Fuorma u Ceremonial

romancio

1911 Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu Fuorma u Ceremonial Intestazione 27 giugno 2020 75% Da definire

Reglas digl menar ilg dreigt Statuts dilg Cumin d' Uors
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. IV

[p. 27 modifica]

FUORMA U CEREMONIAL

che ven dovrau enten il Cumin de la Cadi per la dartgira criminala.

(Ineditum nach Ms. CaB.)


[f. 1a] L’amprema gada ch’il Oberkeit ven clumaus ensemen enten la stiva da Cuseilg per taner la Dartgira Crim Scha dat il Mistral d’entalir a tut gl’Oberkeit, qualmeing ei seigij vegniu tgisas ed andicijs tondanavont encunter las talas psunas, da lur schliata et scandalusa vita è [p. 28 modifica] manonza, ch’el con conseilg d’ina part dils sigrs seigi staus schforzaus da far prender quellas psunas enten gualt a forza d’in lud. Oberkeit. Suenter quei ven ei dau d’entalir a tut gl’Oberkeit tgiei mal quellas psunas aigien faitg, allura ven ei feitg in umfrag sch’ei veglien ira vinavon ner buca, suenter quei allura ch’ei ven ad esser pigliau il pli da ira vinavont, ven ei ordinau dus Beyrichters, â lura vegnien ils sigrs tuts ora sin il plaz, nuache ei vulten taner la dartgira, lau di il Mistral ad in sigr della vard dreggia.

Jeu cun miu undreivel tierz vus enparein sigr N. scha glei neutier ilg tems, il di à l’hura, ad enten il liug cha jeu [f. 1b] cun miu undreivel tierz pudeien prender la spada enten meun, a ser a cominciar a derscher tutta quei ca para von nus et mes undraus sigrs ner tgiei sei dreig adina suenter uorden et tschentament da nies lud. Cumin e dil Kayserliche recht.

Quei sigr ca ven dumondaus risponda cun quests plaits. Sabi sigr Mistral con vies undreivel tierz, suenter il vies portar avont, sai jeu buc auter, chei seigi neutier il tems, il di et l’hura ad enten il liug, ca vus cun vies undreivel tierz pudeiens prender la spada enten meun, a ser a comenciar, a derscher tutta quei ca para avont vus à mes undraus sigrs. Scha daventa mintgia mai il dreig, quei sameiglia a mi dreig per miu serament adina a mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies lud. Cumin a da Kayserlich recht.

Sin quei ven ei faig in umfrog a tut suonda il truament da quei sigr. Suenter quei prend’il sr Secher Mussadur cun quests plaids. [f. 2a] Sabi sigr Derschader con vies undreivel tierz, jeu sun cou enten num dil Cumin à gareg Mussadur.

D. Sei lubiu.

S. Mi cumandei il sigr N.

D. Veis entaleg sigr N. il sigr Sechelmr dil Cumin wus garegia per Mussadur, aschia Vus cumandein jeu cun miu undreivel Tierz, cha vus 30 leies da sia vart star si à far plaid a dreig da coca glei dreig per vies serament, adina a mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies lud. Cumin a dil Kayserlich recht.

Il sigr cha ven cumandaus suenter quei ch’el ha faig sia schtgisa di Sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz et era il rimanent dil dreig, tras vies scaffiment stunt jeu si ha fetsch plaid a dreig davart il sigr Sechelmr dil Cumin salv er ora scha jeu entardas en qual caussa enten dreig sco jeu sai ca ei ven a daventar, che ei possi vagnir faig in comi, priu giu da mei à mess sin in auter a gli sigr Sechelmr von don per conaschienscha dil dreig a quei adina [f. 2b] suenter uorden a tschentament da nies Cumin a dil Kayserl. recht. [p. 29 modifica]

Il amprem Mussadur tschenta allura a dreig da imbanir il dreig con quests plaids.

Sabi sigr Derschader con vies undreivel tierz schinavont sco autras gadas ei stau gl’uorden a damanar da imbanir il dreig, scha tschent jeu a dreig sche bein quest dei vignir imbanius ner tgiei vus sumeiglia dreig.

