Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/741


Codish de Literatura Romantsha 733

ded enprender ella, sco ella podess render, e per consequenzia port’ella ca quei fritg, ch’ella podess portar.

3. Per quei ch’ella rende malmaneivledat ded enprender ella, e porta consequentemein buca quei fritg, ch’ella podess portar, sche suond’ei lunderora, che la giuventegna vegni denton tenida si, de spender temps, e spesas nun basegniusas, e stopi sentir per quei don.

Tgei retenientsha de studis, e perfecsiun la literatura meins regulada rendi, e tgei disturbis ella cashuni enten l’entelgentsha fetschi, han omens literai encorshiu, e schon tursiau averde; cou pia ei nuot ded adverter auter, ca che la literatura confusa rendi ton la lectura, sco la scriptura, ed il plidar confusi; e per consequenzia che la confusiun literale, deventi la muma ded autras confusiuns, che pertegnen tier a quei fatg.

La confusiun gronda enten la literatura vedra consist’en quei: ch’ina litera vegn [p. 40] dovrada en duas modas, ne ch’in, per maunconza de literas, sto dovrar plis literas, per poder eksprimer ina, ne las literas en tshentadas ensemen, ed ina ha de valer per duas; e quels en ils motivs de la confusiun. Literas de confusiun enten la literatura vedra en questas: — c — - g — s — t — x — y —

Staten las literas — c — g — avon — a — o — u sche vegnen ellas eksprimidas sco in: k — grev, e lev; staten ellas avon — i — e — lu valen ellas per consonants ded in autra moda ded eksprimer e shendran confusiun. Ils Latins velgs, suenter dir ded Ambrosius Calepinj ent il nom: A nus, de siu dicsionari de siat lungatgs, dubliaven ca las literas, ed ils vegnents suenter bein, mo mo enqual ga; e nus vein era retshiert lur moda de confusiun; pertgei enqual ga metein nus dus, ed enqual ga mo in — s — Schinavon denton che nios lungatg conporta de ver in lev, ed in grev — s — sch’ha la literatura nova distinguiu in de gl auter, sinaquei ch’il dubi de meter dus, ne in — s — tschessi; pertgei: ina mesa cantada, ne: ina mesa vin, ei letga; sco era: Sein, ne: Sein, che l’in ei in nom personal, e l’auter real. Puspei dat il — t — sia confusiun; pertgei sch’el stat avon in — i — e suonda lu quel in auter vocal, sche prend’el la vush mudale ded’in — z —

[p. 41] Gl — x — ei puspei ina litera malmaneivle de sylbar ella, pertgei ella conpegla duas literas, ed ei mo ina, e quellas en: — cs — Quellas vegnen moderadas tras — ks — en la moda nova, e selaien separar 35 ded in sylbant.

Buca meins dubiusa ei la litera — y — . Nus prendein ella per — i — e senze dubi era siu sun de vegl en nou diferents de quel d’ilg — i — schigloc vessen els buca diferenziau et de tshel formalmein. Mo de pia che siu sun oz il di para dubius, e savein c’auter, ca ch’el denter