 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Instruzziun ad imprender da bustabbiar | 113 |
s’ fá er pro l’artíchel la, s’hal stà davó la prepositiún per pe’ la via. pe’ la strada, impé de per la via &c. overo péll’orma. péll’herba, impé de per la orma &c.
Terzio s’ fá l’Apostrophe pro’ ls artìchels indefinits de. a. da, pro quals, shal’ sequaint pled cummáinza cun [p. 59] un Vocàl, Diphtòng, 5 o h, s’ metta solitamainch un d cu’ ll insegna dell’Apóstrophe e. g. figlia ded’Eva. dat a’ d Anna. fatt da’ d Antòni. &c. anzi prol’ de, e da s’ lasha sovent ora per fin ’le, e l’a. e. g. filg d’Adam. d’una vart, impé de: de’ d Adam, da’ d una. &c.
Quarto s’ fà l’Apòstophe pro las conjuntiùns acciò. chi. sha. &c. cura staun avaunt ils artìchels. el. ella. e. g. sha’ l veng’ sha’ la veng’. chia’ l sia. chia’ la sia. accio’ l haja. impé de sha el veng’. sha ella veng’. chia el sia. chia ella sia. acció ell’haja. &c.
Quinto s’ fà l’Apostrophe pro quẽs trai pleds ma. ta. sa, chi maniájan persùnas, sha seguan pleds, chi cummainzan [p. 60] cun un Vocál, Diphtóng, o. h. e. g. jau m’am’, tu t’amash, el s’ama, impè de jau ma am’, tu ta amash, el sa ama. Anzi er sha davò ques pleds seguan pleds, chi cummàinzan cun un Consonànt, s’ fà er bleras iadas l’Apòstrophe. e. g. jau m’ dun incuolpa. jau t’ copp’i s’ fá. i s’ dish. i s’ vá impè de i sa fá. i sa vá. &c.
Sexto s’ fá l’Apóstrophe pro quás pleds: am. im. ans. ins. il. al. ils. als. el. ella. sha staun sper’un verbo, tras qual veng cummondà, ò dumondà ailch, e. g. fa’ m quai. hal’ ditt? fa’ la quai? e NB. quàs pláds ston gnir tachiàts davò pro’ l verbo.
Séttimo s’ fà l’Apòstophe, cura un adjettivo, e substantivo, chi toccan [p. 61] insémel, vaun davo ’l ãter, & un gliúra cun un Vocàl, e’ l àter cummáinza cun un Vocàl, Diphtóng, ó h. e. g. grond’amúr. impè de gronda amúr. bell’honúr. &c.
Ottavo. S’ fá l’Apóstrophe in la pruma persùna del tempo presente squassi de minchia verbo. e. g. jau am’. jau craig’. jau leg’&c. jau dald’.
Nono. S’ fà l’Apostrophe pro quàs pleds, chi vegnan tratts insèmel cun lashar ora un Vocál e. g. jau h’ veva. el h’ verà ditt. el h’ vet. h’ vair. el d’ shett. no d’ shain. ẽs dshettan ec. impè de jau haveva. ell haverá ditt. ell havét. havair. el dishètt. no dishain. ẽs dishéttan, &c.
Laus Deo semper.
| Romanische Forschungen XXXVI. | 8 |
