Poesie milanesi/VIII - Poesie varie/El miserere

El miserere

../A sor Tommas Gross a Trevij ../In mort de Stanislao Bovara IncludiIntestazione 27 dicembre 2020 25% Da definire

VIII - Poesie varie - A sor Tommas Gross a Trevij VIII - Poesie varie - In mort de Stanislao Bovara

[p. 360 modifica]

EL MISERERE.

(On funeral) (1816)

Vuna de sti mattinn tornane! indree
De la scceura de lengua del Verzee1
Con sott la mia scorbetta
Caregada de tucc i erudizion
Che i serv e i recatton2
Dan de solet a gratis ai poetta,
Me troeuvi senza asquas vessem accori
Denanz a San Fedel, che foeura e dent
L’èva tutt quant e mai paraa de mort.

Me fermi sui duu pee come on gadan3,
Leggi el gran cartellon
Che l’èva tal e qual a on sorascritt
D’ona cassa de scuffi e cappellitt,
Con su in fond fina i P. P. del posa pian,
E m’accorgi che tutta sta parada
A rebesch e fioramm
(Senza invidia però) l’èva pientada
Per on gran personagg passaa ai quondamm.
Esuss per lu, dighi in del coeur, fin chi
Mej dò voeult lu che mi.
Ma siccome de spess mi sont on tos
On freguj curios,
Mò sissignor che m’è soltaa el petitt
D’andá in gesa a vede
Che defferenza gh’è
Tra el ben4 di sciori e quell di poveritt.

[p. 361 modifica]


Gh’eva in mezz a la gesa ona baracca
Fada a guglia a trii pian, volta5 come,
Con settaa su per su
Di bcj statov ae rivi e de bojacca6
Rappresentant la motta di virtú
Ch el mort el gh’eva, o el ghe doveva ave.

Intrattant di canton
Sbrodolaven giò scira7 in sui relev
Quatter candireron
Pien de torc de Venezia a l’uso»cv8.
Intorna via del pè del cattafalch
Cantaven come merli i sazerdott
Col so beli candirott
E el so liber in man,
Segond ghe comandava l’abaa Alban9,
Che svelt come on usell
El tendeva per tutt spacciadament.
No lassand nanch manca denter per dent
I soeu bravi coppon
Ai ceregh che patissen l’astrazion.

Giust in quella che intravi even lí adree
Per daghela a canta el Misereree;
E mi ch’el soo anca mi,
Póndem dedree di pret in genuggion
Per ajutall a dí
E profitta iiítrattant de l’occasion
De fa on quej poo de ben de mett ina10
Per quand ghe sará el cunt de comoda.

Mò el credarissev, ficeuj, che hoo avuu beli pari
A segnamm11 e a cerca de tend a mi,
Che no gh’hoo possuu propi reussíi
Ch’aveva de denanz duu strafusari12
De pret vicciurinatt, ch’a ogni tocchell
De salmo e de versett
Te ghe incastraven denter on tassell
De descors de politega e polpett.

[p. 362 modifica]


De moeud che i mee intenzion de fa del ben
Hin andaa a fass squarta,
Ne hoo possuu condemén
De guzzá tant de orecc per dagh a tra.

Ecco chi come faven;
Ma siccome v’hoo ditt che i pret cantaven,
Besogna donca, se no ve rincress.
Che me lassev anmí canta i’istess.
Miserere mei Deus — E a disná?
Secundum magnam — dò cossett o tre —
Misericordiam tuam et secundum
Multitudinem — de quist13.
E el scabbi come Tè? —
Et multum lava me
Ah injustitía mea, et a delieto —
Eel car?14 — Puttasca! — e subet munda me
Oh mi poeú el vin! — Tibi soli peccavi —
S’el var pocch, me la cavi,
Et malam coram te feci.... in sermonibus
Tuis, et vincas cum judicaris.

Chi insci per intermezz scora15 ©na gotta
De scira colda de la gestatoria16,
Che la sbrodola e scotta
Vun di duu sazerdott che l’èva in gloria.
Soa reverenza el scrolla in pressa i did,
Sclamand: Che porca d’ona scira, cisti!
E i olter canten, podend pu del rid,
Ecce enim veritatem dilexisti.

In seguet fan el nomm
A paricc ostarij
In dove gh’è vin bon, ost galantomm,
E mejor compagni j.
Vun loda l’ostaria de la Nos17,
L’olter el Monte-Tabor18,
E poeú tracch a dò vos
Domine.... asperges me....
H\)SSopo.... et super nivem dealbabor.

[p. 363 modifica]


Finalment ven de dent on militar,
Che a l’abct el pareva on paracar,
E lí tornen de cap: Vcdel qucll mèus?19
Libera me de sanguinibus Deus,
Deus salulis mece, —
Che te possa vegní la diarrea,
Porch fe-o-fo — et exultabil lingua meo....
Domine labia aperies, el os meum
Annuntiabit — birboni! — laudem luam. —
Oh per adess han pari a sbatt sti Quoniam
Si Ooluisses sacrificium — L’èva vora,
Gh’han ben la resca in gora20
Cor conirilum — no serv — el humiliatum
Deus non spernil — la ghe passará
Insemma con la spua — Benigne fac
Domine in bona voluntale tua —
Voeurel mò dí — • Ut adificentur muri
Jerusalem — Gh’el giuri.... Vedarcmm
Ghe gionti sto sciloster21
Se rivi a liberammen.
On olter anca mi.... — El clamor noster
Ad te perveniat nunc et semper, amen.

Me volzi allora in pee
Stuff e sagg de sta scenna, e ciappi post
Denanz l’aitar maggior,
E preghi nost Signor
Che in del me dí tremend del bulardee
El daga a tra puttost
Al dolor de chi paga i spes di esequi.
Che a quij che canta de sta sort de requi.


Note

  1. V«me: il mercato degli erbaggi.
  2. recalton: rivenditori di frutti e verdure.
  3. gadan: persona rozza e sciocca.
  4. ben: genericamente usato anche invece di pratiche religiose; qui significa " suffragi per i morti ".
  5. volta com’è: alta assai.
  6. de rivi e de bojacca: di stoppa ricoperta con gesso modellato.
  7. scira: cera.
  8. sev: sego,
  9. abaa Alban : Don Vincenzo Albani il cerimoniere di quel tempo nella Collegiata di S. Fedele.
  10. mett ina : mandare innanzi.
  11. segnamm: fare il segno della croce.
  12. strafusari: inetti, sbadati.
  13. de quist : espressione sempre accompagnata dal gesto fatto dal pollice e dall’indice, come di chi sciorina moneta.
  14. Eel car?: E caro (il vino)? costa assai?
  15. scora: scòla.
  16. gestatoria: la torcia (candirott, come sopra è detto) che tenevano i sacerdoti allineati attorno al catafalco.
  17. Osteria esistente tuttora fuori di porta Ticinese.
  18. Osteria con giardino piantata sulla lunetta (oalleita) del bastione a fianco dell’arco di porta Romana; ove ora è la Steizione funeraria.
  19. mèus: baggeo.
  20. resca in gora: spina di pesce in gola, cioè dispetto per un danno sofferto.
  21. sciloster: candelotto di cera.