Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
692 | Placi a Spescha |
In autra ài irregularitats, ed in autra mónkamens. Æi dat ent ils Lungaçs biars monkamens, mo oravon [p. 111] ent il niós: monkamens de plaids de substanzia — de plaids ded akziun — e de plaids de qualitats de substanzias, e ded akziuns.
Tót quài, k’ ài, ne po àsser distinktiv ejl intelàc, quài devæss à àsser distinktiv ent ils suns de vusg, ed enzennas literales.
Jendraien pia plaids, nus æssen jà bóka memie pàrdàrts, pàrçài autras naziuns han ài à stoviu gendrar, g’ài han lur Lungaç voliu pàrfàkzionar.
Grad quài plaidàt: niós, ual sura en l’enprima linja ha faç en demen ina nova irregulatat; mo pær ventira àis àlla bóka kómina. Tót di ent l’oraziun d’il Sejnor: Bab noss„ ed enten la generaziun fæminina: nossa; pàrçài pia bók enten il konquorts de la skripziun? Tót di ent il plural: coks — cokadat, parçai pia bók ent il singular: cok?
À gi gronda ài l’irregularitat d’ils verbs, sko quælla ded autras partes de l’Oraziun, e quài ài veramein quài, ke vejn a dar a nus il pli gron fastidi de relevar. Relevaien tonaton.
Kun ina solæta regula po quài tót vegnir relevau, nomnadamein kón quàsta: in cànt ils verbs enten la moda infinitiva d’il temps pràsent pàr forma generale, e minça mai suenter sia posiziun, e figura vegn jl entir 20 verb deklinaus. Ils eksempels àn quàls, ke vajnin a dar jlig sur il faç.
[p. 112] Jl æi gon sisura diç, k’ ài dàti de quater sorts verbs en risguard de la variaziun de la selba finale de jl infinitiv temps prasent, nomnadamein: ar — er — er — ir.
Eksempel: saltar — voler — àsser — ordir.
Deklinazun d’il verb: saltar.
Moda indefinitiva temp pràsent: saltar.
- — — temp vargau: saltaver.
- — — temp vejnint: saltasser.
Participi de temp prasent: saltant, saltante, saltant.
- — — — — saltants, saltantes, saltanta.
- — de temps vergau: saltavent, saltavente, saltavent.
- — — — saltavents, saltaventes, saltaventa.
- — de temp vejnint: saltasent, saltasente, saltasent.
- — — — saltasents, saltasentes, saltasenta.
Moda de resdar.
Temp pràsent
— Jou salta, ti saltas, æl salta — nus saltan, vus saltas, æls saltan. ne: nus saltan — saltas — saltan.