Placi a Spescha
 |
Questo testo è completo, ma ancora da rileggere. | |
| ◄ | Pleids | Priedi | ► |
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
PLACI A SPESCHA.
[Project dil bogn.]
(Ineditum nach dem Autograph des Verfassers.)
[f. 2a] Illustrissims, e sabis Segnurs, che legen questa disertaziun.
De raschun duess quest miu proiect buca star senza efect, e fritg, schinavon che quel entruida tier bunas ovras, e tier il bien public e privat. Senza dubi ei quell’aua la regina de tutas auas sanadeivlas en nossa part sura de Surselva. Nagina denter quella piza, e vals ei de quella qualitat, e vertit, ed aschi, maneivla, e plascheivla per procurar tut quei, ch’auda, e conporta lou tier. Il general ed il particular suspiran tier quei efect, e volen era, ton sco iou hai podiu conprender, ed oravon la laudeivla vischnaunca de Sumvitg, giedar lou tier. Gl’ei pia gist, e raschuneivel ch’in teidli las raschuns, e coopereschi cun quella bun’ovra.
Ell’ei pusseivla, gista, e raschuneivla, e de gron merit avon Diu, per quei ch’in fa quella per sutvegnir als malsauns; ella ei nizeivla e honorifica, e per consequenzia buca mo vengonza de laud, sonder era ded agit, e condescendenzia, ch’ella vegni a siu efect.
Jou denton sai bein avunda, che iou possi ir en er en mes meinis; sai era, che 6 eigls e 3 tschurvials vesien pli bein, e pli lonsch ca mo 2. ed in; e per quei vai iou voliu tschentar si, e mussar questa disertaziun a sabis, e nunpertischonts omens, sinaquei che quels era detien lur sentimen sur quella, ed iou sapi, co iou hagi de secontener en quei fatg, e prendi or la megliera ded el. Per quella fin hai iou schau il sequent fegl vit, sinaquei ch’ei sapien meter lou a plima lur sabi meini, e conseigl.
Finiu en Muster quei proiect ils 19 d’Uost. 1816.
[f. 2b ist leer.]
| [f. 3a] | Vossa Grazia reverendissima! |
Schon, cur che iou sun ius en Val, hai iou udiu de sur Lorents, ch’il bogn sei venals, e ch’el quitassi ch’in lou de Surrhein podessi conprar el. Jou hai cuschiu. Denton hai iou priu inspecziun ded el, e referiu a vossa Gratia tut bein, ed endretg, e nuota seschau en auter. Il secalmeister, Cuntrin cun tuts quels, als quals ei vegniu ad ureglia quei, spetgan pitgivamein sin ina resoluziun, e quitan, cun la signura Mistralessa Pali, che vol er’esser ina benefactura de quella plascheivla, e bun’ovra, che l’excellente Casa de Diu, possi che far auter — nun voler far propi enconter sesetsa — ca prender si cun bratsch[a] aviarta quell’oferta, schinavon che quella sa buca crodar ora auter, ca per siu beinstar, ed honorific, e per etel e legarmen de la loudeivla vischnaunca de Sumvitg, Cumin e Ligia. Raschuns en questas:
1. Cun retscheiver quella porschi(di)da, che Dieus, e buna gleut fan a nus, ves’ins la buna afecziun, ch’ei portan enconter la Casa de Diu, e nos Ss. Patruns, stgain nus rufidar quella? Ei il conplascher e la favur d’il generalesser bucca nies honorific? Ei condescender a la confidonza tier nos Ss. Patruns, e tier nus buca nies honorific? Ei retscheiver, e cooperar cun la grazia, e buntat divina buca nies honorific? Ei esser patruns, ed administraturs de la regina de las auas de nossa Partsura buca nies honorific? Ei procurar a nies proxim, ed era giedar el tier seia sanadat temporala, e spirituala — e quei senza don — buca nies honorific?
