Rätoromanische chrestomathie X/Jnstruzziun ad imprender da bustabbiar MDCCLXXXIX
 |
Questo testo è completo. | |
| ◄ | Janett Ritter | Cuortas e devotas Oratiunetas 1797 | ► |
INSTRUZZIUN AD IMPRENDER DA BUSTABBIAR.
Instruzziun ad imprender da bustabbiar, accura’ tamainch da leger schie’ ttamainch, e da scriver corre’ ttamainch, per us, e commod dells Uffaúnts della Vall, e comun de MUSTAIR. Stampáda in SONDRIO nell’Onn MDCCLXXXIX. tras Giuseppe Bongiascia. Cun licèntia dels Superiùrs.
| [p. 8] | Prefattiún. |
Quaunt nuxjdivel sia pe’ l corp, e pell’orma il savair leger, mossa l’experiència, e cognòshan quẽs, chi saun, e plongian quẽs, chi nu saun: per perfettionar quẽs, chi saun, e per judar à quẽs, chi nu saun, veng preshaintá da quella Instruzziún, de quala chi sa servirà cun diligèntia, gnirà prò á savair leger á seis temp fin bain, e schiettamainch quai Diò voglia dar, e jau giavùsh ad un, e schiadùn. Amen. NB. Quista Instrúzziun servirã er zont bain à leger pu schiettamainch 15il Latin, cioè ’l Offici della B. V. Marìa Madonna Santissima.
| [p. 4] | ’L alphabèt |
overo
’L. A. B. C.
ordinàri dels Bustábbs gronds.
※ A. Æ. B. C. D. E. E. F. G. H. I. J. K. L. M. N. O. Œ. O. P. PH. Q. R. S. T. U. V. U. W. X. Y. Z. ※ A. E. I. O. U. ※ E. O. U. Y. ※ L. S. J. CH. ※
Il medèm
alla maishdùglia.
※ T. O. F. U. K. B. J. R. Æ. G. Z. E. P. C. O. H. A. Q. X. E. M. [p. 5] Y. PH. D. U. L. Œ. W. I. N. S. V. ※ Y. E. A. U. O. E. U. I. O. ※ CH. J. L. S. ※
’L alphabét
ordinári dels Bustábbs piccens.
※ a. b. c. d. e. e. f. g. h. i. j. k. l. m. n. o. o. p. q. r. s. s. t. u. v. u. w. x. y. z. &. ※ æ. ae. ct. ff. fi. fl. fr. ft. ll. m. ñ. œ. ph. si. sl. sp. ss. st. tt. ※ a. e. i. o. u. ※ e. o. u. y. ※ l. s. j. ch. ※
| [f. 6] | Il medém |
alla maishdùglia.
※ ph. d. y. ñ. fl. x. c. b. si. a. g. z. r. o. tt. ff. u. st. h. &. æ. k. w. j. sp. ll. ct. o. s. fi. v. c. sl. p. i. f. m. œ. fr. t. l. ae. n. s. u. ft. q. m. c. ss. ※ e. o. u. a. i. o. e. o. u. ※ ch. j. l. s. ※
’L Alphabét
ordinàri dels Bustábbs gronds
Cuorsiús.
※ A. Æ. B. C. D. E. E. F. G. H. I. J. K. L. M. N. O. Œ. O. P. PH. Q. [p. 7] R. S. T. U. V. U. W. X. Y. Z. A. E. I. O. U. ※ E. O. U. Y. ※ L. S. J. CH. ※
Il medém
alla maishdúglia.
※ K. O. W. F. A. S. E. M. C. V. L. Œ. B. R. J. Z. E. P. T. Y. G. U. H. X. Æ. Ph. U. D. N. I Q. O. ※ E. U. A. O. I. E. O. Y. ※ CH. J. L. S. ※
| [p. 8] | ’L Alphabét |
ordinari dels Bustàbbs piccens
Cuorsiùs.
※ a. b. c. d. e. e. f. g. h. i. j. k. l. m. n. o. o. p. q. r. s. s. t. u. v. u. w. x. y. z. &. ※ ae. ct. ff. fi. fl. fr. ft. ll. m. ñ. œ. ph. si. sl. sp. ss. st. tt. ※ a. e. i. o. u. ※ e. o. u. y. ※ l. s. j. ch.
