I Fest de Natal/I Fest de Natal

I Fest de Natal

../Prefazione IncludiIntestazione 6 dicembre 2018 100% Da definire

Prefazione

[p. 17 modifica]

Se ’l don de la memoria
     El serv a l’omm madur de calamitta
     Che le tira ai primm ann de la soa vitta,
     Vuj rivangà la storia
     5De quand, essend bagaj,
     Rivavem al Natal.
     Ah quella bella etaa che anca i travaj,
     Come l’è natural,
     Eren curt e ligger compagn del coo!
     10L’etaa che fina i bott
     Scusen, poch dopo, a ridegh sora on poo:
     Che se capiss nagott,
     Ma tutt resta scolpii in la fantasia:

[p. 18 modifica]

     No soo come la sia,
     15E pur l’è fatt costant
     Che pensand sora ai Fest
     Me par semper de vess anmò fiœu;
     Forsi el motiv l’è quest:
     Quand s’era piccol me piaseven tant,
     20E me piasen tant poch al dì d’incœu.
Comenzemm che l’inverno
     Brutt, longh e malinconich per i vecc,
     Ai bagaj no ’l ghe fa nè cald nè frecc
     Che hin pien de sugh e de calor interno.
     25Anzi, quel primm fioccà,
     Quel fa in la nev l’omett,
     Quel biggià scœula o sghimbià via de cà
     Per corr in piazza a fa sott a bolgett;
     E pœu quella fadiga
     30De invià in mezz ai strad la soa scarliga,
     Eren gust e petitt
     Che vïolter contitt e marchesitt,
     Che i avii mai provaa,
     Me parii degn de vess compassionaa.
35Desember, asca a quest,
     Per i fiœu ’l gh’ha on’altra cossa bonna
     Che ’l porta Sant Ambrœus e la Madonna
     Che hin come la vanguardia a tutt i fest:

[p. 19 modifica]

     E se invia la viœula
     40De quell stà a cà on poo sì on poo no de scœula,
     Che l’è la prima di consolazion;
     E che l’è ’l pesg ghignon,
     Per no dì ’l purgatori,
     Di pà, di mamm, de tutt el parentori.
45A poch a poch Milan
     Che in november l’è floss e sognorent,
     El torna pien de vitta e moviment.
     Giren i mod d’inverno adoss ai sciori,
     E i rabott fan baccan.
     50Lor che, conforma i mes,
     Venden consola-cuori,
     Auguri, pettorali, figh, scires,
     E, quand gh’è nagott alter, zoffreghitt,
     Adess sbraggen col zest di taccoitt:
     55“E taccuini novi
     E sopra l’anno novo!
     Gh’è ’l Vesta-verda, el Rustegh Induvin,
     El gran Ciaravallin,
     Col gir di quarant’ôr e de la luna,
     60E fior de terni al lott per fa fortuna.
     E taccuini novi!„
Ma in ajutt di lunari,
     Che costaven cinqu bòr a dì sossenn,

[p. 20 modifica]

     Da vint ann o poch pu s’ha tiraa in ari
     65Qui besascionn de Strenn;
     Che hin on’imbrojadura
     Fada de majstaditt e carta dora,
     Goff de sott e de sora,
     E de dent fior de asnad:
     70Ultima cortellada in mezz al cœur
     A sta letteratura
     Che se strusava là come dio vœur
     Già bella e marscia e tisega in terz grad.
     Quanta gent che spettascia on marenghin
     75Per ona strenna cialla!
     E se gh’è on liber de talent, ghe calla
     Quasi semper tre svanzegh a on fiorin.
Dirii che gh’è di strenn
     Che gh’ha in spegginna parentell de pes,
     80E ghe scriv denter fiorettonn de penn.
     Sì? me rallegri tant: feven bonn spes.
     Domà che miss là a mucc
     Paren tapponi tucc:
     Via vun l’alter, tran giò ona filastrocc
     85In prosa o in vers, che fan on mesturon
     Senza color nè forza nè intenzion.
     Quest loda l’astinenza e quell la ciocca;
     Vun ved bianch, l’alter negher;

[p. 21 modifica]

