Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XXVI

Capo XXVI

../Capo XXV ../Capo XXVII IncludiIntestazione 27 dicembre 2024 75% Da definire

Capo XXV Capo XXVII

[p. 101 modifica]

Capo XXVI.

E
GESÜ, che l’ia finit töc iste discors, al gh’à dec ai sò disepoi:

2 Voter sì,che al gh’è du dé a egn la Pasqua,e ol Fiöl de l’om al sarà tradit per metel in crus.

3 Inalura a i se radünè i prensep di saserdoc, e i pröm del popol sota ol portech del capo di saserdoc, che’l se ciamaa Caifa:

4 Eià fac consei per arestà Gesü col tral in trapola, e fal mör.

5 Ma i disia: Miga in dé de festa, perchè no l’abie de nas quach bordel tra ’l popol.

6 E a Gesü,che l’era a Betania in cà de Simù ol lebrus, [p. 102 modifica]

7 Al gh’è egnit apröf öna fomna con d’ü vas de alabastro pié de inguent presius, e la l’à ödat söl sò co de lü, che l’era a taola.

8 I disepoi, al ved ista roba, i ghe n’à it per mal,ei à dec: Perchè mo bötà vea tanta cosa de roba?

9 Perchè sto inguent al se ’l pödia vend, e i solc dài ai poarec.

10 Gesü, che ’l sentia sto laur, al gh’à dec a lur: Perchè mo inquietef sta fomna? Perchè lé a l’à fac ön ’ opera buna vers de mé.

11 Perchè con voter a gh’ n’i semper di poarec: ma mé invece no m ’ gavrì miga semper.

12 Perché quanda lé la m’à ödat sto inguent sura ol mé corp, la l’à fac a möd de sepelim.

13 In verità ve dighe, che in qualunque sees löch sto vanzele al sarà predicat per töt ol mond, a s’ cöntarà sö quel, che costé l’à fac in so memoria.

14 Inalura ü di dudes, che ’l se ciamaa Giüda Sca riot, a l’è ’ndac a troà i capi di saserdoc:

15 E al gh’à dec a lur: Cosa ölif dam,che mé vel darò in di oste mà? E lur a i gh’à esebit trenta monede d'arzent.

16 E dopo de lura lü al sircaa ol mezo de tradil.

17 Ol prim de di azimi i disepoi a i s’è presentac a [p. 103 modifica]Gesü, e i gh’à dec: Do’öt, che’m te paregie per majà ol besot de la Pasqua?

18 Gesü a l’à respondit: Indè in sità da ü serto tal, e disiga: Ol Maest al dis: La mé ura a l’è visina, mé fo la Pasqua in cà tò insema ai mé disepoi.

19 E i disepoi a i à fac com’al gh’ia ordinat Gesü, e i à preparat la Pasqua.

20 E vegnit sira, a l’era a taola insema ai sò dudes disepoi.

21 E intat ch’imajaa, a l’à dec: Mé v dighe söl serio, che ü de oter al me tradirà.

22 E i disepoi töc föra delur, ü per ü a i à scomensat a dì: Siur, a soi forse mé?

23 E lü a l’à respondit,e l’àdec: Colü, che al met la mà söl piat insema a mé, l’è quel, che’l me tradirà.

24 E quant al sees ol Fiöl de l’om, lü al va, segond quel, che l’è stac screc de lü: ma poaret quel om, che al tradirà ol Fiöl de l’om: a l’era öna fortüna per lü, se no l’era mai nasit.

25 Ma Giüda, chealla tradia, l’à respondit, e l’à dec: Soi forse mė, o Maest? Al gh’à dec lü: Te l’é decia.

26 E intanta che lur a i senaa, Gesü l’à ciapat del pa, [p. 104 modifica]al l’à benedit, al l’à scarpat sö, e al ghe l’à dac ai sò disepoi, e l’à dec: Töll, e majè: quest ché a l’è ol mé corp.

27 E ciapat sö ol bicer, a l’à fac ol ringrasiamet: e al ghe l’à dac a lur, disendo: Bil töc föra de quest ché.

28 Perchè quest a l’è ol mé sangh del testamet nöf, che al sarà spandit per tance in remisiù di pecac.

29 Mé ades ve dighe, che no bierò piö per la egn de sto fröt de la it, fina a quel dé, che mé an bierò de quel nöf con voter in dol regno de mé Pader.

30 E cantada l’orasiù, i è ’ndac al mut di olie.

31 Inalura Gesü a l’à dec: Töc voter a sarl scandolizac de mé, sta nöc. Perchè al fü screc: Bastunarò ol pastur, e i mé pegore i sarà spantegade inturen.

32 Ma öna ölta che mé sees resüsitat, ve’ndarò denac in Galilea.

33 Ma Piero al gh’à respondit, e al gh’à dec: Aise scandalize pör töc de té, mé no me scandalizarò miga.

34 Gesü al ghe disé: Mè t’ dighe söl serio, che sta nöc inac, che al cante ’l gal, té te m’ rifiüdaré tre ölte.

35 Piero al gh³ à dec: Does pör mörì insema a té, mé no t’ rinegarò miga. E töc i disepoi a i à bajat in de l’istesa manera a’ lur. [p. 105 modifica]

36 Inalura Gesü l’è ’ndac insema a lur in d’ü sito, ch’i ghe disia Getsemani, e l’à dec ai sò disepoi: Fermef ché, intat che mé ó là, e fo orasiù.

37 E menac insema a lü Piero, e i du fiöi de Zebedé, a l’à scomensat a ’ntorbias sö e a deentà malinconech.

38 Inalura al gh’à dec a lur: Me sente de det icsé pié de traai, che l’è compagn che fös dré a mörì: fermef ché, e stè des’c insem’a mé.

39 E vegnit ön po’ inac, al s’è bötat per tera, e’l pregaa, e’l disia: 0 Pare, se l’è mai posebol, tölim vea sto cales; però fè miga com’a öi mé, ma com³ a ölì u.

40 E l’è ’ndac di sò disepoi, e a gli à troac, ch’i s’era indormentac, e al gh’à dec a Piero: Doca no i miga pödit stà des’c ön’ura insem’a mé?

41 Stè des’c, e preghè, perchè no sighef miga tentac. Ol speret a l’è pront, ma la carne a l’è straca.

42 E l’è’ndac de recó, e l’à pregat, disendo: Pare, se sto cales no s’pöl miga tömel vea, sensa che mé non bie, al sees fac la osta olontà.

43 E turnat de nöf, a li à troac indormec: perchè i sò öc de lur i era serac zo.

44 E a li à lasac, l’è ’ndac amò, e l’à pregat per la tersa ölta, disendo i stese parole. [p. 106 modifica]

45 Inalura l’è ’ndac di sò disepoi, e al gh’à dec: Brae, dormi, e stè quiec: l’ura a l’è visina, e ol Fiöl de l’om al sarà consegnat in mà di pecadur.

46 Leè sö, indem: eco che al vé colü, che’l me tradirà.

47 Intat che lü a l’era amò dré a parlà, eco che al ria Giüda ü di dudes, e insema a lü öna frota de zet con di spade e di bastù, ch’i era mandac dai capi di saserdoc, e dai piö vec del popol.

48 E colü, che al l’à tradit, al gh’ia dec ol segn a lur, disendo: Quel, che mé gh’ darò ü basì, a l’è lü, ciapel.

49 E sens oter vegnit apröf a Gesü, l’à dec: Te salüde, Maest. E al l’à basat.

50 E Gesü al gh’à dec: Amis, con che intensiù a sét vegnit? Inalura a i è egnic inac, e i à metit i sgrafe ados a Gesü, e i l’à tegnic istrec.

51 Quanda ü de quei, che i era insema a Gesü, metit la mà söl sabel, al l’à trac föra, e l’à ferit ü servitur del capo di saserdoc, tajandoghe zo ön’oregia.

