 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Literatura grisuna vædrae nova | 691 |
Eksempel.
A — O — Ó — U — À — Ò — E — Ù — J
a — o — ò — u — à — ò — e — ù — i —
B — C — D — E — J — H — K — L — M — N — P — Q — R — S — l’— V — Z —
b — c — d — f — j — h — k — l — m — n — p — q — l’— s — t — v — z —
G — G — G — Ç — Ş —
g — g — g — ç — ş —
Lou spàras làss iou à, ke las literas grondas konparàssen a la naziun griguna enqual ga kun ina delikata prògienca de bi floram.
Denter tótas auteras literas grondas paren a mi: H — L — l’— las pli difikultusas. Jl: c — podàss ins a la fin midar en quàlla ual dada moda; ed il H — en quàsta — ne quàlla: H — h — En sóma: iou sai or de quài bóka sesbrójlar. La sekònda renovaziun konsistàss ent ils plaids. Ài dat, sko sisur ài deç, de quater sorts plaids: substantivs, verbs, adjektivs, ed adverbis.
Ent ils substantivs sesafl’ài de duas sorts irregularitas: quàlla d’il nómer, e quàlla de la generaziun, [p. 110] ke podàssen àsser unçidas ora.
Quàlla d’il nómer ha sia mònkada en quàst: in di ent il nómer singular: igi — vàgi — uci — kani — marti — flugi — ródi & & e lu ent il plural: igalla — vagalla — ucals — kanials — martials — flujals — rodials.
La regula ài quàsta: quàl, ke vol dir el singular: igi, vagi, uci & qual devàss dir ent il plural: igis, vagis, ucis & e quàl, ke vol dir ent il plural: igala, vagala — ne igalla, vagalla, ucals e quàl duæss dir ent il singular: igal, vagal, ucal. Quàlla irregularitat ài càlla uisa bóka jenerale enten la Tiarra griguna.
Enkónter komi quàlla de la jeneraziun ha quàsta mónkonza: il dubi de càrts plaids substantivs de vart la jeneraziun maskulina, e fæminina. Quàls dubis pon en il Lungaç grigun vegnir relevai maneivlamein, e kun quàlla moderaziun vejnir restituiu la regularitat d’ils substantivs tótalmein.
Ils plaids d’ils dubis æn quàsts, ed a quàls simijlonts: art — part — preit — neiv — seiv — lavur — savur — dolur — pleiv — salin — karnun — tóts quàls kón auters biars an de la jenaraziun fæminina, 35 e pàr unçir ora tóta irregularitat de quàllas varts, vejess mæss vi tier in solàt: e — e vejness skret: arte — parte — preite — neive — seive — dolure — lavure — savure — pleive — saline — karnune & el singular, ed ent il plural: artes — partes — lavures — pleives — salines — karnunes.
44*
