Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XXV
Questo testo è completo. |
◄ | Capo XXIV | Capo XXVI | ► |
Capo XXV.
2 Ma sich de costure a i era fatöe, e sich prödente.
3 I sich fatöe, ch’ia tölt sö i sò lampede, no ia portat po miga dré ol öle:
4 I prödente invece a i ia tölt sö insema ai lampede de l’öle in di sò bose.
5 E tardando a egn ol spus, al gh’è egnit sogn, e töte a i s’è indormentade.
6 E a meza nöc a s’à sentit a usà: Eco che a l’è ché ol spus, indega ’ncontra.
7 Inalura töte chele pöte a i è leade sö, e i à metit in urden i sò lampede.
8 Ma quele sioche a i à dec ai prödente: Dem del vost öle: perchè i noste lampede a i s’è smorsà.
9 Quele prödente a i à respondit. Perchè po no ghe n’abie nè otre nè notre. indè piötost da quei, ch’i ne end, e compreven.
10 Ma in quela ch’i’ndaa per comprasel, ol spus rié: e quele, ch’i era preparade, a i è entrade con lü a selebrà i nose, e l’è stac serat la porta.
11 Per öltem ai e egnide a’iotre pöte, e i disia: Siorea, siorea, dervim.
12 Malü l’à respondit e l’à dec: Mano so miga chi sieghef.
13 Doca stè des’c, perchè no sì ol dé, nè l’ura.
14 Perchè a l’è ön afare söl fa de quanda ön om, che al se metia in viaz per ü sito lontà, al ciamè i sò servitur, e al gà metit ol sò in di sò mà de lur.
15 E a ü algh’à dac sich talenc,a l’oter du,e ü a ön oter, a töc in proporsiù de la sò abilità,e l’è’ndac vea söbet.
16 A l’è’ndac doca quel, che l’ia riseit sich talenc, e li à trafigac, e al n ’ à guadagnat sich d ’oter. 17 Istes colü, che al n’ia riseit du al n’à guadagnat du d’oter.
18 Ma quel, che al n’ia riseit ü, a l’è’ndac, l’à fac öna büsa in de la tera, e l’à scondit la moneda del sò padrù.
19 Dopo tat tep ol padrù de quei servitur a l’è tur nat, e a gli à ciamac a cönc.
20 E vegnit quel, che l’ia riseit sich talenc, al ghe n ’ à presentat sich d’ oter, disendo: Padru, té te m’é dac sich talenc, e varden ché sich d’oter, che è guadagnat mé.
21 Ol padrù al gh’à respondit: Va bé, olmé servi tur bu e fedel, e perchè te sé stac fedel in del poch, te farò padrù del tant: vé sa in di contentese del tò padrù.
22 Al s’è presentat po a’quel oter, che’l ghia it i du talenc, e ’l disé: Siorea, u m’i dac du talenc, vardè ché, mé a v n’ó guadagnat du d’oter.
23 Ol padru al gh’à dec: Brao, olmé bu e fedel ser vitur; perchè a te sé stac fedel in del poch, a te farò padrù del tant, e vé a part di contentese del tò padrù.
24 Dopo al s’è presentat a ’ quel, che l’ia riseit ü ta lent, e’l disia: Siorea, mé so, che u a sì ön om stetech, che seghé, do’ i miga sumnat, e ragoi, do’i metit zo ne gota:
25 E mé per pura a só ’ndac a scondi ol vost talent sota tera: vardel ché.
26 Ma ol padrù a l’à respondit, e al gh’à dec: Ah servitur perfido, e ligosù, té te siet, che mé seghe, doe ò miga sumnat, e regoe, do ’ ò metit zo negota:
27 Doca te dösiet dà imé solc ai bancher, e quando mé turnae avref ritirat ol mé col so interes.
28 Töliga doca ol talent, che’l ga, e deghel a quel, che’l ghe n’à des.
29 Perchè a colü,che’l ghe n’à al ghen sarà dac,e al nodarà in de l’abondansa: ma chi no ’l ghe n’à, al ghe sarà tölt a ’ quel, che ’l par, che ’l gabie.
30 E ol servitur inötel bötel in di tenebre esteriure: là al ghe sarà de locià, e de strenz i dèc.
31 Quanda po al vegnirà ol Fiöl de l’om con la sò maestà, e con töc quanc i sò angei, inalura al se sentarà zo söl trono de la sò maestà:
32 E inturen a lü al se regondirà tota la zet del mond, e lü al la spartirà sö com’al fa ol pastur, che ’l se para i pegore di cavret:
33E i pegore al gli a metirà a drecia de lü, e i cavret a la sinistra.
34 Inalura ol re al digherà a quei, ch’i sarà a drecia: Vegni voter, benedec dal mé Pader, e ciapè poses del regno preparat a oter fina da quanda a l’è stac creat ol mond.
35 Perchè mé a ghie fam, e oter me l’i scödida: ghie sit, e m’i dac de bif: a sere viandant, e m’i lozat:
36 Biot, a m’i vestit sö: malat, a m’ si egnic a tros: in prezù, a vsì lasac ved de mé.
37 Inalura i bu a i ghe respondirà: Siur, quand’èl mai stac, che’m t'à ést famat, e che’m tà dac de majà: e che con öna gran sit am t’à dac de bif?
38 Quanda am t à vest viandant, e’m t’à lozat: biot, e’m t'à estit sö?
39 Overo sees quanda am t’à vest malat, o’n prezù, e che’m sees egnic a troat?
40 E ol re respondirà a lur: Mé a v’ dighe del bu: Töte i ölte, che avrà fac vergota per i di piö picoli de sti mé fradei, l’i fac a mé.
41 Inalura al dirà ach a quei, ch’i sarà a la sinistra: Andè vea de ché, o maladec, zo in del föch perpetuo, ch’a l’è stac paregiat per ol diaol, e i sò angei.
42 Perchè a go it fam, e m’i dac negot de majà: go it sit, e m’i miga dac de bif:
43 A sere pelegri, e no m’i miga lozat: biot, e no m’ìdac de estim: malat,e ’n prezù, e no m’ si miga egnic a troà.
44 Inalura a’ ques’ce ché a i ghe respondirà: Signur, quanda él, ch’am t’à ést famat, cola sit, pelegrì, biot, o malat, o in prezù, e no’m t’à miga asistit?
45 Inalura lü al respondirà a costur, col diga: Mé a v’dighe sol serio: Töte i ölte, che no i miga fac iste robe ché per ü söl de sti picoi, no l’i fac gna per mé.
46 E ques’ce a indarà zo ai tormec perpetui: i bu po lå sö a la eta, cheno la fenirà mai.