52 Inalura Gesü l’à dec: Casa amò la tò spada in del foder. Perchè töc quei, che i dovrarà la spada, de spada ach i mörirà. [p. 107 modifica]

53 Credet té forse, che me no pöde pregà ol mé Tata, che al me metaras lé denac piö de dudes compagnee de angei?

54 In che manera doca a se adempirale i Scritüre, che segond lur bisogna, che ’l sees icsé?

55 In sto moment Gesü a l’à dec al popol: Compagn che s’ fa per ön asasì a sì egnic armac de bastù e de sable per ciapam: e töc i dé mé sere sentat zo in mez a oter nel tempio a insegnà, nè m’i mai ciapat.

56 E töc iste laur ai è süses, perchè al se verifiches i screc di profeti. Inalura tốc i disepoi i l abandunaa, ei scapaa.

57 Ma colur brancat Gesü, i l’à menat da Caifas capo di saserdoc, doe a i s’era önic i Scribi e i piö vec del popol.

58 E Piero al ghe ’ndaa dré a la lontana, fina sota ol portech del capo di saserdoc. E’ndac po det a’ lü, al se sentaa zo insema ai sber, per vedega la fì.

59 E i capi di saserdoc, e töt ol consei al sircaa di testimonianse false contra Gesü, per fal mör:

60 E no i a troaa miga con töc i testimone fals, che’l s’era presentat. Ma a la fì l’è egnit inac du testimone fals, [p. 108 modifica]

61 Ei à dec: Costü ché l’à üt de di: Mé a pos bötà zo ol tempio del Signur, e rifabrical in tri dé.

62 E ol prensep di saserdoc leat sö ’n pé, al gh’à dee: No respondet negota a quel, che costur ai dis contra de té?

63 Ma Gesü al tasia zo. E ol capo al gh’à dec: Te scongiüre per ol Signur, che l’è vif, dim se té te sé Cresto ol fiöl del Siur.

64 Gesü al gh’à respondit: Te l’é decia. Anse ve dise, inseguet a vederì ol Fiöl de l’om sentat zo a la destra de la maestà del Signur a vegni sura i niole del siel.

65 Inalura ol capo di saserdoc al s’è strasat de dos la èsta, disendo: L’à cospetat: Cosa am gai de bisogn de testimone? if miga sentit la bestemia:

66 Cos’an disif? Colur a i à rispost: Al merita la mort.

67 Inalura a i gh’à spüdat in müso, i gh’à petat di pögn, e vergü d’oter a igh’à dac di s’ciaf,

68 Disendo: O Crest, indöina, chi èl, che’l t’l’à petada?

69 Piero po a l’istaa sentat zo föra del portech: e öna serva la gh’è egnida de pröf, e la gh’à dec: A’ té te seret insema con Gesü Galilé.

70 Ma lü l’à negat in fasa a töc, disendo: No capese miga cosa te öet dì. [p. 109 modifica]

71 E lü,che l’era ’ndac föra de la porta, al l’à ést ön ’ otra serva, che la disia a la zet inturen: A ’ costü ché l’era insema a Gesü Nazaré.

72 E lü de recó al züraa,che l’era miga ira, e al di sia: Sťom ché mé nol cognose per negot afac.

73 E poch dopo colur, ch’i era presenc i gh’è ’ndac visi,e i gh’à dec a Piero: Sigür,che te sé a’té de quei: a s’te cognos da la manera de parlà.

74 Inalura a l’à comensat a strepasas per lü, e a zürà: Mé nol cognose miga sť om ché. E in de sto moment ol gal al s’è metit a cantà.

75 Inalura Piero al s’è ricordat di parole de Gesü, che ’l gh’ia dec: Inac che ol gal al se mete a cantà, té te m’rinegaré tre ölte. Lü a l’è ’ndac de fò, e al s’è metit a pianz comė ü s’cet.