2. Retschevent quella porschida ei far ina bun’ovra avon Diu, ed avon il mun. Raschuns en questas:
Sche visitar ils malsauns consolar, e sutrar els [f. 3b] ei ina bun’ovra avon Diu, sche con buna sto quell’esser: gidar ils malsauns tier lur sanadat e far viver els?
Sche retscheiver ils vivs en hospitalitat, e tractar els cun curtesia ei ina bun’ovra, sche con buna sto quell’esser: retscheiver ils malsauns cun carezia fraterna, servir ad els cun migeivladat, e giedar aschia els cun medischinas divinas, e naturales tier lur beinesser?
Ver eis ei, che retscheiver malsauns, e servirsi ad els, ei per biars caussa distgustusa; mo sch’in po buca far quei per amur de Diu, e bien dil proxim, sche co po la carezia fraterna exsister en nus? e sche quella existe buc en nus, sche co po la divina exister?
Ei! denunder deriv’ei ch’in ei schi tievis de far bunas ovras, e vol aunc enpedir auters, ch’ei fetschien buc ellas? De lou deriv’ei: ch’in aulza de rar ses pertratgs tier Diu, ed enquera buca de plascher ad el, e segirar siu salit perpeten; ei deriva de cou, ch’in ha ses desideris per caussas de quest mun, che sguezien nossa vanadat, et endridan nossa sensualitat; ei deriva de cou, ch’in fetga ses eigls sil tratsch per launcas, e plauncas, e dirige buca siu spirt tier Diu, e nies agen ver bien, il qual en las bunas ovras; in vol mo tener casa cun quei, che svana cul temps, e mei[n]s cun quei, che rest’en perpeten; in ei memia fitschentaus cun raubas mundanas, e vanas perquei ei il spirt buca rimnaus et in fa pauc surasen si[n] quei, tier il qual in fuss obligaus, e procurass a nus il ver beinstar.
3. Sur tut on ston quels de Val far in viadi de 6 ne 8 quarts d’ura ded ir e turnar per amur dil servetsch de Diu; els han per lur giuventegna ne scola, ne doctrina; temps d’il Mag en ella val, cun Nadels de Tron, ver 300 toca 400 olmas;
La stat ils fenadurs de quolms, e fumegla ded alps, e gl atun pischentaders de fein. La pli part de quels [f. 4a] vessen de domengias, e firaus l’obligaziun, ded auder Messa; ina part per quei ston far in viadi ded ina, duas, treis tochen quater uras, per satisfar a quella. Tgi sehona che ded ir, tgi tila seies stgisas de buca saver ir, tgei va, e porta catlas, brentas, e fufens, ed ils biars, cur ch’ei en en baselgia, sch’en ei stauncals, e cupidan, ed in sa nuota sesmerviglar.
Ussa pia ditgi ensitgi a mi, sch’ei glei buc’ina bun’ovra avon Diu, ed avon il mun, de, senza don, poder prevegnir a tontas stentas e profanaziuns, ed efectuar ton bien? La casa de Diu po quei tut far senza don, pertgei, muncont in de ses conbembers, po ella prender tier in auter, e cun quei satisfar a domaduas parts. Ne pertgei dess ella buca far? Eis ella buca obligada, sco mintgin ei obligaus de far; quei vol dir: procurar il bien de la cuminonza, e cassar il mal de quella? Ei S. Sigisbert buca vegnius de lunschas tiarras en nies Desiert, nua ch’ei era ne casas, ne clavaus, per procurar il salit temporal, e perpeten, e per trer nou tier olmas pagaunas per far ellas christgaunas, sche pertgei seschnuein nus de far quei, che nies S. Fundatur ha fatg? Ne essen nus sedegenerai ton — essen nus ton loschs, e fins, che leien tut auter, ca quei, ch’ei bein cungiu, e salau, sprezar, e mo spitgar sin quei, ch’ils utschals bein barsai sgolien en buca. La historia claustrala mussa bein, e clar avunda, che nus de 100 ons en nou seien sedegenerai, e sedepauperai, e tgei ei stau la caschun lou tier? La pompa mundana, la stempronza vana, ed il crescamen de far las bunas ovras. Per vegnir rihs de vertits, ston ils vets esser dismess, e luvrau cun bunas ovras, pertgei mo entras il spirt de la humilitonza e cor contrit vegnin nus pri si ent il maun de Diu, perdegia la S. Baselgia. Ei vegn ditg, ch’in sei buc’obligaus de far bunas ovras: fetschien ins ellas, sche hagiens ins merit, fetschien ins buc, sche sapien ins buca vegnir enculpaus. Ver ei quei, mo mai in ton: in ei buc’obligaus de far ellas sut peina de restituziun, ei ver, mo, ch’in possi vegnir salvs senza bunas ovras, ei fauls.
