![]() |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | ![]() |
CAPO XXVI. | 101 |
44 Inalura a’ ques’ce ché a i ghe respondirà: Signur, quanda él, ch’am t’à ést famat, cola sit, pelegrì, biot, o malat, o in prezù, e no’m t’à miga asistit?
45 Inalura lü al respondirà a costur, col diga: Mé a v’dighe sol serio: Töte i ölte, che no i miga fac iste robe ché per ü söl de sti picoi, no l’i fac gna per mé.
46 E ques’ce a indarà zo ai tormec perpetui: i bu po lå sö a la eta, cheno la fenirà mai.
Capo XXVI.
GESÜ, che l’ia finit töc iste discors, al gh’à dec ai sò disepoi:
2 Voter sì,che al gh’è du dé a egn la Pasqua,e ol Fiöl de l’om al sarà tradit per metel in crus.
3 Inalura a i se radünè i prensep di saserdoc, e i pröm del popol sota ol portech del capo di saserdoc, che’l se ciamaa Caifa:
4 Eià fac consei per arestà Gesü col tral in trapola, e fal mör.
5 Ma i disia: Miga in dé de festa, perchè no l’abie de nas quach bordel tra ’l popol.
6 E a Gesü,che l’era a Betania in cà de Simù ol lebrus,