 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Codish de Literatura Romantsha | 723 |
Denter òls oraturs profans nom’iou l enprim Senur Theodor Kastelberg de Monstèr, e Senur Georg Antoni Vieli de Konbel en Longnàza. En la Fopa sedestinguàve de quài temps òls Senurs Gabriels de Lan, ed òl Senur Land. Andràas Kastelberg, nascius en Trón.
Sai de dir, ka biars, oravon denter òls Senurs Reformai, seien stai gronds oraturs, d’òls quals iou hai ka segira kontàzia; de meu saver ài aunk oz il di Senur Gaudens Planta de Samada, Senur Gsanta Planta de Fürstenau, e vidavon Senur Tràp de Splüja kun biars or de la familia Salis stai gronds oraturs, e sabis ómens.
Ól oratur perfàç ha ded àser ornaus kon scienzias sakras, e profanas sil plü aul grad’ver bóns deportamens, àser versaus en leçes e centamens, ed ùn ver amatur, e promotur de justia, e bien orden.
Havent tót quài, gò çài aunk? Ver la fidonza [p. 293] de lò grazia de surenju, rogar, e meritar quàla.
Tót devàs ir suenter la vela d’òl Sener, e lò finala ài: lò paiç, òl ruaus, e tót òl bien d’òl mòn lubiu, suen[ter] gaudamen dedant ùna ventireivle perpàtnadat.
| Te stenta, lavura, e bein fai tiu faç; Gò dat à òl Sener de beiber tiu laç. |
Codish de Literatura Romantsha: Conponius gl on 1819.
(Ineditum nach dem Autograph des Verfassers.)
Avis.
[p. I] Sapies, afon romantsh, che ieu deti a ti cou ùn codish ente maun, tras la savida d’il qual ti possies deventar pli ventireivels, ca quels ded America cun las mineralèras ded aur, ed argen d’il regenavel de Perù.
Te smarveglas de quei? Na, te smervegla buc, sche gie che quel, che di quei a ti, tschenta ca cou las enprovas de siu ditg; el di mo: te fida, enprova, e suonda, e pèr lu sentenzia.
La savientsha, sko Salomon crei, ei quella scienzïa, che quei savi aulza sur gl aur, argen, e pœdras custeivles. Il saver ei pli, ca il haver, pertgei el dat agl haver, e quest dat nuot al saver, ne pauc.
Nus setenein per creatiras rashuneivles e quellas sedistinguen ord las animales, che quellas lou rashunan, e quintan, e quelas tsheu mo senten, memorisan, e fan suenter lur apetit natiral.
46*