Il medém
alla maishdúglia.
※ ss. l. u. h. ct. f. œ. tt. m. o. b. q. ñ. j. st. c. e. k. s. z. a. d. fl. u. sp. z. r. y. t. ff. æ. si. fr. n. v. g. s. [p. 9] æ. &. fi. m. e. ph. ll. o. ft. w. sl. i. p. ※ u. o. e. u. a. e. o. y. i. ※ ch. j. l. s. ※
Quẽs sur numnàts Bustàbbs vegnan partits in Vocáls, Diphtóngs, e Consonánts.
Vocáls sun quẽs, ils quals poñ gnir pronuntiàts sulèts senza ãters, e sun in Latin ils cinch sequaints.
- A. E. I. O. U.A. E. i. O. U.
- a. e. i. o. u.a. e. i. o. u.
Vocals in Ladin sun nov, e sun oltra quẽs cinch surnumnáts in Latin, ils quatter sequaints.
- E. O. U. Y.E. O. U. Y.
- e. o. u. y.e. o. u. y.
Diphtóngs sun duoi vocàls tachiats insèmel, e bustabbiáts insèmel, e faun [p. 10] 'una syllaba, e sun in Latin principálmainch ils ses sequaints.
- Æ. AI. AU.EI. EU. Œ.
- æ. ai. au.ei. eu. œ.
Diphtongs in Ladin sun plũs, e s’ chiatta perfin trai Vocàls, chi faun una syllaba. e. g.
| ai. - maint. au. - maun. ei. - heir. ia. - chiar. |
iau. - ciaunciar. ie. - spiert. io. - Dió. iu. - giuf. |
oa. - doas. oi. - ua. - qual. ue. - guerra. |
ui. - cruir. uo. - ruosch. uoi. - duoi. &c. |
’L æ, e’ l œ vegnan pronuntiàts sco’ l e saimpel e. g. æs sco es. Mœstus sco mestus.
[p. 11] ’L y veng pronuntià sco ’l i saimpel. Ils ãters Bustábbs sur numnàts (perfin quell j. & v.) sun.
Consonánts, e sun quẽs, ils quals nu puon gnir pronuntiáts senza inclèger, e numnar avaùnt, ó davò prò un dels surmanzunàts Vocàls e. g. b sco be. c sco ce. d sco de. f sco ef. g sco ge. k sco ka. l sco al, o el. m sco em. n sco en. p sco pe. q sco qu. l’ sco ar, o er. s. sco es. t sco te. w. sco we. x sco ix. z sco zet.
Il h nun eis proprie né Vocàl, nè Consonànt mo fà la pronùntia in Latin (in qual Linguàigg il h veng adúna pronuntià inclegentàivelmainch) un pà aspra. e. g. hábeo, prohìbeo, hodie. &.
[p. 12] Il h stont in Ladin davò ’l C, servan quẽs duoi Bustàbbs squàssi pe’ l K. e. g. schiacciar, schivar. schirlát. &c.
Il h veng da principi de blẽrs plẽds ladins miss prò, mo mai pronuntià. e. g. há. havèva. h’ veva. hãsh, heir. hiert. hemna. hossa. hoz. hura. &c. s’ pronúntia sco à avéva. veva. ãsh. eir. iert. emna. ossa. oz. ura. Ishèa er in quel plẽd: jau n’ha veng il h miss prò, mo pronuntia sco: jau n’a.
’L o veng in Latin, e Ladin pronuntiá bõt sco o. bõt sco ’la. tudaisch, cioè cun mez suon dell’o, e mez suon dell a, sco’ ls Tirolés il pronùntían. e. g. Dixit Dóminus Dómino meo. donec ponam inimícos tuos scabéllum pedum tuòrum. Dóminus vobiscum, & cum spiritu tuo. ec. Ishèa [p. 13] er in Ladin. foss. foss. hossa. ossa. somma. sõma. &c.
Il ph veng in Latin, e Ladin pronuntià sco ’l f. e. g. Philíppus. Phlipp. Prophèt. orphan. &c.
