Appendice

../Atto III ../Nota storica IncludiIntestazione 6 marzo 2020 100% Da definire

Atto III Nota storica
[p. 395 modifica]

APPENDICE.

Dall’edizione Bettinelli di Venezia.

[p. 397 modifica]

PERSONAGGI.

Il DOTTORE BALANZONI bolognese; medico in Venezia.

ROSAURA sue figliuole.
BEATRICE

COLOMBINA, cameriera delle due sorelle.

FLORINDO, cittadino bolognese, che apprende la medicina, e abita in casa del Dottor Balanzoni, amante timido di Rosaura.

BRIGHELLA, servo.

OTTAVIO, amante di Beatrice.

PANTALONE de’ BISOGNOSI, mercante veneziano, padre di

LELIO, il bugiardo.

ARLECCHINO, suo servidore.

Un Vetturino.

Un Giovine d’un venditore di merci bianche.

Una Donna che canta.

Suonatori.

Barcaiuoli di peota.

Barcaruoli di gondola.

Un Portalettere.

Il Bargello.

La Scena si rappresenta in Venezia.

[p. 399 modifica]



ATTO PRIMO.

SCENA X1.

Giovine. Questa me par la casa del sior Dottor. Batterò; se la sarà questa, lo saverò. (s’accosta per battere

Rosaura. Chi domandate, quel giovane?

Giovine. La perdoni, siora mascara, èla questa la casa del lustrissimo sior dottor Balanzoni?

Rosaura. Per l’appunto. Che ricercate?

Giovine. Gh’ho della roba da consegnar alla lustrissima siora Rosaura, so fia.

Rosaura. Quella son io. Che roba è? Chi la manda?

Giovine. Questi i xe trenta brazzi de merlo. El mio paron m’ha dito che i vien a vussustrissima; ma nè lu, nè mi, savemo chi sia la persona che li ha comprai.

Rosaura. Quand’è così, riportateli pure; io non ricevo la roba, se non so da chi mi viene mandata.

Giovine. Mi gh’ho ordene de lassarglieli in ogni forma. Se no la li vol ricever in strada, batterò, e i porterò in casa.

Rosaura. Vi dico che non li voglio assolutamente.

Giovine. I xe pagai, i costa trenta zecchini.

Rosaura. Ma chi li manda?

Giovine. No lo so, da putto onorato.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Giovine. Sèntela; i ha comprai sto signor. (Arlecchino fa maraviglie

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Giovine. La sappia che de meggio difficilmente la troverà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Giovine. Comandela altro?

Lelio. No, andate pure. [p. 400 modifica]

Giovine. Lustrissimo, me donela la so cortesia?

Lelio. Si vederemo.

Giovine. Lustrissima, l’ho servida pontualmente. (a Rosaura

Rosaura. Aspettate, vi darò la mancia.

Lelio. Mi maraviglio. Farò io.

Giovine. Grazie a vussustrissinia; son qua da ela. (a Lelio

Lelio. Andate, che si vederemo.

Giovine. (Ho inteso. No lo vedo mai più). (via

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA XII2.

Gondola che arriva, dalla quale sbarcano

Pantalone e Dottore, ambi vestiti da campagna.

Dottore. Grazie al cil, a sem arrivà felicement.

Pantalone. Dalla Mira a Venezia no se pol vegnir più presto de quel che semo vegnui.

Dottore. Quest per mi l’è stà un viaz felicissim. In prim lugh son stà a Padua, dov in tri consult ho guadagnà dis zecchin. Sta nott a son stà in cà vostra trattà in Apolline, e po, sovra de tutt, el matrimoni ch’aven conclus tra vu e mi del sgnor Leli voster fiol e Rusaura mi fiola, me colma d’allgrì e de consolazion.

Pantalone. Xe tanti anni che semo amighi, ho gusto che deventemo parenti.

Dottore. Quand mo credì ch’voster fiol possa arrivar a Vnezia?

