 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Codish de Literatura Romantsha | 727 |
Augusta, Kempten: Campidonum, & sche dat quei endizi, ch’enpau sei ella stada romanisada.
Ün sa ded ina envasiun bavarica d’il secul 5. e 6. ent il Tyrol, mo tgei quella hagi efectuau sin la Romansh lou, sai ieu buc, in sa mo che las vals particulares de val Pusterisa, p. e. val Abteia, Eneberg, Peutelsein & e la val Grœden, de Brixia enconter la demaun, plaiden aunc uss il Linguat romansh. El secul 15. e d’entschata d’il 16. tschintschaven aun las vals Venostas el Tyrol, e cun ils giuvens de la val de Taufers hai ieu aunc el secul 18. plaidau. Quels de Graun, Rhæschens, e Nauders han salvau il Linguatg de lur Pardavons bein ditg, e pauc avon han quels de la val Œnana toca Landek, ed Ims buca midau lur Lingua. Uss ei quella cazola d’il Tyrol occidental stizada vi, e mo ils Veigls de Taufers san aun quei Linguatg endretg.
Cu la val Drushauna de Flesh entocan sur Bregents giu, cun il S. Pieder, hagien midau lur Linguatg ei enblidau vi, ils pli tards de quels en ils Montefuns stai.
La midada gronda en nos confins ei deventada il tschentenèr 15. ed è en las vals de Valenstad, e Favèras. La mesadat de Portens, cun la val Scanfica, e Curvalda, Tusaun, e Spligia, & lai Tschudi de Claruna aunc il tschentener [p. IX] 16. romantschar. Quira era schon de siu temps tudestgada, cur che siu burgaun romantschave.
Sursaissa setudestgave d’il temps de lur signur Zoller, e Glareanus lai aun romantschar ils ded Ursèra a la fin d’il secul 16. Ils de Valendau paterlaven aun de vegl gl on 1499. ed ils davos, ch’han en quei grau midau vush homana en quels de Favogn, Tumein, e Viata stai.
Quels de Tavau deien esser ded ina colonia tudestga or d’il Valeis d’il secul 13. e quels de Rhein ded ina Schuoba de la fin d’il secul 12.
Cu quels de Scheid, e Mota, quels ded Avers, Stusavia e quels de Val S. Pieder hagien setudestgau, e co, ei a mi nun enconoshent; enconter comi quels de Tschapina deien ver semidau, di Dr. Ebel, cun Tusaun.
Pertgei quella midada sei deventada ei bi de crer; per part eis ella deventada per conplasher de Signurs, e Vishins, per part tras spirt de novadat, ed è per part per mauncontadat de Spirituals romanshs.
Ægydius Tschudi lai plaidar gl entir Uescovat de Quira avon temps Romansh, Josephus Rœsch quel de Brixa el Tyrol, e J. Müller de Schafhusa la Rhætsia sco pli de vegl 9).
________________________
9) Decrisptio alpium rhæticarū Tschudi.
Rösch Añalium brixensium.
P. Müller Historia Helvetiæ.
Archivium Monasterii Desertinensis.