     Tizzi el ve dis: piangii;
     90Sempronni el dis: stee allegher
     Se de no crepparii.
     Se trœuven mes’ciaa su senza savell
     El savi, el matt, el furïos, la flemma,
     El pilatt, el gingin,
     95L’omm seri, el buffonscell,
     L’incredul, el bigott; in fin di fin
     A furia de mett là su tutt i temma
     Duu, trii parer o quatter,
     Sti ciôj de liber hin el specc parlant
     100De l’omm senza caratter:
     Che ’l fuss per sta reson che incontren tant?
     Vorev dina vuna grossa;
     Ma lassemm sto argoment che ’l mett ingossa.
La truscia universal
     105La cress a œucc vedend de man in man
     Che vemm vers el Natal:
     In di ultim dì come l’è viv Milan!
     Somejen ai giornad d’ona passada:
     Tucc vegnen a fa spes:
     110I bottegh s’cioppen e van fœura in strada.
     Scampannen per i ges,
     E ’l popol religios
     Prima de colezion o de andà a zenna

[p. 22 modifica]

     El trotta a la novenna.
     115El Coverc di Fugin
     El fa corr curïos e petittos
     Cont qui bottegh de lusso e qui banchin.
     La Piazza di Mercant l’è pienna anch lee
     De baracch e carrett che vend belee,
     120Preseppi, presepiitt
     De carta, de carton, de legn, de cott;
     Carroccett, cavallitt,
     Soldaritt e pigott:
     Scattol e scattolett cont cent articol
     125De tavoletta o de cusina in picol:
     Giovannitt de la vigna in legn ligger
     Col piomb che a buttaj giò tornen su drizz:
     Beritt, biss scudeller
     Che fa tremà e dondà ’l cozzin postizz:
     130Besti che fa ’l so vers col boffettin,
     Omitt che gira, e intant se fa frin frin,
     Porcinellitt che balla e trà ’l salton,
     Casett, piantell, sonèj,
     Ogni generazion de obej obej.
     135Disi nagott di beleratt de ton
     Che gh’han di magazzin
     De ciapott d’etasgèr e tavolin:
     E che han faa nass la moda de comprann

[p. 23 modifica]

     Anca per i popò de sessant’ann.
     140Nè vuj desmentegà
     L’ergna, la teppa, el làor, mercanzia
     Che venden i ortolann;
     E la bardassaria,
     Che l’è tutta in faccenda a preseppià,
     145Cont la servetta adree je porta via.
El dì de la vigilia
     Van tucc a fa ona visita al verzee
     Che ’l deventa l’ottava maravilia
     Per virtù di pessee,
     150Cervellee, fruttirœu e pollirœu.
     Che esposizion de trutt, de sturïon!
     Zandalinn de salamm e de pesciœu,
     De luganegh, de lengu affumicaa,
     Codeghitt, busecchitt e cervellaa;
     155E cappon a monton,
     E pollin senza fin,
     E on sterminni de occh
     Bianch, grass, biott, cavezzaa col straforzin;
     Triffol, légor, salvadegh e fasan:
     160Gh’è la grazia di Dio proppi a balocch
     Che la naspa la vista e la consola:
     Bell fondament per i peccaa de gola!
     Gh’è on proverbi in Milan

[p. 24 modifica]

     Che tutt i salmi van a fenì in gloria:
     165E istess i bon cristian
     Fenissen tutt i fest in pacciatoria.
     El bell primm dì de l’ann già se comenza
     A mangià la carsenza:
     Se fa onor a San Bias col panatton:
     170San Giusepp, l’è vin dolz cont i tortej:
     San Giorg, panera o lacc, e mascarpon:
     Pasqua la gh’ha ’l cavrett a l’uso ebrej,
     E, per diferenzialla, no se scappa
     De fa l’insalatinna e i œuv in ciappa:
     175Gh’è fina el dì di mort
     Che porta tempia e scìsger per confort,
     E a la sira a compì l’indigestion
     Gh’è ’l rosari e i marron.
     Figurev pœu ’l Natal
     180Che tra i fest l’è la festa principal:
     Se sent fina tre mess, e capirii
     Che gh’è anca l’obligh de mangià per trii.
     El men che sia l’è panatton, torron,
     E rosoli e mostarda e pollinon:
     185E per la pitoccaja
     Luganeghitt, cazzœula e gran vinaja.
“Bon Natal e bonn fest —
     Voj ti, ciavo: bonn fest e bon Natal”.

