milanese

Tommaso Grossi 1816 Indice:Fabi - Milano e il ministro Prina, Novara, Pedroli, 1860.djvu Poesie dialettali letteratura Prineide Intestazione 27 febbraio 2014 75% letteratura


[p. 209 modifica]

LA PRINEIDE


DI


TOMMASO GROSSI


PER LA PRIMA VOLTA


ALLA MIGLIORE LEZIONE RIDOTTA.

[p. 210 modifica]




AVVISO.



Questo Capolavoro in dialetto milanese venne attribuito

per qualche tempo a Carlo Porta.




[p. 211 modifica]

LA PRINEIDE



SOGN.


E giudizio si fece di ciascheduno
Secondo quello che aveano operato.
Apoc. cap. XX. v. XIII.


I.


     L’eva ona nocc di pù indiavolaa
Scur come in bocca al loff; no se sentiva
Ona pedanna, on moviment, on fiaa
Che dass indizi de persona viva,
Domà che on can de malarbetta sort
El faseva el versari de la mort;

II.


     E mi che tapasciava invers Milan
Sù la strada Comasna soll solett
Slongava el pass, che, a div el cœur, quell can
El m’aveva metuu on poo de spaghett:
Se sent a sonà i or a on orelocc,
Scolti....l’è giusta in pont la mezzanocc.

[p. 212 modifica]


III.


     In quella vedi l’ombra d’on murell
E m’accorgi che l’è quell del Foppon;
Ecco che sont in pari del restell,
E me senti a tremà tucc duu i garon;
Guardand dent disi: Esuss per la mia mamma;
Quand senti on colp e vedi ona gran fiamma.

IV.


     El s’ciarô d’on giald smort che la mandava
El sbarlusiva sora tutt’ i cros,
Quist dondaven, la terra la tremava,
E se sentiva a vegnì sù ona vos
Longa..... longa.... pietosa, a fond.... a fond,
Cont on cert sonn comè de moribond,

V.


     Che fasendes pù ciara a pocch a pocch
La diseva: Sur Rocch? ch’el vegna chi....
Quand che me senti a proferì Sur Rocch,
Che propri propri l’è ’l me nomm de mi,
Me se scuriss i œucc, me casca i brasc,
E borli in terra comè on omm de strasc.

VI.


     Cossa sia pœu success, mi nol soo nò,
Domà che, tornaa in mi, me sont accort
Che seva al scur, e seva settaa giò
In sù on redoss sora di crapp de mort
Che me ballaven sott, e seva in brusa
Lì lì per borlà denti in d’ona busa.

[p. 213 modifica]


VII.


     Guardand in giò vedeva come on ciar
Smort smort e che se alzava a bagn maria:
L’è sì, l’è nò, me par e nò me par,
Scior sì che l’eva mò propri on’ombia
Cont in di man on scirin, che a pian pianin
La m’è comparsa fina al bomborin.

VIII.


     Car Signor!... Come l'eva mai consciada!
Anca on sass l’avarav avuu pietaa,
La bocca senza denc, insanguanada,
Scarpaa fœura i nariss e spettasciaa,
Sgarbellaa i œucc, la faccia, el coo mezz rott,
Scavezzaa i brasc, el stomegh tutt a bott;

IX.


     Se vedeva i cavij desperluscent
A vegnigh giò giò adree per el mostacc,
Impettolaa, ingropii, sbordegascent
De palta, de sangu guast e de spuasc,
E impiastrassegh in bocca e ingarbiass
In d’on quai denc scalzaa che ghe restass.

X.


     Mi no savend, de tant che s’eva locch,
Se fudess indorment o dessedaa,
Stava lì che volzava nanch tampocch
A malapenna de tirà su el fiaa,
E lee l’andava adree a provass comè
Per alzà i brasc, ma senza mai podè;

[p. 214 modifica]


XI.


     Perchè de meneman che la j’alzava,
Quella cossa de vess tutt duu scavezz,
Quand even in sù on grizz, la ghe portava
Che se desquilibrassen in del mezz
E, restand drizz domà i duu scimoston,
Ghe borlava giò el rest a pendolon.

XII.


     Dopo d’avè faa inscì per on bell poo,
Vedend de podegh minga reussì,
In att de rabbia la scorliva el coo
E ghe scappava indree tucc i cavij,
Allora, inserenand on poo la cera,
La se missa a parlamm in sta manera:

XIII.


