Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/727


Mussamens co leger, scriver, e raschunar en moda romantscha 719

Sçùr nuot, nuot pli nebliu,
Tót klar, serein, steliu,
Dràçs tóts de sefar si,
Tots àn tótùna pli.



[p. 261] Dostar quàl dàs ùn stal,

Ka sàse a kaval;
Pàrçài l ai sin grópa
Ko dat la kópa.
(Sin grópa ài lou ùn,
Ka kópa fin ad ùn.)

Responden tóts.
G’ils rejs jà dàsen pòc,
Gò càder ston n’àser fóc.

Aria su’ l temps futur.
Gò ja il krer ài liber
E, sko ùn vol, sa viver
El món, ed ài en sóma
Tot grad mùdau en Róma,
Gò san ùns nuot jùdar;
Tót quài, k’ ùn a de far
Ài ós: Bap nos, de dir,
Grad quàscer, nuot sglatir.

Aun pauk ài ós finiu,
Il bia ràst aun pendiu
Çi vól mai eksplikar
Ko’ i pòsi deventar?

[p. 262] G’ài ven bien, ne mànder,

Sko ï ven lein à prender;
Tót ven de surenjiu:
Il màl, ed àr l’açiu

Responden tóts:
Il niós konfiert ài quàl:
L ajùt d’Emanuàl.

Gò jà ka la ual deskrita poesia ài venida kriblada, àis ei aun restau lien enqual spriula. Àl ài stada konponida avon ver 7 ans, d’òl temps,