Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/680


672 Placi a Spescha d' ils Sogns, modas de proceder avon drætg, e priedis, era plaids de nozas, de fratgas, ed autras solemnitats de giuventegna, sco æra comedias, e tragœdias 47). [p. 35] En quei, ed æ en il sequent tshentener æn las fuormas d' ils 5 Juraments, ch' ils oficials metævan giu avon lur Superiurs, ne avon lur Pievels vegni tshentai si en plema romontsha, e quælla plema æi stada la medæma, sco vidavon, e la quala æi æ ræstada tocan s' il di ded oz. En qual on las Squetshadiras de Quira, de Panadoz, de Giadina, ed autras en la Tiarra grishuna sæien dershidas si, æi a mì non encognoshent; 10 quælla de la Cadi æi sepræsentada a Tron gl on 1690, 1691 tras promoziun … d' ils Religius de la Claustra de Monster. La Literatura de quælla æi figurada en quæsta moda: A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V U X Y Z „ J. D. W. a b c d e f ff g h i k l ll m n o p q r s ss ſ ſſ t tt u 15 v x y z. a b c d e f ff g h i k l ll m n o p q r s ss ſ ſſ ſs t tt u v x y z. … = . , — : ; ? ! ( ) a e i o u ä ö ü. æ œ & [p. 36] De quæi on deven entokan gl on 1745. ha quælla madæma moda de squetshar cuzau. En quæi on æi la medæma Literatura vegnida renovada entras in Literal de stampa ent treis Lungatgs: Romansh; Latin, 20 ed Italian; ed ashia cuzau tok' il brishamen d' igl on 1799. nuo che la Squetshadira ei totalmein vegnida luentada. Ælla conteneva de 5. sorts Literals: 3 de Literas grondas, e dus diværs de pintgas. L' augmentaziun, e deklinaziun d' ils Lungats, sko æra de la Literatura … de quæls depende de la Kultura, favoreivladat, u inguria d' il temps. 25 Il Lungatg romansh ha giu nagin autra cultura, cha quælla, ch' ils Omens literai han dau. Æll' æra senze Bab, e senze mómma, tshenclada denter vals, e Quolms. Ils Tudæstgs nomnaven æl: Vælsh, quæi vol dir: il Lungatg de la vals, e quæi ær' æl æ. 30 S. Sigisbert dei haver interpretau il: Pater noster, cun l' Ave(r) Maria, ed ils principals pugns de credientsha, sco æra boca meins sias ekshortaziuns pær converter la Paganegla grishuna d' il Latin ent il Romansh, e plidau cun il pievel en quæi Lungatg, mo quæi æra ina fleivla Literatura. Tellon Uæstg de Quera ha latinisau siu Testament, e shau davos ils vestigs d' il 35 Lungatg popular, mo quæi æra [p. 37] aun boka Literatura. In ha de lou denvi entshiet a scriver, e scriver canzuns, plaids, ed oraziuns, en quæi Lungatg, mo Literatura de nom ær' æi aunc nagina. In ha entshiet a squitshar, e cun squitshar æi la Literatura grishuna comparida. 47) Archivium ejusdem Monasterii.

-683-

Literatura grisuna vædra