[p. 25 modifica]

     El gran salut l’è quest
     190De la gent a la bonna e natural.
     I personn com’i fo
     De sti paroll nostrann se degnen no;
     E specciaran vott dì, se gh’avii flemma,
     A fa ona scimiottada tucc insemma.
     195Ma nun ver meneghitt e ambrosian
     Vemm là col nost tran tran.
     Del rest, a la vigilia
     Quij ch’è lontan de ca mollen anch lor
     Per vittur, per barchett o per vapor
     200A fa ’l Natal in mezz a la familia.
     Ma poden vegnì tucc? Quanti cristian
     Con sgonfi i œucc, a on tavol d’ostaria
     Han de patì diman
     Tutt i torment del maa de nostalgia!
     205Quanta gent disgraziada
     Passaran el Natal anca st’ann chì
     Col muso a la ferrada!
     E i so pover parent? vel disi mì
     Che cont in cœur sto spin
     210Gh’ha puranch de andà in tossegh el pollin.
     O Dio d’amor pietos
     Che per la remission di nost peccaa
     Sii nassuu in d’ona stalla

[p. 26 modifica]

     E mort in su ona cros:
     215Che sia fada la vostra volontaa,
     Che l’è tropp giust de falla:
     Ma fee a nost mœud almen sott a Natal,
     E salvém dai miseri eccezional.
Ma l’è nassuu ’l Bambin:
     220L’è anmò nott, va i campann a la distesa:
     Mezz el mond l’è già in pee per andà in gesa,
     Che per el Re Divin
     L’è già bella e parada e illuminada
     Tutta in festa a speccià la gent che riva,
     225E la ve dà ona gran messa cantada
     Coll’orghen e la piva.
     Oh cara quella piva di pastor
     Che la sa on certo odor
     De montagna, de nev, de antighitaa,
     230De preseppi, innocenza e povertaa!
     La gh’ha con lee on quai coss
     Che ve fa corr i sgrìsor per i oss.
     Tutt i ann la se incontra col piasè
     D’on amis vecc che torna a basav su
     235Dopo vess staa on gran pezz lontan comè.
     E ben: vorii de pu?
     In giornada se riva
     A cascià l’eresia fina in la piva.

[p. 27 modifica]

     Se andee in di ges de ton,
     240Coi geroglifich e coi variazion
     La conscen in manera
     Che in lœugh de toccà ’l cœur, quasi la secca:
     Oibò, par nanca vera!
     La piva l’è sul fa de la busecca
     245Che, se ghe mettii triffol e canella,
     L’è ona porcada perchè l’è pu quella:
     E per mangialla proppi genuinna
     Se va minga a l’albergh, ma de l’ostinna:
     Istess l’è de la piva: al dì d’incœu
     250No la gh’è bonna che in di gesiœu.
Stamattina i bagaj
     Hin a l’ari anca lor ben a bon’ora
     Senza vessegh bisogn de dessedaj:
     E butten temporii
     255Minga tant per la messa de l’aurora,
     Ma perchè in di vestii
     Gh’è almen duu capp o trii
     Nœuv de trinca; vestinna o sortorell,
     Scemisetta o cappell.
     260In di fiœu vuna di primm passion
     Che traga radis fort l’è l’ambizion:
     Se piasen de per lor, nissun ghe bada,
     Ma marcen via per strada

[p. 28 modifica]

     Seri, col coo per ari,
     265Pussee dur e important de l’ordinari.
El mond l’è di fiœu:
     Lor goden tutt e goden cont savor:
     E la festa d’incœu
     La par creada espressament per lor.
     270Giugatten cont la scorta di belee,
     Gh’han scartozz de bombon ai so comand:
     Se va via a disnà del papà grand:
     Gh’è ’l zio, la nonna che ghe dan danee
     De fa ’l so bolgiottell:
     275Sonen tambor, trombetta, e fan bordell.
     Tacchen lit per el post intorna al sciocch,
     El sciocch patriarcal
     Che va sul fogoraa ’l dì de Natal:
     In somma l’è on baccan che a dill l’è pocch.
     280A la sira hin de capp in moviment
     A visità i preseppi per i cà
     Di amis e di parent:
     E come se compiasen
     A contemplà i pastor, el bo e l’asen.
     285E la cascada col molin che va,
     E santa Nastasia cont i pattej,
     E i Re Mag col morett e coi camej.
     Pover bagaj! godii

