Dórmes chamó? Láva, descëdet’ na òta

../21 IncludiIntestazione 18 febbraio 2021 25% Da definire

Dórmes chamó? Láva, descëdet’ na òta
21
[p. 93 modifica]



Quan qu' d'altòn jů d'i lëgns la fȯia tòma
Dal vënt leşír inşaolá portáda,
La òta orèssi èster na fȯia tomáda
Ed èster portada olá qu' víva è la òma.

4.

"Dórmes chamó? Láva, descë́det' na òta;
Zënza menâs inche scĕ t' dormī́s la bòcha,
Tó dormí bëgn gonót è scèque orazion,
Mo quë́sta së́ra tĕ minèssen sánta,
Tů slèf nĕ s' mu̥ nët nia, tó flè nĕ së́nten.
Plů quĕ zënza lásces jů l chè, perchí mò?
Chi mai t'ons fat quĕ plů nĕ n'ós nes fa áicia?
Vé, la lu̥m, l fůc, la fláma prë́š s' destúda,
Dá snèl respósta o l fůc quĕ fúma sciáldi,
Nòs, la lu̥m geon důt' a fení la víta!
Mórt' n's ciafarás spó pro la lu̥m d'stodáda;
Chi dirás mai quan quĕ t'sërás d'scedáda?
Les lamentazions spó dĕ té n'aldions plů,
Tů nascë́nt'; sciáldi dī tigní nes më́ses,
Scĕ resorís t'nes ós odëi tĕ tů brace.
Les mans dánes donca e t' les nóstes cháldes
Mët'les; na chántia dër, na bèla, chánta,
Val nes dirás d'quī qu' a chavál dlonc gíva
Per vadagnè dĕ bèles rīs vitóries,
A bèles sciòres fant' devotíssimi.
Dínes dô spó da quī qu' l malan áiĕ të́ma,
Chi érémíta a odú Lúçifer tel'ária,
Chi bèl diamant sdlomína trés sůl front d' l ré
D'i spírti salvári; spó sc' l diáo t' só régno
Sĕ të́me e múcia plů da šálmi o lánces.
Odëi la bíbia sc' nó fánes con důtes
Les sántes bèles, l cīl indoré coi sant',


  • ) — ego — non — sapio — ubi — illac.


2 ) Choix de poéies, p. E. Burlin, Berlin 1870, p. 276.

[p. 94 modifica]


Nóš pice Giesú, la crígna e l bó, spó i magi;
Fa lige nes më́ses e insignè les lígnes
Dĕ quël Latin quĕ nóš Idī́ gian álda.
Oh láva, la lincérna bèl plan s' d'stúda;
Trés e trés plů grana l'ambría devë́nta,
Signái gnarál prëš a nes fa gran të́ma.
Láscia tó sòn, láscia per n půc les sántes!
Per áter gran confòrt nes fóves, şëgn pa?
Mi Dī, tů brace è frëit' e davë́rt' tů oedli;
Dan půc chamó nes rajonâs dĕ n'áter
Mòn, d' la fósa, del cīl, d' la vita cůrta,
Despó d' la mórt… Di mo, per mórt chi intë́nes?
Chi è pa la mórt? Di, dánes pů respósta!"
Dī i pici inscí bī sůš tra d'ëi r'jonáva;
L'álba gnī, láva trés dormíva bèl trés.
Dô më́sa grána l'angonía sonáven;
Ůn quĕ pasâ odóva la pórta daérta,
Da it' da pórta sůn më́şa l liber, u̥t l lèt,
Inche i mitons, injonedlá fói e priáva.
 


5 .


