Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/624

616 [Priedi]

de bandunar la via dils puccaus è lasters, è de vandlegiar sin la via dellas vertits, pertgiei sco scartira s. gi: ei veing il temps che nagin po pli operar.

[f. 4r.] c) La cardienscha enten la secunda vignida de Xsti — sco derschader — survescha agls fleivels che els bucca aschi maneivel se laien surmanar. Ei dat de biar sorts surmanaders, è faulzs prophets, ils quals sut la pial de nuorsa, sco gi scartira s: van entuorn, è lagegien de surmanar ils fleivels, sin tuttas pusseivlas modas e manieras; quel christgieun aber, il qual verameing ei perschuadius, e crei fermameing, che ei vegni quel gi, nua che el de tut quei che el ha faig ha de render manedel e rigurus quent, seigi quei daventau zupadameing, dascus ner aviartameing, quel gigel jau, veing entras questa cardienscha senza dubitonza bucca aschi maneivel seschar surplidar, e surmanar. Pertgiei el veng a schar vignir endamen e gir enconter sesez: quest plischer, il qual veng a mi porschius, questa vendetgia a mi cussigliada, e de pauc cuoz, quest divertiment bucca lubius, conceda a mi iña cuorta consolaziun — aber lu sentenzia, la quala il divin derschadar veng a dar sura da mei, sche jau ussa bucca surventschel memez, sche jau bucca ussa fetschel viarra a resistienscha encunter ils faulzs prophets, quella sentenzia, veng ad esser starmentusa, è starmentusa bucca mo per [f. 4v] ina cuorta urialla, bucca mo per in temps, ner enzaconts ons sonder ella veng ad esser scharscheivla è starmentusa per adina, enten perpetten — et entras questa, ner sumiglionta consideraziun, veng il christgieun a surventscher è portar la victoria sura ils ses inimigs, che en il satan, il mund, e la carn. E per consequenzia eis ei bein ver, che la viva cardienscha enten la vignida dil divin derschader, surveschi per bucca esser surmanai tier il puccau.

d) Questa cardienscha enten la vegnida de Christi finalmeing dat era trost è consolaziun, e persevaronza enten il bien agls buns; a quels ils quals en schubers de cor. Pertgiei tier quels plaida la divina verdat en questa maniera:

„Jesus Christus, il qual per tei ei morts, aber bucca ristaus enten la fossa sondern ei puspei levaus si de mort en vetta, quei viva eung, e veng adina viver, et el veng in gi puspei a vignir per far iña fin a tuttas tias miserias, tribulaziuns, adversitats è anguoschas è per ti dar iña continua consolaziun, ventira à gloria — hagies pi patienzia [f. 5r] seigies comporteivels, metta tutta tia fidonza enten Diu, il qual quei che para a ti ussa peter veng a far daventar dulsch, e quei che para grev, far esser levs“.

Mireit — perneit mira! En tal visa trostegia in la cardienscha enten la vignida de Xsti. Esend pia questa cardienscha aschi nizeivla per nus, sche deigien nus haver tut quitau per quella adina mantener viva enten ils nies cors.