romancio

Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu Priedi Intestazione 28 giugno 2020 75% Da definire

Brefs officialas Plan d'il Laborant d'il Feld
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. IV

[p. 613 modifica]

[PRIEDI.]

(Ineditum nach Ms. Vgn.)

[f. 1r.] Pro Dom: 1ma. Adventus.

[f. 1v.] Exord.

Igl Evangeli della presenta domengia descriva, sco vus haveits udiu las enzeñas e midadas stermentusas, las quallas vegnien a daventar sin la fin dil mund, sin la secunda vegnida de Xsti il divin derschader, nua che el ven a vegnir per sentenziar, e truar tuts charstgiauns, e zwar suenter [p. 614 modifica] tutta giustia, scadin suenter sco el ha sedeportau, bein u mal. D. a. Tgi vul bein schnegar, gie tgi po schnegar, che il crer la secunda vegnida de Xsti seigi bucca ina verdat de gronda importanza? Dapia che cheu ven a vegnir determinada, e statuida la perpetna — ventireivla, ner schventirada sort de mintgin e scadin. Cheu vegnien tuttas bunas e schliattas owras a vegnir scuviartas, è las bunas enten perpetten remuneradas, las malas aber en perpetten stroffegiadas. Ei glei questa ina verdat — auditurs la quala bein prida a pez e considerada, dovess a nus far tema e schnavur — ina verdat la quala, deig ils pucconts moventar tier la penetienzia, et ils giests e buns charstgieuns fortificar enten il bien. Jau digiel — nunfaleivel e segir eise, che Christus vegni a vegnir per giudicar, sentenziar e truar tuttas creatiras ruschaneivlas — quei premess e cartiu: sche deigiel jau vinavon, che il savens seregordar; il crer la 2da vegnida de Xsti seigi per nus ina caussa tuttavia vantegiusa, e nizeivla. Quei che jau cuortameng vegniel a vus mussar.

[f. 2r.] Pro Dom: 1ma. Adventus. 1807 Vigentü.

Cælum et terra transibunt, verba autem mea non præteribunt. Tschiel e tiarra vegnien a vargar vi, ils mes plaids aber bucc. Math. 28. cap. 34 v.

Il Evangeli della domengia dad oz tuorna à repetter e descriver las enzennas e midadas stermentusas, las qualas vegnien a daventar sin la fin dil mund, sin la secunda vignida de Christi, per sentenziar, e trovar tutts charstgieuns — questa ei era stada la substanzia dil Evangeli della domengia vargada, nua che jou cuortameing vai faig ver, è mussau, che Christus vegni segir puspei a vignir, per truar, e sentenziar cun tutta giustia, scadin suenter sco el ha se deportau, bein u mal. Essend aber, che s. Muma Baselgia, enten il Evangeli della presenta domengia, cun la quala nus entschevein il soing temps dil advent, tuorna da niefameing a far endament agls fideivels, agls sees affons, la secunda vignida de Christi, sche podein nus ruschaneivlameing concluder, che ei seigi questa in[a] verdat de gronda [f. 2v] importonza. Et en vardat — pertgiei sin questa secunda vignida, veng a vignir determinada, e statuida la perpetna sort de mintgin è scadin, et jau gigel perquei aschi segir sco ei gliei che Christus vegni a vignir, sco jau quei vai faig ver la domengia vargada enten la explicaziun della doctrina christiana: aschi nizeivla ei sei era per nus la cardienscha, il crer che Christus vegni puspei a vegnir, quei che jau sin il gi de oz cuortameing à vus vi explicar.

Nizeivla afflel jeu che seigi per nus la cardienscha, enten la secunda vignida de Christi — principalmeing muort quater motifs, ner rischuns. — — — [p. 615 modifica]

a) Per il emprem po questa cardienscha, il crer fermameing, che Christus vegni puspei a vignir mantaner vigilonts ils buns christgieuns, è che els daventien bucca tiefgis, è negligents enten il bien. Pertgiei era ils buns san bucca lura ner il moment, che Christus vegni, et aschia han els tut motif dad esser adina vigilonts è paregiai. Perquei gi scartira S. Scheit 5 arder vossas cazolas, hagies quellas adina envidadas, è seigies sumiglionts a quels ils quals spetgien sin la vegnida dil lur patrun, per ad el cura che el splunta, arver il esch. Beai, gi s. soingia [f. 2r] beai en quels survients, ils quals il patrū è signur de casa, cura che el veng, affla vigilonts. Luc. 12, 35.

In bien survient, il qual ha il camond de spitgiar sin il vegnir da siu patrun, quei va bucca agl ruaus, el dierma bucc, el ei vigilonts, per a quel cura che el splunta bein gleiti saver arver il esch; el lai la cazola envidada, per no che il siu signur, cura che el veing hagi bucca de spitgiar, chei vegni per lu envidau cazola.

