Proclama
Questo testo è completo, ma ancora da rileggere. |
◄ | Brefs e billets | Brefs officialas | ► |
PROCLAMA.
(Fliegendes Blatt.)
[f. 1a] A gli Pievel grischun. |
Cars, e Fideivels Confederai!
Igl ei schon oitg meins, ca nus essen anetgiamein pigliai si, traitgs ord la braccia de nossas caras Familias, e manai ord la Tiarra.
Sco il Christgiaun ei disaus de giudicar or digl exteriur; aschia vignits era vus ord quella tut nova procedura haver suponiu, ca nus stueien esser gronds Delinquents; e quei ton pli, ca nossa absenza cuoza aschi ditg. Perquei s’enflein nus en duér: part per meglier entruidar il viess giudizi sur de quei, e part per palesar la nossa innocenza, de vus fideivlamein participar ils sequents Acts de Scartiras, or dils quals vus vignits sufficientamein ad enconoscher la nossa trista situaziun.
Nus vessen oun auters Acts de vus metter avon; mo nus lein bucc’esser difus.
Or dil Memorial Nro. 1. veseits vus nossas lamentischuns, e la nossa petiziun dadas en ail Prinz Carli per remediar a quellas.
Ord Nro. 2. vignits ad enflar, co il Prinz Carli nus considerescha en nina maniera sco schliats Umens, nè sco Delinquents; mo suletamein sco Conterpeigns per ils Deportai en Froncia.
Nro. 3. Muessa ils mieds, che nus vein presentau a Sia Excellenza quest Sigr. Guvernatur sin siu agien garigiar, tras ils quals, suenter niess enflar, ton nus, sco ils Deportai en Froncia, pudessen vignir liberai.
Ord Nro. 4. resultescha la nossa refutaziun della faulsa imputaziun, sco sche nus vessen er giu part vid la deportaziun fatgia en Froncia; nua ca nus cun Frankezia pudein envidar or tgi, ch’igl ei, de vignir naunavon cun provas cuntrarias, e temein er nigina la pli exacta inquisiziun. Ord Nro. 2 rugein nus oun de observar, ca il Prinz Carli nus lai libra la via per effectuar de nossa vart la liberaziun, dils Deportai en Froncia; nua ca nus lura simigliontamein deien er vigni messi en libertat.
A nus aber, sco igl ei schon declarau en Nro. 3, ei per liberar ils Deportai en Froncia nigin auter remiedi conoschents, ca l’Amnistia, quei ei: ina liberaziun generala, per ils Grischuns emigrai; il conpartgir quella dependa bu(u)[cc]a de nus, mo dils grischuns. Quella ei toccanuss mai vignida concedida, schiglioc fussen tuts ils absents grischuns per consolaziun de lur famiglias e della tiarra schon de gitg a Casa.
Cars confederai! nus representein t(a)[u]t quei a vus, sinaquei ca vus pudeies enconoscher la n(u)[o]ssa situaziun, sco er il remiedi per liberar tuts ils absents. Ei seigi aber quei nè in auter remiedi, sche desiderein nus cauldamein, ch’el vegni ton pli gleiti mess en ovra, per bucca far pitir nus e nossas paupras famiglias pli gitg adunbatten, e quei sperein nus ton pli, ca, tenur differentas Brevs de Salins, nos cars Congrischuns lou bucca mo desidereschan il medem sco nus; mo han era sespruau de far vignir tier vus tala lur representaziun.
Nus recommandein nossa cara Patria en la protecziun divina.
- Insbruk ils 28. de Gianœr 1800.
Voss affeczionai Servients, e fideivels Confederai
ils Deportai en Insbruk,
e tras lur Commissiun
P. C. Planta, G. A. Vieli.
(Cou suondan ils numnai Acts de Scartiras.)
(f. 1b) Nro. 1.
Suplica agli Prinz Carli.
- Aultezia Reala!
