Stóries e chiánties ladines/VIII

L Salvan dĕ Frára

../VII ../IX IncludiIntestazione 19 maggio 2022 75% Da definire

VII IX
[p. 32 modifica]

VIII. L Salvan dĕ Frára.


Conté ves mësi şëgn dĕ Frara, la gran mont,
Kĕ féž confin tra l bèl Colfòsc e Gherdëna;
Gonót á iló val půr pasant la mórt arjont,
Segů nʼ èl sté dʼ i desgraziá na deşëna,
Kĕ lʼ a mesada zèdĕ a bůr gonfedamënt,
A gran nevéra, a gran tempèsta ed a bůr vënt.

[p. 33 modifica]


Sun këla mont, corida dlonc dĕ bī granʼ pra,
Menā n salvan zacan vita salvergina;
Con chiaşa o mažon nʼ avel gonót val da fa.
Mangiè mangiāl raíš, érbes, chi val talpina:
Dad alton spó fageóva bròdi só mangiè,
Gonót ciaognavel chi režína con largiè.

Dʼ isté da bon chialdin stével olá kĕ mai;
Şëgn sůn Piz Colač sůra Plan lʼ incontáven,
Olá kʼ è zënza gian i bòs ed i chiavai;
Sůn Mëşores gonót chi ciafé l ciafáven,
Mò l plů gian stēl zënzʼ ater sůn ki Bůš da Cīr;
Iló sòt ki bī lëgns i parōl salf leşīr.

Mindechè sů da i Pič sů l vèghen spaziran,
Có kʼ ël còi ciůf, bronşins, édelwais, flụs ghéles,
Kʼ ël pórta tĕ la man contënt e dlon snaşan;
‒ Sůl chiapèl sbordoné chi dër bëgn tʼ i steḗles ‒;
Gonót spó traoşan l vèghen pré da Lagoscèl
O l pré dlongia, dal blòt palů dut cant morjèl.

L plů bèl i parōl l tëmp dĕ gi a mont, l bèl istè,
Can kĕ důta la mont dĕ gënt fṓ dlonc plëna,
Dĕ setůs con chiapī sfolá, sbogeá sůl chiè,
Dĕ tiradụmz plů mates dʼ ēs kĕ somëna,
Dĕ sciòri kĕ va incërc trés per divertimënt
E kʼ è per cér persónes soënz dĕ gran tormënt.

Ël nʼ ḗ pa spó nia ognért con gënt, nóš půr salvan;
Bonač fóvel, daidā laoré a ki kʼ oróva;
A siè, èl vëi, s’ astilavel plů tóš da talian,
Mò dal restlé fageóvel kël kʼ ël podóva;
L plů gian daidāl les tiradụmz cër i bagótʼ,
Chi a olté fëgn bëgn sëc sĕ lasciāl itĕ a bótʼ!

Les fancèles, gonót lʼ áveles per só mat,
L fageóva gi per èga con val pazëda

[p. 34 modifica]

O i comanā a stracéad arlérc val gran ciůc frat,
‒ Pró la lëgna èl, důtʼ sá, chi l frat kĕ compëda ‒;
Pró coginè daidāl tizè o chi mosciodé,
Šĕ la fancèla ā sůra fůc žůfa o scarté.

Nóš půr salvan, l plů ria lʼ avel tan l bůr invér,
Can kĕ důt gī ad in fụm tĕ këles nevéres,
A tegni l tëmp dĕ Frara mës èster dĕ fér
Ki kĕ nʼ ó paiè sborades soënz masa chiéres.
Dĕ refůgio i servī spó stales e tablá,
Mò datrai fṓl tel tëmp masa dad incërá.

Gonót can kĕ l tëmp fóva dʼ invér plů kĕ mat
E kĕ l gonfedé, l frëit, l nevëi nʼ ā finada,
E l gran bůr vënt soflava tra mèz scèc rī giat,
Toróva chi nóš bon salvan nʼ atra strada,
Sfolava i gonf jů per ki cói důtʼ bī valis,
Revan jů a Rụn sů insom Colfòsc con gran fadis.

La patrona iló priavel del lascé scialdé;
Per ater a nĕ fa nia chi iló nĕ stével;
Scialdé kʼ ël sʼ ā, daidāl o sī pró frogoré
O pró i mitons; gonót tĕ mažon inch ével.
Del pič e gran bestiam dër bon ožoradů
E cër fëgn o cër stran bon fant e servidů.

Mò dī nĕ stēl per ater pró chiaşa e mažon;
Apëna kĕ l tëmp dḗ n pů sů sů per Frara,
Lasciā chi nóš salvan la fůrchia e palaton,
La stala e důt cant chièz kĕ va zënza para,
E sen piava sů vérs Crepácia e vérs l Gran Pré,
Da důt’ per só bon temperamënt dër laldé.

Dī sůn la mont dĕ Frara inscí a vivů l salvan,
Da pič, da gran amé e bëgn odů a vignʼ òra;
Mò na insciůda, can kʼ an odóva důt menan,
Kirīn dĕ ban nóš půr salvan tért e adòra;

[p. 35 modifica]

Da kël momënt incà nĕ nʼ èl plů mai sté odů,
Mò n rů tlamen “l Salvan” chiamó iló al dí da inců.