Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/110

100 S.MATÉ

regno preparat a oter fina da quanda a l’è stac creat ol mond.

35 Perchè mé a ghie fam, e oter me l’i scödida: ghie sit, e m’i dac de bif: a sere viandant, e m’i lozat:

36 Biot, a m’i vestit sö: malat, a m’ si egnic a tros: in prezù, a vsì lasac ved de mé.

37 Inalura i bu a i ghe respondirà: Siur, quand’èl mai stac, che’m t'à ést famat, e che’m tà dac de majà: e che con öna gran sit am t’à dac de bif?

38 Quanda am t à vest viandant, e’m t’à lozat: biot, e’m t'à estit sö?

39 Overo sees quanda am t’à vest malat, o’n prezù, e che’m sees egnic a troat?

40 E ol re respondirà a lur: Mé a v’ dighe del bu: Töte i ölte, che avrà fac vergota per i di piö picoli de sti mé fradei, l’i fac a mé.

41 Inalura al dirà ach a quei, ch’i sarà a la sinistra: Andè vea de ché, o maladec, zo in del föch perpetuo, ch’a l’è stac paregiat per ol diaol, e i sò angei.

42 Perchè a go it fam, e m’i dac negot de majà: go it sit, e m’i miga dac de bif:

43 A sere pelegri, e no m’i miga lozat: biot, e no m’ìdac de estim: malat,e ’n prezù, e no m’ si miga egnic a troà.