Il Derschader di.

Jeu cun miu undreivel tierz vus enparein cha vus leies truar per vies serament quei cha vus sumeiglia chei seigi dreig suenter uorden a tschentament da nies lud. Cumin a dil Kayserlich recht.

Il Mussadur risponda.

Jau dues garegiar conseilgl mo per buca trer a la liunga sun jeu a truar cha quest plaz dei esser ambinius che nagin dei a[n]scheiver span a dabat, ner plidar auter cha entras vugaus a beystandtss sotta peina della cuolpa, a della disgratia digl’Oberkeit.

Sin quei ven ei faig in umfrag a tut suonda quei truament.

[f. 3a] Suenter quei di il Mussadur dil Sechelmr.

Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, sco jeu pos entalir sche ei il sigr Sechelmr intentionaus da schar manar in ploing encunter la N. della Visneunca da N. la quala ei setenida cau enten guault a forza d’in lud. Oberkeit, à schi mi fa il sr Sechelmr tschentar a dreig sche bein la numnada N. dei entras ils salters a gaumers enten ses ligioms a cadeinas vignir manada tschau sin quest plaz sina quei cha ella possi tadlar si siu ploing ner tgiei Vus sumeglia cha ei seigi dreig.

Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz vus enparein cha vus leies truar per vies serament quei cha vus sumelgia dreig suenter uorden a tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli recht.

Mussadur.

Jeu dues garegiar conseigl mo per buca piarder tems, sun jeu a truar che la nomnada N. della visca da N. dei entras il salters a gaumers vignir manada tscheu sin quest plaz sinaquei che ella possi tadlar si siu ploing, [f. 3b] suenter uorden a tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli. recht, sin quei ven fag in Umfrog nua che tutt suonda quei truament, allura aber comonda il Derschader als salters da manar la psuna.

Cur che la psuna ei manada sin il plaz scha stat il Vugau della 35 psuna si à prend Mussadur p quella persuna il qual Mussadur suenter quei cha el ei cumandaus ad ha faig plaid a dreig di.

Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig sco jeu pos entalir scha ei il sr Sechelmr ententionaus da schar manar [p. 30 modifica] in ploing encunter la N. dalla Visca da N. la quala ei cou enten guault a forza d’in lud. Oberkeit a schinavont sco sententias a truaments han pigliau il pli cha questa psuna dei entras ils salters a gaumers en ses ligioms a cadeinas vignir manada tschau sin quest plaz, scha tschent jeu vid dreig sche bein questa N. dei antras il Salter dil Cumin da ses ligioms a cadeinas vignir schlargada sina quei cha ella possi tadlar si siu ploing ner tgiei sei dreig.

[f. 4a] Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein ca vus leies truar quei cha vus sumeglia cha ei seigi dreig suenter il uorden a tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht.

Mussadur.

Jeu sun a truar cha questa miserabla psuna numnadameing la N. della Visca da N. la qualla ei cau enten guault à forza d’in lud. Oberkeit, dei entras il salter dil Cumin da ses lioms a cadeinas vegnir schlargada sina quei ch’ella possi tadlar si siu ploing suenter uorden a tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht.

sin quei ven faig in Umfrog a tut suonda, et il Derschader camonda a gli salter dil Cumin da schlargar.