Conë́sc's la téra, olá qu' limons florë́sce,
Olá qu'i aránci sòt la fóia asá crësce,
Olá qu' bèl bru̥m è l cīl, lapró n pice vënt,
Olá qu' l'alóro e l mírto chára a gënt?
Conë́sces quëla téra?
Iló! Dailó
Con té, mi bèl crestian, m' mesèsses tó.
Conë́sc's la cháşa? mérmo tëgn' sů l tët,
La stůa sdlomína; důt tigní bèl nët,
Les státůes d' mérmo chára trés sů d' mé:
Mia půra můta, di, t'an fat val mé?
Conë́sces quëla chaşa?
Iló! Dailó
Con té, mia guárdia, me mesèsses tó.
 

[p. 95 modifica]

Conë́sc's la mont? tel nío la së́m'na pé,
Fadía sĕ fége 'chi l můl iló a pesté;
L dragon t'na tána sta, con ël sůa cóa;
Crepons e růs vëgn' jů quĕ důt va in róa.
Conë́sces tů la mont?
Iló! Dailó
Con té, mi pérĕ, s'gů mĕ më́ses tó.



6 .

 Qui tan tért sporòma contra n té vënt?


Qui tan tért sporòma contra n té vënt?
L fi col pérĕ èl, gi vai qu'ël è n spavënt;
L pér' so fi t'i brace bëgn důr e strënt tëgn',
Důr e strënt, per quëš i dal tan chalt şëgn.
- Ch'as pa, oh fi, perchí t'ascògnes l bèl můs? -
Pér', nĕ vèghes l ré d'impró da quī růs?
L ré d'i lëgns con còda, con coròna? -
N tac dĕ nío, mi fi, áter n'èl quĕ t'coiòna. -
"Bèl pice můt, nĕ n'ós t'en gni comé? Vi,
Bèl da mat fageòns pa intrámi, n'ós gni?
Ciůf asá quĕ tòfa bon tĕ pói dé,
Mia òma l guant tĕ dà d'argë́nt e indoré". -
Pérĕ, oh pér', nĕ n'áldes, co qu' ël sòna?
L ré d'i lëgns dad èga plan rajòna? -
Pice, oh pice, sta quīt e scòlta bèl plan,
L vënt èl qu' t'áldes t' questes brúsces soflan. -
"Oh bèl můt, comé comé gni më́ses,
Bëgn traté da mis mitans gni dë́ses;
Mīs mitans da së́ra róda y bála,
Chánta intán qu' t'indòrmes, n'ós na tála?" -
Pérĕ, oh pérĕ, iló t' quël scůr bëgn vèghes
Şëgn les fīs del ré d'i lëgns dad èghes? -
Pice, oh pice, saorí les vèghi důtes,
Gríšes péles, nia n'èl áter qu' růtes. -


‘) Erlkünig (Goethe).

2 ) Fonnâ ivregolave invece della regolavc: indormedesces.

[p. 96 modifica]


"Qu'i tĕ pórtĕ amòr, tó córp mĕ sfórza,
Dònca a bones vi, sc' nĕ t'ós la fórza". -
Pérĕ, oh pérĕ, ël pë́ia e mĕ tòca, l bůr ré,
L ré d'i lëgns dad èga, fat m'al gran mé. -
L pér' sĕ të́me e spaventé val d'bóta
L pice sůl brace quĕ sůsta scèqu' da bóta,
Růa con gran fadía, con pë́na dan pórt -
L pér' tignī t'i brace só bèl půr' pice mórt.


7 .

Mia můta n' n'ê fedèla a mé.


Mia můta n' n'ê fedèla a mé,
Ligrë́zes n'ávi d'gůnes plů,
Salté saltâi pro n bèl gran rů,
Pasan l'odóvi dlongia l pré.

Iló bèl quīt e desperé
Senté m'en stévi ciúrn e mat,
Co gian mĕ fòssi t'èga trat!
Con důt quëš mon m' parôl d' rodé.

Zaca digean aldívi şëgn -
Iů fóva olté e mostrâ l spinè -
Ůge tála n'èssi mai d'vinè:
"Nĕ gi pa sòt, ël fòs rī sëgn!"

