Poesie milanesi/II - Sestine/Fraa Diodatt

Fraa Diodatt

../Ona vision ../El viagg de fraa condutt IncludiIntestazione 27 dicembre 2020 25% Da definire

II - Sestine - Ona vision II - Sestine - El viagg de fraa condutt
[p. 119 modifica]

FRAA DIODATT

(-1815)



     Fraa Diodatt de Tolosa, guardian,
Anzi definitor di Zoccolott,
Ammalastant1 ci pes del fabrian
E de cinq brazza in rceuda2 de trippot,
El stava tutt i noce sospees in l’ari
Paricc or, in sul fa d’on lampedari.

     Cioè, me doo d’intend ch’el stava su
Minga taccaa a quaj asa3, o a quaj rampon,
Ma in estes, bandonaa, lu de per lu,
Come sarav i gemm faa col savon:
Miracol ch’el saiav cross in ca mia,
Ma che in di fraa 1 è ona mincionaria.

     Ora ona bella sira d’on estaa,
Cantand devotament fraa Diodatt
El so vesper in cor coi olter fraa,
El s’è vist a volzass tutt in don tratt
E andá sii sii, beli beli, con on faccin
Mostos4, com’el scisciass on busecchin5.

     E sii, e sii; quand l’è squas lí ch’el tocca
El soffítt cont i brasc, el sta li on bott,
El fa ona girivoeulta, e pocu l’imbocca
On bravo finestron con su nagott:
Molla i brasc, sbassa el eoo, sterza on poo’l cuu,
E fort6 foeura di ball, chi ha avuu, n’ha avuu.

[p. 120 modifica]


     Foeura i fraa tucc in troppa, a la serenna,
Per vede el voi de sova reverenza;
Ma per quant corren, riven malapenna
A vedel grand pocch pu d’ona carsenza;
Deffatt quij di pee dolz, come son mi,
E quij cont el cuu grev han scusáa insci.

     Passa l’ora del copp7 d’incoeu e doman,
Passa ona settimana, passa un més,
Meneman l’è chi l’ann, e el guardian
El seguita anca mo a sta giò di spés.
Resten i fraa ogni tratt coi ceucc per ari,
Locch e míncion pussee de l’ordinari;

     Perchè infin, per quant fussen persuas
Ch’el so Diodatt el fudess sant de bon,
Nonostant ghe pareva ch’el so cas
Noi fudess minga quell d’on ascension
Oh catti diseven, nanch ch’el fuss Enoch,
Elia, o la Madonna, quell marzoch8.

     Marcanagg! coss’hal faa de sorprendent
De guadagnass la fin de sant Franzesch?
Che utel ghe n’ha avuu de lu el convent?
Se no gh’era i cercott9 sí stavem freschi
Si: l’ann passaa, che hin mort squas tucc i vid,
Se stava a líi vorevem bev polid.

     Basta, se vedará. Quand poeu han veduu
Che el specciall l’èva on opera de matl,
Han faa on olter guardian pu bottoruu10
E pussee grev al doppi de Diodatt;
Han miss di bonn ferrad ai finestron,
E s’el voeur sgorá11 anch lú, l’è bon patron.

     Però, a gloria del santo Fondator,
El Pader general l’ha faa on decrett
Che de sto voi no s’en dovess descor
Sott penna de scomunega e interdetti
E che l’èva assee a di quant a Diodatt,
Che l’è passaa a la patria di beatt.

[p. 121 modifica]


     De il cent dodes ann (sentii sto cas
E restee lí de stucch, se sii Cristian)
Intani che i fraa scennand in santa pás
No pensaven che al mond ghe fuss on can,
Senten invers la porta del convent
On malarbetto scampanellament.

     Corr el fraa portinee, mezz a taston,
Bestemmíand la pressa e quel che sonna,
E dopo d’ave vist dai boeucc del spion
Che Teva on fraa, o el pareva alla pattonna12,
Benedicite, el dis (razza de muj,
Sc’ioppa i fasoRU de fa tant cattabuj?)

