Pagina:Fabi - Milano e il ministro Prina, Novara, Pedroli, 1860.djvu/231


XXXI.


     Che i Milaness g’han ben del tira-molla,
Ma hin poeu de bonna pasta, e no ghè ball.
Aqua de belegott!.. che pasta frolla..!
El me respond, strengendes in di spall,
Bisogna domandaghel ai mee oss!
E mi: discorremm minga di sti coss.

XXXII.


     Adess disi per dì del grand amor
Che g’hemm nun Milanes per el padron,
Car padronasc! che gust!.. andà a discor!
L’è ona robba che l’è fina tropp bon.
Già nun cont lu semm propri carna e pell,
Camisa e sedes, scisger e buell,

XXXIII.


     Che semm bon anca nun tant quant a lù,
E lù l’è bon anca lù tant quant a nun,
Nun incapazz de fagh de mal a lù,
E lu incapazz de fann del ben a nun,
Pien fina sora i œucc de la virtù....
De la santa pascienza e nun e lù.

XXXIV.


     Bœugna domà conossela sta gemma
Per voregh ben, fudessel vun de sass,
Affabel con tutt quij ch’el parla insemma,
Dolz de sangu, a la bonna che l’è on spass,
Ghe diroo tant, che fin la Veritaa
Gh’è calaa on scisger de no vegh parlaa: