I Fest de Natal/I Fest de Natal
Questo testo è stato riletto e controllato. |
◄ | Prefazione |
Se ’l don de la memoria
El serv a l’omm madur de calamitta
Che le tira ai primm ann de la soa vitta,
Vuj rivangà la storia
5De quand, essend bagaj,
Rivavem al Natal.
Ah quella bella etaa che anca i travaj,
Come l’è natural,
Eren curt e ligger compagn del coo!
10L’etaa che fina i bott
Scusen, poch dopo, a ridegh sora on poo:
Che se capiss nagott,
Ma tutt resta scolpii in la fantasia:
No soo come la sia,
15E pur l’è fatt costant
Che pensand sora ai Fest
Me par semper de vess anmò fiœu;
Forsi el motiv l’è quest:
Quand s’era piccol me piaseven tant,
20E me piasen tant poch al dì d’incœu.
Comenzemm che l’inverno
Brutt, longh e malinconich per i vecc,
Ai bagaj no ’l ghe fa nè cald nè frecc
Che hin pien de sugh e de calor interno.
25Anzi, quel primm fioccà,
Quel fa in la nev l’omett,
Quel biggià scœula o sghimbià via de cà
Per corr in piazza a fa sott a bolgett;
E pœu quella fadiga
30De invià in mezz ai strad la soa scarliga,
Eren gust e petitt
Che vïolter contitt e marchesitt,
Che i avii mai provaa,
Me parii degn de vess compassionaa.
35Desember, asca a quest,
Per i fiœu ’l gh’ha on’altra cossa bonna
Che ’l porta Sant Ambrœus e la Madonna
Che hin come la vanguardia a tutt i fest:
E se invia la viœula
40De quell stà a cà on poo sì on poo no de scœula,
Che l’è la prima di consolazion;
E che l’è ’l pesg ghignon,
Per no dì ’l purgatori,
Di pà, di mamm, de tutt el parentori.
45A poch a poch Milan
Che in november l’è floss e sognorent,
El torna pien de vitta e moviment.
Giren i mod d’inverno adoss ai sciori,
E i rabott fan baccan.
50Lor che, conforma i mes,
Venden consola-cuori,
Auguri, pettorali, figh, scires,
E, quand gh’è nagott alter, zoffreghitt,
Adess sbraggen col zest di taccoitt:
55“E taccuini novi
E sopra l’anno novo!
Gh’è ’l Vesta-verda, el Rustegh Induvin,
El gran Ciaravallin,
Col gir di quarant’ôr e de la luna,
60E fior de terni al lott per fa fortuna.
E taccuini novi!„
Ma in ajutt di lunari,
Che costaven cinqu bòr a dì sossenn,
Da vint ann o poch pu s’ha tiraa in ari
65Qui besascionn de Strenn;
Che hin on’imbrojadura
Fada de majstaditt e carta dora,
Goff de sott e de sora,
E de dent fior de asnad:
70Ultima cortellada in mezz al cœur
A sta letteratura
Che se strusava là come dio vœur
Già bella e marscia e tisega in terz grad.
Quanta gent che spettascia on marenghin
75Per ona strenna cialla!
E se gh’è on liber de talent, ghe calla
Quasi semper tre svanzegh a on fiorin.
Dirii che gh’è di strenn
Che gh’ha in spegginna parentell de pes,
80E ghe scriv denter fiorettonn de penn.
Sì? me rallegri tant: feven bonn spes.
Domà che miss là a mucc
Paren tapponi tucc:
Via vun l’alter, tran giò ona filastrocc
85In prosa o in vers, che fan on mesturon
Senza color nè forza nè intenzion.
Quest loda l’astinenza e quell la ciocca;
Vun ved bianch, l’alter negher;
Tizzi el ve dis: piangii;
90Sempronni el dis: stee allegher
Se de no crepparii.
