Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/128


— 122 —



     In nomm del Dio tremend di Cristian
Parla, el dis; chi te set? fa minga el sord:
Per quell lí, lu el respond, sont el guardian;
Ma.... mi no soo.... me senti tant balord,
Che, se noi fuss che seva chi insí arrent,
Credarev squas d’ave fallaa el convent.

     Daj, daj, sbraggen sii tucc, daj che l’è on matt;
Ferméll, lighèll, denanz ch’el daga foeura.
Alto lá, lu el repia, son fraa Diodatt;
No ve slonghee fraa becchi1 bo-e-foeura2,
Perchè quel Dio che m’ha faa sgorá
El ve dará del franch3 noeuva de cá.

     Per fortuna el guardian, fraa Giann Maria,
Di noranta-trii fraa de quell convent
L’èva l’unegh che fuss staa in libreria,
E, per fortuna, ghe vegnuu in la ment
D’ave leggiuu, in non soo qual occasion,
D’on vói de Fra Diodatt, scritt su on carton.

     E tirandesel mej in la memoria,
El le interroga a taj del fatt leggiuu;
E lu el ghe squitta4 lí tutta l’istoria,
Da la qual se capiss, che avend creduu
D’ess staa in estes mezz’ora, a falla grassa,
El gh’eva staa cent dodes ann e passa.

     Giò tucc i fraa in genceugg pese che ne impressa
A domandagh perdon d’avegh faa on sfris:
Lu el ghe perdonna, el scenna, el se confessa,
El dorma, el mceur, el torna in paradis;
E i fraa, in memoria, en fan l’anniversari
Con dò pittanz de pú de l’ordinari.

     Se vorii mò savè el perchè percomm
Cent dodes ann ghin pars ona mezz’ora,
Ciappee el Prato Fiorito5, stampaa in Comm
Del milla ses-cent-quindes da una tal Fiora,
Lá a fceuj dusent-settantacinqu se troeuva
Sta cossa frusta, che par semper noeuva.

  1. becchi: zucconi. (Nota transclusa da pagina 129)
  2. bo-e-foeura: Io stesso che holgirón, sciagurati, disgraziati. (Nota transclusa da pagina 129)
  3. del franch: per certo, del sicuro. (Nota transclusa da pagina 129)
  4. squitta: spiattella, sciorina. (Nota transclusa da pagina 129)
  5. Prato Fiorito: leggendario di vite di santi che ha questo titolo. (Nota transclusa da pagina 129)