[f. 4b] Encontercomi contas bunas ovras in stopi ver fatg, per sesalvar, ha nies Segner buca declarau; e per consequenzia ston ins far tontas, sco pusseivel ei, per sesigerar d’il salvamen perpeten.
4. Glei gist, e raschuneivel, che la Casa de Diu accepteschi quella oferta. Raschuns en questas:
Gist ei quei, cur ch’in fa ad entiert a negin, ed a biars ad engrau. In fa a negin ad entiert, sch’in compra giu ina caussa gistamein, e pruamein, e quella meglorenta per laud, ed honur de Diu, e dubel beinstar d’il privat, e de la cominonza; e raschiuneivel eis ei, ch’in fetschi quei, che porta aschi veseivels fritgs. Las raschiuns de quei en alegadas sura.
Quei bogn ei vegnius mess en stand il tschener 17 entras signur, landr. Nicolaus Maissen de Sumvitg. Meins ch’in pèr milli san ins bucc quintar. L’ei morts senza successiun, e ses artavels han gaudiu, e posediu el tochen us. La vischnaunca de Sumvitg ha per quei concediu, de puder tener (ver) in pèr vaccas sin la pastira ne alp de Valtenigia, cun cauras, e nuorsas de latg, e de maz. La vischnaunca va a lou cun processiun Nossadona de la neiv ed iou sai buca, sch’il possessur d’il bogn stopi hospitalar lur parsuri, ne buc. Ded autras gravezias, resalvon ch’in sto schar sebognar quels de la vischnaunca, sai iou buca novas.
Che l’aua sei sanadeivla, ei nina questiun, las emprovas fan ver quei. De natira eis ella, a miu manigiar, caulda, quorra a tra freid, ed ei aparente mo enpau tievia. Ella vegn scaldada, e lena lou tier maunca buc. Seia entira substanzia ei a mi buc’encognoscenta; miedis perderts han adina laudau ella, e de present lauda signur Forrer, miedi ded Ursæra, fetg ella. 5. Ei convegn a la Casa de Diu ch’ella retscheivi quei bogn, ed ei convegn a negin schi bein quei, sco ad ella. Las raschiuns en questas: Cun la mort de signur Ma[i]sen ei era il bien uorden de quel vegnius disturbaus. Signurs va[n] buc en quei desiert, e purs san buca regular el: pertgei ei maunc’ad els de servetsch, polizia, e magla.
Era convegn el aunc meins a Prers seculars, pertgei [f. 5a] vegls e possents van buc en lou, e giuvens munglus han bucca la pussonza de meter si in tal tener casa e dent il mender cas van ei daven, ed il bogn resta senza uorden, e patrun. Per consequenzia convegn quei bogn a negin auter schi bein, sco a la casa de Diu.
