekspressiun; p. e. ceñir, señor, señoria, engañar & en quella moda. Ils Fransos, cun ils Talians, e Spagnols han in autra ekspressiun, che disconvegn cun autras naziuns, e convegn cun la nossa.
Per eksprimer quella, scriven ils Spagnols cun dus — ll — ils Talians cun — gla, gie, gli, glo, giu, ed ils Fransos cun — ill — p. e. bataillie, bataillon, che nus podei scriver suenter la literatura nova mo cun in — l — signau, e quella litera vein nus de nomnar — glel — e cou tras spargnain nus plis literas.
[p. 44] La litera — x — ei ca grishuna, mo nus salvain ella tonaton, e quei perquei, che nus podeien dovrar ella en noms grecs, e latins.
| [p. 61] | Lejsiun peetika. |
| [p. 66] | G’j òls juvens han voliu kantar, |
G’ad àls les ieu rimar,
- Ed à kantar kón àls;
- Ed à kantar kón àls;
G’àls lesen lu sin mai skanar,
Ed àra mei spatlar,
- Gò porg’ieu màs kavàls.
- Gò porg’ieu màs kavàls.
Dò pin audev’ieu bein e dràç,
Mo ósa mo maldràç,
- Sai bóka çài quài ài;
- Sai bóka çài quài ài;
Ùn aude nuot, ka quài piçpàç,
Quài denter ùna làç,
- Nùn sa pàr ko, pàr çài.
- Nùn sa pàr ko, pàr çài.
Jeu són ùn om feç bein centau,
Kón tals savens punau,
- Sko stels àr àls tàrau;
- Sko stels àr àls tàrau;
Ós són dò pauk, uàra vels,
Ed hai, kò corv’òls òls,
- Dò se spelar kalau.
Ós fend’ùn ora tót kón pun,
Las slondas senza kun,
- tót va, e pas’endràç;
- tót va, e pas’endràç;
Càls ons ragun veniev’a pun,
E quàla fóv’òl kun
- E mave tót grad dràç.
- E mave tót grad dràç.
Dergadór dò lò Lija: Senur Gabriel dò Lon.
Hai ju adùna bien humor,
Portave à si maun il kor,
- jà jà,
- jà jà,
Òls inimiçs marklav’ieu or,
Betev’àr àls tót or en bor,
- jà, jà, jà, jà, jà, jà.
- jà, jà, jà, jà, jà, jà.
| [p. 67] | Són en partidas staus davos, |
Gò ja k’ òl kar mav’aun k’ òls bovs,
- jà jà;
- jà jà;
| [p. 68] | Sòn dràç manaus sil pli davos, |
E squitra litas anavos,
- Jà jà, jà jà, jà jà
- Jà jà, jà jà, jà jà
De mei far rihs jeu nùn quitau,
Ad auters aun partiu, e dau,
jà jà;
Vai bein bubiu, e bein malau,
Ed aunk adùna se vanzau,
- jà jà, jà jà jà jà.
- jà jà, jà jà jà jà.
Gò mo ils màs han mei artau,
Ed en tualas, vin enflau,
- jà jà.
- jà jà.
Gò hai ieu bóka tót slazau,
Jà bein enpau aun se vanzau.
- jà jà, jà jà, jà jà.
Kristian Fidel Hanseman, Sekretari d’òl Kapitul Sursùlvan.