     Cossa n’è staa di Milanes dal dì
Vint d’April del quattordes fina adess?....
A sti paroll me vedi a sbarlusì
Come un stralusc in ment... che nol fudess....?
Ghe petti i œucc in faccia.... Giuradina!....
L’è propri l’ombra del minister Prina.

XIV.


     A zellenza! ch’el creda.... vedel mi....
Ghe sont entraa in nagott... mi sont scappaa...
E lù allora: L’è minga quest che chi,
El me dis, quell che mi t’hoo domandaa;
Domandi cossa l’ha quistaa Milan
Coll’avemm coppaa mi pesg che n’è on can.

[p. 215 modifica]


XV.


     Strissem! respondi, che quell foj de gatt
Che l’ha sbertii, el ghe poda quistà el Ciel,
Che in quant a nun ghe n’emm cavaa on bell piatt
Col fagh ciappà de l’aria a S. Fedel.
Comè, el me dis, ma donc l’Indipendenza?...
E mi: citto!!! ch’el lighen, Eccellenza?....

XVI.


     Allora l’ho veduu a fa on cert modacc
Comè che ghe vegness voeuja de rid,
Tant ch’el m’ha faa ciappà on poo de coracc
E franch lì seguitava ben polid
A cuntagh su de la rava a la fava
Tutta la storia tal e qual la stava:

XVII.


     Che i todisch trionfant cont on armada
De fa tremà (del frecc!!) n’han conquistaa,
Vegnend con tutt so comed per la strada
Maestra fina ai port de la cittaa,
Ch’even già avert a posta per specciaj
Prima che lor se ongessn i strivaj:

XVIII.


     Che appenna ch’in staa chi, quell porch d’on vizi
De vorè sempre forloccà in todesch,
Sia malarbett! l’ha faa tœu sù on stremizi
A la generazion di nost mich fresch,
Che han dovuu solassai, e van a risegh,
Se no mioren, de deventà tisegh:

[p. 216 modifica]


XIX.


     Ch’oltra sto pocch viorin, sti patatocch,
(Che fussen trifolaa!!) han tolt sù la scœura,
No podendes fà intend col sò zorocch,
De parlà el talian con la nisciœura,
E l’è on lenguacc quell là, ch’el san per pratega
E g’han minga besogn de la gramatega:

XX.


     Che intanta che stralatten el nost gran
Dandeghel ai cavaj de disnà e scenna,
La famm di poveritt che crien pan
La speccia la resposta de Vienna
Per savè se’l Consej el ghe permett
O de mangià, o de trà l’ultem pett:

XXI.


     Ma, siccome el Consej in di sò coss
El va cont flemma e cont meditazion,
Intrattanta ghe dan in bocca on oss
Coi solit loffi de la religion,
Che l’è ona bonna cossa in veritaa,
Ma quand se g’ha ben pien el consolaa:

XXII.


     Che avend pœu miss in uso la pramatega
De mandà in sulla forca i condannaa,
El master Stricch l’ha dovuu andà a fà pratega
In Brugna sora i mort de l’Ospedaa,
E nessun podarà levagh l’onor
De fass ciamà colega di dottor.

[p. 217 modifica]


XXIII.


     Che Milan l’è tutt pien domà de fumm,
De cont, de cavalier, de becch fottuu,
Che la reson la g’ha boffaa in la lumm,
Perchè voreven dagh di pee in del cuu,
E el pover Meret che l’è minga don,
L’han traa là colla merda in d’on canton.

XIV.


     Che tucc quij strenc in quart, qui scanna piœucc,
Somenza de cocò, razza de becch,
Pien de marschia e de debet fina ai œucc
Che tiren la carrocia coi busecch,
Han ciappaa on aria de baron fottuu
Come che i olter fussen faa col cuu,

XXV.


     Perchè g’han la patenta a letter d’or,
Che i soeu vicc, comenzand fina d’Adamm,
Han semper faa el badee come fan lor,
Bon de nagott via che de fà letamm;
Che al dì d’incoeu se guarda minga al meret
Di coo present, ma di cojon preteret.

XXVI.


     E lì seguitand via allegrament
In su sto gust ghe n’ho ditt ona cà;
El Prina el me scoltava d’on attent,
Che nol vedeva a moeuves, nè a fiadà,
E se capiva ben che a sti notizzi
L’andava tutt in gius de regolizzi;

[p. 218 modifica]


XXVII.


     Che vun ch’è staa minister el gh’ha el coeur
De minister anch dopo el scimiteri,
E per dagh gust... l’è inutel.,. no ghe voeur
Che strilament, che lacrem, che miseri,
Con tutt ch’el pover Prina in st’occasion,
A dilla giusta, el g’havess squas reson.