Ei convegn a nus, de retscheiver quei bogn, pertgei ei ha era convegniu a la claustra de Faværas de prender, e cultivar il siu. Avon ver 500. ons era lets’aua nunsavida. In catschadur ha temps d’unviern encurschiu tras il fem, che lou stopi esser ensitgei caul. Quel deva si ded ina sgarscheivla tauna, tschenclada cun l’aua de la val, e grepa sgarscheivla. Mo de trer, l’aua or de quella spelunca, han ins stoviu far ina pun de ver 6 — ne 700 sbargats, scalprar ora de viv grep il sutegn de las canals, e meter sutpei giu en l’aua de la val, che po esser lou schi gronda, sco il Rhein de Medel. Glei in sfundrau lou ton gron, ch’il soleigl vegn lou, temps de stad, pèr a las 11 e renda schon daven a las 3. E pèr lu, cur che l’aua era manada or de las stgiradegnas cun grondissima breigia, e quost, sche per lu era lou nuot, ch’ina val stregia e macorta, tschenclada de preits crap, ed uaul tier la quala in saveva buca co vegnir tier, e baghigiar. Tonaton ha quella claustra benedictina tut quei sprezau e surportau e baghigiau lou in stupent casamen, e baselgia a lur quost.
Ussa ditgi ensitgi a mi, sche glei buca gist e raschiuneivel, che nossa claustra retscheivi quei bogn senza quost, e bucca ton gronda reparaziun, schinavon che quel, cun la baselgia ornada stat lou, e schai en ina sauna, e bialla situaziun? In podess forza dir, che l’aua sei buca cou schi sanadeivla, sco quella d’il bogn de Faværas; mo quei ei ditg, e buc enprovau; per ina gada ha questa fatg stupentas enprovas de sia buntat, e forza ch’ella fa cul temps aunc pli grondas, cur ch’ella cun igl uorden en bein regulai en. Questa, tscheu sei ditg, sto vegnir scaldada, e tsch’ella buc; mo scaldar questa va meins quost, ch’il mantenimen de las canals, e puns de tschella. Pia convegn ei a nus ton pli de retscheiver quei bogn.
6. Ina particulara vertit ha quest bogn, che quel [f. 5b] de Faværas ha buc. Pertgei, sche quest po buca giedar, sche nosh’el buc; encontercomi sche tschell po buca giedar, per amur ch’il pazient ei enfectaus en dedens, sche gid’el tier mort el.
7. La Casa de Diu ha de quest temps fetg de basegns de buns amitgs. Conprar els po ella buc, fa de nief ensi sa ella buc, ed aschia sto ella scafir els cun operaziun de bunas, e plascheivlas ovras. Mo tgei amizizia vegniss a Sumvitg ver enconter nus, sche nus ad el figiessen gnianc quei plascher buc?
8. Vossa Grazia Reverendissima han giu la ventira de survegnir la glisch, e la grazia d’il S. Baten en quella gronda, e possenta vischnaunca; mo tgei vegniss quell’a tertgiar, sch’Els podessen gnanc cuir ad ella in de ses religius per siu bein esser, schinavon che quel vegn giu dil paun en ons aschi custeivels, e claustra aschi paupra, depia, ch’en cas de basegns, Els pon quel suplir cun in auter?
Tgei vegniss il public a dir, sche quel encurschess, che nus scrivessen e rogassen ton schnueivel per scrotas, e launcas, e retschevessen buca la gaudida de pli millis, che Dieus, e buna gleut de nies Cumin porschen a nus?
Tgei era vegnissen ils casrins a dir de la demonza de nossa oeconomia, sche nus, en nossa paupira, e gravezia de deivets, figiessen buca surasen d’il cal de 300 fl., il qual nus sil meins stuein meter per detractis detrahendis, vivintar in religius?
Tgei vegniss, a la fin, l’entira cuminonza a dir, survesent che nus retschevessen cun bratsch’aviarta l’envernonta ded in vadi, e rufidassen quella ded in connertual?
Consista buca la gloria de Diu, e la honur de la claustra de poder augmentar ils religius, proveder ad els, e disminuir ses deivets? La pli gronda honur de purs ei, ver, e poder envernar bia vaccas, e tgein ina ei la nossa? Ei munta sun pauc a nus, de ver bia feinglis, e vuts, mo ei munta bein bia, de ver bia religius, e paucs deivets.
Tgei en tuts nos beins auter, ca sustentaziuns d’ils religius.
