Capo IX. Vita romitaria d’ Genofefa.

../VIII ../X IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo IX. Vita romitaria d’ Genofefa.
VIII X

[p. 37 modifica]dì cung Os. "Consummatum". Dutt è finì.

Soung chesc' àla stlutt i oudli e dormī saurì d' lungia 'l bambing indormedì, e la cerfa, ch' da illaota ingcà i è restada compagna fedele, a su pīsc'. — O benedetta oraziung, unica consolaziung t' les tribulaziungs! Iddì nè sè lascea p'riè d' ban, cangche la necessitè è al sommo è l' aiut 'l plou da imprò.

Capo IX.


Vita romitaria d' Genofefa.


Solitaria, sceoucche 'ng romita passa Genofefa sū dis t' a mezz a chelles boscaies. El passā l' ingver, sung jē l' istè, el gnēa indò la sajung crudia, zenza ch' val azzident desturbass' 'l ting tong d' sua vita. S' ella ē datrai ia pur l' istè tra sasc' ertg' e surtg' sentada t' n' ambria di lengn's les ores cialdes d' l miſdè, n' i gnēle tles oredles nia at'r, ch' 'l crěcceament di corf e 'l scraiament d' les agacces, o canche nelles noutts' lungies d' l' alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta, o cina ch' el durā l' ingvēr s' ella ciarā fora d' la grotta eodō na grang nèvēra sbujada da val fostù di lŭus; ci desiderio n' ignēle illaota d' udei zaccang 'l mus d' su genitori, d' lo sposo, d' val amizi, o almanco d' val atra p'rsona!

"O beati (dijōla cunung sospire) beati chi, [p. 38 modifica]che po vire in compagnìa, in conversaziung, e comunichè ad atri suus crusc' e ligrezzes! cutang mattg', chicche nè sa apprijè 'ng te bengn', e i aggraveia ciamò la vita ai atri." Spo s' fajōla indō ardiment: "Pur at'r, o mi Dì, 'l pudei s' trattignì cung Os, e sigù felizitè infinitamentr majù, che la conversaziung colli uomini: e incie cang che sung da lunc' da d' ei, nes resteiſe Os d' lungia ci teng bosc solitario, o tra les scuritès spaventoſes d' la noutt. E in d' te momentg' ci fortuna pudei baié cung Os vera ed unica consolaziung d' nost' anima!" E d' fatt, ch' ella s' ā tratt pro n' auſenza, o necessitè, d' s' trattegnì continuament'r con Dio, e in chisc' rajonamentg' de devoziung i passā les ores snell sceoucche momentg!

Pur nen avei da fà at'r ch' abinè fruttg' selvari, e chirì raìsc', i toccāle gonot a stè sentada ores dang la grotta, e illò dijōla tra d' sè: O! s' i ess' na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch' el m' passass' les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. Jent s' baudiea datrei, ch' ei mess' laurè, mo zenza laùr èlle 'ng vire da ingcresce e p'ſōc, chè a respett all' ōzio è vigne grang fadìa 'ng benefizio." — 'L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur 'l corp, e mantegn' l' spirito allegro. — [p. 39 modifica] Datrai sè dejiderāla 'ng bung liber da lì, e pungsā: "Illaota mè pudessi parè ia 'l temp d' gusto e cung istruziung; mo ostes operes, o mi bung Signùr, che mè sta d' vigne vers dang mi oudli, nen è cherres 'ng bellissimo liber scritt d' osta mang?" Ella 's à dunque m' tù a considerè les operes d' Iddì cung maiù attenziung, ch' ella nel fajō zenza, e la minima flu, e la plou stletta arm'naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza, dea ch' el sè descurì t' e chelles miserabiles creatūres i bi fostūs d' la sapienza e buntè d' Iddì.