Sha ’l t stà avaùnt ’l i, e davò’ l i sequa un Vocàl, o Diphtòng, shi veng il t pronuntià sco’ l c. e. g. avaritia, lætìtiæ. malítia. intenziùn. tìtio. &c.
Mo sha avaunt il t (chi stà avaúnt ’l i, e davó’ l i sequa un Vocàl, ò Diphtòng) và un s, shi veng il t pronuntià sco t, e brichia sco c, e quai daváintà in Latin, e Ladin. e. g. Sacristìa. justía. chiarestìa. &c.
Syllaba eis quai, chia s’ bustâbbia insémel, e consìsta ò in un Vocàl, ó in un Diphtóng sulét, ovèro in un Vocál, [p. 14] ò Diphtòng, & un, duoi, trai, ò quatter Consonànts. e. g. æthérea. ashái. inimìci. paun. princípium ustería. &c.
Ils Bustábbs faun las Syllabas, las Syllabas faun ils plẽds, ils plẽds consìstan in una, duas, trais, quatter, cinch, è es plũs syllabas. e. g. gust. porta. patáffa. pantunuda. amplexábitur. participátio. misericordiaivel. &c.
| [p. 15] | Dalls Accénts. |
Ils Accénts sun certs Strichs, chi sa suola far per cognósher, e savair la pronùntia dels plẽds, e sun de trais sõrts
Il prum eis
L’acùt, il qual veng fatt inavò ishea: l, e quel s’ dovra in Latin, e Ladin su’ ls pleds, chi haun plũs, co doas syllabas, e quel Vocàl, ò Diphtóng, sun qual veng fatt, e tratt quell Acùt, stò gnir pronuntià pu cler, e cun plu forza. e. g. Dóminus regnávit, decórem indútus est. artâvel. mashuêra. jejüna.
Quell Acút s’ chiatta in blers officis sul’ plèds de trais, o plũs syllabas.
[p. 16] NB. 1mo. Sha quell Acùt stò gnir fatt su’ ll i shi s’ lasha in Latin, e Ladin ora il ticcal dell i. e. g. Benedícta. suscípiat. venìte. farìna. chiarína. chialandrìna. cerclída.
NB. 2do. In pleds Latins, chi haun be doas syllabas, veng adúna il Vocál, ò Diphtòng della pruma syllaba pronuntiá pu clèr, e cun plu 20 forza. e. g. Ave. salve. Pater. Mater. frater. soror. &c.
Il Secónd eis
Il Circumfléx, o Chiappuccét, il qual veng fatt ishea ~, e s’ dovra in quẽs plẽds Latins, chi tèrminan, ó vaun ora in ãsti. e. g. fundãsti. mitigãsti. &c. 25
[p. 17] In Ladin s’ dovra quel Circumfléx sun quẽs plẽds, chi vegnan tratts, e pronuntiáts alla lunga, sco hvessan duoi Vocáls, ó Diphtóngs adinguàls. e. g. Sor. sõr. frãr. cõr pãsh. crũsh. ãter. ãtra. sõma. &c.
Il terz eis proprie
’L accént, o Grave, il qual veng fatt in avaùnt ishea ’ & adùna solum su’ ll última syllaba, ovèro su’ ll ultim Vocál, ò Diphtóng.
In plẽds Latins veng quell Accènt fatt zont d’inrár, & er sha’ l veng fatt, shi nu s’ pronúntia quel Vocál, sun qual veng fatt quell Accént, pu cler, ó cun plu forza. e. g. proptéreá. ideó. frustrá. &c.
[p. 18] In Ladin veng quell Accént fatt su’ ll ultim Vocál, ò Diphtóng 35 de blerissems pleds, & in totts ques pleds veng l’última syllaba, ó ’l ultim Vocàl, ò Diphtóng saimper pronuntiá pu cler, e cun plu forza. e. g. Mustáir. amùr. buntá. chiarín. pantaún. cuttá. &c.
Reglas
Da bustabbiar e da partir ils plẽds.
Pruma.
Sha un Consonánt stá á mez taunter duoi Vocáls, ó Diphtòngs, ó taunter un Vocál, & un Diphtóng, shi veng quel Consonànt adúna tratt pro’ l [p. 19] Vocàl, ó Diphtóng davó e. g. maséra. farìna. soláda. &c.
