 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 720 | Placi a Spescha |
kò Napoleon vàve surmaun. Poesia de 6. sùlbas pàr lingia, ài malmaneivle, e resalvont òls sentiments, struc, korijible.
[p. 275] Denter òls poets de la Kadi vai iou raçión de nomnar òls Seners Paders de la Klaustra de Monstèr òls enprims; suenter Senur Theodor Kastelberg, Sur Vikari Augustin Çàçàl, Plevaun a Sómviç, Sur Joseph de Portas, Plevaun en divàrs loks, e nativs de Sómviç; Senur Mistral Nikolau Berter, Senur Land: Benedikt Adalbert Kapràz, e Senur Mistral Ioan Kaspar Nai de Trón, e Str Joseph Anton Faler de Cupina Sómviça. La Longnàza ha jiu Senur Pràsident Georg Ant. Vieli, e Ser Kristian Fidel Hanseman, e la Fopa òls Senurs Gabriels, Steinhauser, [p. 276] e Senur Prasident Kadàras de Ladir.
Cons sedistingue tras Ludovik Molitor, e Ser Reverend Matli Konrad, e Montona ku’ l Ser Reverend Florian Valther pràdika[n]t a Masein. Denunder òl Senur Gabriel, ka ha vertiu ensakonts Psalms, e Ioan Gras, ka ha translatau tóts òls Psalms de David en rima romanca, sai iou bók.
Senze dubi àn aunk biars poets eksisti, dòls quals mea savida po ka toncer.
Òls sekuls antecedents àn stai quàls de lò subieksión, e sçùràzia, òls 15. e 16. e la medsadat d’òls 17. de la spada, e pèr òls sequonts de la literatura poetika.
Són pàr quài de la persuasiun, ka kon plù tard nós seien veni a strada, ton venien nós a venir perfàçs enten lò literatura.
| [p. 286] | § 21. |
Qualitats d’ùn Oratur.
Statura, minas, gàsts, vouç, e moda de plaidar àn quàlas qualitats eksternas, k’ ùn oratur ha de ver.
Nós venin sil món en divàrsas formas korporales, ed ùn, e minçùn sepràsenta avon òl publik kón quàlas de sea sort. Ùna statura korporale bein konstituida ha, cou sei diç, sea favur, mo quàla [p. 287] fa k’ ól faç; mo la positura de quàla dat la plù grande peisa a l’orazión. Sei quàla sidràça, e stateivle, e de moderata viulta, ed enklinazión. De quàlas varts san ùns pauk dir auter.
Sót òl titul de minas ven enteljiu la face ded afàkts. Quàla sto minçamai suendar sàs afàkts, ed àser de pauka mùdada. Ól Salvader àre quàl, kò plaidave, e sea face ài bein stada quàla mo de decastadat, auktoritat, mijeivledat e konporteivledat. Quàla dei àser òl desen de nosa demanonza. Çei ài jàsts auter, k’ akzións? Quàls ston se akordar ku’ ls afàkts, e sentiments d’òls plaids. Naturale jàrtikulazión, proporzionada al