Se trœuven mes’ciaa su senza savell
El savi, el matt, el furïos, la flemma,
El pilatt, el gingin,
95L’omm seri, el buffonscell,
L’incredul, el bigott; in fin di fin
A furia de mett là su tutt i temma
Duu, trii parer o quatter,
Sti ciôj de liber hin el specc parlant
100De l’omm senza caratter:
Che ’l fuss per sta reson che incontren tant?
Vorev dina vuna grossa;
Ma lassemm sto argoment che ’l mett ingossa.
La truscia universal
105La cress a œucc vedend de man in man
Che vemm vers el Natal:
In di ultim dì come l’è viv Milan!
Somejen ai giornad d’ona passada:
Tucc vegnen a fa spes:
110I bottegh s’cioppen e van fœura in strada.
Scampannen per i ges,
E ’l popol religios
Prima de colezion o de andà a zenna
El trotta a la novenna.
115El Coverc di Fugin
El fa corr curïos e petittos
Cont qui bottegh de lusso e qui banchin.
La Piazza di Mercant l’è pienna anch lee
De baracch e carrett che vend belee,
120Preseppi, presepiitt
De carta, de carton, de legn, de cott;
Carroccett, cavallitt,
Soldaritt e pigott:
Scattol e scattolett cont cent articol
125De tavoletta o de cusina in picol:
Giovannitt de la vigna in legn ligger
Col piomb che a buttaj giò tornen su drizz:
Beritt, biss scudeller
Che fa tremà e dondà ’l cozzin postizz:
130Besti che fa ’l so vers col boffettin,
Omitt che gira, e intant se fa frin frin,
Porcinellitt che balla e trà ’l salton,
Casett, piantell, sonèj,
Ogni generazion de obej obej.
135Disi nagott di beleratt de ton
Che gh’han di magazzin
De ciapott d’etasgèr e tavolin:
E che han faa nass la moda de comprann
Anca per i popò de sessant’ann.
140Nè vuj desmentegà
L’ergna, la teppa, el làor, mercanzia
Che venden i ortolann;
E la bardassaria,
Che l’è tutta in faccenda a preseppià,
145Cont la servetta adree je porta via.
El dì de la vigilia
Van tucc a fa ona visita al verzee
Che ’l deventa l’ottava maravilia
Per virtù di pessee,
150Cervellee, fruttirœu e pollirœu.
Che esposizion de trutt, de sturïon!
Zandalinn de salamm e de pesciœu,
De luganegh, de lengu affumicaa,
Codeghitt, busecchitt e cervellaa;
155E cappon a monton,
E pollin senza fin,
E on sterminni de occh
Bianch, grass, biott, cavezzaa col straforzin;
Triffol, légor, salvadegh e fasan:
160Gh’è la grazia di Dio proppi a balocch
Che la naspa la vista e la consola:
Bell fondament per i peccaa de gola!
Gh’è on proverbi in Milan
Che tutt i salmi van a fenì in gloria:
165E istess i bon cristian
Fenissen tutt i fest in pacciatoria.
El bell primm dì de l’ann già se comenza
A mangià la carsenza:
Se fa onor a San Bias col panatton:
170San Giusepp, l’è vin dolz cont i tortej:
San Giorg, panera o lacc, e mascarpon:
Pasqua la gh’ha ’l cavrett a l’uso ebrej,
E, per diferenzialla, no se scappa
De fa l’insalatinna e i œuv in ciappa:
175Gh’è fina el dì di mort
Che porta tempia e scìsger per confort,
E a la sira a compì l’indigestion
Gh’è ’l rosari e i marron.
Figurev pœu ’l Natal
180Che tra i fest l’è la festa principal:
Se sent fina tre mess, e capirii
Che gh’è anca l’obligh de mangià per trii.
El men che sia l’è panatton, torron,
E rosoli e mostarda e pollinon:
185E per la pitoccaja
Luganeghitt, cazzœula e gran vinaja.
“Bon Natal e bonn fest —
Voj ti, ciavo: bonn fest e bon Natal”.
El gran salut l’è quest
190De la gent a la bonna e natural.