Secúnda. Sha duoi Consonánts adinguàls e. g. duoi bb. cc. dd. ff. gg. ll. m, ó mm. ñ. ò nn. pp. rr. ss. tt. zz. staun á mez taunter duoi Vocàls, ó Diphtóngs, ó taunter un Vocàl, & un Diphtóng, shi vegnan ques duoi Consonànts partits, & un Consonánt stá gnir tratt pro’ l Vocál ó Diphtóng d’avaũt, e ’l ãter Consonànt stò gnir tratt pro ’l Vocàl, ò Diphtóng davó e. g. Mamma. terra. grittezza. stalla. massa. &c.
Terza. Quai davàinta er ordinariamainch, sha duoi Consonánts divèrss staun à mez taunter duoi Vocàls, ò Diphtóngs, ó taunter un Vocàl, & un Diphtòngs, e. g. arbor, barba. [p. 20] calcóng. puntin. taimpel. &c. jau n’ ha ditt: ordinariamainch; perchia sha taunter duoi Vocàls, ó Diphtóngs, o taunter un Vocàl, & un Diphtòng vegnan insèmel duoi dels sequaints Consonànts diverss, cioè, bd. bl. br. ch. cl. cn. cr. ct. dr. fr. gl. gn. gr. ph. pl. pr. ps. pt. sc. sh. sp. str. st. th. tr. shi vegnan ambenduoi Consonánts tratts pro’ l Vocál, ó Diphtòng davò e. g. abdómen. subla. ábraham. pechiá. reclút. sacrifíci. facta. ladra. afrúnt. saglir. degnáivel. regréss. Prophét. replichiar. repràisa. ishea. raspa. mustrir. raste. malathìa. ritrátt. &c.
Quar. Sha davó un Vocál, ó Diphtòng sequan un, duoi, trai, ó er quatter Consonánts, e nu sequa inchún [p. 21] Vocál, ó Diphtòng davó plu, shi sten totts ques Consonànts cun bustabbiar gnir tratts pro ’l ultim Vocàl, ó Diphtóng immediátamainch d’avaùnt. e. g. frumaint, ashilg. giátt. unviérn. levmainch.
Exáimpels
da bustabbiar in Latin.
|
Abdías. Æmiliánus. Anna. Augustínus. Dàmasus. Dídacus. Domínica. Dunstánus. Gallicánus. [p. 22] Gilbértus.
|
Bárnabas. Blásius. Bruno. Bonifácius. Edmúndus. Elìas. Ephrem. Eduárdus. Hermánnus. Hélena. |
Conràdus. Cæcília. Catharína. Cyríllus. Francíscus. Fidélis. Felix. Felícitas. Isidòrus. Isaías. |
| Gallus. Gertrúdis. Leonàrdus. Lázarus. Lúcius. Lauréntius. Otho. Onésimus. Olivérius. Onúphrius. Románus. Rupértus. Regína. Rosa. Ubàldus. Udalrícus. U’ rsula. [p. 23] Ursicìnus. Xantíppa.Xibadònus. |
Hieròtheus. Honòrius. Míchael. Matthæus. Magnus. Mónica. Petrus. Philæmon. Paulus. Procòpius. Simon. Stéphanus. Scholástica. Seraphìna. Victoriánus. Vitàlis. Venántius. Vigílius. Zepyrínus. Zósimus. |
Iphigenía. Ildephónsus. Nicoláus. Norbèrtus. Nilus. Nazarius. Quadràtus. Quirínus. Quirícus. Quinctiánus. Tibúrtius. Theóphilus. Therésia. Titus. Wunibáldus. Wendelìnus. Wilgefórtes. Walfrídus. Zachæus. Zeno. |
Exàimpels
da Bustabbiar in Ladin.
| Antòni. arséns. amuráivel. David. deshma. defáisa. Gudénch. gender. giomma. Lienárd. lavamaint. lungézza. [p. 24] Oswald. ottóber.ossa. Ruduólph. rablún. raspàda |
Baltisár. benefíci. botta. Emmànuel. exercízi. essèntia. Hygin. herba. història. Matthiò. muráder. mottálla. Peder. paisaròl. puognar. Sguad. segial. salàta. |
Chiarlét. chiastordá. cudesh. Francéscha. fibla. fábrica. Isac. illúra. juven. Nesa. ninnar. novitá. Quart. quint. qualitá. Thomàsh. tablá. tuorta. |
| Uorshla. ustrir. ustèr. Zenóbi. |
Vincènz. vairdá. vanitá. zendra. |
Wolfan. walser. wisler. zepra. |
La Sonchia Crũsh in Latin.
