 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Mussamens co leger, scriver, e raschunar en moda romantscha | 721 |
konten de viarva ài quàla regula, k’ ùn sa dar kou. Memia eris, dat d’entelir mankanza de spirt, e memia spiritus, ed ajitavels setila sin komediants, e jàstikulazión profana. Tót dei ver seu mied, e mesira, e la simplicitat profana dei bók entrar enten la sakra. Ól kristianeivlemein pertraçar sto dar kou la plù akomodada moderazión.
De vouç seserve skadùn de lò sea. Lò vouç dòd ùn òmen saun, e fàrm, k’ ài bein ordinada, e moderada, sa k’ àser auter, ka lò plù enperneivle, [p. 288] e qualifikada.
Quài k’ òls Latins nomnan: Declamare, duein nòs: Pràdikar; làts vol dir: klamar ju, ne deven, e quàst: Dir, ne: plaidar avon, nomnadamein avon, ne ad ùn auditori.
La voç stovàs àser de raçión klara, sereina, e distinkta, e bein moderada ded altàzia, e basàzia de són. Voç sforzada deventa imoderata, ed ofende l’audida. Àlla sei bein artikulada, e bein squitrada tras òls dens, k’ àla veni penetrante, dd enteljeivle. Ku lò voç ai brausla, nunànte nasante, e disforma tras mal ordinada d’apertura de bóka, e seu ciòl, lu deriva quei ordinariamein de lò negligànzia edukativa. À k’ àla ven legutànte de sùlbas àra de lou. Tier ùna deçànte, e bein proporzionada lo quàla, ne sbokada de plaids, e sentenzias ài entsruksión juvenile.
Lò quantitat d’òl auditori sto àser pràsente al pràdikatur; e quài pàr saver moderar sea vóç. L’enteljenca klara, ed enperneivle krodi entè mieds lò rimnada.
Làça grand’ài à òl lokal, e sit de sea deklamazión. Enquiri àl de ver von àl ùn obstant, kò rebati sea vóç, e veni bóka spirada vi d’òl sufel, gilok devent’àla malenteljeivle.
Dànt òl kas, k’ òl auditori fós rasaus ora, [p. 289] sevolvi, ka tót posi ver participazión dò l’enteljenca.
Survesànt ka sea vóç seretili de la fàrmàzia, u klaràzia, moderi àl àla, e dekurti seu priedi, pàrcài l’ài melior moderazión, ka sforz. Òl pràdikant sa à denunziar seia fleivlàzia, e kurtàzia a ’l auditori.
Sur ura sa ei krodar tier al Pràdikatur ùn aksident de mal, ne de venir en enbrols de memoria. En l’enprim kas fàci àl de saver seu mal, e desisti, ed ent òl sekund sustàti, e lagi enkorçer sea fleivlàzia, ed ons prendi nounavon òl skrit, ka plaidi inkonvenentemein.
Monsenur Avat Kolunbau fajent ùn priedi a Blizuna, e vesànt venent de porta baselj en ùn seu amiç, de diç nón viu, seperde ton denavon de seu kontàkst, k’àl savàve ka plù, de çei sonç àl vàs pràdikau. Òl medam, facent ùn priedi a Breil, sente la svanida de sea memoria, vent visau lauditore de sea sustàzia, prend’òl skrit, dis met àl, e va vinavon senz’enkap. Pader Placi Halder enkonter komi, nón plù regordant de seu tàkst
| Romanische Forschungen XXX. | 46 |