Sch’ei manegia nuot, de rufidar ina sustentaziun, sche tgei dei ei manigiar, de dar vi ina? Jou hai speronza, che cou sei buca tal cas, schiglioc podessen la glieut dir, che nus fussen or da sen, e schessen la verdat.
[f. 6a] 9. Nus setenin cun dretg e raschiun, ded esser plantai enten in stand il pli perfectg; pertgei sch’in vol esser ent il stand de la perfecziun, ston ins dar si las vanadats d’il mun, e servir a Diu. Sche nus pia essen en quel, sche pertgei setenein nus aschi si, de procurar la gloria de Diu, ed il bein esser de nies proxim? Savein nus forza buca, che cur che la carezia tschontschi, tutas autras vertits stopien quescher?
10. Conportont a nies stand e caracter, duessen nus esser igl exemplar de tutas vertits; mo co terlischein nus, cur che nus figein tonta dificultat, savent, e podent, de sutvegnir a nies proxim en ses basegns spirituals, e temporals?
11. Mo ei quell’ovra pusseivla? Gie, ell’ei aschi pusseivla, sco ded oz segar, e demaun rislar. Mo co sa ell’esser pusseivla, sch’in dat ne faulsch, ne risti ente maun al luvrer? Tgei raschiun han ins de dir: Glei bucca pusseivel, sch’in lai gnanc enprovar de far pusseivel? Cun schar enprovar piard’in gie nuot, in sevonza gie la sustentaziun d’in Conventual, e sch’ella vegniss pusseivla, sche tgei gudigniass in buc? Sil meins la bun’afecziun, il merit dell’ovra, ed auter bien.
Obiecziuns.
1. Volt ins forza dir, ch’ensitgi pudessi enpedir quell’ovra? Na negin; pertgei afons de Cumin essen nus, spirituals essen nus, retscheiver, e salvar il bien, ed excerzitar las ovras de la misericordia pudein nus, star en nossas casas, e far Messa en nossas baselgias pudein nus, d’il rest tgi ha de commandar sin noss beins, e nossas persunas auter, ca la Sacra Sede, sche la Vischnaunca de Sumvitg ei cun nus? Senza che nus etsi instigain enconter nus etsi, sche sa negin, quei vol dir: cun raschiuun esser enconter nus. Dieus nus po pertgiri de tala tschocadat, mo arivass quella, sche ve, ed aunc ina ga - ve - a quel, ch’ei la quolpa de quella.
2. Tgi, e co volten ins star nounavon de rabitschar ensemen ver 4 — 5 milli, che la gleut ei schi paupra, ed ils ons schi malgartiai?
[f. 6b] A Dieus ei tut posseivel, el vol, ch’in fetschi bunas ovras; sche pertgei dubiten ins de sia assistientscha lou tier? Seien la gleut, ed ils ons sco ei volten, sche tschessa la buntat, e misericordia d’ils buns mai. Ver 3. milli, aunc ca far auters pass, paren ded esser avon maun, il rest vegn a vegnir.
3. Avat Anselm vol dar nuot, la Claustra sa far nuot, consequentemein denunder prender daners de reparar il casamen, ed enfornir quel cun mobilias basignusas?
Quei san ins oravon, che quellas fontaunas en schetgias; in sa oravon, che quei, che promova buca la pompa mundana, e sguezia l’altezia, vegni stimau pauc; mo, per ventira de Diu, han ins sin quei seschau nuot: tier la reparaziun vegnen ils buns vischins de Sumvitg giedar, ed ils pons letg vegnien ils benefacturs ad enprestar, ed aschia vegn quei tut lugau senz’agit de Parsuris.
4. Denunder volten ins prender Paders, che nus vein aschi paucs, per servir si als malsauns? Schinavon che vossa Grazia selamentan continuamein, de stuer meter tier ton bia vin, e carn enten quels ons aschi malfritgeivels, a cars, sche tgei remiedi ei pli adequats, per sedustar de paupradat, e deivets, e per honestamein vivintar tschels Religius, ca disminuir la casada, e meter nossa rendita vi da caussas, che portan fritg de fein e graun? Per auter ei nagina fitschenta per nus pli gloriusa, e profiteivla, ca servir si als malsauns; pe[r]tgei quella entruida nus tier las bunas ovras, e humilitonza, che ston giedar nus, che l’altezia, e stempronza han sgurdinau nus. D’il rest san ils sauns pauc grau, ch’in serveschi si ad els, pertgei ei san seregular setsi; mo bein gron grau ils malsauns, pertgei ei san buca segiedar sesetsi.