In Nòmine Pa※tris, & Fi※lii, & Spíritus ※ Sancti. Amen.
| [p. 25] | Il Bap noss per Latin. |
PAter noster, qui es in Cœlis. Sanctificétur nomen tuum. Advèniat Regnum tuum. Fiat volúntas tua sicut in Cœlo, & in terra. Panem nostrum quotidiánum da nobis hódie, & dimítte nobis débita nostra, sicut & nos dimíttimus debitóribus nostris. Et ne nos indùcas in tentationem Sed libera nos á malo. Amen.
| [p. 48] | Instruzziún |
Per scriver corréttamainch, e per trapartir accuràtamainch las construzziùns d’un Discuórs, chiarta, ec per mez dellas Interpunziùns.
Cun scriver chiartas, cumpras, vènditas, marchiàts, discuórs, ò átras Scrittùras s’ puó commètter duoi errùrs bain gronds, e
Prumo. Cun scriver bustàbbs gronds, ingióa bastan piccens, e cun scriver bustabbs piccens, ingióa pertòccan gronds.
2do. Cun scriver chiartas &c. in un contin senza metter taunter inchùnas [p. 49] Interpunziùns talmainch, chia nu sa sapia, cura il Discuórs eis fini, ò brichia. Per schivar ques duoi errúrs serviràun las sequàintas Reglas, e prumo da’ ls.
Bustábbs.
1mo. Da princìpi d’un Discuórs, Chiarta &c. sa scriva il prum bustabb del prum plẽd cun un bustább grond. e. g. In temp d’a stà s’hà gient bell, e bun taimp, & in temp d’unviérn s’ piglia naiv, e fray.
2do. Er á mez un Discuórs, chiarta &c. sha s’ cummáinza squassi una nova matéria (vegnia illúra cummainzáda una nova lingia, ò continuàda [p. 50] la già cummainzàda) s’ cummainza il prum plẽd cu’ l prum bustàbb grond.
3tio. Ils Nums, chi convegnan à Diò, allas trais persùnas divinas, alla B. V. Marìa, als Sonchs, e Sonchias, vegnan er scritts cu’ l prum bustább grond. e. g. Dió. Creáder. Salváder. Santifichiáder. Vairdá divina. Marìa. Mamma de Dió. Vérgina immaculáta. S. Anna. S. Martin. S. Uorshla. S. Vit. &c.
4to. Ils Nums, e Surnums dels Maschels, e dellas Femnas sa scriva er cu’ l prum bustább grond. e. g. Antóni. Peder Barbla. Chiatrína. & Alésh. Bundégia. Gná. Vonseè &c. 5to. Ils Nums dellas Dignitáts, e dells Ofícis vegnan er scritts cul’[p. 51] prum bustább grond. e. g. Imperáder. Rayg. Duca. Presidént. Vicári. Podestá. Landáma. Mastrál. Surcommùn. Juráder. Officiál de Commún. &c.
6to. Ils Num propris dels Rayginóms, Pajais, Repùblicas, Insulas, Cuttàts, Commúns, Contradas, Bains, ec. sa scriva er cu’ l prum bustább grond. e. g. Spagna. Itàlia. Génua. Malta. Roma. Mustáir. Portácia. Terza. &c.
7mo. Aters, plẽds chi nu sun compràis in quellas exceptiùns surscrittas, e nu staun in chiartas &c. alla maniéra surmanzunàda, sa scriva solitamainch cu’ l prum bustàbb piccen. Hossa sequan las.