I personn com’i fo
De sti paroll nostrann se degnen no;
E specciaran vott dì, se gh’avii flemma,
A fa ona scimiottada tucc insemma.
195Ma nun ver meneghitt e ambrosian
Vemm là col nost tran tran.
Del rest, a la vigilia
Quij ch’è lontan de ca mollen anch lor
Per vittur, per barchett o per vapor
200A fa ’l Natal in mezz a la familia.
Ma poden vegnì tucc? Quanti cristian
Con sgonfi i œucc, a on tavol d’ostaria
Han de patì diman
Tutt i torment del maa de nostalgia!
205Quanta gent disgraziada
Passaran el Natal anca st’ann chì
Col muso a la ferrada!
E i so pover parent? vel disi mì
Che cont in cœur sto spin
210Gh’ha puranch de andà in tossegh el pollin.
O Dio d’amor pietos
Che per la remission di nost peccaa
Sii nassuu in d’ona stalla
E mort in su ona cros:
215Che sia fada la vostra volontaa,
Che l’è tropp giust de falla:
Ma fee a nost mœud almen sott a Natal,
E salvém dai miseri eccezional.
Ma l’è nassuu ’l Bambin:
220L’è anmò nott, va i campann a la distesa:
Mezz el mond l’è già in pee per andà in gesa,
Che per el Re Divin
L’è già bella e parada e illuminada
Tutta in festa a speccià la gent che riva,
225E la ve dà ona gran messa cantada
Coll’orghen e la piva.
Oh cara quella piva di pastor
Che la sa on certo odor
De montagna, de nev, de antighitaa,
230De preseppi, innocenza e povertaa!
La gh’ha con lee on quai coss
Che ve fa corr i sgrìsor per i oss.
Tutt i ann la se incontra col piasè
D’on amis vecc che torna a basav su
235Dopo vess staa on gran pezz lontan comè.
E ben: vorii de pu?
In giornada se riva
A cascià l’eresia fina in la piva.
Se andee in di ges de ton,
240Coi geroglifich e coi variazion
La conscen in manera
Che in lœugh de toccà ’l cœur, quasi la secca:
Oibò, par nanca vera!
La piva l’è sul fa de la busecca
245Che, se ghe mettii triffol e canella,
L’è ona porcada perchè l’è pu quella:
E per mangialla proppi genuinna
Se va minga a l’albergh, ma de l’ostinna:
Istess l’è de la piva: al dì d’incœu
250No la gh’è bonna che in di gesiœu.
Stamattina i bagaj
Hin a l’ari anca lor ben a bon’ora
Senza vessegh bisogn de dessedaj:
E butten temporii
255Minga tant per la messa de l’aurora,
Ma perchè in di vestii
Gh’è almen duu capp o trii
Nœuv de trinca; vestinna o sortorell,
Scemisetta o cappell.
260In di fiœu vuna di primm passion
Che traga radis fort l’è l’ambizion:
Se piasen de per lor, nissun ghe bada,
Ma marcen via per strada
Seri, col coo per ari,
265Pussee dur e important de l’ordinari.
El mond l’è di fiœu:
Lor goden tutt e goden cont savor:
E la festa d’incœu
La par creada espressament per lor.
270Giugatten cont la scorta di belee,
Gh’han scartozz de bombon ai so comand:
Se va via a disnà del papà grand:
Gh’è ’l zio, la nonna che ghe dan danee
De fa ’l so bolgiottell:
275Sonen tambor, trombetta, e fan bordell.
Tacchen lit per el post intorna al sciocch,
El sciocch patriarcal
Che va sul fogoraa ’l dì de Natal:
In somma l’è on baccan che a dill l’è pocch.
280A la sira hin de capp in moviment
A visità i preseppi per i cà
Di amis e di parent:
E come se compiasen
A contemplà i pastor, el bo e l’asen.
285E la cascada col molin che va,
E santa Nastasia cont i pattej,
E i Re Mag col morett e coi camej.