Pantalone. Coll’ultima lettera che el m’ha scritto da Roma, el me dise che el parte subito. Ancuo o doman l’averia da esser qua.

Dottore. Dsim un po’, el mi car amigh, el mo un zoven ben fatt? fort, prosperos? Mi fiola sarala in grad d’esser cuntenta?

Pantalone. Mi veramente xe vint’anni che no lo vedo. De dies’anni l’ho mandà a Napoli da un mio fradello, col qual negozievimo insieme. Sarà tre mesi che mio fradello xe morto. Son [p. 401 modifica] vecchio; gh’ho bisogno de uno dal cuor, che assista ai mi interessi. Ho ressecà3 el negozio de Napoli, e fazzo vegnir a Venezia mio fio. Passando per Roma, el s’ha fermà più de un mese a veder quella città; ma come ve digo, ancuo o doman el doverave arrivar.

Dottore. S’al vedrì, a nol cgnosserì.

Pantalone. Siguro, perchè el xe andà via puttelo. Ma per le relazion che ho bue de elo, l’è un zovène de proposito, de bona presenza e de spirito.

Dottore. Ho gust. Tant più mi fiola sarà cuntenta.

Pantalone. Xe assae che no l’abbiè maridada avanti d’adesso.

Dottore. Av dirò la vrità. A iò in cà un scular del mi paes, un cert sgnor Flurind, zoven d’bona cà e d’ottim costum. Mi ho semper desiderà de darla a lu per muier, ma finalment am son assicurà ch’l’è contrarissim al matrimoni, ch’l’è vergugnos, e nmigh del sess feminin, ond ho risolt de collocarla in qualch’altra cà. Fortunatament son vgnù da vu, e in quatter parol aven conclus el cuntratt.

Pantalone. E siora Beatrice la voleu maridar?

Dottore. Adess che marid Rusaura, se poss, am vui distrigar ancora d’lì.

Pantalone. Farè ben; le putte in casa, specialmente co no gh’è la madre, no le stà ben.

Dottore. A i è un cert sgnor Ottavi, cavalier paduan, ch’la turave. Ma fin adess, an n’ho vulù ch’Rusaura, ch’è la mazor, arstass in cà: adess s’pol dar ch’ai la daga.

Pantalone. Sior Ottavio lo conosso; conosso so sior padre e tutta la so casa. Deghela, che fe un bon negozio.

Dottore. Tant più ai la darò, perchè vu am dè st’cunsei. Sgnor Pantalon, av ringrazi d’averm fatt cundur sin qui dalla vostra gondla. A vagh in cà, a vagh a principiar el dscors a tutt dou le mi fioli, ma specialment a Rusaura che, s’en m’ingann, me par de veder in qui su ucchitt una gran inclinazion per el matrimoni. (apre colle chiavi, ed entra in casa

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 402 modifica]

SCENA XV4.

Il Dottore di casa.

Ai son servitor, el mi car sgnor Uttavi.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

(El sta su le so. L’è disgusta, perchè fin adess ai ho negà de dari Beatrizz).

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

(Adess l’ajusterò mi). Sgnor Uttavi, ai do nova che ho fatt la sposa Rusaura mi fiola.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Adess am resta de collocar Beatrizz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

So anca mi, ch’ai sarà più d’un ch’aspirerà a esser mi zener, perchè an n’ho alter che sti dou fioli, e alla mi mort tutt sarà so; ma siccom el sgnor Uttavi più e più volt ha mustrà dla premura per Beatrizz, e duendla maridar, a la darò a lu, piutost ch’a un alter.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cossa voi dir? El forsi per vendicars dla mi negativa? Allora an jera in stat de mandarla. Adess me trov5 in qualch disposizion.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

La parla con sto dsprezz? Beatrizz ela fiola d’un zavatin?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Com parlela, mi patron?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

L’am rend stupid, attonit, incantà. Cossa iè d’nov?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 403 modifica]