[p. 29 modifica]

     Sti gust sempliz e s’cett fin che podii:
     290Perchè de chì on poo d’ann,
     Quand sarii pien de cruzzi e disingann,
     Avii pur anch de sospiragh adree
     A l’etaa di preseppi e di belee!
Ma nun che semm già vecc
     295O inviaa a deventagh de tutta scorsa,
     In sti occasion gh’emm ben poca risorsa,
     E i mej solennitaa ne trœuven frecc.
     Per nun gent annojada
     El Natal cosse l’è?
     300Tre mess, ona pacciada
     E on certo dì de ciall
     Che lassa in fond al cœur el dispiasè
     D’on ann de pu sui spall.
     Proppi a tavola, in l’ora del disnà
     305Se pensa che in sto dì, tanti ann indree,
     Gh’avevem vis-a-vì nonna o messee:
     E adess l’è chì ajbella
     Ch’hin andaa al Creator la mamma e ’l pà.
     L’è rar quell’ann che no se vegna a quella
     310De vedenn pu on quai vun:
     Qual sarà l’ann che ghe saremm pu nun?
     E in fin se va a dormì lôcch e patocch
     Tutt ciapottaa dal tredes de tarocch.

[p. 30 modifica]

Se pœu fussem de quij
     315Che tiren adree al mur per podè viv,
     Sti fest e sti legrij
     Se ciammen, scusee ’l termin, lavativ:
     E proppi cont la pidria e coi stacchett.
     Ma savii che ’l Natal l’è on visighett?
     320I ultim vott dì de l’ann hin car assee,
     E ve spettascen el salva-danee.
     Bonn man de tutt i part,
     Regaj e regalitt al terz e al quart,
     Tanti provist de fa,
     325Tanti bus de stoppà:
     De per tutt se ong i cord e ghe vœur oli:
     Evviva i mes de l’ann che van via soli!
     Perchè cont sti topicch
     (Asca ai button de Pasqua e san Michee
     330Che hin semper per i pee)
     Se vanza pussee succ de l’ass de picch.
E per quest el Natal,
     Semper consideraa dai copp in giò,
     El rïess bell o no
     335Conforma a la finanza e al stat moral.
     Quij che gh’ha i rognon dur e ’l fidegh san
     E che tegnen in regola i passion,
     Passen on giornadon

[p. 31 modifica]

     E se freghen i man.
     340Vun che ghe va al rovers i so interess,
     O che se trœuva a spass cont pers l’impiegh,
     Cossa che al dì d’incœu succed de spess,
     El fa on Natal de can.
     Te là settada arent su do cadregh
     345Quella cobbia: lu tutt a ciccioritt,
     Lee cont el cœur che salta e coi œucc bass:
     Se tocchen dent, se strengen i sciampitt:
     A giorni han de sposass:
     E se cunten sta bella novitaa
     350Che on Natal inscì bell l’han mai passaa.
     Vel credi de tutt cœur: fors l’ann che ven
     (Vorev sbaglià) l’andarà pu inscì ben.
A proposit de spos:
     San Steven l’è quel dì che quij de fœura
     355Vegnen cont el toson, cont la fiœura
     A streng i gropp o a scernì fœu ’ l moros.
     E intant che i vecc regôllen i interess,
     Quij ch’è in trattaa se dan di oggiad in sbiess:
     El galupp el se ingegna
     360A fa a la bella mej di zerimonni:
     La tosa la se degna
     De rid sott œucc e fa quai repetton,
     Segn de sodisfazion:

[p. 32 modifica]

     E sui duu pee se rangia el matrimonni.
     365E sto mercaa ’l succed là sul piazzal
     De San Steven in Brœu1,
     Proppi in vista di banch di pollirœu;
     E ’l trœuvi natural.
     La pajsanella l’è ona polastrella;
     370On quai ann de strapazz e quai fiœu,
     E l’è gainna veggia in manch de quella.
San Steven, sospiraa
     De chi ghe pias a imprestà via la pell,
     Girà cà, trasà nott e fa bordell,
     375El sbaratta la porta al Carnevaa:
     La stagion di disnà,
     Di festitt, di zennitt,
     Di gingitt, di cisquitt, di morositt,
     Di tosann che van matt per el ballà.
     380Stagion de cottarij,
     De fior de romanad ai trattorij:
     Stagion de lusso e frascarij de moda,
     De barattà vestii tutt i moment,
     De marì malcontent
     385Che spend e spand e che hin i men che goda.