Pover bagaj! godii
Sti gust sempliz e s’cett fin che podii:
290Perchè de chì on poo d’ann,
Quand sarii pien de cruzzi e disingann,
Avii pur anch de sospiragh adree
A l’etaa di preseppi e di belee!
Ma nun che semm già vecc
295O inviaa a deventagh de tutta scorsa,
In sti occasion gh’emm ben poca risorsa,
E i mej solennitaa ne trœuven frecc.
Per nun gent annojada
El Natal cosse l’è?
300Tre mess, ona pacciada
E on certo dì de ciall
Che lassa in fond al cœur el dispiasè
D’on ann de pu sui spall.
Proppi a tavola, in l’ora del disnà
305Se pensa che in sto dì, tanti ann indree,
Gh’avevem vis-a-vì nonna o messee:
E adess l’è chì ajbella
Ch’hin andaa al Creator la mamma e ’l pà.
L’è rar quell’ann che no se vegna a quella
310De vedenn pu on quai vun:
Qual sarà l’ann che ghe saremm pu nun?
E in fin se va a dormì lôcch e patocch
Tutt ciapottaa dal tredes de tarocch.
Se pœu fussem de quij
315Che tiren adree al mur per podè viv,
Sti fest e sti legrij
Se ciammen, scusee ’l termin, lavativ:
E proppi cont la pidria e coi stacchett.
Ma savii che ’l Natal l’è on visighett?
320I ultim vott dì de l’ann hin car assee,
E ve spettascen el salva-danee.
Bonn man de tutt i part,
Regaj e regalitt al terz e al quart,
Tanti provist de fa,
325Tanti bus de stoppà:
De per tutt se ong i cord e ghe vœur oli:
Evviva i mes de l’ann che van via soli!
Perchè cont sti topicch
(Asca ai button de Pasqua e san Michee
330Che hin semper per i pee)
Se vanza pussee succ de l’ass de picch.
E per quest el Natal,
Semper consideraa dai copp in giò,
El rïess bell o no
335Conforma a la finanza e al stat moral.
Quij che gh’ha i rognon dur e ’l fidegh san
E che tegnen in regola i passion,
Passen on giornadon
E se freghen i man.
340Vun che ghe va al rovers i so interess,
O che se trœuva a spass cont pers l’impiegh,
Cossa che al dì d’incœu succed de spess,
El fa on Natal de can.
Te là settada arent su do cadregh
345Quella cobbia: lu tutt a ciccioritt,
Lee cont el cœur che salta e coi œucc bass:
Se tocchen dent, se strengen i sciampitt:
A giorni han de sposass:
E se cunten sta bella novitaa
350Che on Natal inscì bell l’han mai passaa.
Vel credi de tutt cœur: fors l’ann che ven
(Vorev sbaglià) l’andarà pu inscì ben.
A proposit de spos:
San Steven l’è quel dì che quij de fœura
355Vegnen cont el toson, cont la fiœura
A streng i gropp o a scernì fœu ’ l moros.
E intant che i vecc regôllen i interess,
Quij ch’è in trattaa se dan di oggiad in sbiess:
El galupp el se ingegna
360A fa a la bella mej di zerimonni:
La tosa la se degna
De rid sott œucc e fa quai repetton,
Segn de sodisfazion:
E sui duu pee se rangia el matrimonni.
365E sto mercaa ’l succed là sul piazzal
De San Steven in Brœu1,
Proppi in vista di banch di pollirœu;
E ’l trœuvi natural.
La pajsanella l’è ona polastrella;
370On quai ann de strapazz e quai fiœu,
E l’è gainna veggia in manch de quella.
San Steven, sospiraa
De chi ghe pias a imprestà via la pell,
Girà cà, trasà nott e fa bordell,
375El sbaratta la porta al Carnevaa:
La stagion di disnà,
Di festitt, di zennitt,
Di gingitt, di cisquitt, di morositt,
Di tosann che van matt per el ballà.
