 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 714 | Placi a Spescha |
Sko lòs sùlbas finales ston àser korespondentes ùn’a lautra el s’on, àgia ston à lòs sùlbas primarias àser aduales ùna a lautra en quantitat de temps, quài ài en longàzia, e kurtàzia: pàrçai lò poesia paròla perfàçamein a la musika: en temps, vóç, e pausas.
Lòs sùlbas lóngas, e kurtes daten òl temps, òls sóns lòs sulbas de kadenzia tótùna, e lòs pausas lò fin de lòs lingas, e denter punçidas.
Gò jà kò la poesia ài similante a la musika, gò tonaton san ùns quàla bòk aplikar en tòtas sorts de rima.
[p. 252] Ùn eksempel de dus takts kon la frida prima ensi, senze pausas, dat òl R. Şer Jodok Ant. Steinhauser, Plevaun de Ruaun, nou navon. Àl rima agia:
Las Muşas sil quolm Helikon,
E quàllas sil Parnas
Seskonan, quales ir avon,
E portan piter has.
| [p. 253] | Ensemen venen denter en, |
En fan turmals ka bials:
Sespailan, sgreflan làgramen,
E skarpan lur cupials.
Leu ven Apollo neunavon
Kun grand’auktoritat,
Secànta ju sil siu aul Thron,
E quàst avis las dat:
Vus felas, quài va bóka bein,
Lài bóka bi pàr vus;
Sin quài metei ós grad ferein,
Il mierv fijei de skus.
Mirei Longnàza ko la stat
En harmonia bi:
Minçin: bien ji, bien on leu dat,
D’il ràst kuvieren vi.
Quàlla poesia ài de peis, ne sùlbas 8, e 6. e bein korespondànte al temps, e facentes. Àl’ài, resalvau enqual miscedada de kurtàzia, e longàzia, bein kavilada, e vengonza a seu republikanàsim, e doktorat. Lomen ài d’òls perdàrts de seu temps, e posa.
Denter dus doktisims poets: Senur Theodor Kasstelberg, [p. 254] e Senur Georg Antoni Vieli de Kombel sai iou, en konsiderazión de lur