Tier vossa Reala Aultezia, la quala conbinescha cun la qualitat d’in gron General er quella dil giest, e digl Amitg dil Christgiaun, pernein nus en nossa misera situaziun cun pleina fidonza il niess humiliteivel recuors. Schon eil meins de Maig essen nus anetgiamein, e senza nus indicar il mender motiv en nossas Casas tras il militar Imperial vigni pigliai si, separai de nossas plirontas familias, e cun la pli gronda nossa zanur runai ord la Tiarra, e manai naven. Nus eran bucca consapeivels dil mender muncament nè enconter la nossa Patria, nè enconter l’Augustissima Casa d’Austria, e restavan ton pli ruasseivels eils Schoss de nossa Gliout, ch’il Sigr. General Hoz haveva en Num de Sia Majestat proclamau la generala Segirezia dellas Persunas, e della Proprietat; e tonaton essen nus bucca mo vigni privai della nossa libertat personala; mo era biars de nus ein oun vigni spugliai de lur Scartiras; consequentamein ded ina preziusa porziun de la lur Proprietat.
Ei schevan a nus zuar, ca nus vignien pigliai si mo sco Peigns per lou tras effectuar la liberaziun de quellas 60 persunas, las qualas eil meins de Marz dils Franzos eran vigni Deportai. Aber tgei enpudein nus de quella Deportaziun? e pertgei deien grad nus pitir per quei, ch’ils Franzos han faitg? e pertgei deportan ei de nus 78 encunter 60? E sche nus duessen er esser per Peigns; pertgei pia prender naven Scartiras?
Vossa Aultezia Reala vegnien mo or de quei maneivlamein ad enconoscher, ca privatas internas passiuns, e miras stopien haver giu la pli gronda part vid questa nossa disgraziada sort; e quei ton pli, ca la Regenza de Froncia schon sin la bialla enciata veva declarau, ch’ella vegli laschar libers ils Deportai, sche encontercomi ei vegni dau l’Amnistia ails Grischuns refugiai; il qual aber la Regenza interinala de Cuera muort sia preponderanta Passiun ha mai voliu conceder.
Recentas Brevs cou arrivadas dils Deportai en Froncia mussan avunda la lur persuasiun, ca nossa Deportaziun possi nuot contribuir per la lur liberaziun, e che la suleta numnada Amnistia possi lou tier gidar; e ch’els per quella fin veglien sevolver tier la Regenza de Cuera, sinaquei ch’ella deti po ina gada quella Amnistia, e lou tras els liberesschi.
Igl ei pia evident, ca nossa Deportaziun po bucca contonscher la pretexada mira de scomiar or ils Deportai en Froncia; ca nossa Deportaziun va directamein enconter la nossa de Sia Majestat garantada constituziun della Tiarra, ed enconter la proclamada Sigirezia dellas persunas; e ca nus per consequenza seigien mo in Giug dellas miras privatas, ed igl innocent Sacrifizi dellas passiuns de noss inimitgs.
La giustia della Reala, ed Imperiala Cuort nus ei memmia enconoschenta, ca nus pudessen mo dubitar, ch’ella voless laschar tier talas malgiustias, sch’ella vess enconoschiu quellas.
Nus suspirein suenter nossa liberaziun bucca mo muort nossas persunas, mo principalmein muort nossas paupras bandonadas familias, las qualas sut la greva peisa dell’Uiarra en ina Tiarra, ch’ei schi paupra, ed ussa ruinada, han de pitir las pli grondas misergias en nossa schi liunga absenza senza agit, e senza confiert.
Schon in auter Grischun, il qual tgiesaus de faulsas imputaziuns, era manaus tier vossa Aultezia reala, ha obteniu dad ella tuta Giustia. Era nus sperein quella cun tuta Fidonza, e suplichein ella humiliteivlamein de vulér effectuar la nossa ton pli prompta liberaziun, e la restituziun dellas nossas Scartiras; sco era la pussenta protecziun encunter tutas malgiestas persecuziuns pigl avignir; e finalmein ina giesta indemnisaziun dils Dons, e cuosts, che nus, sco Peigns, stuein pitir.