E cang ch' ella se confortā soul prinzipio d' la insceūda a udei 'ng raggio d' sored'l, ch' trappassā chella caverna, scraiāla plena d' ligrezza: "O mi bung Signur! sored'l m' è l' imagine d' osta grazia, e paterna buntè, purcicche Gesù, osc' divin fì à ditt: — Mì Pere zeleste fesc' luminè sored'l pur sura i bongn' e i rì. — Incie ' l mi amur someia chesta grang sterra, purcicche giang i oressi fa d' l bengn' incie a mi nemizi." E cang ch' ella è grama pur 'l vire, e les crusc' i druccā 'l cour, in aldì i vicceì ciantang d' bona vouia, pungsāla: "Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures, dea che ciantais tang d' cour; e nè poi ci iou est'r ingsceoù? Gesù m' l comana, e disc': — Considerede vicceì d' l' aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn' 'l Pere in Ceìl; e nè [p. 40 modifica] seiſe os val d' plou de chi? Scè, mio Dio! Os nes ameis nos d' plou che chisc' piccei tīrz, pur chesc' dessi iou ste plou d' bona vouia, ch' ei, e nè m' fa fastide, s' el nen è som'nè incie 'ng granell d' forment pur mè, s' i nè regouie 'ng spì, e s' el nè m' vengn' portè na mana t' ara." Indespò a osservè les flus d' bosc, che d'pengjō cung bi curusc' a mille che piccea val: "Os pou incie semplizi e cari oudli d' giatt dijōla," "ci os m' servīs d' caparra d' l amur d' Iddì; a os pungsā Gesù, cang el dijō: — Osservede i ceūff fora pur i prā, ei nè laora e nè fira; e impò s' poi dì, che nianca Salomon cung dutta sua pumpa nen ē tang bengn' vistì, che ung' d' chisc'. Se dunque Iddì cūr 'l ciamp deng n' te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os, jent d' pucia fede? — Quindi nen oi plou est'r desfidente e grama, s' mia ch' i nen à no da firè, no da cujì, i nè m' ŏ plou cruzziè cung pinsirz dō 'l guant." D' istè, cang ch' el ē der cialt, e ella plena d' sei saltā pro la fontana a piè sou chel' ega fresca e serena, dijōla gonot: "Cicch' el è pur mia boccia sūta chesta fontana, chel è pur mia anima, o Signur, osta dottrina e ousc' consili; Os istess l' ais ditt: — Chicch' à sei, vegne da mè a beire; l' ega, ch' iou i dà, d' venta na fontana, che s' alza alla vita eterna. — Zerto, chesta fontana d' vita interna mè nudresc' d' consolaziung." Cang ch' ella [p. 41 modifica]i ciarā a chi grangn' crepp, che ringsèrrā la val, ch' s' ā conservè di mille angn' tra i stravventg i tomāle t' l ciè la dottrina de Cristo: — Chel, chè scolta sou mia parora è 'ng ŏm sicchè, ch' fabbricheia la ciaſa sounung crepp. “Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza, e chella sarà desch' 'ng sās immobile." Finmai i spinac' e i giardungs i servì d' istruziung: "S' os piantes da spines esses d' bongn frutti, foss'l bengn' bung pur mè, i ess' grang ut'l, mo ella è poumaſsa sceoucche Gesù Cristo disc'. Dai spinac' nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. 'Ng bung lengn' porta d' bongn' fruttg', 'ng stlett lengn' allingcuntra d' stletta ordura. Pur chesc' oi iou purvè d' estr' 'ng bung lengn', e fa bones operes, tantes mai ch' i pō; pur nen est'r a per, d' i spinac', che o nen à frutt, o n' à de stlettg'." Ing chesta maniera sored'l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac' e giardungs dutt i è tangn' d' spidli, ch' i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura. — Chesc' ò l' Apostólo, cang ch' el disc': "La parora d' Iddì abiteie in abbondanza in os."

Intang cicch' ella ā ciamò plou a caro che sored'l da d' ainsceuda, ch' i fajō plou consolaziung , che chesta bella sajung, cung su ceuff e vicceì, e i ē plou d' istruziung ch' vign' atra cosa te chel desērt, ē l' udei so [p. 42 modifica]picce fì. S' el ē 'ng bell dè 'l portàla fora d' chella caverna scura soutt al ceìl descuert; e intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc' ca e là dang porta d' l caſung, e semia ch' el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament, destennō fora, i piccei bracc' cuntra la uma, e ad ella i savōle a chella grigna d' a rì, che dutt 'l bosc gniss' plou bell, e sceoucch' el foss' dutt or pur ingcearc. Gonot s' ingjenedlāla spo jou, s' 'l druccā al cour, e tang ch' ella i ciarā cung amabil ceìra da rì dijōla: "O mi Dì: cō mai s' pudarai ringraziè assà d' l bengn', ch' m' ais fatt a m' lascé chesta creatura amabile? Ci plajei e confŏrt, ci bi trattenimentg' n' m' elle restè incie t' chesc bosc. O bung Pere in Ceìl, benedimme chesc' picce mutt, fajelle cresce e gnì da bengn'. Ci bi oudli luminusc' ch' el à, 'l frunt cutang nett, lede da passiungs, e les maselles tŏccies; cocch' el palsa zenza fastidi t' mi bracc'. Ah! El ā bengn' r'jung 'l divin Redentore de dì: — Se nè d' venteis sceoucch' i piccei, nè r' vereiſe al regno zeleste. — Magari che li uomini cung cervell e orentè foss' zenza superbia, senn, e atres pessimes passiungs, sceoucche chesta creatura innozenta, che n' ung sa nia d' mal, illaota essi 'l regno zeleste t' l cour, e pudess vire soul mon ligri e cuntentg' zenza pora, nia manco che chesta creatura t' l bracc'