[p. 33 modifica]

     Se derv tutt i teatter
     Ch’eren staa mutt tre settimann o quatter.
     Guardee sui mur per tutta la cittaa,
     Avvis e cartelloni tanto faa:
     390Opera, ball, ballett,
     Comedia, marionett,
     Ghe n’è per tutt i gust, per tutt i etaa.
     E allon! sonee, pirlee, mangee, bevii,
     Tornee (che l’è tutt’una!) a fa’l stordii:
     395Sì, stemm allegher, che sto mond l’è on bôff,
     E se gh’è pocch danee, faremm di pôff.
Ma ’l fatt pussee important
     Che incœu ten mezz el mond in moviment
     L’è l’apertura del Teatter grand:
     400Alter che la question d’Orïent!
     L’è on pezz che s’en discor:
     Se cunta maremagna
     Del famoso tenor che ven de Spagna
     O de la ballarinna de Paris:
     405Chi speccia fiasch e chi prediss furor.
     I abonaa rognen semper, e se dis
     Che a fagh piccià cent svanzegh l’è de can:
     E se sent da parecc
     Che ai bej temp de Marchesi e David vecc
     410Se pagava on sovran.

[p. 34 modifica]

     Intrattanta se anticipa el disnà
     Per corr a rebuttass e fognass là,
     E gh’è quij che se vanta
     Che hin trentanœuv San Steven o quaranta
     415Che lor, in pee o settaa, fiocca o tempesta,
     Han mai mancaa ona sira come questa.
E, a mont i scherz e i ciacol,
     Ona pienna a la Scala in sto dì chi,
     Con tre milla personn, staghela lì,
     420L’è proppi on gran spettacol.
     Dusent e passa palch fiorii, fiammant
     De bej oggion, de pizz, de dïamant:
     In scimma, sul lobbion, quel bisœu d’avi
     Che vosa biss e bravi
     425E god i sœu danee
     Col smorbià, cont el bev, cont el sonee:
     A bass, quella platea sterminada
     Che par ona rizzada
     De perucch, cappellitt e crapp pelaa,
     430On mur de s’cenn, de stomegh e de spall
     Che, chi ghe stà de sora, in del guardall
     Se sent a mancà ’l fiaa.
     Se quij là avolt per so divertiment
     Ghe vojassen sui corni on sacch de ris,
     435A mi me s’è duvis

[p. 35 modifica]

     Ch’en borlarav poch grann sul paviment.
     Ma intrattanta che eserciten la flemma
     A sospirà ’l tecch tecch del primm viorin,
     Quij che gh’han el vantagg de vess settaa
     440Cont i vesin de post fan passà insemma
     La lista e i glori di cantant passaa.
     Felipp Galli, Lablache e Tamborin,
     La Laland, la Colbran,
     E Crivelli e Donzelli e Remorini,
     445La gran Pasta, l’immensa Malibran,
     E ’l creator di milïon, Rubini.
El ver Milaneson
     L’è benissim capazz de savè nanca
     El nomm de l’Orïan o del Manzon;
     450Ma de tejatter se n’intend puranca.
     Se sa vita, miracol, virtù e vizzi
     Di ballarinn famos e di primm donn,
     E i pontilli e i caprizzi:
     Se hin magnann o ciallonn,
     455Cioè se magnen o se fan magnà:
     Chi gh’aveven: chi gh’han:
     Dove alloggen de cà:
     De che sit vegnen: a che piazza van:
     Cosse ciappen: perchè gh’han giò la vos:
     460I lit coll’impresari e coi moros.

