 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 706 | Placi a Spescha |
pàrsunas quàstionadas pos ins bóka komandar, ne vàs, sil meins, sonder mo kónsijlar.
La moda de tursiar, sko à quàla de konsijlar, lamentar, quàstionar, e suspirar van suenter jl eksempel dau enten la moda aktiva.
Ài para forza ad enqualç in de dar jl akzent a skadina selba, gràv; iou vi pia me sprovar de à dar làvamen a quàla gràvàzia.
Quài, ke pàrtejn tier als verbs, ed a lur skomiadas àn ils eksempels lou sura dai, e quài, ke vejn pàrtener tier ils substantivs, adjektivs, ed adverbis volein nus dar.
Óls substantivs terminants en: en — im — em — ur — iun — at — al — àt — ac han lur selba davosa, liunga, pàr eksempel: konsen — kantim — ne: kantem — kantinem — protektur — favur — sensaziun — majestat — potentat — portal - miuràt — matu. Óls substantivs en kontrari, ke terminan sin: ari — aris — ura — ida — ada — anza — onza — enza — inza — anzia — onzia — enzia — àta, aca — àzia — àza — einzia han l’autra davosa selba liunga. Eksempels: jlimari, sekretari — protektura — kuida — alzada — substanza — demanonza — àsenza, àsenzia — repujniazia — mijonzia — potenzia — musnàta — kaşaca — làtàzia — basàza — enzeinza — enzeinzia.
[p. 134] Ils subtantivs, k’ han pli ka duas selbas, forman ordinariamein la selba lur prima quorta; à quàla vejn ad àser quorta, g’igl akzent ài sin in’autra selba.
Óls substantivs, derivonts d’òls adjektivs, ke terminan en: iv — ivs àn en lur davosa selba pàr sesàzi liungs.
Ils Adjektivs derivan ordinariamein d’ils verbs, e pàr konsequenzia àn ài enkonogents or de lur derivaziun. D’il ràst ài la selba finale en: a, ed: e, semper quorta; e l’autra avon, kur ke denter en vejn sursijliu ina selba quorta, adina longa. Quàlas selbas, ke terminan el maskulin en: ac, ajl, ar, ars, als & àn longas, e mantejnan lur longàzia ent il fàminin.
Óls eksempels daten la pli buna observaziun: amabil, amabile — sferfaç, sferfaça, sferfaçi, sferfaçias — Matac, mataca — kuajl, kuajla — buticajl, buticajla — primar, sekóndar, primara, primare, sekóndara, sekóndare — rediviv — rediviva — piçiv, piçiva — tempriv, tempriva — filial, filiale — patern — paterna — mieivel, mieivele, à mieivle — tributari, tributaria — parentad, parentada. D’il ràst vejnin ils akzents kou seregulai kónform als substantivs, d’ils quals ài derivan.
Ils adverbis han simijlontamein lur derivaziun ordinariamein d’ils verbs, ed adjektivs, e quàls seterminan kominamein ent in: en amein, amen amaing, ameng & Volein dar eksempels: ordinariamen — kominamen