[p. 52] Interpunziùns. Las Interpunziùns sun certas insegnas per trapartir las Construziũns, & il senso, ó maniamaint d’un Discuòrs, Chiarta &c. e sun da’ d ott sorts, e vegnan numnádas, e fattas, sco sequa.
| Punctum interrogatiónis Punctum exclamatiònis Parénthesis. Claudátur. |
? ! ( ) |
Coma. Semicòlon. Punctum Duo Puncta |
, ; . : |
Punctum interogatiónis s’ fá, cura veng dumondà ailch, e. g. Chi há ditt quai? Cura tuornash á chiasa? [p. 58] Chai dishash tu? co hash podù far quai? &c.
Punctum exclamationis veng fatt, cura i s’ cloma su ó per algrèzzia, ó per tristezza, ó per grittèzza. &c. e. g. ò Diò de Ciel! O’ anguosha! O’ tu trista! &c.
Paréntesis, e Claudátur s’ fa cura à mez una Scrittura &c. veng miss qualchiassa, chi nu pertocca precise in quel Discuórs &c. peró dacléra il Discuórs e. g. Chi ama Dió (e da rashún e da’ l amar) stó schivar il mal, e far il bain, &c.
NB. 1mo. Sha veng fatta la Parénthesis shi stó gnir fatt er il Claudátur.
NB. 2do. Cun scriver sa sola far la Paréntesis cun un strich lungh, e [p. 54] duoi ticcals davò, & il Claudátur cun un strich lungh, e duoi ticcals d’avaunt ishea |::|
Coma s’ fà taunter minchia construzziun. e. g. Chi vuó imprender da leger bain, stò pe’ l prum bain cognósher ils bustábbs, e savair bain, & indrétt bustabbiar. &c.
Semicólon veng fatt à mez d’una Scrittùra &c. cura un Discuòrs eis mez glivr, e àdavó cummainza un ater Discuor, il q(n)[u]al peró tocca pro’ l Discuòrs d’avaunt.
Punctum s’ fa prumo p mez d’una scrittura &c. sha un Discuòrs eis gliurà da fàtt, e cummainza un Discuòrs totlmainch differènt da quel d’avaunt.
[p. 55] Secundo nella fin de minchia Scrittúra, Chiarta &c. s’ fá 5 er il Punctum, e quel veng fatt un pá pu grond, co quell á mez d’una Scrittùra, &c.
Duo Puncta sa sola far, cura un cummáinza da quintar, da dir, da ciaunciar, e da ragiunar in sia propria persúna, e. g. Moyses vezònt arder quel spinai, e mai s’ consumar, d’ shett: jau vuo ir, e vezer quella gronda visiún, &c. Diò d’ shett à Moyses: và e maina meis povel or’ d’Egipt.
Duo Puncta s’ chiatta er squassi in minchia vers dels Psalms, e solitamainch à mez, ingiòa tocca da far la pausa. e. g. Laudáte pueri Dominum: laudáte nomen Dòmini. &c.
| [p. 56] | L’Apóstrophe. |
L’Apóstrope, la quala s’ fà ishèa ’, cioé un piccen e viòt, ovèro inavó, un pá sur la lingia, eis una insegna, chia maunca un Vocàl, il qual veng truncà via dal plẽd sequaint, chi cummainza er cun un Vocàl, Diphtong, ò h e quell’Apostrophe s’ fa.
Prumo pro’ ls artichels il, e la, sha’ l sequaint pled cummáinza cun un Vocál, ò Diphtongh, ò cun un h. e NB. pro’ l artichel il s’ fà l’ Apóstrophe avaunt ’l L e. g. ’l artàvel ’l ester, impe de il artável il ester. L’amúr. L’hura, impè de la amur. la hura. In ãters cãs veng pro ques duoi artichels radublà ’l l, shál sequaint [p. 57] pled cummainza cun un Vocàl, Diphtóng, o h. e. g. dell’artàvel. all’artável. Dall’ artável. ishea er prol artichel la. e. g. dell’amùr. All’amúr. Dall’amúr.
