 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Literatura grisuna vædrae nova | 695 |
Temp vergau.
Jou àssàva, ti àssàvas, àl àssàva — àssàvan — àssàvas, àssàvan.
Temp vegnint.
Jou àssàsse, àssàsses, àssàsse — àssàssen, àssàsses — àssàssen. Moda de relatar.
Temp pràsent.
| num sing — | nóm. plural. |
Jou àssie, ti àssies, àl àssie — nus àssien, vus àssies, æls àssien.
Temp vergau.
Jou àssàvie — ies — ie — nus àssàvien — ies — ien, àra kón jl adverbi: ke.
Temp vejnint.
Jou àssàssie — ies — ien — nus àssàssien — ies — ien.
Moda de konsijlar.
àssie iou — ies ti — ie àl — àssien nus, àssies vus àssien àls.
| [p. 116] | Moda de komandar. |
Àsse ti — àsse vus.
Moda de Suspirar.
à ka’ jl adverbi: o, o ke, volassi Dieus!
Àssàsse iou, àssàsses ti, àssàsse àl — assàssen nus, àssàssen vus, àssàssen als!
Jl ài bòka de basejns, ke iou prosequi pli kón la deklinaziun de quài verb, pàrçài il ràst quorre sko il verb: saltar resalvont, k’ àl vertàgà bók il: haver; mo ben il: vejnir, voler, dever, poder, lagar, far &
L’àssenzia de quài plaid verbal ài: la pràgienca, sko d’il: deventar, la vejnienca, d’il: haver, la havienca — tóts treis verbs han ina càrta distinkziun d’il temporal in de lauters.
Dubis, ko la deklinaziun d’ils verbs enten la Literatura renovada havàssen ded ir, àn solàtamein quàsts: jl ài, nomnadamein la quàstiun, g’in enten la moda de resdar diember plural vejli dir: aran, aras, aran — àssen, àsses, àssen, portan, portas, portan, & & ne enten las primas, e sekundas pàrsunas: aran, aras — àssen, àsses, portan, portas &
Il medàm dubi ài enten la moda de relatar diember à plural. Il ài nomnadamein, la quàstiun: g’in dei màter in vokal avon ne suenter jl: i. Pàr eksempel, in di sin la Literatura vàdra: ari, aries, ari — araien — araies, arien. Quala midada dei dar regula? Ge iou fàc [f. 117] suenter l’enprima parsuna: ari, ge sto iou prosequir: aris, ari; ge iou el kóntrari fàc suenter la sekónda, ge sto iou dir: aries, arie; ge iou pli anavon ençeive
