 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| [Project dil bogn] | 641 |
el tochen us. La vischnaunca de Sumvitg ha per quei concediu, de puder tener (ver) in pèr vaccas sin la pastira ne alp de Valtenigia, cun cauras, e nuorsas de latg, e de maz. La vischnaunca va a lou cun processiun Nossadona de la neiv ed iou sai buca, sch’il possessur d’il bogn stopi hospitalar lur parsuri, ne buc. Ded autras gravezias, resalvon ch’in sto schar sebognar quels de la vischnaunca, sai iou buca novas.
Che l’aua sei sanadeivla, ei nina questiun, las emprovas fan ver quei. De natira eis ella, a miu manigiar, caulda, quorra a tra freid, ed ei aparente mo enpau tievia. Ella vegn scaldada, e lena lou tier maunca buc. Seia entira substanzia ei a mi buc’encognoscenta; miedis perderts han adina laudau ella, e de present lauda signur Forrer, miedi ded Ursæra, fetg ella. 5. Ei convegn a la Casa de Diu ch’ella retscheivi quei bogn, ed ei convegn a negin schi bein quei, sco ad ella. Las raschiuns en questas: Cun la mort de signur Ma[i]sen ei era il bien uorden de quel vegnius disturbaus. Signurs va[n] buc en quei desiert, e purs san buca regular el: pertgei ei maunc’ad els de servetsch, polizia, e magla.
Era convegn el aunc meins a Prers seculars, pertgei [f. 5a] vegls e possents van buc en lou, e giuvens munglus han bucca la pussonza de meter si in tal tener casa e dent il mender cas van ei daven, ed il bogn resta senza uorden, e patrun. Per consequenzia convegn quei bogn a negin auter schi bein, sco a la casa de Diu.
Ei convegn a nus, de retscheiver quei bogn, pertgei ei ha era convegniu a la claustra de Faværas de prender, e cultivar il siu. Avon ver 500. ons era lets’aua nunsavida. In catschadur ha temps d’unviern encurschiu tras il fem, che lou stopi esser ensitgei caul. Quel deva si ded ina sgarscheivla tauna, tschenclada cun l’aua de la val, e grepa sgarscheivla. Mo de trer, l’aua or de quella spelunca, han ins stoviu far ina pun de ver 6 — ne 700 sbargats, scalprar ora de viv grep il sutegn de las canals, e meter sutpei giu en l’aua de la val, che po esser lou schi gronda, sco il Rhein de Medel. Glei in sfundrau lou ton gron, ch’il soleigl vegn lou, temps de stad, pèr a las 11 e renda schon daven a las 3. E pèr lu, cur che l’aua era manada or de las stgiradegnas cun grondissima breigia, e quost, sche per lu era lou nuot, ch’ina val stregia e macorta, tschenclada de preits crap, ed uaul tier la quala in saveva buca co vegnir tier, e baghigiar. Tonaton ha quella claustra benedictina tut quei sprezau e surportau e baghigiau lou in stupent casamen, e baselgia a lur quost.
Ussa ditgi ensitgi a mi, sche glei buca gist e raschiuneivel, che nossa claustra retscheivi quei bogn senza quost, e bucca ton gronda reparaziun, schinavon che quel, cun la baselgia ornada stat lou, e schai en ina sauna, e bialla situaziun? In podess forza dir, che l’aua sei buca cou schi sanadeivla,
| Romanische Forschungen XXX. | 41 |
