 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 726 | Placi a Spescha |
Ils Romans han, shi de dir, priu en la Rhætsia cun armas, e fatg ella provinzia Romana.
E sche gie Dio Cassius di 7), ch’ils Romans per quei, ed è per enpedir nova rebelliun, hagien priu devon de lou ils pli stinai, e valerus, sche lai el tonaton tier, ch’els hagien schau davos tonts de la naziun, che podevien cultivar lur tiara; ed aschia dunauns, afons, e glieut veglia, e mendusa, & e sin quella moda ha ton la naziun, sco il Linguat podiu subsister.
Nagins d’ils historics, sche gie ch’ei fan menziun de nos fatgs, di, ne ch’ils Ostgots, ne Lombarts, ne Francs hagien mess maun vid quei linguatg, ne quei voliu dersentar.
Solets ils Tudestgs, e sur tuts quels, ils Austriacs, han giu quei ardimen, denton che la Rhætsia era sut els, e suenter.
Denton per arivar tier la historia de quella midada, lein nus dar notizia de [p. VII] l’extensiun de la naziun rhætica.
Ils Celts, manai de Bellovesus, baten, e surventshen ils Thuscs pres a pauc 620 ons avon Christus.
Ei baghegian sin quei Milaun, Com, Verona, e Vincenzia, e catschan ils Thuscs si ad en las vals, ed alps rhætsianas de tschei, e de quest maun la cadeina centrale d’ils quolms.
Consequentemein prend’ieu per confins d’ils Thuscs scatschai quella tilada terena, che shai sur ils flus Tesin, Ada, ed Athesis, & ed aschia restan lur confins sur Arona, Com, Verona, e Vincenza; e quels en ils confins meridionals. Ils septentrionals eran Burgundia, Helvezia, e suenter Allemania: quels d’igl Occident eran la Furca d’il Valeis, cun la val Domodosula conpigliada, che sestendeve encunter ils Leponts, e Sedunens, e quels d’igl Orient era il piz Confin en val Pusterisa, che steve encunter il pievel Noric, e val Salisburga, e Carinthia. Cou denter stevan ils Rhæts en Rhætsia, e plaidaven in Linguatg en dialects divers.
Vent ils Romans surventschiu ils Celts de Gallia cisalpina, leven ei probabelmein è surventscher ils Rhæts, ed han atacau els gl on 14. ne 15. avon il Salvador, ed els, ed è ils Vindelics surpriu, e quests davos uniu cun la Rhætsia, e de lou ei ella vegnida spartida enten la Plana, ed Alpina, ed il davos enten la prima, e secunda 8).
[p. VIII] De tgei Linguatg la Vindelicia seservevi avon e suenter 35 sia ocupaziun romana, ha la historia buca nomnau. Denton de pia che Passau, in Marcau, vol dir en buca romana: Pass’de l’aua, Augsburg:
___________________
7) Dio Cassius, in Grec, en sia hist. rom. cod. 54.
8) Paulus Diaconus de rebus Longobardorum.
