Descriptiun d' ilg Boing da d' Alvegny
 |
Questo testo è incompleto. | |
Descriptiun d' ilg Boing da d' Alvegny 91 DESCRIPTIUN D' ILG BOIGN DA D' ALVEGNY. Cuerta Descriptiun d' ilg Boign da d' Alvegny en Sursaissa Romancia, & informatiun de sias vertids. Chur, 1747. [p. 122] QUest Boign (situaus denter Sur - Ava, e Filisur, ina bun' hura lunsch 5 da Casty; treis hurettas lunsch da Vazie siatt huras sur Cuera) ei ent' igl Cummin da Bellfort, de la Ligia de las Diesch Driggiras; in quart, ù mez' hura sut la Vischnaunca da d' Alvegny, en una planira da d' una bein liunga, e friggieivla Vall. El era schion da dyg ennau avon biarscient onns enconnoscius, renumnaus, e dovraus en [p. 123] Sur - Saissa Romancia, 10 per via de siu bien suolfer ed auters buns minerals ch' el ha. Bein enzeconts … auturs, e vêlgs scribents fan mentiun de ques(l)[t]' aua en lur cudischs: Igl vêgl, e renumnau Seignur AEgidius Tschudi da Claruna, en sia biall' oura ch' El a scritt de la vera alta Retia, dada or' en stampa, e squiuiada l' emprima gada à Basel, en l' Elvetia, gl' Onn 1530. Joannes Stumphius 16 da Turig, en ses annals de l' Elvetia, gl' Onn 1546. Wilhelmus Grattarolus, da Bergamo ün fig renumnau Docter, e Professur de Mediscina, en sia ovra Latina, ch' Ell ha dau or (de Thermis Rhæticis) d' ilgs megliers Boigns de la Nossa Retia, squiuiada à Veniescia, avon var duecient Onns. Jacob Scheüchzer da Turig, Professur de Mediscina, e de Mathematica, en sia 20 Hydrographia Helvetia gl' onn 1717. Et aunc auters. &c. — Igl Boign udeva avon temps algs Seignurs de casa Gualthieri (ù Walthieri) ed ussa aud' El à gli Sr. Mistral Steaffan Simen da d' Alvegny; igl qual ha alzau, e faitg pli larg, e pli grond igl Bagheigg de l' usteria d' igl Boign; e re- nuvau bunamein tutt, con gronds custs avon var veintg onns. El tratta 25 bein igls yesters che vegnen, à bien marcau, cun buna carnfresca pulleria, pesgs frescs, bien paun, e vin; per sis bazs, ù miez Reinsch (muneida da Cuera) ha in cau tocchen uss' adinna pudiu auer üna buna tscheuêra, da bein enzecontes troggies, ù spisas; tut rauba frestgia. Igl Boign [p. 124] ei fig frequentaus, e dovraus, en temps da stad da seigneria & autra glieut, 30 da Cuera, da Gliont, da Tusaun, da Tumliasca, da tutta sursaissa Romancia, e da d' auters lôgs; ed han biars faitg cau bialles Curas, per malsoignes che naginas autras mediscinas, ner cuseigls de Miedis, pudevan gidar, sco l' experiencia muossa mintg' onn. Biars beiven cau l' aua forte (ù cotschna) da S. Murezzi de l' Engiadina, essend igl Boign mò oigg ner nôf huras da 35 lunsch da la fontauna de l' aua de S. Murezzi: e pòin cau beinmaneivel aver quella mintg' auter dy puspei fresca, sch' in vul, d' igls Cavallants, ù Berniers che la meinan, e passan cau tras bunamein mintgiady. Quei che
-098-
