 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| a gli Pievel grischun | 605 |
ei: ina liberaziun generala, per ils Grischuns emigrai; il conpartgir quella dependa bu(u)[cc]a de nus, mo dils grischuns. Quella ei toccanuss mai vignida concedida, schiglioc fussen tuts ils absents grischuns per consolaziun de lur famiglias e della tiarra schon de gitg a Casa.
Cars confederai! nus representein t(a)[u]t quei a vus, sinaquei ca vus pudeies enconoscher la n(u)[o]ssa situaziun, sco er il remiedi per liberar tuts ils absents. Ei seigi aber quei nè in auter remiedi, sche desiderein nus cauldamein, ch’el vegni ton pli gleiti mess en ovra, per bucca far pitir nus e nossas paupras famiglias pli gitg adunbatten, e quei sperein nus ton pli, ca, tenur differentas Brevs de Salins, nos cars Congrischuns lou bucca mo desidereschan il medem sco nus; mo han era sespruau de far vignir tier vus tala lur representaziun.
Nus recommandein nossa cara Patria en la protecziun divina.
- Insbruk ils 28. de Gianœr 1800.
Voss affeczionai Servients, e fideivels Confederai
ils Deportai en Insbruk,
e tras lur Commissiun
P. C. Planta, G. A. Vieli.
(Cou suondan ils numnai Acts de Scartiras.)
(f. 1b) Nro. 1.
Suplica agli Prinz Carli.
- Aultezia Reala!
Tier vossa Reala Aultezia, la quala conbinescha cun la qualitat d’in gron General er quella dil giest, e digl Amitg dil Christgiaun, pernein nus en nossa misera situaziun cun pleina fidonza il niess humiliteivel recuors. Schon eil meins de Maig essen nus anetgiamein, e senza nus indicar il mender motiv en nossas Casas tras il militar Imperial vigni pigliai si, separai de nossas plirontas familias, e cun la pli gronda nossa zanur runai ord la Tiarra, e manai naven. Nus eran bucca consapeivels dil mender muncament nè enconter la nossa Patria, nè enconter l’Augustissima Casa d’Austria, e restavan ton pli ruasseivels eils Schoss de nossa Gliout, ch’il Sigr. General Hoz haveva en Num de Sia Majestat proclamau la generala Segirezia dellas Persunas, e della Proprietat; e tonaton essen nus bucca mo vigni privai della nossa libertat personala; mo era biars de nus ein oun vigni spugliai de lur Scartiras; consequentamein ded ina preziusa porziun de la lur Proprietat.
Ei schevan a nus zuar, ca nus vignien pigliai si mo sco Peigns per lou tras effectuar la liberaziun de quellas 60 persunas, las qualas eil meins de Marz dils Franzos eran vigni Deportai. Aber tgei enpudein nus de