380Stagion de cottarij,
De fior de romanad ai trattorij:
Stagion de lusso e frascarij de moda,
De barattà vestii tutt i moment,
De marì malcontent
385Che spend e spand e che hin i men che goda.
Se derv tutt i teatter
Ch’eren staa mutt tre settimann o quatter.
Guardee sui mur per tutta la cittaa,
Avvis e cartelloni tanto faa:
390Opera, ball, ballett,
Comedia, marionett,
Ghe n’è per tutt i gust, per tutt i etaa.
E allon! sonee, pirlee, mangee, bevii,
Tornee (che l’è tutt’una!) a fa’l stordii:
395Sì, stemm allegher, che sto mond l’è on bôff,
E se gh’è pocch danee, faremm di pôff.
Ma ’l fatt pussee important
Che incœu ten mezz el mond in moviment
L’è l’apertura del Teatter grand:
400Alter che la question d’Orïent!
L’è on pezz che s’en discor:
Se cunta maremagna
Del famoso tenor che ven de Spagna
O de la ballarinna de Paris:
405Chi speccia fiasch e chi prediss furor.
I abonaa rognen semper, e se dis
Che a fagh piccià cent svanzegh l’è de can:
E se sent da parecc
Che ai bej temp de Marchesi e David vecc
410Se pagava on sovran.
Intrattanta se anticipa el disnà
Per corr a rebuttass e fognass là,
E gh’è quij che se vanta
Che hin trentanœuv San Steven o quaranta
415Che lor, in pee o settaa, fiocca o tempesta,
Han mai mancaa ona sira come questa.
E, a mont i scherz e i ciacol,
Ona pienna a la Scala in sto dì chi,
Con tre milla personn, staghela lì,
420L’è proppi on gran spettacol.
Dusent e passa palch fiorii, fiammant
De bej oggion, de pizz, de dïamant:
In scimma, sul lobbion, quel bisœu d’avi
Che vosa biss e bravi
425E god i sœu danee
Col smorbià, cont el bev, cont el sonee:
A bass, quella platea sterminada
Che par ona rizzada
De perucch, cappellitt e crapp pelaa,
430On mur de s’cenn, de stomegh e de spall
Che, chi ghe stà de sora, in del guardall
Se sent a mancà ’l fiaa.
Se quij là avolt per so divertiment
Ghe vojassen sui corni on sacch de ris,
435A mi me s’è duvis
Ch’en borlarav poch grann sul paviment.
Ma intrattanta che eserciten la flemma
A sospirà ’l tecch tecch del primm viorin,
Quij che gh’han el vantagg de vess settaa
440Cont i vesin de post fan passà insemma
La lista e i glori di cantant passaa.
Felipp Galli, Lablache e Tamborin,
La Laland, la Colbran,
E Crivelli e Donzelli e Remorini,
445La gran Pasta, l’immensa Malibran,
E ’l creator di milïon, Rubini.
El ver Milaneson
L’è benissim capazz de savè nanca
El nomm de l’Orïan o del Manzon;
450Ma de tejatter se n’intend puranca.
Se sa vita, miracol, virtù e vizzi
Di ballarinn famos e di primm donn,
E i pontilli e i caprizzi:
Se hin magnann o ciallonn,
455Cioè se magnen o se fan magnà:
Chi gh’aveven: chi gh’han:
Dove alloggen de cà:
De che sit vegnen: a che piazza van:
Cosse ciappen: perchè gh’han giò la vos:
460I lit coll’impresari e coi moros.
E (meno sti ultim ann
Che in grazia de quai alter penseritt
Hin deventaa on poo frecc per sti bambann)
S’è vist de spess el publich rispettabil
465A spartiss fœura in guelf e ghibellitt
Per ona gola o do gambett mirabil.
E sti bej coss per tutt el carnevaa,
Giree conversazion, caffè, ostarij,
Offizzi, speziarij,
470Hin i ciaccer di sciori, di impiegaa,
Di bottegar, di sart, di perucchee,
Fina di ceregott, di busseree
Che, asca al sghimbià quai volta in alto là,
En senten a parlà
475In tra ona messa e l’altra, inscì sott via,
A la brasera de la secrestia.