Mi sanc porôl qu'orès bolí;
Na můta, cu̥c'na tan quĕ n pòm,
"Tarína", dig'la, "t'è mi inòm."
"Tarína, t'ès inscíqu' l'olí;

Da bůrta mórt şëgn m'as salvé,
La vita a ti debít iů son,
Mo půc con quëš mĕ das d' rejòn,
Fortůna chára qu' t' póies mĕ dé."


’) Rettung (Goethe). [p. 97 modifica]


Mi mai, mia m'şéria ad ëla ai dit,
Con oedli stlůt' ël' a scolté -
Iů l'a bašáda ed ëla mé;
Copé no plů, mo sté bèl quīt.
 


La Roda.


Fíra1, fíra, můta, fíra,
Fa quʼ la róda vadʼ morgèl,
Stòpa scása, të́i destíra,
Sů con lana n bèl pangèl!2
Oh bèl bal, tů tʼ3 vés val4,
Róda snèl, róda snèl!
Oh bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, quʼ l fi vëgnʼ bèl.

2.

Dër inscí tůa vita róda
Lígra in chaşa, dlīša e champ;
Mo gonót aflíta e scióda
Dlon5 firan ca bèl só tëmp.
Oh bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, róda snèl
Oh bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, quʼ l tëmp va snèl.

3.

Róda, róda, můta, më́na,
L të́i sʼ intórce, e l fi crësce lonc,
L spo̊i6 vëgnʼ grós, l pangèl sta apë́na,
Důt sĕ mu̥, ah, vita èl dlonc.




Il Filatoio.

1 .

Fila, fila giovinetta,
Fa la ruota lieve andar,
Stoppa scarta e stame in fretta
Stira, e lana su ripon!
Val tant’or quel lavor,
Non ristar, non finir!
La ruota gira ancor,
Bel filo ha da venir.

2 .

Tal tua vita ora soave
Scorre in casa, in chiesa, ai campi;
Spesso pure afflitta e grave
Giù filando il tempo vien.
Val tant’or quel lavor,
Non ristar un punto sol,
Gira tua ruota ognor,
II tempo fugge a vol.


 
3.
Giovinetta, gira, mena,
Si fa torto e lungo il fil;
Grosso è il fuso e stam’ c’ è
appena,
Tutto è moto e ha vita qui.

[p. 98 modifica]


O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, róda snèl,
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, quʼ l fi vëgnʼ bèl.

4.

Laòra, sůia, róda e sálta,
Lonc sĕ fíra l tëmp mo snèl,
Ópʼ res béles fa a mira alta,
Dʼ l vivʼ è prëš firè l pangèl.
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda bèl, róda bèl,
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda bèl, quʼ l vivʼ va snèl.

5.

Va la róda, lʼ áspo è in móto,
Spó l pontín sʼ mu̥ per ordí,
Mans e pīš e spo̊la a nóto
Drap, bèl guant per tra dal fi7.
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, róda snèl,
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, quʼ l drap vëgnʼ bèl.

6.

Prëš tůa vita sʼ ra firada,
Fíra, o fíra n bèl fi dʼ ór;
Të́la ordë́sce dʼ virtů́ indorada,
Dʼ pérles pʼ r guant in cīl dʼ onòr.
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, róda snèl,
O bèl bal, tů tʼ vés val,
Róda snèl, quʼ l guant vegnʼ bèl.


Val tant’or quel lavor,
Non ristar, non finir,
La ruota gira ancor,
Bel drappo ha da venir.

4.

Va, lavora, suda e salta,
Lungo è il tempo, e presto al fin,
A opra aspira bella ed alta,
Del tuo viver corto è il fil.
Val tant’or quel lavor,
Non ristar un punto sol,
Gira tua ruota ognor,
Il tempo fugge a vol.

5 .