De vossa Aultezia Reala
- Insbruk ils 7. de December 1799.
humilissims Serviturs,
ils deportai Grischuns.
(f. 2a) Nro. 2.
Risposta dil Prinz Carli tras il Sigr. Guvernatur de cou.
Sia Aultezia Reala il Sigr. Prinz Carli ha ritschiert la tras il Sigr. Barun Cronthal cumpigniada supplica dils cou deportai Grischuns, tras la quala els rogan per la lur liberaziun, ed ella sut ils 22. de quest meins ha giu la bontat de mi ordinar, de declarar ad els en sui Num: ca schinavon ch’els vegnien considerai sco Cunterpeigns per ils Grischuns deportai en Froncia, els possien bucca vegnir liberai tocca quels en Froncia hagien bucca obteniu la libertat; ca tonaton ei vegni laschau liber ad els de se duvrar per obtenér la liberaziun dils deportai en Froncia; nua ch’er els 10 deien lura vegnir messi en libertat.
Vi bucca muncontar de lou tras complenir l’aulta incombenza.
Insbruk ils 31. de December
- 1799.
Subscrit Fr. Grof de Bissingen.
Nro. 3.
Nota ail Sigr. Guvernatur.
Nus deportai renconoschents per la graziusa excitaziun de sia Excellenza il Sigr. Guvernatur, ca nus duessen notificar quels mieds, ils quals nus cartessen adequats per la nossa liberaziun, e per quella dils deportai en Froncia, suplichein ella de vulér impiegar ils ses aults Ufficis per quella fin, tras ils quals nus sperein de ton pli gleiti obtenér il niess desideri.
Tuccon tier la nossa liberaziun confirmein nus quei, che nus pli gadas en noss antecedents Memorials vein exponiu, numnadamein: ca nossa Deportaziun possi nuot zun contribuir per liberar ils Grischuns en Froncia: ca nossa deportaziun seigi aschi nuot nizeivla, sco malgiesta; e per consequenza saveien nus spitgiar la nossa liberaziun nè tras ils Deportai en Froncia, nè tras auters mieds, sonder suletamein tras la Giustia della Reala Imperiala Cuort. Tuccon tier ils Deportai en Froncia eis ei a nus per la lur liberaziun negin auter remiedi enconoschent, ca, tenur precisas declaraziuns de Paris, suletamein l’Amnistia per ils emigrai Grischuns, la quala de far conceder, e lou tras de liberar els, ei dependi unicamein della Reala imperiala Cuort.
Insbruk ils 7. de December
- 1799.
ils deportai Grischuns.
(f. 2b) Nro. 4.
Declaraziun dada a Sia Excellenza il Sigr. Guvernatur.
Ei nus importa memia biar de nus conservar l’Aulta affecziun de vossa Excellenza, e de pudér quella era meritar pigl avegnir, ca che nus deien bucc’haver tut la premura per pudér prender naven, ton sc’ei dependa de nus, tutas schliatas impressiuns, che pudessen curdar sur ded ella. Sch’ei ven pia enpruau de vuler persuader vossa Excellenza, ca nus veien cooperau tier las deportaziuns fatgias en Froncia, e ca nus perquei veien bucca ton de lamentar sur nossa actuala sort; sch’eis ei niess duér de declarar solemnamein per la spira verdat, ca nus haveien bucca mo giu nigina part vid quella Deportaziun, sonder ca biars de nus han se duvrau cun fliss, e cun effect per empedir, e sminuir quella; sco in fuss er en stand, en cas de baseigns, de mussar pli clar.
Nus suplichein pia voss’Excellenza de vulér prestar negina fei a talas mal madiras imputaziuns, e de se sigrar de nossa sinceritat, ed innocenzia, sinaquei ca nus pudeien er pigl avegnir gudér della sia aulta protecziun, e favurs, per lou tras contonscher ton pli gleiti la ton suspirada nossa Liberaziun.
Insbruk ils 26. de December 15
- 1799.
ils deportai Grischuns
& e tras lur Comissiun
P. C. C. de Planta.
G. A. Vieli.