[p. 36 modifica]

     E (meno sti ultim ann
     Che in grazia de quai alter penseritt
     Hin deventaa on poo frecc per sti bambann)
     S’è vist de spess el publich rispettabil
     465A spartiss fœura in guelf e ghibellitt
     Per ona gola o do gambett mirabil.
     E sti bej coss per tutt el carnevaa,
     Giree conversazion, caffè, ostarij,
     Offizzi, speziarij,
     470Hin i ciaccer di sciori, di impiegaa,
     Di bottegar, di sart, di perucchee,
     Fina di ceregott, di busseree
     Che, asca al sghimbià quai volta in alto là,
     En senten a parlà
     475In tra ona messa e l’altra, inscì sott via,
     A la brasera de la secrestia.
Dopo San Steven ven
     El dì de San Giovann Evangelista,
     Che l’è ’l mè sant, e regordevel ben
     480Perchè mi sont mai staa Giovann Battista.
     Scusee sta digression
     Che l’ha a che fa nagott con l’argoment,
     Ma gh’è al mond de la gent
     Che me farav vegnì proppi el ghignon.
     485Me cognossen de vint, vinticinqu ann,

[p. 37 modifica]

     E se occor che me manden ona lettera,
     Inscambi de scriv sora Al sur Giovann,
     Scriven semper Al sur Gian Batta..... etcettera.
     No, gnucch eterni, che l’è minga vera!
     490El Sant vestii de bee
     Che porta l’agnus dei su la bandera,
     Che stà in riva al Giordan cont l’acqua ai pee
     E in di man la conchiglia,
     Per quant ghe l’abbia in gran venerazion,
     495L’è mai staa de famiglia.
     Quell de cà l’è l’Apostol verginon,
     Colla faccia graziosa e on poo de donna,
     L’amison del Signor, de la Madonna,
     El storich, el poetta di vision,
     500Che ha faa l’Apocaliss,
     On liber d’ona tal sublimitaa
     Che nissun le capiss.
     E pœu, cosse vorii? quel Battistin
     L’è ona parolla che m’ha mai squadraa:
     505Oh, l’è tutt’altra cossa on Giovannin!
     Ai curt; mi sont Giovann, domà Giovann,
     E mai Battista, o fioi de settimann.
De sto dì chì a la fin,
     Cioè a la fin de l’ann, gh’è pu nïent
     510Che poda scaldà i rimm de Meneghin.

[p. 38 modifica]

     San Giovann, i Innocent
     Eren fest anca lor ai temp passaa:
     Ma sì, lalléla! seguità a mangià
     E a fa baracca, e minga lavorà
     515L’è on affare infesciaa;
     E sta borlanda la corriva pu,
     E han faa ona cossa santa a tajaj su.
     Sti giornad hin i bott de l’angonia
     De l’ann che croda via:
     520E pur gh’han el so brio: gira el danee,
     Se paga tanti cunt ch’è restaa indree:
     Bottegar, fornitor, professionista
     Fan saldà la specifica, la lista:
     Fina i pover dottor men nominaa
     525Becchen quai palpirœu desmentegaa.
L’ann vecc l’è a l’ultim pass:
     San Silvester l’è lù l’incaricaa
     De fagh el visto per l’eternitaa
     E tiragh on lenzœu sora al carcass.
     530Nun per necrologia
     Ghe cantem el Te Deum e tocchem via.
     On ann mort! se no’ l fuss de carneval
     Chì ghe sarav de menzionà ’l Veggion
     Che streng el polverin, che sbatt i âl,
     535E a colp d’orb furïos menna el seghezz

[p. 39 modifica]

     Spazza-generazion.
     Ma saraven penser de fa ribrezz
     E capazz de imbruschì la digestion.
     Sicchè lassemmi pur
     540E seguitemm a dì quatter freggiur.
     Difatti incœu l’è ’l dì di freggiurista
     Che ghe n’han ona lista
     Veggia come ’l peccaa.
     Per esempi: “Savii la novitaa?
     545L’è incœu che ’l creppa — chi? —
     El sur Millevottcentcinquantatrii”.
     O pur: “Ej lee, che la me vœubbia ben
     Perchè se vedem pu fin l’ann che ven”.
     Bravi, sangue de dì!
     550Me fee vegnì ’l petitt
     De dinn su vuna anch mì.
     Savii? i asnad ch’emm ditt, ch’emm faa, ch’emm scritt
     L’è facil che sien prest desmentegaa
     Perchè sta sira al bott — de mezzanott
     555Saran già tutt asnad de l’ann passaa.
Ma de asnad emm de fann
     Forsi pu de chì innanz? S’ha mai de dilla:
     E proppi incœu che l’è ’l primm dì de l’ann
     S’en fa già vuna che la var per milla.
     560E s’ha de falla in pressa,

[p. 40 modifica]