Am meravei. Sta cossa l’an pol esser.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Se a sì un galantom, preparev donca de farm constar la vrità d’st’fatt; altriment, s’I’è un’impustura, a savrò la manira d’farmen render cont.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Il mi fioli ne son capazz d’st’iniquità.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Oh pover Duttor! Povra la mi cà! Povra riputazion de sta toga! Ah quest sì ch’l’è un mal, che nè Ipocrat, nè Galen in me san insgnar de guarir. Ma s’in t’l’art medica an iè ricetta a proposit, per curar sta malati prodotta nel corpo dla mi cà, pr’el dsorden dle mi fiole, a truvrò mi un sistema d’medsina mural, ch’truncarà dalla radis tutt el mal. Tutt consist a far prest e n’lassar ch’el mal s’avanza trop, ch’an pia pussess, acciò in m’avan da rimpruverar con l’aforism d’Ipocrat: Principiis obsta, sero medicina paratur. (entra in casa)



ATTO SECONDO.

SCENA PRIMA6.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

So d’cert, de sicura, che sta nott al mi fioli a iè stà fatt una serenada.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ma ricever de nott la zent in cà? Cenar con un furastir?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cossa pdiù saver? Sarì stà a lett.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 404 modifica]

Perchè siu sta sveià?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cgnossiu el sgnor Uttavi?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Lu m’ha ditt ogn’cossa; e l’è pront a sustgnir ch’l’ha dit la vrità.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

S’la fuss aqusì, mi dispiaserev aver dà tant murtificazion al mi fioli.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Specialment Rusaura l’an s’pdeva dar pas; la pianzeva dirottament.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cossa aviu, el mi fiol, ch’a par che pianz?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA II7.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Prest, un poch d’spirit d’melissa.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Sgnor Flurind, andè a vuderla, tastei el pois, e s’au par ch’l’ava bsogn de sangu, dei una punzadina alla vena. So ch’a sì bravissim in st’operazion. Mi intant a vagh a prender el spirit de melissa e qualch’alter elexir per soccorrer la mi povra fiola. (via

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA VI8.

Son qui, son qui. A la faren arvgnir9.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Oh diavel! Coss’è st’istoria? Prest, ai bsogna dari succors. To st’spirit, e bagna el nas a Rusaura, ch’mi assisterò st’ragazz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 405 modifica]

Anch Flurind bulega. I van d’cuncert.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Via, fiola mi, consulev. An n’è gnint.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cossi è sta, Flurind? cossa avì avù?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Mi, s’ho da dir la vrità10, el me par matt.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Fiola mi, an t’affiizer più. Son11 sta assicurà che quel ch’m’è sta dit d’ti e de to surella en n’è vera gnint. A vui creder ch’la sippa12 una calunnia, un’invenzion; a vgneren in chiar dla vrità.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

L’è sta el sgnor Uttavi.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

A nel so. El l’ha ditt e el s’è impgnà d’sustgnirl.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

S’el truverò, am farò render cont d’ogn’cossa.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Va là, se tei trov, digh ch’ai vui parlar.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Orsù via, medgaren el dulor suffert con una nuova alegrezza. Saviv, Rusaura, ch’a v’ho fatt la spousa?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Al fiol del sgnor Pantalon.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Dim per che causa, e pol esser che te contenta.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 406 modifica]

Donca l’è vera ch’a iè el furastir, e srà vera dia serenada e dla cena.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

L’è un sgnor grand, el te vol per muier?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Guarda ben ch’an sippa qualch’impustor.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Sent, fiola mi, quand el cil t’avess destina sta fortuna, an saev minga sì crudel de levartla. Con Pantalon ho qualch impegn ma solament de parol; an mancherà pretest per liberarmen.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Verament an bastarav, perchè mi son quel che cmanda; ma truverem una mior rason. Dim un poch, com se chiama st’cavalir?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Caspita, fiola mi, un marches? Mo sigura che col marches sti starà semper ben.