Ruota ed aspo in pria girati
Sono e spola per ordir,
Mani e piedi affacendati
Poi bel drappo a trar dal fil.
Val tant’or quel lavor,
Non ristar, non finir,
La ruota gira ancor,
Bel drappo ha da venir.


6 .

Breve è il tempo di tua vita,
Pila, fila un bel fil d’or;
Di virtü tua tela ordita
Sia, per veste in eiel d’ onor.
Val taut’or quel lavor,
Non ristar, non finir,
La ruota gira ancor,
Bel filo ha da venir.


[p. 99 modifica]


La flu̥ dĕ nósta vita
Ah, nósta jo̊na vita
In bèla e frëscia flu̥
Sʼ en passĕ in bela ita8
In cīl al gran santú.9

Şëgn sů, sorús, resólta10
La nosta vë́rda etè11
Aspírĕ a gran racólta
Per l dí dʼ l eternitè.

Per důt gran diligië́nza,
Slu̥m zë́nza fraiditè!12
Bandída vígni odië́nza
E rʼ von a santitè.

Nët, důt nët zënza mácha
Sī trés noš fornimë́nt;
Plů nët e zënza tácha13
Sī l cu̥r bèl liciorë́nt.14
Ah, jo̊nes, frë́sces quérles15,
Al cu̥r nost l plů bél or,
Al cól les blanches pérles
Nes sī ópʼ res dʼ vèro onòr.

Modéstʼ s e dʼ bona vita
Nes batʼ per důtes n cu̥r;
Guai, fóra dʼ quësta líta
A lʼ onʼ stè scʼ ůna mu̥rʼ.



Il fior di nostra vita.
Su! la nostra giovin vita
Bella e fresca come fior,
Lieta in scherzi scorra e sia
Verso il cielo intenta ognor.

Su, sorelle, ormai decisa
Sia la nostra verde età
D’aspirare a gran raccolta
Per il di d’eternità.

Se sarem ben diligenti
E instancabili al lavor;
Se bandita avrem pigrizia,
Toccherem santità allor.

Netta e monda d’ogni macchia
Sia la nostra veste ognor;
Ma piü candido ancor sia
E fulgente il nostro cor.

Si, fiorenti giovinette,
A1 cor nostro il più bell’ or,
E le perle al col più belle
Sien nostr’opere d’onor.

Se sarem modeste e buono,
Un cor per tutte batterà;
Guai, se alcuna per ria scelta
Sarà morta all’ onestà.

[p. 100 modifica]



Onòr, virtů́, inoçë́nza,
Na vita jo̊na in flu̥,
Laúr con diligië́nza
Fornë́sce la gioventú.

Noš vívĕ sůla téra
Spó è n lígher bèl chanté,
Quĕ dů́ra, vënt la véra,
In cīl a nʼ s incanté.



Sono onor, virtù, innocenza,
Giovin vita sempre in fior,
Diligienza e insiem lavoro
L' ornamento a noi maggior.

Sarà in terra nostra vita
Fari a lieto canto allor.
In ciel, vinta questa guerra,
Durerà l’incanto ancor.


Indovinelli.


I.



Ah, stòma, qui qu’i’son:
Creie, òrt ne n’ai degün;
Mo orès 1 ) te tö retràt
Avisa a tê ünfat 8 ),
I’t’l fe'ge ?ègn siil momènt,
Qu’èl t’somêie bèl diit cant 3 ).
D’gön mòier 1 ) l’ès t§ nian,
E iü t’l fêge snèl dö ba,n;
Mo t’mèses ste pro mê,
Sc’ t’l ös, mai tel dai con tê.



Chi son, tu indovina un po’:
Arte, credi, non m’occor;
Se il ritratto aver tu vuoi
Che assomigli in tutto a te,
Sul momento telo fo.
Tu in un anno da un pittor
Più verace aver nol puoi;
Presto il fo e senza mercé.
Pur, se il vuoi, con me restar'
Déi, Con te nol posso dar.


