Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XVII

Capo XVII

../Capo XVI ../Capo XVIII IncludiIntestazione 16 gennaio 2024 75% Da definire

Capo XVI Capo XVIII

[p. 62 modifica]

Capo XVII.

S
ES dé dopo Gesü l’à tölt sö con lü Piero, Jacom, e Gioan sò fradel, ei à menac de per lur in sima a i mut volt:

2 E denac a lur al se s’è trasfigürat. E ol sò mostas al lüsia come ol sul: e la sò ésta la deentaa bianca com pagn de la nif.

3 E töt in d’ü moment al gh’è comparit Mosè e Elea, chi la cöntaa sỏ con lũ.

4 E Piero metendos dré a lü a parlà, a l’à dec a [p. 63 modifica]Gesü: Siur, a l’è öna roba ben facia per noter ol stà chilo: se té te sé contet, fem sö ché tri casoc, ü per té, ü per Mosè, e ü per Elea.

5 Denac che lü al fenes de parlà, ecola che öna niola sberlüsenta a i à quarciac zo. E ecola che da quela niola öna us la disia: Questo chilò a l’ė ol mé Fiöl piö car, doe a m’ só compiasit: ascoltel.

6 Al senti sti laur i disepoi a i e borlac per tera long e distes,e i ga it öna gran pura.

7 Ma Gesü al gh’è ’ndac apröf ,e’l i à tocac: e’l gh’à dec: Leè sö, e no iga miga pura.

8 E i volsaa sö i öc, e no i vedia nigü, föra de Gesü.

9 E nel vegn zo del mut, Gesü al gh’à ordenat a lur, e’l gh’à dec: No stè cöntà sö a chise sees quel, ch’i ést, prima che ol Fiöl de l’om al sees resüsitat.

10 I disepoi i gh’à domandat, e i gh’à dec: Perchè mo doca i Scribi a i dis,che prima a l’à de egn Elea?

11 E lü al gh’à respondit: Sigüra che prima bisogna che’l vegne Elea, e lü al comodarà toc i laur.

12 Ma mé v’dighe, che Elea a l’è za egnit, e no i l’à miga cognosit, ma i à fac a lü töt quel,che i à ölit. E in de la stesa manera i tratarà ol Fiol de l’om.

13 Inalura i disepoi a i à capit, che l’ia parlat de Gioan Batesta. [p. 64 modifica]14 Riat che lü al fü, do’ l’era la zet, al gh’è egnit apröf ön om, e’l s’è bötat in zenöc denac a lü, e’l disia: Siur, abe compasiù del mé fiöl, perchè a l’è striat ,e’l pates asé: ede spes alborla in delföch, e de spes in de l’aqua.

15 E mé a l’ò presentat ai tò disepoi, e no i à miga pödit guaril.

16 Ma Gesü al ghe respondia, e ’l ghe disia: O rasa, che no ga fede, e catia, quat staroi amò con voter? quat a v' soportarò amò? Menel ché de mé.

17 E Gesü al braàa dré al diaol, e lü al vegnia fò del s’cet, che da quelmoment a l’era guarit.

18 Inalura i disepoi a i à ciapat d ’ öna banda Gesü, ei gh’à dec. Per cosa mo noter m’à miga pödit casal vea?

19 Gesü a l’à respondit a lur: Per la osta miga fede. Perché mé ve dighe del de bu, che se gavrì fede tat compagn d’ü granelì de senape, pöderì dì a sto mut: Gira de chilò a fogliò, e lü a l’indarà, e negota no gavrì de imposebol.

20 Ma sta sort de demogni no s’i scasa, che col’orasiù, e col dezü.

21 E intatche lü l’istaa in Galilea, al gh’à dec a lur: Ol Fiöl de l’om al sarà dac in di mà ai omegn. [p. 65 modifica]

22 E i la coparà, e lü al resüsitarà ol ters dé. E lur i ghe n ’ à it ü dispiaser grandesem.

23 Quanda i era ’ndac a Cafarnaum, a i e ’ndac da Piero colur, ch’i scödia i dò monede, e i gh’à dec: Ol vost Maest paghel miga i dò monede?

24 E lü a l’à respondit: Ma sigür. E quanda lü a l’era ’ndac in cà, Gesü al l’à preegnit, e al gh’à dec: Cosa ’n diset, o Simù? Da chi riseei i re de la tera i imposte o ’l tribüto? dai sò fiöi, o dai forester?

25 Dai forester, al gh’à respondit Piero. E Gesü al gh’à dec de recó: Doca i fiöi a i è esenc.

26 Con töt quest per no dà miga scandol a lur, va al mar, böta l’am, e ciapa ol prim pès, che ’l vegnirà sö: dervega la boca, e té gh ’ troaré ü trentadu: icsé töl sö, e paga per mé, e per té.