     E sta mattina, a costo de perd messa:
     E de quest capirii
     Che la gent de caratter
     Faran stà in gamba anca ’l cinquantaquatter
     565Come ’l cinquantatrii.
     Donca l’usanza, in pocch paroll, l’è questa:
     Tutt quij che se vœur ben,
     O pur che se detesta
     (In sta furia i coss van come ven ven)
     570In segnal de amicizia o de rispett
     Se manden on biliett
     Cont su nomm e cognomm de la personna:
     E i minim nobilitt
     Dessoravia del nomm gh’han la coronna
     575Che paren tucc reritt.
     E i noster Milanes
     Che loggen volontera a tutt i locc,
     Pur che sien cialladinn frances o ingles,
     Metten in moviment brumm e carrocc,
     580Fiaccher e sciaraban,
     Livrej e cœugh e sguatter e servett,
     Che cont la lista in man
     Van dent e fœura per i portinar
     A lassà giò biliett:
     585E l’è minga cas rar

[p. 41 modifica]

     De tœu a noll i birœu per tre, quattr’ôr
     Per rivà a temp con tucc a fass onor.
E come al temp passaa
     Se dis che gh’era i animai parlant,
     590Adess gh’è sti palpee che fa altertant,
     E disen i bosij e i veritaa.
     I biliett coll’oreggia o sia col corno
     Significhen: portaa proppi in personna:
     E l’è forsi ’l ruee che je dà intorno.
     595Gh’è quij per el padron: per la padronna:
     E quand hin per tutt duu,
     Ghe fan duu corni, e chi n’ha avuu n’ha avuu.
     Quij pœu che in st’occasion
     Fan quasi compassion
     600Hin i artista, pittor, disegnador,
     Che dovend fa la cort ai committent,
     Ghe manden per biliett fior de lavor,
     E l’è ona multa minga indifferent,
     Come a Natal el tond del cervellee,
     605O pur el panatton del prestinee.
     Ma ’l pussee bell de tutt
     L’è a vedè a sfadigass certi giavan,
     De quij che se dà a butt
     Per fa cred che hin amis de mezz Milan.
     610Spanteghen el so nomm per tutt i cà;

[p. 42 modifica]

     E siccome, se ’l fuss anca ’l dïavol,
     Gh’è semper l’obligh de contracambià,
     Gh’ha la consolazion de avegh sul tavol,
     E de vessen fanatich,
     615Fior de tocchej de carta aristocratich.
     Ma vegnend pœu i familli al tu per tu
     De interrogass chi sien sti parentell,
     Se strengen in di spall per no savell.
     “Mi, de che l’hoo daa a bajla, l’hoo vist pu:
     620E ti? — Mi a damm la mort so no chi ’l sia; —
     Mi hoo mai sentii sto nomm in vita mia. —
     Specciee che ghe sont su.
     L’è quel original,
     Quel ganivell inscì complimentos
     625Che fava el spiritos
     E spiegava i sciarad in casa tal.”
Omber di nost messee,
     Che senza tanti smorfi nè bambann
     Disevev “bonna fin e bon capp d’ann”,
     630Come serev indree!
     Vïolter ai vost dì
     Per tutt biliett de sta giornada chi
     Cognossevev appenna el majstadin
     De la Dottrina, cont su scritt in fin:
     635“Pregate per gli oziosi”,

[p. 43 modifica]

     O pur “per gli ambiziosi”.
     E adess gh’è l’ozzi e gh’è i ambizionett
     De fa a chi dà e ricev pussee biliett.
     Alzee su on poo la crappa dal mortori
     640E cont i quatter bœucc,
     Quij di oregg e di œucc,
     Desmentegand Mojascia o San Gregori,
     Sentii e guardee on moment che trebuleri
     Per fa sta buffonada inscì sul seri.
     645Ah! car i mee veggiabbi,
     De buffonad n’han miss in pee pur anca
     De dopo che vïolter sii andaa al babbi:
     Se vi spiegass, i capirissev nanca.
     Gh’è l’Omïopatia;
     650Gh’è l’Idro-glacio-sudo-terapia;
     Gh’è i dottor dessedaa, stradessedaa
     Che guarissen qualunque malattia
     Cont i rispost di donn indormentaa;
     (Che bonna vacca che l’è anmò Milan
     655Per lassass mung de tutt i ciarlatan!)
     Gh’è i tavolitt che gira;
     Gh’è i liber faa coi pee, ma coi carton
     Ghe somejen ai scattol de bombon;
     Gh’è bagajoni e bagajad de lira.
     660Pazienza anmò i biliett