92 Descriptiun d' ilg Boing da d' Alvegny cau suenter statt per scritt, e veen digg de l' ava, e sanadeivles vertits de quest Boign, ei tut bein fundau, e sutteriu da l' experientia, (la qual' en tuttas caussas ei adinna la mêglra Mussadura) & era da l' autoritad, e perdiggia … de biars c' han experimentau; cun zun, & oravon de quests quater 5 cau suenter numnai perderts Seignurs Docters, e Miedis; d' igls quals gl' amprim … ei igl vêgl Sr. (Tit.) Doct. e Burgmr. Gion Bavier da Cuera, de ludeivla … recordiencia; igl qual ha teniu ault, fig ludau, savenz frequentau, e sez dovrau quei boign; & er' ordinau ad auters seignurs, ses patients, d' igl dovrar en differentes malsoignies: El veva er' (igls pli suenter Onns de sia 10 vita) l' intentiun de metter per scritt, e dar or üna [p. 125] descriptiun de las vertids de quest' aua, per ittel de la Patria, & agid d' igls malsauns, sco el a dau d' entellir à gli Sr. Meinrad Schvarz da Tauau, siu confident amig, e bein entelligent de Mediscinas; mà la mort l' ha impediu. 2. Igl aunc uss vivent Seignur (Tit:) D. Gion Antoni Grass, da Porteins, sur 15 Tusaun; igl qual ha quadortisch onns sez visitau, dovrau, & èr' ad auters ses patients ordinau quest boign. & aunc lau tier, mess sez per scritt las vertids de quest' aua, en Latin. — 3. Igl Sr. Meinrad Schvarz da Tavau, ün vêgl & experimentau Miedi; igl qual (suenter auer surviu enzeconts onns sco Barbier, e Chyrurg d' ün Regiment enten Italia) ha pli ca trent' 20 onns adinna surviu quest Boign sco Miedi, cun bien laud; & entras schi liunga experiencia buca mò observau & empriu d' enconoscher las proprietads, … e vertits de l' aua; mà era sez l' empruau, e cun siu ittel differentes gadas dovrau, per igl mal d' igls œigls, e de las ureiglies; hauend El ün temps agiu piars l' udida, e staus surd, l' ha El en temps da ciunq dys 25 puspei suruegniu entras quest' aua. &c. 4. Igl Sr. David Hemy da Curvalda, … er' ün vêgl prattic de Mediscinas, c' ha pli ca trent' onns en differents Regiments practicau la Chirurgia enten Italia, Spagna, e Corsica: ed üna stad or empriu d' enconoscher questa sanadeivla aua, cun dourar sez ella, e survir à biars ses patients en quei Boign. &c. 30 [p. 126] 1. Suenter igl parêr, meini, e giudizi de quels val cau numnai Seignurs Docters, e Miedis, ha l' aua de quest Boign biar, e fig bien Suolfer; cun empau de Salpeter, Alum, e Vitriol: & aschia, per consequenza, ed experiencia, eis ella propriamein buna, sanadeivla, e zun nizzeivla. 2. Per tuttas sorts de malsoignies, affects, ed indispositiuns, che vegnen 35 da fredurs, fluss, e defluxiuns; humiditats, e superfluitats freidas, d' igl Tgiau, e Ciurvi; che croden giu ent' igls œigls, ureiglies, dents, bucca, e culliez; sin igl pez, stommi, ù magun; splen, ù lêf; dîr, e lomm. &c. &c. 3. Consequentemein gida quest' aua (sco l' experiencia muossa mintg' onn) fig bein per igl magun, ù stommi, cur ch' el ei sfredentaus, e lavagaus; 40 & ha negin appetit da migliar, e lai vargar ù passar tras la spisa nundigerida, senza la puder Tugheggiar. Per catarrs, e tuoss; strensciadegnia, … ù streggiadat d' ilg pez, e flad. Ella schiggienta las defluxiuns, fluss, e memmia biara spida, ù humiditat de la bucca, liunga, culliez &c. &c.