Secundo s’ fa l’Apóstrophe pro quẽs medèmms artichels il. la el ella, sha staun davò las prepositiúns pro. spera. davó e. g. pro’ l mur. spera’ l mur. davòl mur, impè de pro il mur spera il mur. &c. Ishéa s’ fà er l’Apóstrophe pro ques artichels, sha staun davó las prepositiùns cun. sun. per. Mo NB. pro cun, e sun s’ la s ha ora ’l n, & impé de quel s’ fà un l, sha’ l sequaint pled cummáinza cun un Consonànt e. g. cu’ l bastún. su’ l maun. Sha’ l sequaint pled cummàinza cun un Vocál, Diphtòng, o. h. shi [p. 58] s’ fà duoi ll. e. g. cull’agne. sull ush. i shé a cula zappa. su’ la maisa. all incúnter shal’ sequaint pled cummàinza cun un Vocàl, Diphtòng, o h, shi s’ fà duoi ll. e. g. cull’armàda. sull’herba. &c. I shè a er pro la prepositiún per s’ lasha ora ’l r, e s’ tachia la pró un l, overo duoi ll tenór il sequaint pled cummáinza, e. g. pe’ l di pe’ l mond. impé de per il di. per il mond, overo pe’ ll ogl. Pell’ustér &c. I shè a s’ fá er pro l’artíchel la, s’hal stà davó la prepositiún per pe’ la via. pe’ la strada, impé de per la via &c. overo péll’orma. péll’herba, impé de per la orma &c.
Terzio s’ fá l’Apostrophe pro’ ls artìchels indefinits de. a. da, pro quals, shal’ sequaint pled cummáinza cun [p. 59] un Vocàl, Diphtòng, 5 o h, s’ metta solitamainch un d cu’ ll insegna dell’Apóstrophe e. g. figlia ded’Eva. dat a’ d Anna. fatt da’ d Antòni. &c. anzi prol’ de, e da s’ lasha sovent ora per fin ’le, e l’a. e. g. filg d’Adam. d’una vart, impé de: de’ d Adam, da’ d una. &c.
Quarto s’ fà l’Apòstophe pro las conjuntiùns acciò. chi. sha. &c. cura staun avaunt ils artìchels. el. ella. e. g. sha’ l veng’ sha’ la veng’. chia’ l sia. chia’ la sia. accio’ l haja. impé de sha el veng’. sha ella veng’. chia el sia. chia ella sia. acció ell’haja. &c.
Quinto s’ fà l’Apostrophe pro quẽs trai pleds ma. ta. sa, chi maniájan persùnas, sha seguan pleds, chi cummainzan [p. 60] cun un Vocál, Diphtóng, o. h. e. g. jau m’am’, tu t’amash, el s’ama, impè de jau ma am’, tu ta amash, el sa ama. Anzi er sha davò ques pleds seguan pleds, chi cummàinzan cun un Consonànt, s’ fà er bleras iadas l’Apòstrophe. e. g. jau m’ dun incuolpa. jau t’ copp’i s’ fá. i s’ dish. i s’ vá impè de i sa fá. i sa vá. &c.
Sexto s’ fá l’Apóstrophe pro quás pleds: am. im. ans. ins. il. al. ils. als. el. ella. sha staun sper’un verbo, tras qual veng cummondà, ò dumondà ailch, e. g. fa’ m quai. hal’ ditt? fa’ la quai? e NB. quàs pláds ston gnir tachiàts davò pro’ l verbo.
Séttimo s’ fà l’Apòstophe, cura un adjettivo, e substantivo, chi toccan [p. 61] insémel, vaun davo ’l ãter, & un gliúra cun un Vocàl, e’ l àter cummáinza cun un Vocàl, Diphtóng, ó h. e. g. grond’amúr. impè de gronda amúr. bell’honúr. &c.
Ottavo. S’ fá l’Apóstrophe in la pruma persùna del tempo presente squassi de minchia verbo. e. g. jau am’. jau craig’. jau leg’&c. jau dald’.
Nono. S’ fà l’Apostrophe pro quàs pleds, chi vegnan tratts insèmel cun lashar ora un Vocál e. g. jau h’ veva. el h’ verà ditt. el h’ vet. h’ vair. el d’ shett. no d’ shain. ẽs dshettan ec. impè de jau haveva. ell haverá ditt. ell havét. havair. el dishètt. no dishain. ẽs dishéttan, &c.
Laus Deo semper.