Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XXI

Capo XXI

../Capo XX ../Capo XXII IncludiIntestazione 19 luglio 2024 75% Da definire

Capo XX Capo XXII
[p. 77 modifica]

CAPO XXI.

Q
UANDA poch lontà de Gerüsalem, a i era riac a Betfage al mut Oliet: inalura Gesü almandé du di sò disepoi,

2 Disendoghe a lur: Indè al castel, che ’l v’è in fa sada, e troari söbet ön ’ asna ligada insema al sò asni: de slighela, e menemla a mé:

3 E se ergü al ve digherà vergota, disiga, che ’l Siur al ghe n’à de bisogn: ei ve la darà söl moment.

4 E töt quest al susedia, perchè al se verifiches töt quant a l’era stac dec dal profeta, che’l disia:

5 Disiga a la fiöla de Sion: Varda, che ol tò re al ria de té ömel, a caal a öna somara con d’ü somari poleder d’ön’asna de caret.

6 I disepoii è’ndac, e i à fac com ’al gh’ia ordenat Gesü.

7 E i à menat la somara, e’l somari: e sö la sò schena a i à destendit i sò pagn de lur, e i l’à fac montà sö.

8 E öna quantità de persune a i à slongat zo per la strada isò pagn: di oter po i tajaa diram di piante, e i a botaa fo per la strada: [p. 78 modifica]

9 E la zet, che gh’era denac, e quela, che gh ’era de dré, i vusaa, e i disia: Eveva ol fiöl de Daed: benedet colü, che’l vé a nom del Siur: eveva fina sö in paradis.

10 E quanda al fü in Gerüsalem, ü bordel de quei al s’è fac in tota la sità, e toc i domandaa: Chi èl mò costü?

11 Ol popol però al disia: A l’è Gesü ol profeta de Nazaret in Galilea.

12 E Gesü a l’è ’ndac in de la cà del Siur,e l’à casat fö töc quei, ch’i compraa e i vendia in quel löch; e l’à mandat coi gambe per aria i taole di cambiavalüte, e i scagne de quei, ch’i vendia i colomb:

13 E’l gh’à deca lur: A l’è screc: La mea cà la sarà ciamada cà de orasiù: ma oter a l’i facia deentà öna spelonca de ladrú.

14 E i gh’è’ndac apröf a lü in dol tempio di orb,e di sop: e lü al li à guaric.

15 Ma i prensep di saserdoc, e i Scribi, ch’i à ést i prodigi, che lü l’ia fac, e i s’cec, che in dol tempio i vu saa: Eveva ol fiöl de Daed: i crepaa de rabia,

16 E i gh’à dec a lü: Sentet quel, ch’i dis costur ché? Ma Gesü al gh’à dec a lur: Sé, serto. No if mai lezit: Té fac perfeta la lode co la boca di s’cec de balia?

17 E piantac colur lé, a l’indaa fora de la sità fina a Betania: e ché al se fermé la noc. [p. 79 modifica]

18 La matina po quand’ al turnaa in sità, al gh’è egnit fam.

19 E sicome al vedia sö per la strada öna pianta de figh, al gh’è’ndac sota: mano troando, che di foe,al gh’à dec: Cheno te bötet fò mai piö in eterno fröt: e ol figh al seché lé söl moment.

20 I disepoi, ch’i à ést sta borlanda, i é restac lé con tat de boca, e i disia: Com’al s’è secat lé in d’ü moment quel figh?

21 Ma Gesü al respondia, e ’l ghe disia a lur: Mé ve dighe sol sodo, che se gavrì fede, e no dondarimiga, a fari miga noma quel, che’l susedia de sto figh, ma se gh’disesef ach a sto mut: Lea sö, e bötet in mar, lü al la faras.

22 E töte i robe, che domandari in di oste orasiù, quanda credighef, a i otegneri.

23 E a lü, che l’era indac in dol tempio, i prensep di saserdoc, e i piö ec del popol a i ghe ’ndaa visì intat che lü l’istrüia, e i gh’à dec: Con che autorità fet té töte ste robe. Chi èl, che ’l t’à dac a té töta sta facoltà?