SCENA VII13.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Te volel mo verament ben?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Et sicura ch’el te voia tor per muier?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Quand l’è aqusì, procurerò d’assicurar la to fortuna.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Oh bella! com’ela mo st’istoria.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Questa l’è la più bella favoletta del mond. Orsù, sentì cossa av digh per concluderla in poch parol. Intant stè denter del fnester [p. 407 modifica] e n’andè fora d’cà senza mi licenzia. S’el sgnor Marches parlrà con mi, sentirò s’le vera quel ch’a m’avì dit, e chi de vu do sippa la prediletta; se po la srà una fandonia, com ch’a cred, aurò mutìv de dir, senza far tort nè all’una, nè all’altra, ch’a sì dou matte. (via

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA X14.

Cossa i è, sgnor Uttavi, cossa feu què in cà mi?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ah, donca m’avi cuntà dil fandoni!

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

E chi el st’poch de bon?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

El fiol del sgnor Pantalon?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Mo el vgnù a Vnezia?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Dov’el? el in cà d’so pader?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ma com st’desgrazià hal psù dir tutt quel ch’l’ha dit?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Mi rest attonit com clù, appena arrivà, l’ava avù temp d’piantar sta carota. Sal che Rusaura e Beatriz gl’jin me fiole?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ah zaltron, aqusì el le tratta? (Mo Rusaura a ni la dagh minga più per muier).

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 408 modifica]

Av cumpatiss.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Av sarò amigh.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Am arcord, ch’a l’avì rfudà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Az parlaren.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ai pinserò.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Via, quand l’è aqusi, av la darò.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

(via)

SCENA XVII15.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

El quest? (a Rosaura di lontano

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Andè denter.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Va denter, e n’m’far arabir.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

(Alla cira se ved ch’l’è un gran sgnor, ma al me par un poch bisbetich)

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ai fazz umilissima riverenza.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Per servirla.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Tutt effett dla so buntà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 409 modifica]

Aqusì me pias; laconicament; e mi ai respond, ch’l’am fa un onor ch’an merit; ch’ai la darò più che vuluntira, quand la se compiasa de darm i opportun attestât dl’esser so.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

N’ela li el sgnor marches Asdrubal?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA XVIII16.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Com! Al sgnor Marches?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Oh diavel! Cossa sentia.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

(Entra in mezzo) Alt, fermev. Sgnor Uttavi, an vui certament. Cossa ve vulì batter con st’busadrazz? Anden, vgnì con mi.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

An vui, an vui assolutament. Se ve prem mi fiola, vgnì con mi.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Bel el mi sgnor Marches, el sgnor Napulitan, cavalir titulà. Zaltron, baron, busadrazz. (via con Ottavio

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·



ATTO TERZO.

SCENA V17).

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Dsim un pò, la sgnora fiola, quant’è ch’an’avì vist el sgnor marches Asdrubel de Castel d’Oro?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Donca a savì chi l’è.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 410 modifica]

Mercant napulitan?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Matta, stolida, senza judizi. Sat chi l’è culù?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Leli, fiol de Pantalon.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Quel, qla bona lana.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Sent, desgrazià, sent dov’te pdeva cundur el to poch judizi, la facilità colla qual t’ha dà vrecc18 a un furastir. Leli Bisognosi, che con nom fint ha cercà de sedurt, a Napel l’è maridà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Sì, al so de cert. Am l’ha dit su pader.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Te pianz, frascunzela? Impara a viver con più judizi, con più cautela. Mi an poss abbadar a tutt. Bsogna ch’attenda alla mi profession. Ma za ch’ti n’ha prudenza, at mettrò in t’un lugh dov a ni srà perecol19 che t’casch in sta sort de debulezz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Da una part a la cumpatiss, e am20 despias, ma la mi riputazion a la vui metter al sicur.

SCENA VI21.

Brav. A sì un om de garb; ho semper fatt stima de vu e adess me cress el cuncett dla vostra prudenza. Se a sì dispost, inanz sira concludren el cuntratt con mi fiola. (An ved l’ora de cazzaril fora de cà!)