Suenter quei trai il Mussadur dil Sechelmr scysa à num dil Sechelmr et siu cun dir, sabi sigr darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, Ei vus ven ad esser enten freschtgia memoria il gron a greff serament cha il sigr Sechmr sto mintgia gà sin cumin con [f. 4b] detta stendida girar da prender si las tgysas et anditys flissigameing per siu serament sina quei chil mal vegni cassaus, et il bien fudergiaus, a schi ei vigniu tgisas ad endecys tondanavont ancunter la N., la qualla ei cau enten guault a forza d’in Oberkeit, cha il sigr Sechelmr a buca pudiu far cun meins che dar part ad in lud. oberkeit a quella far prender enten lur guault à forza sinaquei cha il mal vegni cassaus, et il bien demtgiaus, … a schia mi fa il sigr Sechelmr rugar ei seigi vugau beystantdt, amigs a parens ner la psuna seza, cha nagin vegli ver nuotta per mal sin el, quei cha el fetschi daventi buc auter, cha per far avunda a siu serament, a jeu sco Mussadur sumigliontamein rogel era che nagin vegli ver sin mei per mal, scha jeu figies buca, scha fuss ei in auter cha viegnies pli bein metter ora ca jeu. Ad aschia per gl’amprem poing sco il sr Sechelmr mi fa di, dei questa N. da giuven ansi esser stada da pauca tema da Diu [f. 5a] ida paug en baselgia à tadlar messa à priedi, stada scandalusa sottoposta al ladernetsch, o vero (ad) ad auters mals vecys /: Semper sco il cas ei: / a pi sa met ils poings ad endicys, che han encunter ella, a siara giu il ploing cun quests plaids, schend, à schia ei il sigr Sechelmr [p. 31 modifica]tscheu à fa plonscher sin vetta, a rauba, bein ad honur à schinavont sco ad in lud: Oberkeit sumeiglia cha ei seigi dreig, adina a mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies Cumin, a dil Kayserl. recht.

Suenter quei garegia il Mussadur della risposta conseigl per far la risposta, à van en la stiva da conseilgl cun tut gl’Oberkeit, lau legien ei si puspei tut il ploing, et enpiara la psuna tgiei ella vegli rispunder, la psuna cha ei processada rametta a gli Mussadur, a il Derschader cumonda a gli Mussadur cha el deigi deffender nua che el aigi raschun per siu serament, a suenter quei vegnien tuts ils sigrs ora sil plaz, nua che il Mussadur della risposta di: (f. 5b) Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz jeu vai entaleg il grond a greff ploing ch’il sigr Sechelmr a schau manar à metter ora antras il siu lubiu Mussadur ancunter la N. cha ei cau enten guault à forza d’in lud: Oberkeit, il qual ploing ven à quest N. avont a mi fa rispunder en questa fuorma per gl’amprim poing seigi bein per davons ver ch’ella aigi bucca surviu a Diu sco ella fus stada obligada, scha ella vess pli bein surviu a Diu, scha fuss ella bucca vignida ent il meun digl Oberkeit, a pi stgysa ora tuts ils poings pli bein ch’ell sa, ven ei negatifs, a pi siara giu il ploing cun quests plaits, schent, aschia creig jeu a maneg d’haver raspondiu à quest ploing enten tutt a pertut talmeing cha questa N. possi turnar a casa senza nagina molesta, cun portar giu dons a cuosts.

Il Mussadur dil Sechelmr di sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz, il sigr Sechelmr mi fa tschentar a dreig sche bein el possi vignir vid pardetgias, process, à protocols [f. 6a] ner tgiei vus sumeglia ch’ei seigi dreig. Il Darschader aber di jeu cun miu undreivel tierz nus emparein cha vus leies truar quei cha sei dreig.

Mussadur.

Jeu sun a truar cha possan vegnir vid pardetgias, process a protocols, ploing avont à risposta suenter, a quei adina mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies Cumin, a dil Kayserli recht, sin quei ven ei faitg in unfrog, a tutt suonda quei truament.

Sin quei va tut ilg Oberkeit enten la stiva da cuseigl à legian si las pardetgias, a suenter quei vegnien tuts ils sigrs ora sin il plaz, lau di il Mussadur dil Sechelmr sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz, et era il rimanent dil dreig, suenter quei cha vus veis antaleg ilg ploing ca il sr Sechelmr a schau metter ora encunter la N. della Visca da N. la qualla ei cou enten guault a forza d’in lud. Oberkeit, et era lou suenter il siu se stgysar ora, et risposta la quala ei stada tutta negativa schai jeu tschentau a dreig sche bein ilg [f. 6b] sigr Sechelmr possi vignir vid pardeggias ner [p. 32 modifica] protocols, nua ch’el ha manteniu tutta quei ch’el ha plonschiu aschi mi fa el tschentar a dreig sche bein el agi suetiu quei ploing ner tgiei sei dreig.

Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein cha vus leigies truar per 5 vies serament, quei cha à vus sumeglia dreig suenter uorden à tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht.

Mussadur dil Sekelmr.

Sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz jeu dues garegiar conselgl, mo per gudogniar tems, sun jeu à truar cha questa psuna numnadameing la N. della Visca da N., la quala ei cou enten guault a forza d’in lud. Oberkeit dei vignir messa vid il liug della vardat à lou vignir ancureg la vardat davos ella per conoschienscha à directiun da quels sigrs, cha vegnien ordinai lau tier, quei sumeglia à mi dreg p miu sarament, adina suenter uorden à tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli recht.

[f. 7a] Suenter quei che la persuna ei torturada et ha confessau la malizia scha fazegian mess sigrs il truament, ò vero la sentenza, en la stiva della Dartgira, a pi vegnien ora sin il plaz, nua che allura il Mussadur dil Sechelmr di: Sabi sigr Darschader cun Vies undreivel tierz, ad era il rimanent dil dreig, a Vus ven ad esser en frestgia memoria qualmeing il sigr Sechelmr ha schau manar in grond a greff ploing encunter la N. della Visca da N. ha suenter ca la risposta ei stada negativa, et il sigr Sechelmr ha cun pardetgias, ner protocoll, manteniu tutta quei, cha el ha plonschiu, suenter era co glei lau si sura anconoschiu ent’il liug della Vardat, nua ch’ella ha confessau sco il sigr Scrivont ha componiu enten la plema, ei seigi, ent’il marteri ner ord’il marteri, scha schent jeu a dreig sche bein quella N. deigi vignir manada sil plaz enten ses lioms a cadeinas sina quei ch’ella possig tadlar si sia propria confessiun ò tgiei seigi dreig.

Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein ca vus [f. 7b] lejes truar quei ca vus sumeiglia dreig.

Mussadur dil Sechelmr.

Jeu sun a truar cha questa psuna dei il salter dil Cumin à gaumers enten ses lioms a cadeinas vignir manada sin quest plaz sina quei ch’ella possi tadlar si sia propria confessiun, suenter uorden à tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht.

Suenter quei che la psuna ei manada ora sin il plaz, sche di il Mussadur della risposta: Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, suenter quei ca glei vigniu enconoschiu cha la [p. 33 modifica] N. della visca da N. dei vignir manada cou sin il plaz, scha tschent jeu à dreig sche bein quella psuna deigi da ses lioms, a cadeinas vignir schlargada, sina quei chella possi tadlar si sia propria confessiun ner tgiei seigi dreig.

[f. 8a] Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz Vus emparein, ca Vus leies truar quei 5 ca sei dreig suenter uorden à tschentamen dil Cumin à dil Kayserli recht.

Mussadur.

Sabi sigr Derschader cun Vies undreivel tierz, jeu sun a truar che la vidavont numnada psuna N., la quala ei cou enten guault a forza d’in lud. Oberkeit deigi dil salter dil Cumin vignir schlargada da ses lioms a cadeinas, sinaquei ch’ella possi tadlar si sia propria confessiun, suenter uorden a tschentament dil Cumin a dil Kayserli recht, a tutt suonda quei truament.

Suenter quei ch’ella ei schlargada va era il truament scha il scrivout dei leger si la confessiun, a ven enconoschiu da leger si cun sentenzia. Suenter quei cha ei ligiu si, scha dumonda il Derschader la psuna scha ei seigi quella visa [f. 8b] ner buca, ad ella di gie, a pi ven manada en casa cumin avont, a lura plaida il Mussadur dil ploing a di: Sabi sigr Darschader cun Vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, jeu schent vid dreig cont anavont il sigr Sechelmr haigi suatiu siu ploing ner tgiei ei seigi dreg.

Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz Vus emparein cha Vus leies truar per Vies serament quei ca Vus sumeglia ch’ei seigi dreig suenter uorden à tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht.