5. Il pli gron quitau ha vossa Grazia, de saver leger ora in Religius, che sei capavels per quella funcziun, e fetschi buca si deivets.
En quei grau sto iou, en verdat, dar raschun conpleina a vossa Grazia, pertgei deivets, e pucaus [f. 7a] en adina stai il gron mal d’il mun. Mo dent tier quella verdat, sche tgei suond’ei? Cur ch’igl Monsegnur Avat Columban, sesents enten la Congregaziun, e questionaus de sia surcarga de deivets, respond’el: Jou hai buc omens. Sin quei di gl Avat de Faværas: Sche tergei els, pertgei sche iou vi ver els, sto iou è trer els.“Tonaton sai segirar a vossa Grazia, che, sch’in a gie giu pauc quitau toc en ussa de trer omens seien enqualin sesetratgi de sesets. Jou sun tschella uisa, e prompts de retscheiver stgisas, mo cur ch’ellas en marschas, e sefundan mo sin credientschas blauas, sche sehon iou nuota ded ellas. Ver eis ei, ch’enqual dils exposits seien stai en quei bialls, e buns Buobs de mistregn; mo tonaton quei, che pertegn veramein tier enschignusadat de quel en quels en Claustra stai her. Jou hai adin’udiu, ch’in stopi gl enprim trer ora sia trav or de siu eigl, sch’in vegli ton pli bein ver la spina egl eigl de siu confrar, e ch’in stopi avon spazar las fabricas grondas, e fermas, sche vomi ei ton pli maneivel de spazar las fleivlas, e pintgas.
6. Vossa Grazia volen forza dir, ch’ei seigi buca de fidar, pertgei la pratica mussi il contrari. Bein pia sche fetschien cun quels, sco vossa Grazia han fatg cun mei, cul P. Beat, & fetschien meter mintga exposit ina segironza suficienta de lur deivets vegnients, sch’ei vossa Grazia ord don, e tema. D’il rest perdegia V. G. continuamein, che nus deien ver ferma fidonza enconter El, e de tut schar sur’ad El, pertgei oz il di stopien ins tut far de scus, sch’in vegli far ensitgei de valer: El selauda gie traso, ch’El hagi vendiu, e conprau funs, ed alps cun schi gron profit, saviu prender giu sumas, e far enprestar daners schi deventagiusamein, baghigiau ora, e restaurau, ed aunc longiu Claustra, e Baselgias, mess tier tons vuts, sontgadats cun cafanuns, feinglis, e schumbers, ed orglas, e quei tut cun [f. 7b] siu stupent inschin de rogar, e sil davos aunc podiu obtener de S. Sontgiadat Papa quei gron Perdun, cun il qual nus tuts, mo viver endretg, e gudignar el, pudeien deventar figls de vart dretgia, e quei fatg tut discusmein e persuls, & sche pia quei, ed auter alegau ei cordau ora aschi bein, cuschent e cooperont ils Religius lou tier, sche pertgei duessen Vossa Grazia buc esser ina ga cuntents cul temporal esser, e semeter sin far e schar far bunas ovras cul proxim, ch’ei il ver comond de Diu? Sche tontas miraculusas ovras en deventadas cun quescher, e cooperar d’ils Religius, e schar far vossa Grazia tgei, ch’ha plaschiu, sche pertgei duessen quels buns e humiliteivels Religius ver perds la confidonza tier v. G. ed esser deventai mo fravis de deivets?