II



No, bòcha n’ai degüna,
Dê denz 1 vènter ai plègn,
Quò röda três te cüna-
N bèl bal, quê dès gi hègn.
Tê càsa m’tè'gnes t’sèrê,
Tê göfa m’as con tê;


Bocca mai nou ebbi alcuna,
Pur di denti il ventre ho pieu,
Che entro in moto, come in cuna,
Sempre stan e hen gir den.
Chiuso in cassa tu mi tieni,
Ed in -tasea m’hai eon te;


orès = orèsse8.

  • ) cant (quantum); düt cant = tutto quauto.


) parola uon meno usata cho 1’itaL pittori.

[p. 101 modifica]

101


Charê mê châres 1 ) gonot,
D'chi ve'rs qu’i’son straòt 2 );
Mo guai, sta pa hegn acört,
Qu’i’vêgn’pa cola mört.


A veder tu spesso vieni,
Dove io m’ho rivolto il piè.
Pur, veh! Sii tu bene aecorto,
Colla morte io .poi verrò.

III



Son n’armâda a cènt e mila 3 )
Plêgns dè förza, plêgns d’ardi-
mcnt,
Fermon guai da champ e villa 4 ),
D’gün nemico nes a mai vènt.
Ston t’ la.vêra tan pici qu’ gran’,
Vèdli e jòn’, cènt e plü cent an’.
Da dòi süs 6 ), da n’êl e n’êla
Tremorons, quê nes hat’qucla
Mört’per tera, nes fege spari
Quel in eênder bèl snèl saori;
Troece adum ons ma ün iuöm,
Ston gian alt e gonöt sün söm.




Söno un’armata di cento e di
mille,
Di forza pieni tutti e d’ardi-
mento,
Da guai difendo ognora e campi
e ville,
Nemico mai mi vinse in eimento.
Grandi e piccio di noi, giovani
e adulti

Stanno talor pih di cent’ anui in
guerra.
Di due sol, d’ una e d’ un temiam
gl’ insnlti,

Che morti quella ei hatte per
terra,
E questo tutti in men che sel
può dire Ne inuta in cenere ecifa sparire.
Con un sol nome sempre assieme
stiamo;
Volontier alti e spesso in ciina
siamo.


1) Il Ladino mette spesse volte il verbo finito coll’ infinitivo del medesimo in vece del verbo finito solo: laorê laòres ~ laòres; chantè cbantes
= chèntes; odêi odous = odons.

2) p part. pf. del verbo straòce, straòge (da extra — volvere, volgere
cfr. Diez Diz. etim II. 80).

3 ) milla invece di mil.

4 ) Il sing. pel plurale.

5 ) Sòl (solo).nel plur. ha sü- o anche »süs«.

[p. 102 modifica]IV.


Al bèl sonsi iü') 1 plü bèl
A1 brace, sül chè o sül cbapèl 2 ).
Ma bontè col bèl m’pörta,
A1 n, al bürt spo son ? i rnòrta.

L pèsts) fornêsci al plü bon
sc ’ z4 )> porta,

Mes èst’r a nòza e a primiz;
In cil Augioi e Sant’ istes 5) e osa morta.

Con mè sê gdde e s’fornesce.
Sono il piü bel, di cui s’adorna
il bello
Il braccio, il capo oppure il suo
cappello.
Ma sol bontà col Bel seco mi porta
Che io sono al rio ed al brutto
A1 tirator son la mercè piü bella,

Mi portano a nozze e a messa
novella.

Angeli e Santi stessi in para-
diso

Van lieti di me e sen fregiauò
il viso.


Èst’r son ? i bèla föscia,

Mo coni nê n’ai degun;
T’me' palsa vigni mòscia
E âlza 1 lèrê sò mnntun (i );

A düt spòrgi 7 ) iü n bon lèt;
Amara ma der 8 ) e i rx
M’ò tigni per val dê stlèt,
Dèa qn’ 9 ) êi nê pò dormi.


