Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/732


724 Placi a Spescha Quel, che present' a ti quest codish, ei in homan, ch' ha sepraticau varga 30. ons, per oferir a ti tal codish, e vol mussar a ti, co abecedar, sylbar, leger, scriver, e derivar, ed è co ti deies quintar, rashunar, [p. II] prosar, e poetisar el Linguatg de tia muma. 5 Tgei Linguatg ha tia muma? Quel de sia naziun, denunder ella derivave. Denunder pia derivav' ella? Quella resposta vi ieu schar dar a ti la historia d' il mun: Moises scrive, ch' ils homans erien d' entschata entuorn Babylon en Asia 1). Flavi Joseph, in Giediu, di, che de lou deven … sei la homanadat 10 seretratga, e sespartida per il mun; che Lud, il quart figl de Sem, sei ius cun sia naziun, e linguatg enter la tiara Lydia, e quella populau 2). Vellejus Paterculus resda, che d' il temps de reg Athys en Lydia sei crodau tier ina tale fom, che ses dus figls, Lydus, e Tyrrhenus hagien tratg la sort, qual dessi ceder de lou, ed ir pli lonsh, e che la sort sei 15 crodada sin Tyrrhenus, e che quel sei spartius de lou, ed arivaus en Hetruria, e katshau de lou ils Pelasgis, ed afdau ella 3). [p. III] Livius dat perdetga, ch' ils Hetrucs hagien seplazau en Thuscia, de glets, e de quest maun il flus Padus, e cultivau quei teren 4). Justinus egl extract de Trogus Pompejus, ed auters scrivents dien, 20 che d' il temps de reg de Roma, Tarquinius Priscus, sei Bellovesus, figlaster ded Abigatus, reg sur la naziun celtica, venius sur ils culs de Turin, e batiu ils Thuscs spær il flus Ticin, e fugentau quels en las alps, e de lur manador, Rhætus, dau il nom a quellas: Rhæticas 5). Livius, che viveve d' il temps ded Augustus, Enperadur roman, scrive, 25 che de siu temps fovien ils Rhætis ashi selvigiai, ch' els vevien reteniu nuot auter de l' antiquitat de lur veigls, ch' il sun de lur Lingua, e quàl aun buca incoruptamein 6). De lou d' envi di nagin historic, che quei linguatg sei seperds, ne sei stau in auter pli veigl, ca quel, lou. 30 En consequenzia de quei veses ti, miu bien afon, en tgei linguatg tia muma plaidi ed en tgei nin ieu vegli tei enstruir, de leger, e scriver, e rashunar. 1) Moises el codish d' il Scafimen cap. 10. vers 21, 31, 32. cap. 11. v. 1, 5, 6, 7, 11. Codish Paralipomenon 1. 1. cap. 1. v. 4, 17. 2) Flavius Josephus de las antiquitats d' il Giedus 1. 1. c. 7. Hieronymus, ed auters expositurs de la Scri[ti]ra sontga. 3) Vellejus Paterculus en sia historia romana 1. 1. 4) Livius en sia historia romana 1. 5. c. 19. Per quels ed auters fatgs: 1. 1. cap. 18. — 1. 1. cap. 14. — 1. 9. c. 25. — 1. 1. c. 28. 5) Livius — e Justinus or de Trogus Pompejus 1. 20. c. 5. 6) Livius 1. 5. c. 19.

-735-