Pagina:Fontana - La polpetta del Re.djvu/40


— 38 —




Tutta la Cort, che la stava a speccià
     sto gran moment dedrée de l’antiport,
     ’penna la sent el Re sbraggià inscì fort,
     la se mett anca lee a sbragalà:
     «Polpa, polpéra, polpée sta polpetta!
     Polpée polpetta, che el gran Re le spetta!
»

Allora, dài, din-din,
     ghè tucc i campanei in moviment;
     chi va, chi ven, chi sbuttonna el visin,
     chi salta, chi va foeura e chi va dent...
     Ma la polpetta, intant, la riva no!
     Sicchè el Re, bestemmiand, pien de dispett,
     el salta giò del lett...
     La gà bell pari a tegnill la Regina;...
     lù, in camisa, el va drizz vers la cusina!