V.

Sono tutta nera e fosea,

Pnr colore il mio non è;

In me quieta sta la mosca
E il ladrone balza in piè;

Io per tutti ho pronto un letio;
Ammalati e rei sol son
Che me fanno essere abbictto,
Perchè in me dormir non pon.


1)sonei iü = son-s-i’-iü,

2) al braccio in occasione di messe novelle, sul capo delle vergini, sul
cappello in tempo di nozze,

3 ) ,pèst« e il tedesco ,Best> e significa il premio che ottiene colui,
che p. e. nel tirar a segno si è distinto fra gli altri.

4) è il tedesco ,Schütz « = tiratore. 6 ) si dice instès e istê's.

6) pronuziano cosi i Marebbani, mentre gli altri dicono menton,
monton, mentun; cosi anche aun == son.
7) sporge (ex = porrigere) = porgere.

ma dêr (magis directum = solamente; alle volte ha il significato
di purchè (dummodo). 6

9 ) Dèa qnè = daviaque; c fr. Glos. daviaque.

[p. 103 modifica]


A cotân’ 1 ) i’fögi pòra,
A degiin’ n’fegi mê.
Squiva puma la mia òra,
Prigoi porti asa per tê.

Di me quanti hanuo timore!
E pur, mal non fo’a nissun.
Tu sol schiva le mie ore,
Guai ti porto ognor piü d’un.

VI.

Ah, stòma, olaqu’i’sun? 2 )
Tê dòi, tê trei, mai t’iin.
Al eil i’fdgi lum,
T’l’infer spö aonsi 1 pritm.
Sorêdl e füe nê m’ a,
Amhria e tiza n® sta
Mai zè'nza d’md: Chi plü?
Lüfifr m’a e Idl lasti;
E châra, i’t’son t’i pis
Insciqu’ sün parais.
I’sun, i’sun, i’sun —

Hò t’as cervèl degün
Scê n’t’m’ürtes in chamö 3 ),
Tüa leinga 4 ) ni’pörta impö.


Deh, indovina, dove sto?

In „doi\ ,trei‘, purmainell’uu.
Lu'me al ciel talora io fo’,
Sto in inferno avanti a ognun.
Sole e fuoco me non han,
Pure „ombria“ e ,tizzon“ non
stan
Mai senza di me: Che piii?
Lucifer m’ha e Dio lassii,
M’hai nel piè — Deh, gnarda
un po’ —
E in paradiso ancor son.
Pure „i’son i’son, i’son“,
Tu non hai cervello no,
Se non mi trovasti . aucor,
Tua lingua mi porta oguor.

VII.

Son^i bèla o sonsi bürta,
Püri mat’mê quire impo.
Vèdla son§i e d’vita eürta,
Morta resorèsci 6 ) indd;
Vign’an, vigni rneis mè müdi,
Son da p(tc, mo a troep respèt.

Bella o brutta, diritta o storta,
Pur mi cercano i matti oguor.
Vecchia io sono ed ho vita corta,
Eppur risorgo, morta, ancor.
Mi muto ogni anno ed ogni mese,
Son da poco e in grtm pregio sto.

5 J resori deriva piuttoato da * reaurgire, che non da ro-sol-; cfr. Glosa.
s v. resori p. S09‘




[p. 104 modifica]


Val da nü dagnòra stfidi,
Da ml') püc, gonöt plü stlèt.
Eles gian, jònes ds, m’ama,
Mitons le^urz m’fege l’amòr.
Qudles t’sl dè stlètta trâma 2 ),
D’èster „Bla“ a quis l’onòr.


Mie cure al nuovo ho sempre
intese,
Mêi poco e peggio spesso io fo.
M’ amano dame e piü donzelle,
Giovan legger mi fan l’amor.