Jou per in sun staus 13. ons sin Caplaniaetas, e de vossa Grazia survegniu ne gabla, ne tschadun, gie mo quei pauc, che iou vevel si dies, e tonaton hai iou nuota fraviau. Co tschells han fatg, sai iou buc; quei denton sai iou dir, che quels, ils quals staten en Lur pli gronda favur, seien nuota stai d’ils menders mestergnes en quei grau.
7. Sche tgi d’ils nos less ir en quei Desiert vit? Sch’el fuss bein lugaus, ed enplenius, ch’in lou pudess star comadeivlemein, sche suponess iou, ch’in, e laut mass; mo schinavon che lou ei tut vit, e bia ruinau, ed in ha paucs auters aspects de ver, ca creatiras malsanetschas, e mendusas, a las qualas in sto, per fin, servir si, sche sun iou mets persuas, che paucs catan queida ded ir lou. Mo nuotatonmeins eis ei, per ventira de Diu, silmeins in, sche gie de 64. ons vegladegna, che sesnuess aun nuota ton de prender si quella caricatura, e seporsch’aunc aschia, ch’el vegli nuota garigiar, ne prender cun el, ca sias stiallas, ch’el ha entras siu spargn, ed enschin sevanzau sin Caplanias seculares, e la S. Benedicziun de vossa Grazia Revendissima. [f. 8a] Cou pudess V. G. refatschar a mi, sco sche iou fuss malcontents cun la vita claustrala, schinavon che iou, en meia gronda vegladegna, vegli seschar en tons enbrugls de stentas, e breigias. Na, vossa Grazia, iou sun buca quei vegl, che sapi buca stimar il bien ruaus, ch’ei ad in tal aschi necessaris; mo lubeschien: tgei merit han ins avon Diu, sch’in vol mo passar sin pischad’, e mel? Jou sun conventschius, che iou, en meia giuventegna, hagi fatg memia paucas bunnas ovras, e per quei less iou far uss ellas, avon ca morir, sinaquei che iou podessi prender ellas cun mei enten la perpetnadat. Tgei dien, V. G. sin quei? Solet quest par’a mi enpau grev, che v. G. hagien dau ina combra aschi freida, che iou dus unviarns in suenter lauter hagi schelentau peis e mauns, dolentau ils dens, e stupentau las ureglas. Val ei en quei grau providida bein cun lena, ed iou vi pli bugen endirar enpau seit, e fom, ca seperintar d’il freid. Tonaton quei ei pauc, pertgei, cur che iou sun schelentaus, lu san ins luentar la glatscha.
Sai denton nuota dad autras obiecziuns, schigloc less iou era relevar las etsas, sco questas.
Conclusiun.
Schinavon pia che la caussa ei pusseivla, honorifica, giesta, raschiuneivla, e meriteivla, e sa buca vegnir snegada, senza ch’in vegli far enconter siu agen honorific, ed interess; sche tgei figura figessen buca Vossa Grazia avon Diu, ed avon il mun, de ad ella buca condescender? Solet quei aun ston ins far, ed observar: Scriver si sin la casa d’il Bogn quei vers, che Reg David ha cantau en siu Psalm 118. nomnadamein: Enclina miu cor enten tes testimonis, e buca tier la renveria.
Residenzia d’il Beneficiat.
D’ilg Mag deven tochen gl atun, ne enconter gl unviern star el Bogn, e de lou deven tochen il Mag en Val.
Obligaziuns de quei Benefici.
1. Tener si il Bogn, retscheiver ils malsauns, e [f. 8b] dar bien uorden ad els.
2. Esser lou cun la messa de Domengias, e firaus, comandai per bon, e
3. Leger giu, ne dir a buca mitg’arma in exhortaziuneta sur la Morala, sinaquei che quels, che staten en la val, possien far lur obligaziun, ed hagien lur instrucziun.
4. Stent en Val, vegn il Beneficiat enstruir la Giuventegna lou en scola, e doctrina, ed ils Vischins lou vegnen era a dar ad el loschamen e lena per quei temps.
Porschida d’ils Vischins.