-099-
Descriptiun d' ilg Boing da d' Alvegny 93 Per igl mal d' igls œigls; de las ureiglies; e d' igls dents; sche la casciun d' igl mal uegn da defluxiuns freidas. Ell' arva las obstructiuns d' igl splen, ù lèf; d' igl Dîr, e Lomm; sche mò quellas parts (cun zun igl Lomm) een aunc entiras, buc' infectadas d' enqual unfladira marcia, & enceiven aunc buc à smarcir. Per las [p. 127] dulurs de las reins; e veschigia; cur ca 5 l' Urina arde, brischia, e passa cun dulur. Per la Colica, mal d' igl venter; flads, e ventositats Zuppadas; e constipatiun d' igl Tgierp; sco era per scacciar igls viarms. Per tutts cau numnai affects, indispositiuns, e malsognes, … gida quest' aua, cun beiver ella caulda, ù tievia: gl' emprim dy ün quart, ù (s' igl pli) üna meza; gl' auter dy üna mesira entira; igl tierz 10 ina mesira e meza; igl quart dy, dues bunas mesiras; e dues mesiras een avunda pertgi che seigi; quei che dues mesiras pon buc' effectuar, vegnen èra buca puder far treis ù quater. Cun beiver quella portiun de dues mesiras, deyn continuar var quater, ù ciunq dys; & allura calar plaun siu, cun prender mintgia dy pli paucca, en quella proportiun, sco in ha enciett 15 à beiver ella, Per defluxiuns d' igls œigls, deien quels esser lavai cun l' aua caulda d' igl boign; per igl mal de las ureiglies che vegn da defluxiuns, … dei l' aua esser buvida caulda; ù ch' in la pò èr prender tievia en las ureiglies. Per igls dents, pó ün beiuer alla caulda; (sch' igl mal vegn da defluxiuns) & èr' ensemen lavar or la bucca, e las … schinscivas 20 … bein sauenz cun quell' aua caulda, ù tievia &c. — 4. Igl bugnar igl tgierp en quest' aua, gida fig bein per la rugnia, e defects de la piall; e per tuttas superfluitats noscheivlas denter carn e piall. Per plagas aviartas, blessuras, fistulas. Per l' arthetica; chyragra; podagra, (cun zun la nun - stateivla) Sciatica; per tutta [p. 128] schiradegnia, ù paralisia; 25 … per tuttas stroppiaturas, che suonden sin enqual accident apopletic de la daguotta, ò schilioc; per contracturas, ù mal d' igls mauns, artuigls, ù glaihs; per igl mal d' igls peis, & schenuglia; per igl mal d' igl Diess, e cueisses. Glieut ch' eran sin faigg schi(v)[r]ai, e storpiai, ch' els na pudeuan ny star, ny seer, ny ir; tonanavont, ch' in igls ha stoviu menartier sin carrs, 30 han en zun pauc temps suruegniu schi bein la sanadat en tras bugnar, e dovrar quest' aua, ch' els een turnai à casa à pei, senza negin auter agid, sauns, e ferms. Per pitschens affons, che pôn buca crescer, ù han enqual member schirau, ù stroppiau, ch' ei pon buca star sin peis, ny encejuer ad ir: ei gida val à lau, ch' ei pôn crescer, ed enceiver ad ir. Per confortar 35 igls niarfs, e consolidar tutt Lur sistema, per tutt igl tgierp. Per dolurs de members, ch' en stai ruts ina gada, ù slugai; & een bucca bein mess en ù lugai, miglierantai, e scampentai. Per fevras freidas, intermittentes, che vegnen mintg' auter dy, terzana, quartana etc. etc. Sco l' experiencia ha cau da vegl en nau adina continuamein mussau, cha quest aua seigi zun 40 buna per veeglias fevras etc. — 5. Cun zun ei quest boign bun, e sanadeivel à las femnas, per tuttas sorts d' indispositiuns, affects, malsoignes, e defects, che vegnen da fredurs;
-100-
94 Informatiun della Exempsiun et Immunitat per igl mal madrun, ù mal de la Mumma, da tgei sort ch' igl mal seigi, sch' el vegn da superfluitats freidas noscheivlas e [p. 129] memmia biaras humiditats. Per remetter en Uerden lur meins, ù flurs, cur ch' Ellas las han bucca mintgia meins en temps duviu; ù cur Ellas las han memia fig. Per render friggieivlas quellas che porten bucc' affonts en lur stand de la leigg, sch' igl impediment, e casciun vegn da fredurs, ù superfluitas freidas d' igl tgierp: mà sch' igl temperament schigg, coleric, bilius, e cauld d' üna persuna magra e secca, fuss la suletta casciun d' igl tal impediment, sche fuss ei allura mêglier duvrar l' aua forte de l' Engiadina da S. Murrezzi (ù enqual autra bun' aua cotschna da Vitriol) e beiver quella reguladameing var 14. ù 15. dys; sco igls megliers Docters, e Miedis (ch' an scritt de las auas minerales) datten d' entellir. Era femnas grossas, astgien e pôn nizzeivlemein, … e sanadeivlemein duvrar quei boign cur Ellas een portanzas da schion var quater, ner ciunq meins, ú sin igl miez temps de lur grossezzia; mà bucca biar pli bauld, ù pli tard; e zun bucca ent igls emprims, ner pli davôs meins, ch' Ellas een enquei stand. Ellas dein aver adeig de dovrar moderatamein igl boing, e bucca bugnar ù star schi dyg en l' aua, sco auters malsauns, ù sauns. Biaras, ch' eran en quei stand, han cau survegniu … agid suenter lur basegns. Ellas deien oravon dumander per cunseigl ün bien Miedi, avon ca enceiver ad ir ent' igl Boign. etc.