     Pax vobis, respond quell; e lí el se invia,
Malapenna ch’el derv, al refettori.
Pian, ferma, cossa fai?... l’oller el cria;
Ma lu, senza fagh oltcr responsori,
El slonga el pass, de moeud ch’el portinee
Per sta voeulta el pò dagh el nás dedree.

     Ve sii mai imbattuu in quai ostaria
A falla l’uss dopo vess staa a pissá,
E andá in mezz’a tutt’altra compagnia,
Cantand cont i colzon mezz de lazza?
Ben: fee cunt press a pocch che per adess
El cas del refettori el sia l’istess.

     Resten i fraa de gess, come incantaa,
A vedess lí denanz vun del so croeucc
Tutt a filapper13, sporch e spaventaa
Ch’el gira intorna mezza spanna d’oeucc;
E re sten tant de gess, che pianten lí
Fin de bev e mangia, che l’è tutt dí.

     El guardian, credendel el diavol
Ch’el vorress fagh passa ona mala sira,
Gattònes14 a la mej in pee del tavol,
E lí, cont un coracg de milia lira.
Come el fuss sant Dominegh in persona,
Trinciegh giò on beli croson con la corona.

[p. 122 modifica]


     In nomm del Dio tremend di Cristian
Parla, el dis; chi te set? fa minga el sord:
Per quell lí, lu el respond, sont el guardian;
Ma.... mi no soo.... me senti tant balord,
Che, se noi fuss che seva chi insí arrent,
Credarev squas d’ave fallaa el convent.

     Daj, daj, sbraggen sii tucc, daj che l’è on matt;
Ferméll, lighèll, denanz ch’el daga foeura.
Alto lá, lu el repia, son fraa Diodatt;
No ve slonghee fraa becchi15 bo-e-foeura16,
Perchè quel Dio che m’ha faa sgorá
El ve dará del franch17 noeuva de cá.

     Per fortuna el guardian, fraa Giann Maria,
Di noranta-trii fraa de quell convent
L’èva l’unegh che fuss staa in libreria,
E, per fortuna, ghe vegnuu in la ment
D’ave leggiuu, in non soo qual occasion,
D’on vói de Fra Diodatt, scritt su on carton.

     E tirandesel mej in la memoria,
El le interroga a taj del fatt leggiuu;
E lu el ghe squitta18 lí tutta l’istoria,
Da la qual se capiss, che avend creduu
D’ess staa in estes mezz’ora, a falla grassa,
El gh’eva staa cent dodes ann e passa.

     Giò tucc i fraa in genceugg pese che ne impressa
A domandagh perdon d’avegh faa on sfris:
Lu el ghe perdonna, el scenna, el se confessa,
El dorma, el mceur, el torna in paradis;
E i fraa, in memoria, en fan l’anniversari
Con dò pittanz de pú de l’ordinari.

     Se vorii mò savè el perchè percomm
Cent dodes ann ghin pars ona mezz’ora,
Ciappee el Prato Fiorito19, stampaa in Comm
Del milla ses-cent-quindes da una tal Fiora,
Lá a fceuj dusent-settantacinqu se troeuva
Sta cossa frusta, che par semper noeuva.


Note

  1. unmalluIant: nonoillnte.
  2. in rocuda: in circonferenia.
  3. aia: gancio, anello.
  4. mottot: propriamente significa sugoso.
  5. busccchin: sanguinaccio.
  6. f òrt: via I; dal tedesco: fori, va I
  7. l’ora del còpp: còpp, tegola; il segnale della mensa nei conventi francescani è dato battendo una tegola di terracotta oppure anche di ferro,
  8. marzocch: allocco.
  9. cercott: i frati incaricati della cerca.
  10. bottoruu: fatto a botte, panciuto.
  11. sgori: volate.
  12. pattonna: da patlon, tonaca talare dei religioti e monaci, così detta in senso avvilitivo.
  13. filapper: sbrendoli.
  14. gattones: arrampicarsi colie ginocchia, andar carpone.
  15. becchi: zucconi.
  16. bo-e-foeura: Io stesso che holgirón, sciagurati, disgraziati.
  17. del franch: per certo, del sicuro.
  18. squitta: spiattella, sciorina.
  19. Prato Fiorito: leggendario di vite di santi che ha questo titolo.