Di trista fama tu abbi quelle,
Questi d’esser,Esse“ han l’onor.

VIII

No primjipio 3 ) n’ai no fln,
Son impd bèl picenin 4 );
Pile maiti den bon gran deit,
E nè par’no chalt no frèit.
Pères, perles, 6r, argênt
Con fedeltè ai’p’r fornimènt,
L pâpa, ’ebi sant’m’onòra,
Cònt’, rès, pâorz 5 ) m’adora;
Donca son?i val dê bèl
E fornèsce impö 1 porcèl;
Sü na nòza n’pòi manchè,
Trami i nevice s’tegne a me;
Zacan fòi inche grò t’la vera
E batò troeee n’mis a tera.


Principio alcun non ho nè fin,
E bello io sono, picciolin;
D 1 un buon dito poeo piü grosso,
Caldo e freddo parar non. posso.
Ho di pietre, perle, oro e ar-
gento,

Se non son falso, un fornimento.
Papa e santi in onore m’han
E m’aman conte, re e villan.
Qualcosa dunque io son di bel,
Eppure adorno anco il porcel;
Non posso a nozze mai mancar,
Sposo e sposa soglio parar,
Temuto fui un tempo in guerra,
Nemici piü battei a terra.


IX.

Baldi, i’sòn na püra zòta,
Vint sords mè sciampa dant;
In caròza vai do bòta,

A nòza bali scèqu’l vènt;

’) = püc da ml (mi = raiü[melius].
s ) parola poco uaata in Ladino.

  • ) meglio si direbbe in Ladino: scomenciament.


4 ) parola introdotta dall’ Italiano.

5 ) il tedesco Bauer* per contadino.

[p. 105 modifica]


Pro l zigher sòusi la pruma,
Inche pro 1 züqu’ r, mai pro la mll,
Ciafe m'ciafes pro la zuma.
No t’l’infêr, no al mòn, no al cll.
I’m’la god’, con yigni raza
A fa dg bona vöia n bal:
ligher bâli a mèsa plâza,
Impö n’sòn^i mai pro 1 mal;
Chi mervoia qu’i sant’nê m’ö,
Bélzebub scè e 1 malònzer 16;
Nazârio impö m’âma asâ,
San Narzisso e san leònzer.

[p. 106 modifica]

Altre pubblicazioni dello stesso autore

nella Libreria accademica WAGNER

a INNSBRUCK:

Die ladinischen Idiome

in Ladinien, Groden, Fassa, Buchenstein, Ampezzo.

1879. Prezzo fi. 3. —

Beitrage zur Ethnologie von Ostladinien, 1880. Prezzo soldi 80.

Proverbi, tradizioni ed annedotti dello

valli ladine orientali

con versions italiana,

1881. Prezzo fi. 1.30, per le valli ladine soldi 90.

  1. fira = fila
  2. pangèl, da pannus, come l’ital. pannicello.
  3. pangèl, da pannus, come l’ital. pannicello.
  4. val ‘ ha ancha il significato di ,molto‘.
  5. 'dlonc' (de — longum) congiunto col participio rinforza il medesimo,
  6. spoi (e non ,spöi«, cfr. Glog.) dal abd. spuolo; cfv. Dièz 106. I. 395 .
  7. = per tra dal fi drap, bèl guant: per trar dal filo drappo e begli abiti.
  8. cfr. Glos. s. vita.
  9. cfr-. Glos. s. saudi
  10. = risolto, pronto.
  11. = etè è poco usato in Ladino.
  12. fraiditè (fracidus — fraciditat — ) sostantivo dell'’ aggettivo »frat*.
  13. cfr. Glos. s. tac.
  14. deriva da un tema ampliato di .lucere'; cfr. fr. luire — luisir; plaisir — plaire; taisir — taire.
  15. il fem. del ted. ,Kerl.
  16. forma marebbana che significa: malano, diavolo.