La polpetta del Re/Quader X

Quader X

../Quader IX ../Quader XI IncludiIntestazione 16 marzo 2017 100% Da definire

Quader IX Quader XI
[p. 37 modifica]

QUADER X.

El Delitt.



El dì l’è minga nancamò spontáa
     quand se dessèda Sua Maëstáa.
     — «E... inscì?» la ghe domanda la Regina.
     — «Me par de stà on poo mèj in stamattina!»
     — «Va là... torna a dormì
     che l’è minga anmò dì!»
     El Re el se volta; el se quietta;
     e, tirand on sospir, el dis: «Polpetta!»

Però, ai vott or, el torna a dessedass.
     — «Ohe... come vala?» — «Me par de rinass!
     Stoo propri mèj!» — «Ben, dorma on’altra oretta!»
     E el Re el cambia de fianch disend: «Polpetta!»

El derv i oeucc de capp vers i noeuv or.
     — «Voj, Regina, l’è tard!» — «Lassom quietta,
     che alla mattina el sogn el var tant or!»
     E el Re el se volta, e el torna a dì: «Polpetta!»

Ma, vers i des, tirandes in setton,
     Söa Maëstáa la scolta pù reson
     e la sbraggia: «Ghoo famm! Ah, marcadetta,
     sono o non sono il Re?...
     Olà!... Recate a me
     la mia regal polpetta!»

[p. 38 modifica]



Tutta la Cort, che la stava a speccià
     sto gran moment dedrée de l’antiport,
     ’penna la sent el Re sbraggià inscì fort,
     la se mett anca lee a sbragalà:
     «Polpa, polpéra, polpée sta polpetta!
     Polpée polpetta, che el gran Re le spetta!
»

Allora, dài, din-din,
     ghè tucc i campanei in moviment;
     chi va, chi ven, chi sbuttonna el visin,
     chi salta, chi va foeura e chi va dent...
     Ma la polpetta, intant, la riva no!
     Sicchè el Re, bestemmiand, pien de dispett,
     el salta giò del lett...
     La gà bell pari a tegnill la Regina;...
     lù, in camisa, el va drizz vers la cusina!

[p. 39 modifica]


L’era già a mezza scala;
     già el Capp-Coeugh, vestii in gala,
     sora on gran piatt d’or fin,
     el ghe sporgeva al Re la soa polpetta;
     quand, come ona saetta,
     tracch, se ved el Scianin
     saltà sul piatt, ranfà el boccon regal,
     e poeu sparì come el gavèss i al!



               Ah, Signor!... Che terror!
                    Che moment che l’è stáa!
                    A dusent Damm d’onor
                    tutt a on tratt ghe ven máa!
                    El Capp-Coeugh, vestii in gala,
                    a on assalt tant birbon,
                    el va giò de la scala
                    come el fuss on ballon!
                    Quei de sott vosen: «Ahi!»

[p. 40 modifica]

                    perchè el gà schisciáa i cai;
                    per el gran fora-fora,
                    vosen: «Ohi» quij dessora;
                    Re e Regina, svegnuu,
                    vosen: «Ih!» tutt e duu!
                    L’è on concert de lament...
                    Nissun sa cossa fà...
                    Domà vun, finalment,
                    el se mett a sbraggià:
                    «Alto là! Nient paura!
                    «Cossa forcom?... Semm matt?...
                    «Chì ghe voeur la Questura!...
                    «Che se arresta sto gatt!»