Poesie milanesi/VIII - Poesie varie/In mort de Stanislao Bovara

In mort de Stanislao Bovara

../El miserere ../Epitaffi per on can d’ona sciura marchesa IncludiIntestazione 27 dicembre 2020 25% Da definire

VIII - Poesie varie - El miserere VIII - Poesie varie - Epitaffi per on can d’ona sciura marchesa

[p. 365 modifica]

IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAVALIER STANISLAO BOVARA

(1612)

In d’on secol che asquas tutt i poetta
Se la caven coi sogn e coi vision,
Doma mi dovaroo sta a la stacchetta?1

Doma mi dovaroo ave suddizion
De vestimm a la moda, perchè sont
On poetta baloss e buseccon?

Mai pu: resguard, rossor, vergogna a monti
L*è me el vestii, nissun me l’ha imprestaa;
Chi ha d’ave vegna a scoeud2, í pioldi3 hin pront.

Musa, che te m’ee vist indormentaa,
A salta per el lece come on uscii,
Juttem a cuntá su el brutt sogn che hoc faa.

Comenza in prima a spacciugá4 el pennell
In la seggia del negher, e picciura
La cá in dove sont staa cont el cervell.

La cá la gh’ha ona porta scura scura
Fada a bocca de dragh con tant de dent,
E sui dent gh’è ona riga de scricciura

Che la dis: Pover lu quell che va denti
Su la porta on lecchee5 cont i pee d’occa
El fa lum ai paroll coi torc de vent.

[p. 366 modifica]


Me senti i sgrisor6 pesg de quand el fiocca
A pensa come el dragh, tirand el fiaa
El m’ha sorbii de pianta dent in bocca.

Lí in d’ona crenna7 d’on dentasc oggiaa8
Me sont trovaa sbattuu e mes’ciaa su insemma
A ona missoeulta9 d’anem condannaa.

Invers la gora, dove la fa on’emma
L’ugula col canaa che va ai busecch,
Gh’è settaa in trono soa majstaa supremma.

Duu corna stort sul gust de qui] d’on becch
Ghe formen pedestall a la corona
Che l’è de ferr coi ragg guzz come stecch.

Intorna via de la soa persona
Coi forchiti in di sgriff10 el gh’èon fregott11
De ciappitt che fa i mocch e che minciona,

Belzebú l’è quell re; i olter rabott12
Hin Asmodee, Uriell, Saroth, Boora,
Ur, Moria, Cedon, Oreb, Astarhott13,

Tutta canaja istessa sott e sora.
Che cascen i anem coi forchiti a mucc
E i sfonden giá a forcad per quella gora14.

Mi tormentava come fuss sui gucc15,
Specciand la mia infílzada ogni moment,
Quand el re el sbragia, e se quielten tucc.

Chi eia mò costee che ven de dent
Sonand i castegnoeur16 e sgiaccand17 fort
Tricch e tracch i pee biott sul paviment?

Chi l’è?... l’è nient olter che la Mort,
E la ven gloriosa e stracontenta
A fagh a Belzebú sto beli rapport.

Vedet, la dis, sta ranza sanguanenta?
Quest l’è on colp ch’oo faa adess: rid, Belzebú;
Thoo mazzaa on omm ch’el réffen minga in trenta18.

[p. 367 modifica]


L’èva on omm pien de meret e veitú,
E giust perchè el guastava el tò mestee,
Zacclietal hoo stimaa ben de tajall sii.

Allora re Bargni0 el solta in pee,
El ghe tra i brasc al coli, e el dis: Oh cara,
Viva ti, viva i medegh e i spezieei

Ma sta gioja del mond, sta perla rara
Se pò savè chi l’è? el repi’a el re:
E Ice la ghe respond: Sí, l’è Bovara.

A sto notn Belzebú el torna a tasè,
El crolla dò o tre voeult el so raazzucch19,
E poeú el dis, sospirand: Gh’hoo despiasè.

La Mort la resta lí come de stucch,
Ma poeú dopo con rabbia la ghe dis:
Spiéghem on poo sto enimma, o re tarlucch20.

N’evel forsi Bovara on tò nemis?
N’evel forsi el papá di bisognos,
Largh de coeur e de man, senza vernis?

N’evel forsi el modell de tucc i spos.
L’esempi di parent e di tutor,
L’amis ver de l’amis, l’omm vertuos?

No l’èva forsi el magistraa d’onor
Ch’el se drovava senza fin segond
Tant a prò del pitocch come del scior?

Tutt va ben, Belzebú allora el respond.
Ma per mi foo el me cunt per la mia vista
Che l’èva mej ch’el fuss restaa anmò al mond;

Che fin ch’el stava lá, tane gabolista,
Becch, avar, leccacuu, biassarosari
Vegneven de galopp su la mia lista;

Che, vedend di vertú strasordenari.
Sta gent, invidiosa per natura,
La crepava pu prest de l’ordenari:

[p. 368 modifica]


Adess mò ridarán senza mesura,
E guariran f or s ’anca in stoccasion
Quij ch’even giamo mezz in sepoltura.

Sentend a dí la Mort de sti reson,
Hoo vist, la sciama; per dá gust a ti,
De chi inanz copparoo doma i mincion.

E giust in quella la se volta a mi,
Moland la ranza contra el dent oggiaa:
Per fortuna che, a furia de sgari,

Hoo sphivaa el colp col vessem dessedaa.


Note

  1. stacchetta: piccolo chiodo; ’ sta a la stacchetta ": stare in contegno.
  2. scoeud: riscuotere.
  3. pioldi: quattrini.
  4. spacciugá: spiaccicare, diguazzare.
  5. lecchee: lacchè, servitore.
  6. sgrisor: brividi.
  7. crenna: crepa.
  8. dentasc oggiaa: dente cariato.
  9. missoeulta: miriade.
  10. sgriff: grinfie.
  11. fregott: stuolo, frotta.
  12. rabott: scapigliati.
  13. Hin Asmodee, ecc.: sono Asmodeo, ecc.
  14. gora: gola.
  15. gucc: aghi.
  16. castegnosur: propr. nacchere; qui rumore delle ossa scricchiolanti.
  17. sgiaccand: sbattendo.
  18. ch’el rèffen, ecc.: che in trenta non lo sostituiscono.
  19. mazzucch: zucca, testa.
  20. tarlucch: scempione.