Dopo San Steven ven
El dì de San Giovann Evangelista,
Che l’è ’l mè sant, e regordevel ben
480Perchè mi sont mai staa Giovann Battista.
Scusee sta digression
Che l’ha a che fa nagott con l’argoment,
Ma gh’è al mond de la gent
Che me farav vegnì proppi el ghignon.
485Me cognossen de vint, vinticinqu ann,
E se occor che me manden ona lettera,
Inscambi de scriv sora Al sur Giovann,
Scriven semper Al sur Gian Batta..... etcettera.
No, gnucch eterni, che l’è minga vera!
490El Sant vestii de bee
Che porta l’agnus dei su la bandera,
Che stà in riva al Giordan cont l’acqua ai pee
E in di man la conchiglia,
Per quant ghe l’abbia in gran venerazion,
495L’è mai staa de famiglia.
Quell de cà l’è l’Apostol verginon,
Colla faccia graziosa e on poo de donna,
L’amison del Signor, de la Madonna,
El storich, el poetta di vision,
500Che ha faa l’Apocaliss,
On liber d’ona tal sublimitaa
Che nissun le capiss.
E pœu, cosse vorii? quel Battistin
L’è ona parolla che m’ha mai squadraa:
505Oh, l’è tutt’altra cossa on Giovannin!
Ai curt; mi sont Giovann, domà Giovann,
E mai Battista, o fioi de settimann.
De sto dì chì a la fin,
Cioè a la fin de l’ann, gh’è pu nïent
510Che poda scaldà i rimm de Meneghin.
San Giovann, i Innocent
Eren fest anca lor ai temp passaa:
Ma sì, lalléla! seguità a mangià
E a fa baracca, e minga lavorà
515L’è on affare infesciaa;
E sta borlanda la corriva pu,
E han faa ona cossa santa a tajaj su.
Sti giornad hin i bott de l’angonia
De l’ann che croda via:
520E pur gh’han el so brio: gira el danee,
Se paga tanti cunt ch’è restaa indree:
Bottegar, fornitor, professionista
Fan saldà la specifica, la lista:
Fina i pover dottor men nominaa
525Becchen quai palpirœu desmentegaa.
L’ann vecc l’è a l’ultim pass:
San Silvester l’è lù l’incaricaa
De fagh el visto per l’eternitaa
E tiragh on lenzœu sora al carcass.
530Nun per necrologia
Ghe cantem el Te Deum e tocchem via.
On ann mort! se no’ l fuss de carneval
Chì ghe sarav de menzionà ’l Veggion
Che streng el polverin, che sbatt i âl,
535E a colp d’orb furïos menna el seghezz
Spazza-generazion.
Ma saraven penser de fa ribrezz
E capazz de imbruschì la digestion.
Sicchè lassemmi pur
540E seguitemm a dì quatter freggiur.
Difatti incœu l’è ’l dì di freggiurista
Che ghe n’han ona lista
Veggia come ’l peccaa.
Per esempi: “Savii la novitaa?
545L’è incœu che ’l creppa — chi? —
El sur Millevottcentcinquantatrii”.
O pur: “Ej lee, che la me vœubbia ben
Perchè se vedem pu fin l’ann che ven”.
Bravi, sangue de dì!
550Me fee vegnì ’l petitt
De dinn su vuna anch mì.
Savii? i asnad ch’emm ditt, ch’emm faa, ch’emm scritt
L’è facil che sien prest desmentegaa
Perchè sta sira al bott — de mezzanott
555Saran già tutt asnad de l’ann passaa.
Ma de asnad emm de fann
Forsi pu de chì innanz? S’ha mai de dilla:
E proppi incœu che l’è ’l primm dì de l’ann
S’en fa già vuna che la var per milla.
560E s’ha de falla in pressa,
E sta mattina, a costo de perd messa:
E de quest capirii
Che la gent de caratter
Faran stà in gamba anca ’l cinquantaquatter
565Come ’l cinquantatrii.
