Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/74

64 S. MATÉ

14 Riat che lü al fü, do’ l’era la zet, al gh’è egnit apröf ön om, e’l s’è bötat in zenöc denac a lü, e’l disia: Siur, abe compasiù del mé fiöl, perchè a l’è striat ,e’l pates asé: ede spes alborla in delföch, e de spes in de l’aqua.

15 E mé a l’ò presentat ai tò disepoi, e no i à miga pödit guaril.

16 Ma Gesü al ghe respondia, e ’l ghe disia: O rasa, che no ga fede, e catia, quat staroi amò con voter? quat a v' soportarò amò? Menel ché de mé.

17 E Gesü al braàa dré al diaol, e lü al vegnia fò del s’cet, che da quelmoment a l’era guarit.

18 Inalura i disepoi a i à ciapat d ’ öna banda Gesü, ei gh’à dec. Per cosa mo noter m’à miga pödit casal vea?

19 Gesü a l’à respondit a lur: Per la osta miga fede. Perché mé ve dighe del de bu, che se gavrì fede tat compagn d’ü granelì de senape, pöderì dì a sto mut: Gira de chilò a fogliò, e lü a l’indarà, e negota no gavrì de imposebol.

20 Ma sta sort de demogni no s’i scasa, che col’orasiù, e col dezü.

21 E intatche lü l’istaa in Galilea, al gh’à dec a lur: Ol Fiöl de l’om al sarà dac in di mà ai omegn.