![]() |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | ![]() |
CAPO XXV. | 97 |
6 E a meza nöc a s’à sentit a usà: Eco che a l’è ché ol spus, indega ’ncontra.
7 Inalura töte chele pöte a i è leade sö, e i à metit in urden i sò lampede.
8 Ma quele sioche a i à dec ai prödente: Dem del vost öle: perchè i noste lampede a i s’è smorsà.
9 Quele prödente a i à respondit. Perchè po no ghe n’abie nè otre nè notre. indè piötost da quei, ch’i ne end, e compreven.
10 Ma in quela ch’i’ndaa per comprasel, ol spus rié: e quele, ch’i era preparade, a i è entrade con lü a selebrà i nose, e l’è stac serat la porta.
11 Per öltem ai e egnide a’iotre pöte, e i disia: Siorea, siorea, dervim.
12 Malü l’à respondit e l’à dec: Mano so miga chi sieghef.
13 Doca stè des’c, perchè no sì ol dé, nè l’ura.
14 Perchè a l’è ön afare söl fa de quanda ön om, che al se metia in viaz per ü sito lontà, al ciamè i sò servitur, e al gà metit ol sò in di sò mà de lur.
15 E a ü algh’à dac sich talenc,a l’oter du,e ü a ön oter, a töc in proporsiù de la sò abilità,e l’è’ndac vea söbet.
16 A l’è’ndac doca quel, che l’ia riseit sich talenc, e li à trafigac, e al n ’ à guadagnat sich d ’oter.