Donca l’usanza, in pocch paroll, l’è questa:
Tutt quij che se vœur ben,
O pur che se detesta
(In sta furia i coss van come ven ven)
570In segnal de amicizia o de rispett
Se manden on biliett
Cont su nomm e cognomm de la personna:
E i minim nobilitt
Dessoravia del nomm gh’han la coronna
575Che paren tucc reritt.
E i noster Milanes
Che loggen volontera a tutt i locc,
Pur che sien cialladinn frances o ingles,
Metten in moviment brumm e carrocc,
580Fiaccher e sciaraban,
Livrej e cœugh e sguatter e servett,
Che cont la lista in man
Van dent e fœura per i portinar
A lassà giò biliett:
585E l’è minga cas rar
De tœu a noll i birœu per tre, quattr’ôr
Per rivà a temp con tucc a fass onor.
E come al temp passaa
Se dis che gh’era i animai parlant,
590Adess gh’è sti palpee che fa altertant,
E disen i bosij e i veritaa.
I biliett coll’oreggia o sia col corno
Significhen: portaa proppi in personna:
E l’è forsi ’l ruee che je dà intorno.
595Gh’è quij per el padron: per la padronna:
E quand hin per tutt duu,
Ghe fan duu corni, e chi n’ha avuu n’ha avuu.
Quij pœu che in st’occasion
Fan quasi compassion
600Hin i artista, pittor, disegnador,
Che dovend fa la cort ai committent,
Ghe manden per biliett fior de lavor,
E l’è ona multa minga indifferent,
Come a Natal el tond del cervellee,
605O pur el panatton del prestinee.
Ma ’l pussee bell de tutt
L’è a vedè a sfadigass certi giavan,
De quij che se dà a butt
Per fa cred che hin amis de mezz Milan.
610Spanteghen el so nomm per tutt i cà;
E siccome, se ’l fuss anca ’l dïavol,
Gh’è semper l’obligh de contracambià,
Gh’ha la consolazion de avegh sul tavol,
E de vessen fanatich,
615Fior de tocchej de carta aristocratich.
Ma vegnend pœu i familli al tu per tu
De interrogass chi sien sti parentell,
Se strengen in di spall per no savell.
“Mi, de che l’hoo daa a bajla, l’hoo vist pu:
620E ti? — Mi a damm la mort so no chi ’l sia; —
Mi hoo mai sentii sto nomm in vita mia. —
Specciee che ghe sont su.
L’è quel original,
Quel ganivell inscì complimentos
625Che fava el spiritos
E spiegava i sciarad in casa tal.”
Omber di nost messee,
Che senza tanti smorfi nè bambann
Disevev “bonna fin e bon capp d’ann”,
630Come serev indree!
Vïolter ai vost dì
Per tutt biliett de sta giornada chi
Cognossevev appenna el majstadin
De la Dottrina, cont su scritt in fin:
635“Pregate per gli oziosi”,
O pur “per gli ambiziosi”.
E adess gh’è l’ozzi e gh’è i ambizionett
De fa a chi dà e ricev pussee biliett.
Alzee su on poo la crappa dal mortori
640E cont i quatter bœucc,
Quij di oregg e di œucc,
Desmentegand Mojascia o San Gregori,
Sentii e guardee on moment che trebuleri
Per fa sta buffonada inscì sul seri.
645Ah! car i mee veggiabbi,
De buffonad n’han miss in pee pur anca
De dopo che vïolter sii andaa al babbi:
Se vi spiegass, i capirissev nanca.
Gh’è l’Omïopatia;
650Gh’è l’Idro-glacio-sudo-terapia;
Gh’è i dottor dessedaa, stradessedaa
Che guarissen qualunque malattia
Cont i rispost di donn indormentaa;
(Che bonna vacca che l’è anmò Milan
655Per lassass mung de tutt i ciarlatan!)