1. Ei volen baghigiar a lur quost lou sper la Baselgia ina casa, sinaquei ch’il Beneficiat possi viver lou quietamein.
2. Volen ei uardar, ch’el hagi ina hondreivla sustentaziun, e surdar ad el il Bogn.
3. Els en era prompts, de gidar tier la reparaziun d’ils casamens, ch’auden lou tier, e lur mantenimen, ed ieu pos buca pli pretender ded els.
Historia de quei Bogn.
Enventur, ed endrizatur de quei ei gl Illustrissim Segnur, e Cau de la Ligia Grisha: Nicolaus Maissen de Sumvitg, la quala casa stat de la Baselgia enconter la demaun cun in gron, e fritgeivel curtin de poma, ed iert.
En tgei on veramein quei casamen d’il Bogn sei ded el vegnius dershus si, hai iou aunc ussa buca saviu tervegnir, mo probabelmein lu, cur che la Capluta ei vegnida baghigiada, ed il bi calish ded argien, ch’ha si sia armatura, ed igl on: 1600 e tonts ei fatgs.
Schinavon che quei Segnur ei, ton sco meia savida dat, exspiraus senza successiun masculina, sch’ei quei Bogn vegnius a mauns, ed administraus de ses artavels. De miu saver eis el vegnius a mauns a Sur Augustin Tgietgel, e siu frar [f. 1b] Curdin a Segr. Mistral Mathias Tgetgel, a Gion Adalbert Spazin, de vart seia Dona, cun Str Gion Gieri Chischer, ed il present posessur de quel ei; Str. Martin Chischer.
[f. 9a] A Tron ils 20. de Mag 1823. ei il surnomnau Boign vegnius conpraus d’il surditg St; Martin Caschær de miu nevs: Joañes de Mont de Tron per suma de 500 fl. cun tóts dretgs, scheshons, e mobilias, Baselgia, e sens etc. Il sen pign lou audiss lou als Hrests Hans de Curtins Carigiet, sch’ei vegniss spazau, e calau il Boign, mo tschella uisa aud’el lou. En quei marcau ha il vendider taniu ora, ch’el, e ses 2. afons, vita durante, per ina memoria possien sebogniar senza pagamen.
| [f. 1b] | Qualitat de quei Bogn. |
Sai che Seg. Doctor Abis de Quera, ed auters miedis perderts, han sentenziau sur la buntat de quei Bogn, ed ad el conpartiu stupentes vertits; mo tgei itel ei quei, admirar sias vertits, ver ils quosts d’ils casamens, e pli buc esser pli bein tenius si, ed ordinaus? De present lauda Segr Doctor Forrer ded Ursèra grondamein quei Bogn, e dat als malsauns savents ordinaziun, … ch’ei deien prender lur refugi tier quel.
Jou sun en quei fatg memia petschens, de saver dar, ne determinar chymicamein la substanzia, ne natira de quel; mo schinavon che sia aua, nuo ch’ella conpara, ei de tievia, sche conclud’iou, ch’ella ded entschata sei caulda, e de quella qualitat, sco quella de Favèras. Mo schinavon ch’ella ha in cert suer, e lai devos la crapa, sur la quala ella va, melna cotschna, sche fetsch iou la conclusiun, ch’ella vomi a tras mineral de fier, e beti or de quel sia ruina. Ella lai devos tuva, e quei ei l’enzena, ch’ella derivi, ne quori atras crapa de caltschina, e tutas auas cauldas derivan de lou. Il rest ston ins schar far experiments chymics, per saver sia autra conposiziun.
I(ls)[n] d’ils enprims, ch’han expermentau sia vertit, ei stau nies Monsegnur Avat Adalbert de Medèl; il qual ei morts a la fin d’il centener 17. Fintan Vidmer ha fatg ina poesia latina, per beneventar el, suenter ver retschiert de quell’aua sia sanadat conpleinamein.
Autras biaras sstupentes curas en vegnidas fatgas entras auters, las qualas in ha de terquerir d’ils patruns, ed administraturs de quei bogn.