Pagina:Fabi - Milano e il ministro Prina, Novara, Pedroli, 1860.djvu/229


XXIII.


     Che Milan l’è tutt pien domà de fumm,
De cont, de cavalier, de becch fottuu,
Che la reson la g’ha boffaa in la lumm,
Perchè voreven dagh di pee in del cuu,
E el pover Meret che l’è minga don,
L’han traa là colla merda in d’on canton.

XIV.


     Che tucc quij strenc in quart, qui scanna piœucc,
Somenza de cocò, razza de becch,
Pien de marschia e de debet fina ai œucc
Che tiren la carrocia coi busecch,
Han ciappaa on aria de baron fottuu
Come che i olter fussen faa col cuu,

XXV.


     Perchè g’han la patenta a letter d’or,
Che i soeu vicc, comenzand fina d’Adamm,
Han semper faa el badee come fan lor,
Bon de nagott via che de fà letamm;
Che al dì d’incoeu se guarda minga al meret
Di coo present, ma di cojon preteret.

XXVI.


     E lì seguitand via allegrament
In su sto gust ghe n’ho ditt ona cà;
El Prina el me scoltava d’on attent,
Che nol vedeva a moeuves, nè a fiadà,
E se capiva ben che a sti notizzi
L’andava tutt in gius de regolizzi;