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Adess a chiameren Beatriz e sentiren se l’al fa vuluntira. [p. 411 modifica]

SCENA VII22.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

An v’dubitè, ch’el se castigherà da so posta. Sentim un poch cossa el sa dir. Fel pur vugnir inanz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

S’l’è maridà, l’ha finì d’machinar con Rusaura.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA VIII23.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Busadrazz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Coss’al voi dai fatt mi?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cmod? Mi fiola in cunsort? E a sì maridà?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Com’èla, amigh? Me vurissi piantar un’altra carota?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Voster pader m’l’ha dit, ch’avi spusà la sgnora Briseide, fiola de don Policarp.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Tasi lì, buccazza pcadora24. Voster pader l’è un galantom. An n’è capaz de mentir.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Putèr del diavel! Donca ansì maridà?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Mo per cossa donca el sgnor Pantalon m’hai dà d’intender, ch’avi tolt muier?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 412 modifica]

Am me stè a cuntar qualch fandonia.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Donca Pantalon me fa ste25 bcon d’affront?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Donca a sì innamurà d’mi fiola?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Com’avì fatt a innamurarv aqusì prest?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cmod in dou mèis26, se a sì arriva ier sira?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Voster sgnor pader m’ha dit che saran tri mèis in circa.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

El m’ha dit ch’a sì stà a Roma.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

El sgnor Pantalon an l’ha savù?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ma perchè an v’avi fatt veder da lu? Perchè ansi andà a truvarl in campagna?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Perchè sa jeri innamurà de mi fiola, andarv a inventar dla serenata e dla cena in cà?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

E dla cena?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Poi esser anca, ch’an sippa la vrità.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Basta chi sippan veri.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 413 modifica]

Ma me despias che Pantalon, con la goula de cinquantamila ducat, me27 manca de parola.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Perchè n’vieni lu a parlarm?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ve poss28 creder?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Orsù, sia com’esser s’vuia, av la darò. Perchè se Pantalon è cuntent, l’avrà piaser; s’an n’è cuntent, am arfarò dl’affront ch’el m’ha fatt. Cosa disla, sgnor Uttavi?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Dem a mi quel fed de stat liber.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ma in sti tri mèis a pudressi esser obbligà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ve l’oja da creder?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Adess a chiamerò mi fiola. S’l’è cuntenta, a se sbrigarem immediatament. (va per chiamare Rosaura)

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA IX29.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ecc’qui el sgnor Leli. El s’esibiss d’esser to mari. Cossa dit? El vut?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

A cherdeva ch’l’avess muier; ma l’è in libertà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Anem, concluden. El vut per marì?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 414 modifica]

SCENA X30.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Savì cossa fa voster fiol? El rend sudisfazion alla mi cà del tort e dl’affront che vu m’avì fatt.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

M’avì dà d’intender ch’l’era maridà, per disubligarv dl’impegn de dari mi fiola.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Brav, sgnor Leli! Dou mèis e più che sì a Venezia? An’avì impegn con nissuna donna? Sì liber, liberissim? Rusaura, scostat d’lì. Busadrazz. L’è stà a Roma fin adess, l’ha prumess a Cleonizz Anselmi. An poi spusar altra femna. Busadrazz, falsissim, arrugantazz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ma per metter in chiar sta vrità, ai vol del temp. Intant la favorissa d’andar fora de sta cà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Semper più a vagh squerzend el voster caratter, e a cred ben ch’a mustrè de morir per mi fiola, e che n’v’in importa una maledetta.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA XI31.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Cossa disia, sgnor Leli?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Adasi un poch, sgnor dalle spiritose invenzioni. Donca, sgnor Flurind, a sì innamurà de Rusaura mi fiola?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
[p. 415 modifica]

Cossa dit, Rusaura, el sgnor Flurind el turessiv per marì?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Andè a spusar la Rumana.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA XII32.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Chi èla sta Rumana?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Ella una palandrana?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Via da sta cà.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Un fiol indegn, che deturpa l’onorat caratter de so pader.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA XIII33.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Vergognev d’esser aqusì busiar.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

SCENA XIV34.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Rosaura. Ora intendo. Fiorindo mi ha regalata, e l’impostore si ha fatto merito. Date qua i miei pizzi.