[p. 44 modifica]

     Ch’hin i visit de carta, e no fan mal:
     Anzi, a vess giust e s’cett
     Gh’è dent la soa moral:
     L’è l’arte de fa mostra de cercass
     665Cont el vantagg grandissim de schivass.
Infin l’Epifania
     L’è la festa che sara tutt i fest
     E, come se sol dì, je scova via.
     L’era vora e mai temp, anca per quest
     670Che i fest a zich e zach porten el dann
     De imbrojà l’andament di settimann.
     Avarii rimarcaa
     Che quand la settimanna l’è tajada
     Da quai solennitaa
     675El dì dopo el par semper lunedì:
     A tavola compar pœu la frittada,
     E scoprem che on trattin l’è venerdì.
     Sti fest intermittent
     Gh’han l’inconvenïent
     680De guastà ’l taccoin de la memoria.
     L’Epifania l’è come on reciocchin
     O on’edizion in piccol del Natal,
     Con piva, con pollin,
     E con preseppi, dove al post del gloria
     685Portaa dai angiolitt sul cartellin

[p. 45 modifica]

     Se ved al natural
     La stella d’orïent in carta dora;
     E a l’ingress de la grotta se remira
     I trii Re Mag, vun in genœucc che adora
     690E i alter che presenta incens e mira.
E forsi la scarpetta
     Che sta nott metten fœura del poggiœu,
     Dio sa da quanti secol, i fiœu,
     L’è on’usanza che ven filada e netta
     695Da l’avè i santi trii Re Mag portaa
     L’or, l’incens e la mira al Re Bambin.
     E da quest s’è cavaa
     La stolida invenzion
     Che porten i bombon
     700Ai fiœu che hin staa savi ai fest passaa.
     Sicchè, cosse ven’ par?
     Vïolter dee d’intend ai vost bagaj
     Che Gasper, Marchïonn e Baldissar
     Giren de nott per aria a fa regaj.
     705Oh che mamminn ciallinn
     E che papà de fa corr a papinn!
     Hin i superstizion
     Che ghe instillee in del cœur per religion?
     Coss’hin sti strambarij
     710De tirà i sant de mezz in di bosij?

[p. 46 modifica]

     I Re de l’Orïent
     Che mett i manuscristi in di pepè
     Ai popò d’Occident!
     E proppi al dì d’incœu.....
     715Roba de ziffolav el va via vè.
     Capii no che i fiœu
     Se appenna gh’han quattr’ann
     Mangen la fœuja su sti patanflann?
     Ma stagnen per la gola, e tegnen bon,
     720E imparen la risorsa di impostur.
     Vorii dagh i bombon
     In onor di Re Mag? sì, deghi pur:
     Ma in lœugh de fa ’l giavan
     Col fognaghi in scondon al post di pee,
     725Deghi in vost nomm e in man
     Come bombon compraa da l’offellee.
Povera Veritaa!
     L’è inscì facil e ciara de capiss,
     E’l mond el se ingnucchiss
     730A rinnegalla e a ciappà i strad fallaa.
     Squas tutt i veritaa dai grand ai picol
     Se strusatten innanz con gran fadiga
     A pass de tartaruga o de formiga:
     E intant i stravaganz pussee ridicol
     735Vegnen via come i bomb

[p. 47 modifica]

     E giren in trionf a son de tromb:
     E appunt per la reson
     Che hin coss irragionevol
     Se ostinen, hin durevol
     740E trœuven fanatismo e protezion.
     Quij che gh’ha on coo sui spall
     Han bell pari a vosà quand se fa ’l ciall:
     Trasen fiaa, temp, incioster e giudizzi,
     E se fan tœu de giunta in quel servizzi.
     745Ma la pesg baronada
     L’è che i asnad pu s’ciasser
     Hin come usej de caccia riservada,
     E appenna appenna se po tragh ai passer.
     E inscì i pover poetta
     750In scambi de fa corr a slavïon
     El mondasc besascion,
     No fan che dà quai goga o mezz’onzetta
     Al mondin ciribira e poporon.


Note

  1. Costumanza antica ora caduta in disuso.