Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XVIII

Capo XVIII

../Capo XVII ../Capo XIX IncludiIntestazione 5 marzo 2024 75% Da definire

Capo XVII Capo XIX

[p. 65 modifica]

Capo XVIII.

I
N dol medem tep a i è ’ndac apröf a Gesü i sò disepoi, e igh’à dec: Chi èl mo ol piö grand in dol regno di siei?

2 E Gesü, ciamat ü s’cet, al l’à metit in mez a lur,

3 E l’à dec: Mé ve dighe in verità, che se oter no vo converteri, e no deentari come s’cec, no andari miga in dol regno di siei. [p. 66 modifica]

4 Töc quei doca, ch ’ i se farà pisenì come sto s’cet, quei a i sarà i piö granc in dol regno di siei.

5 E töc quei, ch’i riseerà a nom mé ü s’cet compagn che l’è quest, al riseerà mé stes.

6 Chi po al scandalizarà vergü de ste piseni, ch’i cred a mé, al saraf bé mei per lü, che al ghe födes tacat al col öna masna de quele de asen, e che’l födes sprofon dat in del mar.

7 Poaret ol mond per colpa di scandoi. Perchè a l’è nesesare, che ’l ghe sees di scandoi: ma poaret l’om, che ’l fa nas ü scandol per sò colpa.

8 Che se ol to pé o la to mà a la serves de scandol: taei zo e bötei vea: a l’è mei per té de pödì rià in paradis con d’ü pé sul, o con d’öna mà de manch, che con töte dò i mà,e töc du i pé es bötat a l’inferen.

9 E se’l tò öc al te servesde scandol, cael fò, e bötel vea: a l’è mei per té rià in paradis con d’ön’öc sul, che es bötat a l’inferen con töc i du.

10 Vardef bé de no spresà vergü de sti picolì ché: perchèmé a v’fo sal, che i sò angei de lur in paradis a i ved continuamet la cera del mé Pader, che l’istà in paradis.

11 Perchè ol Fiöl del om a l’è egnit a salvà quel, che ’l s’era pers. [p. 67 modifica]

12 Cosa ven par? se ü al ga sento pegore,e öna de ste sento la se perdes: lü no abandunel miga i otre nonantanöf, e no rampel sö per i muc a sircà quela, che la s’era perdida?

13 E se’l ghe ria a troala: me a v’dighe prope, che al se consula piö de chesta, che de töte i otre nonantanöf, che no i s’era miga perdide.

14 Icsé al völ ol vost Pader, che l’istà sö in siel, che no ’l ne perese ü sul de ste picoli.

15 Che se ol tò fradel a l’és mancat in vergota vers de té, va, e braega dré fra té, e lü sul. Se lü al te sculta, a té guadagnat ol tò fradel.

16 Se po nol te sculta miga, tö sö dò, o tre persune, per podì desid fò la fasenda coi parole de du o tri testimone.

17 Che se nol ghe bades a lur, fal saì a la cesa. E se no ’l scultes gna la cesa, tegnel compagn d’ü pagà, e d’ü püblicà.

18 Me ve dighe prope, che töt quel, che voter a ligari ché in tera, al sarà ligat a ’ in siel: e töt quel, che desligarì ché in tera, al sarà desligat a ’ sö in siel.

19 Vedighe de piö,che se du de oter a i’ndarà de corde a sto mond a sircà qualunque roba, la gh ’ sarà con sedida dal mé Pader, che l’è in siel. [p. 68 modifica]

20 Perchè doe gh’è dò, o tre persune önide in nom mé, chilò csé me a m’troe in mez a lur.

21 Inalura Piero a l’è egnit visì a lü, e ’l gh’à dec: Siur, per quate ölte a gh ’ perdunarò al mé fradel, che l’à pecat contra de mé? fina a sét völte?

22 Gesü al gh ’ à respondit: No te dighe miga set völte: ma fina a setanta ölte sèt.

23 Per quest ol regno di siei al sömea a ü re, che l’à ölit fà i cönc coi sò servitur.

24 E scomensat a faga i pöles, al gh’era presentat ü, che ’l ghe dosia dà a lü des mela talenc.

25 E sicome costü no ’l ghe n’ia ü boro per pagà, ol padru al dé urden, che ’l födes vendit lü, la sò moer, i sò fiöi, e quat mai al ghia, e ’l födes saldat föra ol cönt.

26 Ma ol servitur al se s’era inzenöciat zo, e ’l la sconzüraa disendoghe: Abie pasiensa, a t’pagarò fina in d’ü quatri.

27 Ol padru al ga it compasiù de quel servitur, e ’l l’à liberat, donandoghe töt ol debet.

28 Ma ol servitur quanda a l’era ’ndac vea de lé l’à troat ü di sò compagn bisaca, che ’l ghe dosia restitül a lü sento monede: e al gh’è saltat al col, e la strengulaa col diga: Paghem quel, che ť vanse.