Lelio. Se Fiorindo parlava più presto, non era niente.

Florindo. Se mi sentite più dire una bugia, riputatemi per uomo infame. (a Lelio, con ironia

Ottavio. Se più dico bugie, possa essere villanamente scacciato. (come sopra

Lelio. In verità, da vostro vero amico e servitore, le dico senza che me ne accorga. [p. 416 modifica]

SCENA ULTIMA35.

Il Bargello e detti.

Bargello. Con buona grazia di lor signori. Perdoni il signor Dottore, se vengo in casa sua a far quest’uffizio, ma sono costretto ad ubbidir chi comanda. Il signor Lelio favorisca venir prigione.

Lelio. Come! perchè causa?

Bargello. Benchè non sia obbligato a dirglielo, pure gli userò questa civiltà. V. S. va prigione per causa di una Romana, e vi starà sino che la sposerà.

Arlecchino. Caro sior, feme un servizio, fe che el staga preson fina che el me dà el mio salario.

Rosaura. Vi doverebbe anche stare per l’imposture contro di me macchinate.

Dottore. El ghe dovrev star, perchè l’è un busiar.

Lelio. Il silenzio del signor Fiorindo mi ha stimolato a prevalermi dell’occasione per farmi merito con due bellezze. Per sostenere la favola, ho principiato a dire qualche bugia; e le bugie sono di natura tanto feconde, che una ne suole partorir più di cento. Ora mi converrà sposar la Romana, per uscire di carcere. Signor Dottore, signora Rosaura, vi chiedo umilmente perdono, e prometto a tutti che bugie non ne voglio dir mai più. (via col bargello

Arlecchino. Sta canzonetta l’ho imparada a memoria. Busie mai più; ma qualche volta qualche spiritosa invenzion.

Dottore. Orsù, andem; Rusaura sposerà el sgnor Flurind, e el sgnor Uttavi darà la man a Beatrizz.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·


Note

  1. Sc. XII nell’ed. Pasquali: v. pag. 328.
  2. Sc. XVI nell’ed. Pasq.: v. pag. 333.
  3. Sopprimere: v. Boerio
  4. Sc. XX nell’ed. Pasq.: vedi p. 337.
  5. Testo: trou; e così dopo: prepareu, saviu, au, mutìu, ugnù, Unezia ecc.
  6. Vedi p. 341.
  7. Vedi p. 342.
  8. Sc. III nell’ed. Pasq.: vedi p. 343.
  9. Testo: eruugnir.
  10. Testo: uvrità.
  11. Testo: Sod.
  12. Così nel testo, per seppa.
  13. Sc. V nell’ed. Pasq.: vedi p. 346.
  14. Sc. IX nell'ed. Pasq.; vedi pag. 349.
  15. Vedi p. 365.
  16. Vedi p. 366.
  17. Vedi p. 382.
  18. O vreccia. Testo: vurecch.
  19. Testo: priquel.
  20. Testo: a min.
  21. Vedi p. 383.
  22. Vedi p. 383.
  23. Vedi p. 384.
  24. Testo: peccatora.
  25. Così il testo, per quest.
  26. Testo, qui e più sotto: mis.
  27. Sic.
  28. Testo: possia.
  29. Vedi p. 387.
  30. Vedi p. 388.
  31. Vedi p. 389.
  32. Vedi p. 391.
  33. Vedi p. 392.
  34. Vedi p. 392.
  35. Questa scena si legge anche nella ed. Paperini (t. I) di Firenze, e in quelle che ne derivarono: ma il Dottore non parla più nel dialetto bolognese.