D. a. Quest fideivel è vigilont survient, ner fumegl, ei in christgieun, il qual la cardienscha enten la vignida de Xsti siu signur, lai bucca dormir, quei vul gir: lai el bucca daventar indiferents, tiefgis, e negligents, enten il survir a Diu. Enten il siu cor arda continuameing la glisch della cardienscha. El speculescha bucca, cura che il siu signur vegni a vignir, sonder el spetgia, ad ei adina vigilonts sin la vignida da quel.

b) La cardienscha enten la secunda vignida de Xsti podeva far ira en sesez ils christgieuns che en levs de sen, è pauc laien vegnir endamen la vignida de Xsti — il divin derschader. Gronda — gie inconbrandeivla ei la indiferenza de biars christgieuns — els viven vinavon senza sen e patertgiamen, senza [f. 3v] schar vignir endamen tgiei vegni finalmein a daventar. Els maglien, beiben, se diverteschen, statten legers, gauden divertiments e solazs, senza sa regordar da que[s]t gi, il qual solettameing à Diaus ei enconoschents, il qual gi aber segirameing vegn e vignir. Christus gi, sco quei stat registrau tier s. Math.: 24. 36. 40. Sco ils christgieuns dil temps de Noe, migliaven, è buveven, e steven si legers, senza vegnir tier sesez, entochen che gliei vigniu il Sünflut, e che las auvas han tuts priu cuei ei, che tuts han enten quellas enflau la mort; aschia gi Xstus veing ei era a daventar sin la vignida dil fegl dil charstgieun.

Gie D: au. quei gi starmentus veng a vignir, nun spitgiaus, et ils christgeuns levs de sen, vegnien a vignir surpri et els vegnien bucca ad haver temps de ira en sesez. Perquei sche bucca vivin nus tal visa, sco ei vess mai de dar nagina midad[a], sco nus havessen adina de viver sin quest mund, sondern mein nus en nus sezi ad ura a temps, hagien nus curascha [p. 616 modifica]de bandunar la via dils puccaus è lasters, è de vandlegiar sin la via dellas vertits, pertgiei sco scartira s. gi: ei veing il temps che nagin po pli operar.

[f. 4r.] c) La cardienscha enten la secunda vignida de Xsti — sco derschader — survescha agls fleivels che els bucca aschi maneivel se laien surmanar. Ei dat de biar sorts surmanaders, è faulzs prophets, ils quals sut la pial de nuorsa, sco gi scartira s: van entuorn, è lagegien de surmanar ils fleivels, sin tuttas pusseivlas modas e manieras; quel christgieun aber, il qual verameing ei perschuadius, e crei fermameing, che ei vegni quel gi, nua che el de tut quei che el ha faig ha de render manedel e rigurus quent, seigi quei daventau zupadameing, dascus ner aviartameing, quel gigel jau, veing entras questa cardienscha senza dubitonza bucca aschi maneivel seschar surplidar, e surmanar. Pertgiei el veng a schar vignir endamen e gir enconter sesez: quest plischer, il qual veng a mi porschius, questa vendetgia a mi cussigliada, e de pauc cuoz, quest divertiment bucca lubius, conceda a mi iña cuorta consolaziun — aber lu sentenzia, la quala il divin derschadar veng a dar sura da mei, sche jau ussa bucca surventschel memez, sche jau bucca ussa fetschel viarra a resistienscha encunter ils faulzs prophets, quella sentenzia, veng ad esser starmentusa, è starmentusa bucca mo per [f. 4v] ina cuorta urialla, bucca mo per in temps, ner enzaconts ons sonder ella veng ad esser scharscheivla è starmentusa per adina, enten perpetten — et entras questa, ner sumiglionta consideraziun, veng il christgieun a surventscher è portar la victoria sura ils ses inimigs, che en il satan, il mund, e la carn. E per consequenzia eis ei bein ver, che la viva cardienscha enten la vignida dil divin derschader, surveschi per bucca esser surmanai tier il puccau.

d) Questa cardienscha enten la vegnida de Christi finalmeing dat era trost è consolaziun, e persevaronza enten il bien agls buns; a quels ils quals en schubers de cor. Pertgiei tier quels plaida la divina verdat en questa maniera:

„Jesus Christus, il qual per tei ei morts, aber bucca ristaus enten la fossa sondern ei puspei levaus si de mort en vetta, quei viva eung, e veng adina viver, et el veng in gi puspei a vignir per far iña fin a tuttas tias miserias, tribulaziuns, adversitats è anguoschas è per ti dar iña continua consolaziun, ventira à gloria — hagies pi patienzia [f. 5r] seigies comporteivels, metta tutta tia fidonza enten Diu, il qual quei che para a ti ussa peter veng a far daventar dulsch, e quei che para grev, far esser levs“.

Mireit — perneit mira! En tal visa trostegia in la cardienscha enten la vignida de Xsti. Esend pia questa cardienscha aschi nizeivla per nus, sche deigien nus haver tut quitau per quella adina mantener viva enten ils nies cors. [p. 617 modifica]

Se risolvein pia nus sin il gi de oz, figien quella ferma risoluziun, de voler adina esser paregiai sin la vignida de Christi, per no che El nus affli vigilonts — Pertgiei nus savein, sco quei requinta scartira s. che soletas quellas purschallas, las qualas han giu se provediu cun jeli, et han giu envidadas las lur amplas, han giu la ventira de poder ira tier las nozas celestialas; las malperdertas aber, las qualas han bucca giu quitau de se paregiar sin la vignida dil spus, en vignidas sclausas ora dellas cœlestialas nozas.