24 E Gesü al ghe respondia: Fo mo a’mé öna do manda a oter: e se m ’responderi, a’mé a v’dirò con che aütorità a fo ste robe ché.

25 Ol batesem de Gioan da doe egnel? dal siel, o dai omegn? Ma lur i pensaa sö det de lur,e i disia: [p. 80 modifica]

26 Se’m dirà, dal siel, lü al dirà: Perchè doca no gh’if miga credit? Se’m dirà, dai omegn, am ga pura del popol: perchè töc a i credia, che Gioan al födes ü profeta.

27 Doca a i respondé a Gesü coldì: A mel sa miga. E lü l’istesalgh’à dec a lur: Gna mé a v’dighe a oter con che autorità faghe ste robe.

28 Ma cos’a v par a oter? Ön om al ghia du fiöi, e vegnit apröf ol prim, al gh’à dec: Fiöl, va incö, laura in de la mé egna.

29 E lü al respondia: Vöi miga ’ndaga. Ma dopo, pentit, al gh’è ’ndac.

30 E egnit apröf ol segond, al ghe disia la stesa roba. E quel al respondia: Pare, vo, e’l gh’è’ndac miga.

31 Qua ’ èl di du, che l’à fac quel, che’l völia sò pa der? Ol prim,lur a ià respondit. Gesü al gh’à dec a lur: A v’dighe mé del bu, che i püblicà e i strasune i’ndarà prima de oter in paradis.

32 Perchè Gioan a l’è egnit de oter so la strada de la giöstesia, e voter no gh’i credit miga. Ma i püblicà e i strasune i gh’à credit: e oter, che vedief sta roba, gna dopo no v’sì pentic, e gh’i credit a lü.

33 Scultè ön ’ otra parabola: Al gh’era ü pader de famea, che l’ia piantat öna egna, e al l’ia sircondada d’öna ses, al gh’ia fac ol sò scas, e ’l gh’ia fac ol sò torc, e [p. 81 modifica]fabricat öna tor, e ’l l’ia dacia de laurà ai paisà, e lü l’è ’ndac in d’ü pais lontà.

34 Riada la stagiù di fröc, l’à mandat i sò servitur dai paisà, per risef i fröc de la egna.

35 Ma i paisà a i gh’è voric ados ai servitur, e vergü ià bastunac, vergü a ià copac, e vergü a i à lapidac.

36 Là mandat de recó di oter servitur piö tance de prima, e colur i à tratac istes di prim.

37 Infì al mandé dai paisà ol sò fiöl, col dì: A mé fiöli ghe portarà rispet.

38 Ma i paisà vedendo ol fiöl,i à dec tra de lur: Costü ché a l’è l’erede, indem, copemel, e am sarà noter i eredi.

39 E i l’à ciapà, i l’à casà föra d’la egna, e i l’à copà.

40 Turnat doca che ’l sees ol padrù d’la egna, cosa faral co’ ste paisà?

41 Lur a i respondia: Al mandarà in malura sti becbifotüc: e al darà la sò egna a di oter paisà, che i ghe darà l’öa al sò tep.

42 Gesü al gh’à dec a lur: No i mai lezit la Scritüra: La preda, che l’era bötada vea da quei, ch’i fabricaa, a l’è dientada ol fondamet dol cantù? Ol Siur a l’à fac sta roba, che l’è prodigiusa ai nos’c öc? [p. 82 modifica]

43 Per quest mé ve dighe: A oter al sarà tölt ol regno del Siur, e ’l sarà dac a ü popol, che al ne prodüse fröc.

44 E chi al borlarà sura sta preda, al se spetasarà: e chi la gh ’ borlarà ados, al sarà sfrantumat.

45 E i prensep di saserdoc, e i Farisei al sentì ste parabole, i capia, che ’l parlaa de lur.

46 E intat ch’i sircaa de metega i mà ados, a i ga it pura del popol: perchè lü al la consideraa come ü profeta.