Gh’è i tavolitt che gira;
Gh’è i liber faa coi pee, ma coi carton
Ghe somejen ai scattol de bombon;
Gh’è bagajoni e bagajad de lira.
660Pazienza anmò i biliett
Ch’hin i visit de carta, e no fan mal:
Anzi, a vess giust e s’cett
Gh’è dent la soa moral:
L’è l’arte de fa mostra de cercass
665Cont el vantagg grandissim de schivass.
Infin l’Epifania
L’è la festa che sara tutt i fest
E, come se sol dì, je scova via.
L’era vora e mai temp, anca per quest
670Che i fest a zich e zach porten el dann
De imbrojà l’andament di settimann.
Avarii rimarcaa
Che quand la settimanna l’è tajada
Da quai solennitaa
675El dì dopo el par semper lunedì:
A tavola compar pœu la frittada,
E scoprem che on trattin l’è venerdì.
Sti fest intermittent
Gh’han l’inconvenïent
680De guastà ’l taccoin de la memoria.
L’Epifania l’è come on reciocchin
O on’edizion in piccol del Natal,
Con piva, con pollin,
E con preseppi, dove al post del gloria
685Portaa dai angiolitt sul cartellin
Se ved al natural
La stella d’orïent in carta dora;
E a l’ingress de la grotta se remira
I trii Re Mag, vun in genœucc che adora
690E i alter che presenta incens e mira.
E forsi la scarpetta
Che sta nott metten fœura del poggiœu,
Dio sa da quanti secol, i fiœu,
L’è on’usanza che ven filada e netta
695Da l’avè i santi trii Re Mag portaa
L’or, l’incens e la mira al Re Bambin.
E da quest s’è cavaa
La stolida invenzion
Che porten i bombon
700Ai fiœu che hin staa savi ai fest passaa.
Sicchè, cosse ven’ par?
Vïolter dee d’intend ai vost bagaj
Che Gasper, Marchïonn e Baldissar
Giren de nott per aria a fa regaj.
705Oh che mamminn ciallinn
E che papà de fa corr a papinn!
Hin i superstizion
Che ghe instillee in del cœur per religion?
Coss’hin sti strambarij
710De tirà i sant de mezz in di bosij?
I Re de l’Orïent
Che mett i manuscristi in di pepè
Ai popò d’Occident!
E proppi al dì d’incœu.....
715Roba de ziffolav el va via vè.
Capii no che i fiœu
Se appenna gh’han quattr’ann
Mangen la fœuja su sti patanflann?
Ma stagnen per la gola, e tegnen bon,
720E imparen la risorsa di impostur.
Vorii dagh i bombon
In onor di Re Mag? sì, deghi pur:
Ma in lœugh de fa ’l giavan
Col fognaghi in scondon al post di pee,
725Deghi in vost nomm e in man
Come bombon compraa da l’offellee.
Povera Veritaa!
L’è inscì facil e ciara de capiss,
E’l mond el se ingnucchiss
730A rinnegalla e a ciappà i strad fallaa.
Squas tutt i veritaa dai grand ai picol
Se strusatten innanz con gran fadiga
A pass de tartaruga o de formiga:
E intant i stravaganz pussee ridicol
735Vegnen via come i bomb
E giren in trionf a son de tromb:
E appunt per la reson
Che hin coss irragionevol
Se ostinen, hin durevol
740E trœuven fanatismo e protezion.
Quij che gh’ha on coo sui spall
Han bell pari a vosà quand se fa ’l ciall:
Trasen fiaa, temp, incioster e giudizzi,
E se fan tœu de giunta in quel servizzi.
745Ma la pesg baronada
L’è che i asnad pu s’ciasser
Hin come usej de caccia riservada,
E appenna appenna se po tragh ai passer.
E inscì i pover poetta
750In scambi de fa corr a slavïon
El mondasc besascion,
No fan che dà quai goga o mezz’onzetta
Al mondin ciribira e poporon.
Note
- ↑ Costumanza antica ora caduta in disuso.