XXVIII.


     Basta, quand hoo capii de dagh piasè,
Volta vella sul fatt, muda register,
Che hoo mai voruu fregagh i barolè,
Nè viv nè mort ch’el sia, a nessun minister.
E repiand el fil del discors faa,
Tirava innanz in sta conformitaa.

XXIX.


     L’ha però de savè, vostra Zellenza,
Che in mezz a tucc sti gran dolor de crappa
Nun buseccon, con soa bonna licenza,
Semm contenton, allegher come pappa,
E sti pinol ne paren bescottin
Per l’amore de l’amor de Franzeschin;

XXX.


     El qual sto Franzeschin l’è on italian,
S’el voeur, e in fin di cunt l’è on galantomm,
E soa mièe l’è nassuda in Milan
All’ombra de la cupola del Domm,
Figurass!.. che delizia... che benon...
Robba de fass in broeud de maccaron;

[p. 219 modifica]


XXXI.


     Che i Milaness g’han ben del tira-molla,
Ma hin poeu de bonna pasta, e no ghè ball.
Aqua de belegott!.. che pasta frolla..!
El me respond, strengendes in di spall,
Bisogna domandaghel ai mee oss!
E mi: discorremm minga di sti coss.

XXXII.


     Adess disi per dì del grand amor
Che g’hemm nun Milanes per el padron,
Car padronasc! che gust!.. andà a discor!
L’è ona robba che l’è fina tropp bon.
Già nun cont lu semm propri carna e pell,
Camisa e sedes, scisger e buell,

XXXIII.


     Che semm bon anca nun tant quant a lù,
E lù l’è bon anca lù tant quant a nun,
Nun incapazz de fagh de mal a lù,
E lu incapazz de fann del ben a nun,
Pien fina sora i œucc de la virtù....
De la santa pascienza e nun e lù.

XXXIV.


     Bœugna domà conossela sta gemma
Per voregh ben, fudessel vun de sass,
Affabel con tutt quij ch’el parla insemma,
Dolz de sangu, a la bonna che l’è on spass,
Ghe diroo tant, che fin la Veritaa
Gh’è calaa on scisger de no vegh parlaa:

[p. 220 modifica]


XXXV.


     E disen, che la s’eva presentada
Con bass i œucc per fass annonzià;
Ma avendegh minga su l’abet de spada,
Chè l’ha mai vanzaa assee de podel fà,
È saltaa a voltra el gran Zeremoniee
Ch’el g’ha daa on sbutt e l’ha casciada indree;

XXXVI.


     Ma in quant a lu ben, pu che volontera
El la riceverav anca in camisa,
El ghe farav on car de bonna cera,
Dandegh ansa e coragg perchè la disa,
Che l’è vun de quij omen alla man,
D’on cœur che ghe stà denter tutt Milan.

XXXVII.


     Tutt quist hin ciaccer che conclud nient,
Salta su el Prina, infin cossa hal pœu faa?...
In quand al fà, respondi, verament...
Si... fina adess... l’ha minga comenzaa;
Ma disen: Cossa occor! in fin di fin
L’è el re di galantomen Franzeschin,

XXXVIII.


     Sì, el re di galantomen, dis el Prina
Sgavasgiand, obbligato dell’avis!...
E mi allora, cos’è sta pantomina?
Ch’el me scusa, Zellenza, m’è duvis
Che sta vœulta, con tutta la soa furia,
L’abbia tolt un cojon per on inguria!

[p. 221 modifica]


XXXIX.


     E lu, ben che s’el tegnen sto co... Tura?
Sbraggi mi subet.... brutt mostacc de tolla;
Ma con tutt quest, perdincia, g’hoo pagura
Ch’el abbia proferida la parolla,
Che in la capella se sentiva el son
Dell’ecco che finiva come in on.

XL.


     In quella el Prina... traff... in d’on moment
El se sprofonda, el me spariss, l’è pers;
E ven su de la terra on accident
D’on versasc, de la razza de quij vers
Che fà i anem dannaa, i strij, i zingher,
E l’avvocat Stoppan de Beroldingher.

XLI.


     Stremii de quel versari, tutt’a on bott
Sbaratti fœura i œucc, guzzi i orecc,
E no vedi, e no senti pu nagott;
Tocchi, me volti, o bella! sunt in lecc,
Me senti stracch, me trœuvi tutt sudaa,
E m’accorgi de vessem insognaa.


FINE.