Mussadur.

Schinavont sco ord la sia propria confessiun veiz udiu ch’ella ha tondanavont surpassau ils comondamens da Diu à dil munt, ch’ella ha schnagau Diu, la sointgia Trinitad, Nossa Duna, et ilgs SS. /: adina sco il faitg sacata:/ scha mareta quella buca [f. 9a] da viver ent’il munt, sonder quella deigi vegnir dalla vetta messa enten la mort, nomnadameing ch’il sigr Darschader cun siu undreivel tierz deigien quella surdar a gli Meister da giustizia il qual dei cun ses lioms suenter siu mistreng la ligiar, a lau per l’aviarta strada la manar ora sin il Walstat, a lau cun il fil della spada la metter della vita enten la mort, tondanavont saparar il tgiau da quei malschuber tgierp ch’ina roda d’in carr possi ira denter ora, a leu 35 suenter quei malmund tgierp brischar enten ciendra a pulvra a saterar la cendra, quei sumeglia a mi dreig per miu serament, rasaff er ora sche jeu udess in truament ca a mi paress pli dreigs ca quel, cha jeu possi star giu [p. 34 modifica] da quel, a suondar lets, adina suenter uorden a tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli recht.

[f. 9b] Suenter quei ven il Mussadur della risposta dumandaus, il qual di: jeu fuss culpons da rugar per gratia sco Mussadur, mo schinavont cha il faig sacata ferm, scha suond’jeu il Mussadur dil ploing, allura vegnien tuts quels ch’han da truar dumandai, à tuts suondan quei truament.

Suenter quei lai il Derschader clumar il Meister della giustitia, a surdat ad’el la psuna cun quests plaidts:

(Folgt eine deutsche Formel, die hier weggelassen ist.)

Suenter quei van ei ora sin il walstat, lau fa il Meister siu mastreing à suenter quei ven el avont il Mistral a dumonda scha el hagi faitg suenter il Kayserli recht ner bucca, sin quei ven faitg in Umfrag a dau la risposta suenter sco el ha faitg. Suenter quei train tutts ils sigrs giu dil Wallstat a van sil plaz nua ch’els tegnien la dartgira. Lau di il Mussadur dil 15 sechelmr sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, schinavont sco quella N. ei per ses grons a grevs falamens vignida messa della vita enten la mort, scha mi fa il sigr sechelmr schentar [f. 10b] a dreig sche bein sia facultat sei confiscada à gli Cumin ner tgiei sei dreigg.

Il Derschader empiara, ad el di jau sun a truar ca la sia facultat dei esser confiscada à gli Cumin enten ils cuosts, à tutt suonda quei truament. Suenter quei stat il Mussadur della risposta si a di: Sabi sigr Darschader cun Vies undreivel tierz ad’era il rimanent dil dreig: À schi navont sco la N. a spons siu seung, a dau la vita, scha schent jau à dreig scha 25 la N. aigi faig avunda a pagau siu debit cun sponder siu saung ner bucca.

Derschader.

Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein?

Mussadur.

Jeu sun à truar ch’ella agi faig avunda à pagau siu debit cun sponder siu saung, dei portar nagin don à parens et amigs, a dei nagin trer si da quella vart. [f. 11a] Da disbanir il plaz di il Mussadur dil sechelmr sabi sigr Derschader cun Vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, schinavont sco il temps /: suenter la stagiun che ei scha veng ei mess ora:/ scha schent jeu a dreig sche bein quest plaz dei vignir 35 schlargaus a disbanius il dreig, ner tgiei Vus sumeglia dreig. Il Derschader il dumonda, ad el ei a truar /: cun metter ora las circumstantias dil tems:/ cha quest plaz dei esser schlargaus, et era disbanius il dreig, a raffaretg la dartgira tochan à miglior congiuntura, a haigi Dieus part da [p. 35 modifica]quei ch’ei vigniu truau, a vegli Diaus chei seigi tutt faitg andreig, ad a nagin daventau ad antiert, nua che tutt suonda quei truament. Finis.