 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 722 | Placi a Spescha |
pràdikavel, va a skancalla. Jent si, sko stupent ómen gran, 7dat en enten la korniç ton, de manijont de stover sesurdar, e quàla boca skrola nounavon òl tàkst.
[p. 290] Ùn auter, advertent defàkt de memoria, disón mal desposts, perdónai. Òl tierts seperds; visa: L ài freid, lò lavur preme, quint de far ùn plaçer, de vós nén disanimar; Deus dàti a vós rikla de vos pekaus, e perdóni quàls ent il nom d’òl bap, fil, e spirt sonç — amen.
Ùna bein ordinada, e natùrale moda de plaidar, konpanada kon ùna moderada, resónante e klara vóç, pausas, e respirs en ùna bein regulada, e dràç centada moda de plaids, e sentenzias, fàrmas enprovas, e finas sprajudikadas & sto àser quàla orazión, kò konvània lauditori, de dismeter òl mal, e prender òl bien.
Bònas àn lòs qualitats eksternas, pàr ornar ùn oratur, mo per bia melióras àn lòs enternas. Klar entelàc, fàrma memoria, e bein spartent judici, atendent sin enprovas, e cirkunstanzias de persónas, loks, e temps, & àin, en jeneral, quàlas qualitats necesarias, kò deciden òl bien oratur.
Cicero, e Quintilian àn, denter òls Romans, òls princis de l’oratoria, e de kou vein nòs lò nosa; denter òls Gràks: Demosthenes, & denter òls Franzos: Burdalu, e Masilon, & e denter autras nazións sai iou ka quals pràponer. D’òls enkonoscents a mi en skritùras ài el [p. 291] centenàr 17. stau Monsenur avat: Adalbert de Funs, nativs de Monstèr, òl princi, e konparabels als plù perderts ded autras nazións. El sàkul 18. a mi mo de plùma enkonoscents, teneve Pader Maurus Venzin, à de Monstèr, lò pràeminànzia. D’òl centener medàm, ed a mi personalmein enkonoscents, sàse Sur Kanonik: Jakob Kapràz de Trón, sil katheder, Sur Joseph de Portas de Surrhein Sumviç, Pader Còlestin Kajenard, Sur Valentin Rotmón de Monstèr, e Sur Kanonik: Jakob Balet de Breil. Denter òls vivànts sedestingue Sur Kanoni: Joseph Antoni Kastelberg, Plevaun a Sumviç, Sur Joseph Hits, Plevaun de Tuiec, e Sur Jakob Francesç Jeriàt, Plevaun de Trón.
Sur tóts quàls, e sko ùn, kò iou vai mai audiu ùn tal, e ven à probabelmein mai ad audir òl similont, fóva Monsenur avat Kolumban. Sko àl àre scientifiks en tóts studis, e cun Linguaçs, agia vav’àl à tòtas qualitats, resalvau ùna kolur de face sauna, k’ ùn po desiderar d’ùn perfàç oratur. Vóç, jàst, statura, pronunzia, e tót quài, k’ aude kou tier, konpanau kón ùn konponimen oreifer, dàv’àl ded enkonoscer or de sàs priedis. Sai ka decider ord mea làk [p. 292] tura, ed audida, k’ ùn veramein superas àl en quài grau. Nativs àr’àl ded Olivon, en val Bren, skolaus de pin ensi en nosa klaustra, seperfàksionaus en klaustra de S. Gal d’principals ómens de quài temps.
