Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/683


Literatura grisuna vædrae nova 675

Gl on 1776 son iou vegnius termæss de mes Supriurs a Nossadonaun pær ventsher mes studis. Iou æra vidavon skolaus enten la Logika, e Metaphysika de Monsegnur Avat Columban, d’in Om en tots graus de scienzia senze parægl. Il quors scientifik de Nossadonaun ha domandau repetiziun en quælas duas scienzias, ed æi æ deventada.

Ent ils devos ons de meia habitaziun lou hai iou skrit in’ovra pær memoria, ed utilitat de meia parentela de Tron; quæla partiu giu en treis kodishs, e titulau æla: Doktrina de bein kultivar l’Olma — il Tgiorp — e beins temporals. Lou hai iou seregordau de las repræhensiuns d’il Lungatg romansh fatgas en Quera — el Tirol ed en Nossadonaun, e skrit kun novadonza, ed atenziun quæl’ovra.

Gl’on 1782 finiu ils studis, son iou vegnius a kasa da meia profæssiun. Gl æz on en favur d’ils Markadons de la fiera de Ligiaun son iou ius kon il servætsh de Diu al Hospital de s. Gion de Medel, e de lou glauter di sin il pez de la Pozæta dedens, suenter [p. 77] en kompagnia de Pader Fintan Bürkler de Rheinau sin il pez Badùs, shishents denter Dursæra, e Tuietsh de lou en kompagnia de Carl Vite de Saksen sin il pez Aul denter Tuietsh, e Monstèr, sin la Sialla gronda de Monstèr, sin il Skopì denter Val Boegn, e Medel plias gadas, sin il Stok gron de Russein en kompagnia de Hrest Matthiu Huonder, e Jakob Antoni Genelin tra Glims, Pontæglas, e Frisal sin il Mót de Róbi, sin il pez Serengia dedens en kompagnia de Andræas Lei de val Ziller ent il Tirol, sin il pez Muraun denter gl itsches de Medel, e Sumvitg, sin il pez Quolmæt denter Tron, e Sursaissa, sil pez Nadels denter Tron, e Val Tenigia, sin il pez Urlaun denter Klaruna, e Tron en kompagnia de Segniur Barun Luzi de Haldenstein, Carl Vite, e Glaubiz de Saksen, e quæls viadis tschentau giu gl enprim en plema grishuna, e suenter tudæstga.

Denton, non æssent kargaus kun oficis klaustrals, e la Bibliotheka ku ’gl arkhiv de la klaustra aviarta, hai iou tshentau en skretira grishuna l’arithmetika, e Musika, la grammatika cun las hartas geographikas e desegns kun autras diværsas ovras de Literatura.

Quælas kun autras tales ovras, oravon kun: la Determinaziun d’ils pli auls Quolms de las Alps, e la deskripziun geographika, politika, e historika d’il komin de la Kadì & & æn vegnidas [p. 78] konsumadas d’il Brishamen de la Klaustra gl on 1799.

Aunk gl æz on son iou s’alzaus sin il Quolm de Vrin, e de lou sin il pez Kavel, ke shai denter val Kavel, e val Tenigia, e descrit quæi viadi kun la medæma plema.

De lou deven hai iou giu la ventira de vegnir transportaus ad Inspruk. Lou æi plaun, e plaun vegniu konzediu gl akzæss tier Omens literai, tier

43*